Guerra Civil Irlandesa - Historial de revisions

Valencian en 17:10 13 jun 2022

2022-06-13T17:10:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:10 13 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Irish soldiers during the Civil War.jpg\|thumb\|Soldats irlandesos durant la guerra civil]]		[[Image:Irish soldiers during the Civil War.jpg\|thumb\|Soldats irlandesos durant la guerra civil]]
	La '''[[Guerra Civil~~]] [[Irlanda\|~~irlandesa]] ''' va tindre lloc entre els anys [[1922]] i [[1923]] a causa de la divisió que va provocar en el moviment [[Sinn Féin]] l'acceptació del [[Tractat angloirlandés]], firmat en [[Londres]] el [[6 de decembre]] de [[1921]], per mig del qual s'havia establit el que seria el [[Estat Lliure d'Irlanda]].		La '''Guerra Civil irlandesa''' va tindre lloc entre els anys [[1922]] i [[1923]] a causa de la divisió que va provocar en el moviment [[Sinn Féin]] l'acceptació del [[Tractat angloirlandés]], firmat en [[Londres]] el [[6 de decembre]] de [[1921]], per mig del qual s'havia establit el que seria el [[Estat Lliure d'Irlanda]].

	== Causes del conflicte ==		== Causes del conflicte ==

Jose2: Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

2022-05-08T20:14:05Z

Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:14 8 maig 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies despuix en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort varen utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra\|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió d'armes o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acort. Els primers assessinats varen tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia despuix de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.		Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies despuix en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort varen utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra\|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió d'armes o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acort. Els primers assessinats varen tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia despuix de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.

	La superioritat numèrica d'hòmens i recursos de la facció governamental i la prosecució de les eixecucions (77 en total) varen escomençar a decidir la guerra a favor seu, al començament de l'any [[1923]]. Lynch es va negar rotundament a acceptar la situació desesperada de les forces de l'IRA i va prolongar la lluita fins que fon assessinat en un atentat comes per les tropes enemigues en el ~~mes~~ de [[abril]]. [[Frank Aiken]], que va ocupar el seu lloc com a comandant en Cap, desijava posar fi a l'enfrontament.		La superioritat numèrica d'hòmens i recursos de la facció governamental i la prosecució de les eixecucions (77 en total) varen escomençar a decidir la guerra a favor seu, al començament de l'any [[1923]]. Lynch es va negar rotundament a acceptar la situació desesperada de les forces de l'IRA i va prolongar la lluita fins que fon assessinat en un atentat comes per les tropes enemigues en el més de [[abril]]. [[Frank Aiken]], que va ocupar el seu lloc com a comandant en Cap, desijava posar fi a l'enfrontament.

	== Final del conflicte ==		== Final del conflicte ==

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T10:58:39Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 10:58 19 gin 2020
Llínea 17:		Llínea 17:
	En els sis mesos següents a l'aprovació de l'acort, la facció que ho va recolzar va consolidar la seua postura. Griffith i Collins varen establir dos governs paralels i complementaris. El primer va reemplaçar Valera com a president del Dáil Éireann i va formar un govern del Sinn Féin favorable al Tractat. Collins, per la seua banda, va constituir un atre [[Gabinet (política)\|gabinet]] provisional perqué les autoritats britàniques pogueren realisar les transferències de poder de departaments i institucions a Irlanda. Les dos administracions es varen reunir i varen treballar juntes com si d'una sola institució es tractara des de [[abril]] de [[1922]]: en el més de juny, havien pres el control dels organismes del règim anterior i estaven formant un eixèrcit i un [[policia\|cos de policia]], [[Garda Síochána\|An Garda Síochána]] (en gaèlic "Els guardians de la Pau").		En els sis mesos següents a l'aprovació de l'acort, la facció que ho va recolzar va consolidar la seua postura. Griffith i Collins varen establir dos governs paralels i complementaris. El primer va reemplaçar Valera com a president del Dáil Éireann i va formar un govern del Sinn Féin favorable al Tractat. Collins, per la seua banda, va constituir un atre [[Gabinet (política)\|gabinet]] provisional perqué les autoritats britàniques pogueren realisar les transferències de poder de departaments i institucions a Irlanda. Les dos administracions es varen reunir i varen treballar juntes com si d'una sola institució es tractara des de [[abril]] de [[1922]]: en el més de juny, havien pres el control dels organismes del règim anterior i estaven formant un eixèrcit i un [[policia\|cos de policia]], [[Garda Síochána\|An Garda Síochána]] (en gaèlic "Els guardians de la Pau").

	L'ala del [[IRA]] contrària a l'acort va prendre l'edifici Four Courts, situat en el centre de [[Dublin]], el [[13 d'abril]] de [[1922]]. El [[26 de març]], havien rebujat l'autoritat del Dáil Éireann i triat el seu propi orgue militar eixecutiu. La facció defensora del Tractat va atacar a les forces rebels de l'IRA el [[28 de juny]], davant de la necessitat consolidar la seua autoritat en el sur d'Irlanda i la pressió del govern britànic perque eliminaren els elements que podien opondre [[resistència]] armada al pacte. La batalla de Dublin va durar una semana i va supondre una victòria decisiva per als defensors del pacte. Estos varen difondre la notícia en els països veïns i varen obtindre més victòries a lo llarc de [[juliol]]. Al començament de [[agost]], l'IRA va quedar rodejat en el sur-oest del país per una ~~serie~~ de [[desembarc]]s. La majoria de les principals localitats i ciutats del sur d'Irlanda estaven baix el control dels seus oponents a finals d'eixe mes.		L'ala del [[IRA]] contrària a l'acort va prendre l'edifici Four Courts, situat en el centre de [[Dublin]], el [[13 d'abril]] de [[1922]]. El [[26 de març]], havien rebujat l'autoritat del Dáil Éireann i triat el seu propi orgue militar eixecutiu. La facció defensora del Tractat va atacar a les forces rebels de l'IRA el [[28 de juny]], davant de la necessitat consolidar la seua autoritat en el sur d'Irlanda i la pressió del govern britànic perque eliminaren els elements que podien opondre [[resistència]] armada al pacte. La batalla de Dublin va durar una semana i va supondre una victòria decisiva per als defensors del pacte. Estos varen difondre la notícia en els països veïns i varen obtindre més victòries a lo llarc de [[juliol]]. Al començament de [[agost]], l'IRA va quedar rodejat en el sur-oest del país per una série de [[desembarc]]s. La majoria de les principals localitats i ciutats del sur d'Irlanda estaven baix el control dels seus oponents a finals d'eixe mes.

	Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies despuix en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort varen utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra\|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió d'armes o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acort. Els primers assessinats varen tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia despuix de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.		Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies despuix en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort varen utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra\|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió d'armes o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acort. Els primers assessinats varen tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia despuix de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.

Jose2: /* Filmografia */

2019-04-14T15:01:34Z

Filmografia

← Revisió anterior		Revisió de 15:01 14 abr 2019
Llínea 31:		Llínea 31:
	El director britànic [[Ken Loach]] porta estos episodis al cine en la película ''[[The Wind That Shakes the Barley]] ''. Portada al cine en 2006, i protagonisada per [[Liam Cunningham]], [[Cillian Murphy]], [[William Ruane]], [[Padraic Delaney]], [[Gerard Kearney]]		El director britànic [[Ken Loach]] porta estos episodis al cine en la película ''[[The Wind That Shakes the Barley]] ''. Portada al cine en 2006, i protagonisada per [[Liam Cunningham]], [[Cillian Murphy]], [[William Ruane]], [[Padraic Delaney]], [[Gerard Kearney]]

	En [[1996]] la vida de Michael Collins fon portada al cine en la película, dirigida per [[Neil Jordà]], ''[[Michael Collins (película)\|Michael Collins]] '' en [[Liam Neeson]] en el paper de Michael Collins i [[Julia Roberts]] en el de la seua amada.		En l'any [[1996]] la vida de Michael Collins fon portada al cine en la película, dirigida per [[Neil Jordà]], ''[[Michael Collins (película)\|Michael Collins]] '' en [[Liam Neeson]] en el paper de Michael Collins i [[Julia Roberts]] en el de la seua amada.

	[[Categoria:Irlanda]]		[[Categoria:Irlanda]]

Jose2 en 13:41 10 set 2018

2018-09-10T13:41:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:41 10 set 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Irish soldiers during the Civil War.jpg\|thumb\|Soldats irlandesos durant la guerra civil]]		[[Image:Irish soldiers during the Civil War.jpg\|thumb\|Soldats irlandesos durant la guerra civil]]
	La '''[[Guerra Civil]] [[Irlanda\|irlandesa]] ''' va tindre lloc entre [[1922]] i [[1923]] a causa de la divisió que va provocar en el moviment [[Sinn Féin]] l'acceptació del [[Tractat angloirlandés]], firmat en [[Londres]] el [[6 de decembre]] de [[1921]], per mig del qual s'havia establit el que seria el [[Estat Lliure d'Irlanda]].		La '''[[Guerra Civil]] [[Irlanda\|irlandesa]] ''' va tindre lloc entre els anys [[1922]] i [[1923]] a causa de la divisió que va provocar en el moviment [[Sinn Féin]] l'acceptació del [[Tractat angloirlandés]], firmat en [[Londres]] el [[6 de decembre]] de [[1921]], per mig del qual s'havia establit el que seria el [[Estat Lliure d'Irlanda]].

	== Causes del conflicte ==		== Causes del conflicte ==
Llínea 21:		Llínea 21:
	Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies despuix en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort varen utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra\|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió d'armes o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acort. Els primers assessinats varen tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia despuix de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.		Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies despuix en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort varen utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra\|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió d'armes o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acort. Els primers assessinats varen tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia despuix de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.

	La superioritat numèrica d'hòmens i recursos de la facció governamental i la prosecució de les eixecucions (77 en total) varen escomençar a decidir la guerra a favor seu, al començament de 1923. Lynch es va negar rotundament a acceptar la situació desesperada de les forces de l'IRA i va prolongar la lluita fins que fon assessinat en un atentat comes per les tropes enemigues en el mes de [[abril]]. [[Frank Aiken]], que va ocupar el seu lloc com a comandant en Cap, desijava posar fi a l'enfrontament.		La superioritat numèrica d'hòmens i recursos de la facció governamental i la prosecució de les eixecucions (77 en total) varen escomençar a decidir la guerra a favor seu, al començament de l'any [[1923]]. Lynch es va negar rotundament a acceptar la situació desesperada de les forces de l'IRA i va prolongar la lluita fins que fon assessinat en un atentat comes per les tropes enemigues en el mes de [[abril]]. [[Frank Aiken]], que va ocupar el seu lloc com a comandant en Cap, desijava posar fi a l'enfrontament.

	== Final del conflicte ==		== Final del conflicte ==

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2018-08-25T12:22:41Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 12:22 25 ago 2018
Llínea 11:		Llínea 11:
	Els partidaris de l'acort, els líders dels quals eren [[Arthur Griffith]] i [[Michael Collins (líder irlandés)\|Michael Collins]], senyalaven que els térmens oferits eren els millors que s'havien propost fins ad eixe moment. L'Estat Lliure dispondria de Parlament i govern propis i tindria ple control sobre el seu [[economia]] i [[Eixèrcit]]. Este sector reconeixia que el Tractat no arreplegava totes les demandes per les quals s'havia lluitat durant la guerra contra Gran Bretanya, pero brindava una oportunitat per a conseguir un major grau de llibertat posteriorment. Al seu parer, l'oposició al pacte implicaria un nou conflicte armat contra els britànics que el [[IRA\|Eixèrcit Republicà Irlandés]] (IRA) no conseguiria guanyar. El document es va debatre en el Parlament del Sinn Féin (el [[Dáil Éireann]], organisme que es convertiria posteriorment, en la mateixa denominació irlandesa, en l'Assamblea d'Irlanda) des del [[14 de decembre]] de [[1921]] fins al [[7 de giner]] de [[1922]], data en que fon aprovat per un escàs marge: 67 vots enfront de 57.		Els partidaris de l'acort, els líders dels quals eren [[Arthur Griffith]] i [[Michael Collins (líder irlandés)\|Michael Collins]], senyalaven que els térmens oferits eren els millors que s'havien propost fins ad eixe moment. L'Estat Lliure dispondria de Parlament i govern propis i tindria ple control sobre el seu [[economia]] i [[Eixèrcit]]. Este sector reconeixia que el Tractat no arreplegava totes les demandes per les quals s'havia lluitat durant la guerra contra Gran Bretanya, pero brindava una oportunitat per a conseguir un major grau de llibertat posteriorment. Al seu parer, l'oposició al pacte implicaria un nou conflicte armat contra els britànics que el [[IRA\|Eixèrcit Republicà Irlandés]] (IRA) no conseguiria guanyar. El document es va debatre en el Parlament del Sinn Féin (el [[Dáil Éireann]], organisme que es convertiria posteriorment, en la mateixa denominació irlandesa, en l'Assamblea d'Irlanda) des del [[14 de decembre]] de [[1921]] fins al [[7 de giner]] de [[1922]], data en que fon aprovat per un escàs marge: 67 vots enfront de 57.

	Este resultat va ocasionar la divisió del Sinn Féin i de l'IRA en dos grups, un contrari al Tractat Anglo-irlandés i un atre favorable. Les negociacions per a conseguir la reunificació del moviment es ~~van~~ prolongar durant sis mesos, pero les dos postures continuaven sent irreconciliables. Aixina, va esclatar una guerra civil a finals de [[juny]].		Este resultat va ocasionar la divisió del Sinn Féin i de l'IRA en dos grups, un contrari al Tractat Anglo-irlandés i un atre favorable. Les negociacions per a conseguir la reunificació del moviment es varen prolongar durant sis mesos, pero les dos postures continuaven sent irreconciliables. Aixina, va esclatar una guerra civil a finals de [[juny]].

	== Desenroll de la guerra ==		== Desenroll de la guerra ==

	En els sis mesos següents a l'aprovació de l'acort, la facció que ho va recolzar va consolidar la seua postura. Griffith i Collins ~~van~~ establir dos governs paralels i complementaris. El primer va reemplaçar Valera com a president del Dáil Éireann i va formar un govern del Sinn Féin favorable al Tractat. Collins, per la seua banda, va constituir un atre [[Gabinet (política)\|gabinet]] provisional perqué les autoritats britàniques pogueren realisar les transferències de poder de departaments i institucions a Irlanda. Les dos administracions es ~~van~~ reunir i ~~van~~ treballar juntes com si d'una sola institució es tractara des de [[abril]] de [[1922]]: en el més de juny, havien pres el control dels organismes del règim anterior i estaven formant un eixèrcit i un [[policia\|cos de policia]], [[Garda Síochána\|An Garda Síochána]] (en gaèlic "Els guardians de la Pau").		En els sis mesos següents a l'aprovació de l'acort, la facció que ho va recolzar va consolidar la seua postura. Griffith i Collins varen establir dos governs paralels i complementaris. El primer va reemplaçar Valera com a president del Dáil Éireann i va formar un govern del Sinn Féin favorable al Tractat. Collins, per la seua banda, va constituir un atre [[Gabinet (política)\|gabinet]] provisional perqué les autoritats britàniques pogueren realisar les transferències de poder de departaments i institucions a Irlanda. Les dos administracions es varen reunir i varen treballar juntes com si d'una sola institució es tractara des de [[abril]] de [[1922]]: en el més de juny, havien pres el control dels organismes del règim anterior i estaven formant un eixèrcit i un [[policia\|cos de policia]], [[Garda Síochána\|An Garda Síochána]] (en gaèlic "Els guardians de la Pau").

	L'ala del [[IRA]] contrària a l'acort va prendre l'edifici Four Courts, situat en el centre de [[Dublin]], el [[13 d'abril]] de [[1922]]. El [[26 de març]], havien rebujat l'autoritat del Dáil Éireann i triat el seu propi orgue militar eixecutiu. La facció defensora del Tractat va atacar a les forces rebels de l'IRA el [[28 de juny]], davant de la necessitat consolidar la seua autoritat en el sur d'Irlanda i la pressió del govern britànic perque eliminaren els elements que podien opondre [[resistència]] armada al pacte. La batalla de Dublin va durar una semana i va supondre una victòria decisiva per als defensors del pacte. Estos ~~van~~ difondre la notícia en els països veïns i ~~van~~ obtindre més victòries a lo llarc de [[juliol]]. Al començament de [[agost]], l'IRA va quedar rodejat en el sur-oest del país per una serie de [[desembarc]]s. La majoria de les principals localitats i ciutats del sur d'Irlanda estaven baix el control dels seus oponents a finals d'eixe mes.		L'ala del [[IRA]] contrària a l'acort va prendre l'edifici Four Courts, situat en el centre de [[Dublin]], el [[13 d'abril]] de [[1922]]. El [[26 de març]], havien rebujat l'autoritat del Dáil Éireann i triat el seu propi orgue militar eixecutiu. La facció defensora del Tractat va atacar a les forces rebels de l'IRA el [[28 de juny]], davant de la necessitat consolidar la seua autoritat en el sur d'Irlanda i la pressió del govern britànic perque eliminaren els elements que podien opondre [[resistència]] armada al pacte. La batalla de Dublin va durar una semana i va supondre una victòria decisiva per als defensors del pacte. Estos varen difondre la notícia en els països veïns i varen obtindre més victòries a lo llarc de [[juliol]]. Al començament de [[agost]], l'IRA va quedar rodejat en el sur-oest del país per una serie de [[desembarc]]s. La majoria de les principals localitats i ciutats del sur d'Irlanda estaven baix el control dels seus oponents a finals d'eixe mes.

	Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies despuix en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort ~~van~~ utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra\|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió d'armes o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acort. Els primers assessinats ~~van~~ tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia despuix de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.		Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies despuix en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort varen utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra\|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió d'armes o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acort. Els primers assessinats varen tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia despuix de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.

	La superioritat numèrica d'hòmens i recursos de la facció governamental i la prosecució de les eixecucions (77 en total) ~~van~~ escomençar a decidir la guerra a favor seu, al començament de 1923. Lynch es va negar rotundament a acceptar la situació desesperada de les forces de l'IRA i va prolongar la lluita fins que fon assessinat en un atentat comes per les tropes enemigues en el mes de [[abril]]. [[Frank Aiken]], que va ocupar el seu lloc com a comandant en Cap, desijava posar fi a l'enfrontament.		La superioritat numèrica d'hòmens i recursos de la facció governamental i la prosecució de les eixecucions (77 en total) varen escomençar a decidir la guerra a favor seu, al començament de 1923. Lynch es va negar rotundament a acceptar la situació desesperada de les forces de l'IRA i va prolongar la lluita fins que fon assessinat en un atentat comes per les tropes enemigues en el mes de [[abril]]. [[Frank Aiken]], que va ocupar el seu lloc com a comandant en Cap, desijava posar fi a l'enfrontament.

	== Final del conflicte ==		== Final del conflicte ==

	Aiken i de Valera, els líders del la facció militar i política rebel, ~~van~~ solicitar un cessament de les hostilitats que hauria d'entrar en vigor el [[30 d'abril]]. El govern de l'Estat Lliure d'Irlanda es va negar a reconéixer l'alt el foc i Aiken va donar l'orde d'interrompre la lluita i depondre les armes el [[24 d'abril]]. Fon llavors quan va concloure realment la guerra; no obstant, el govern de l'Estat Lliure d'Irlanda va proseguir durant uns quants mesos la seua campanya militar contra les forces que rebujaven el Tractat Anglo-irlandés.		Aiken i de Valera, els líders del la facció militar i política rebel, varen solicitar un cessament de les hostilitats que hauria d'entrar en vigor el [[30 d'abril]]. El govern de l'Estat Lliure d'Irlanda es va negar a reconéixer l'alt el foc i Aiken va donar l'orde d'interrompre la lluita i depondre les armes el [[24 d'abril]]. Fon llavors quan va concloure realment la guerra; no obstant, el govern de l'Estat Lliure d'Irlanda va proseguir durant uns quants mesos la seua campanya militar contra les forces que rebujaven el Tractat Anglo-irlandés.

	== Filmografia ==		== Filmografia ==

Jose2: Text reemplaça - 'perquè' a 'perqué'

2018-02-20T10:56:30Z

Text reemplaça - 'perquè' a 'perqué'

← Revisió anterior		Revisió de 10:56 20 feb 2018
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Desenroll de la guerra ==		== Desenroll de la guerra ==

	En els sis mesos següents a l'aprovació de l'acort, la facció que ho va recolzar va consolidar la seua postura. Griffith i Collins van establir dos governs paralels i complementaris. El primer va reemplaçar Valera com a president del Dáil Éireann i va formar un govern del Sinn Féin favorable al Tractat. Collins, per la seua banda, va constituir un atre [[Gabinet (política)\|gabinet]] provisional ~~perquè~~ les autoritats britàniques pogueren realisar les transferències de poder de departaments i institucions a Irlanda. Les dos administracions es van reunir i van treballar juntes com si d'una sola institució es tractara des de [[abril]] de [[1922]]: en el més de juny, havien pres el control dels organismes del règim anterior i estaven formant un eixèrcit i un [[policia\|cos de policia]], [[Garda Síochána\|An Garda Síochána]] (en gaèlic "Els guardians de la Pau").		En els sis mesos següents a l'aprovació de l'acort, la facció que ho va recolzar va consolidar la seua postura. Griffith i Collins van establir dos governs paralels i complementaris. El primer va reemplaçar Valera com a president del Dáil Éireann i va formar un govern del Sinn Féin favorable al Tractat. Collins, per la seua banda, va constituir un atre [[Gabinet (política)\|gabinet]] provisional perqué les autoritats britàniques pogueren realisar les transferències de poder de departaments i institucions a Irlanda. Les dos administracions es van reunir i van treballar juntes com si d'una sola institució es tractara des de [[abril]] de [[1922]]: en el més de juny, havien pres el control dels organismes del règim anterior i estaven formant un eixèrcit i un [[policia\|cos de policia]], [[Garda Síochána\|An Garda Síochána]] (en gaèlic "Els guardians de la Pau").

	L'ala del [[IRA]] contrària a l'acort va prendre l'edifici Four Courts, situat en el centre de [[Dublin]], el [[13 d'abril]] de [[1922]]. El [[26 de març]], havien rebujat l'autoritat del Dáil Éireann i triat el seu propi orgue militar eixecutiu. La facció defensora del Tractat va atacar a les forces rebels de l'IRA el [[28 de juny]], davant de la necessitat consolidar la seua autoritat en el sur d'Irlanda i la pressió del govern britànic perque eliminaren els elements que podien opondre [[resistència]] armada al pacte. La batalla de Dublin va durar una semana i va supondre una victòria decisiva per als defensors del pacte. Estos van difondre la notícia en els països veïns i van obtindre més victòries a lo llarc de [[juliol]]. Al començament de [[agost]], l'IRA va quedar rodejat en el sur-oest del país per una serie de [[desembarc]]s. La majoria de les principals localitats i ciutats del sur d'Irlanda estaven baix el control dels seus oponents a finals d'eixe mes.		L'ala del [[IRA]] contrària a l'acort va prendre l'edifici Four Courts, situat en el centre de [[Dublin]], el [[13 d'abril]] de [[1922]]. El [[26 de març]], havien rebujat l'autoritat del Dáil Éireann i triat el seu propi orgue militar eixecutiu. La facció defensora del Tractat va atacar a les forces rebels de l'IRA el [[28 de juny]], davant de la necessitat consolidar la seua autoritat en el sur d'Irlanda i la pressió del govern britànic perque eliminaren els elements que podien opondre [[resistència]] armada al pacte. La batalla de Dublin va durar una semana i va supondre una victòria decisiva per als defensors del pacte. Estos van difondre la notícia en els països veïns i van obtindre més victòries a lo llarc de [[juliol]]. Al començament de [[agost]], l'IRA va quedar rodejat en el sur-oest del país per una serie de [[desembarc]]s. La majoria de les principals localitats i ciutats del sur d'Irlanda estaven baix el control dels seus oponents a finals d'eixe mes.

Posmo en 14:15 28 nov 2015

2015-11-28T14:15:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:15 28 nov 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Image:Irish soldiers during the Civil War.jpg\|thumb\|Soldats irlandesos durant la guerra civil]]
	La '''[[Guerra Civil]] [[Irlanda\|irlandesa]] ''' va tindre lloc entre [[1922]] i [[1923]] a causa de la divisió que va provocar en el moviment [[Sinn Féin]] l'acceptació del [[Tractat angloirlandés]], firmat en [[Londres]] el [[6 de decembre]] de [[1921]], per mig del qual s'havia establit el que seria el [[Estat Lliure d'Irlanda]].		La '''[[Guerra Civil]] [[Irlanda\|irlandesa]] ''' va tindre lloc entre [[1922]] i [[1923]] a causa de la divisió que va provocar en el moviment [[Sinn Féin]] l'acceptació del [[Tractat angloirlandés]], firmat en [[Londres]] el [[6 de decembre]] de [[1921]], per mig del qual s'havia establit el que seria el [[Estat Lliure d'Irlanda]].

Jose2: Text reemplaça - 'Així' a 'Aixina'

2015-06-11T17:45:10Z

Text reemplaça - 'Així' a 'Aixina'

← Revisió anterior		Revisió de 17:45 11 jun 2015
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'oposició al pacte en el Sinn Féin fon encapçalada pel sector republicà intransigent, liderat per [[Éamon de Valera]]. Esta facció alegava que el document en qüestió no s'ajustava a les exigències per les quals s'havia lluitat durant la [[Guerra Anglo-irlandesa\|guerra de la Independència]] ([[1919]]-[[1921]]), la fase essencial del que s'ha donat a cridar la Revolució irlandesa, de la qual no seria sino el seu colofó.		L'oposició al pacte en el Sinn Féin fon encapçalada pel sector republicà intransigent, liderat per [[Éamon de Valera]]. Esta facció alegava que el document en qüestió no s'ajustava a les exigències per les quals s'havia lluitat durant la [[Guerra Anglo-irlandesa\|guerra de la Independència]] ([[1919]]-[[1921]]), la fase essencial del que s'ha donat a cridar la Revolució irlandesa, de la qual no seria sino el seu colofó.

	El [[Tractat]] establia que el nou [[Estat Lliure d'Irlanda]] formaria part de la futura [[Commonwealth]] britànica, en la mateixa categoria que el domini de [[Canadà]]. ~~Així~~ mateix, la [[Regne Unit\|Corona britànica]] estaria representada en el nou [[Estat]] per un [[governador General]], i els membres del [[Parlament]]		El [[Tractat]] establia que el nou [[Estat Lliure d'Irlanda]] formaria part de la futura [[Commonwealth]] britànica, en la mateixa categoria que el domini de [[Canadà]]. Aixina mateix, la [[Regne Unit\|Corona britànica]] estaria representada en el nou [[Estat]] per un [[governador General]], i els membres del [[Parlament]]
	Irlandés haurien de jurar llealtat a la [[monarquia en la Mancomunitat Britànica de Nacions\|monarquia britànica]]. Encara que este conveni feya inevitable la divisió de [[Irlanda]], el punt clau de la disputa sobre el Tractat fon el rebuig als símbols de la monarquia de [[Gran Bretanya]].		Irlandés haurien de jurar llealtat a la [[monarquia en la Mancomunitat Britànica de Nacions\|monarquia britànica]]. Encara que este conveni feya inevitable la divisió de [[Irlanda]], el punt clau de la disputa sobre el Tractat fon el rebuig als símbols de la monarquia de [[Gran Bretanya]].

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:54:06Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:54 30 abr 2015
Llínea 18:		Llínea 18:
	L'ala del [[IRA]] contrària a l'acort va prendre l'edifici Four Courts, situat en el centre de [[Dublin]], el [[13 d'abril]] de [[1922]]. El [[26 de març]], havien rebujat l'autoritat del Dáil Éireann i triat el seu propi orgue militar eixecutiu. La facció defensora del Tractat va atacar a les forces rebels de l'IRA el [[28 de juny]], davant de la necessitat consolidar la seua autoritat en el sur d'Irlanda i la pressió del govern britànic perque eliminaren els elements que podien opondre [[resistència]] armada al pacte. La batalla de Dublin va durar una semana i va supondre una victòria decisiva per als defensors del pacte. Estos van difondre la notícia en els països veïns i van obtindre més victòries a lo llarc de [[juliol]]. Al començament de [[agost]], l'IRA va quedar rodejat en el sur-oest del país per una serie de [[desembarc]]s. La majoria de les principals localitats i ciutats del sur d'Irlanda estaven baix el control dels seus oponents a finals d'eixe mes.		L'ala del [[IRA]] contrària a l'acort va prendre l'edifici Four Courts, situat en el centre de [[Dublin]], el [[13 d'abril]] de [[1922]]. El [[26 de març]], havien rebujat l'autoritat del Dáil Éireann i triat el seu propi orgue militar eixecutiu. La facció defensora del Tractat va atacar a les forces rebels de l'IRA el [[28 de juny]], davant de la necessitat consolidar la seua autoritat en el sur d'Irlanda i la pressió del govern britànic perque eliminaren els elements que podien opondre [[resistència]] armada al pacte. La batalla de Dublin va durar una semana i va supondre una victòria decisiva per als defensors del pacte. Estos van difondre la notícia en els països veïns i van obtindre més victòries a lo llarc de [[juliol]]. Al començament de [[agost]], l'IRA va quedar rodejat en el sur-oest del país per una serie de [[desembarc]]s. La majoria de les principals localitats i ciutats del sur d'Irlanda estaven baix el control dels seus oponents a finals d'eixe mes.

	Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies ~~després~~ en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort van utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra\|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió d'armes o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acort. Els primers assessinats van tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia ~~després~~ de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.		Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies despuix en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort van utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra\|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió d'armes o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acort. Els primers assessinats van tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia despuix de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.

	La superioritat numèrica d'hòmens i recursos de la facció governamental i la prosecució de les eixecucions (77 en total) van escomençar a decidir la guerra a favor seu, al començament de 1923. Lynch es va negar rotundament a acceptar la situació desesperada de les forces de l'IRA i va prolongar la lluita fins que fon assessinat en un atentat comes per les tropes enemigues en el mes de [[abril]]. [[Frank Aiken]], que va ocupar el seu lloc com a comandant en Cap, desijava posar fi a l'enfrontament.		La superioritat numèrica d'hòmens i recursos de la facció governamental i la prosecució de les eixecucions (77 en total) van escomençar a decidir la guerra a favor seu, al començament de 1923. Lynch es va negar rotundament a acceptar la situació desesperada de les forces de l'IRA i va prolongar la lluita fins que fon assessinat en un atentat comes per les tropes enemigues en el mes de [[abril]]. [[Frank Aiken]], que va ocupar el seu lloc com a comandant en Cap, desijava posar fi a l'enfrontament.

← Revisió anterior		Revisió de 17:45 11 jun 2015
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'oposició al pacte en el Sinn Féin fon encapçalada pel sector republicà intransigent, liderat per [[Éamon de Valera]]. Esta facció alegava que el document en qüestió no s'ajustava a les exigències per les quals s'havia lluitat durant la [[Guerra Anglo-irlandesa\|guerra de la Independència]] ([[1919]]-[[1921]]), la fase essencial del que s'ha donat a cridar la Revolució irlandesa, de la qual no seria sino el seu colofó.		L'oposició al pacte en el Sinn Féin fon encapçalada pel sector republicà intransigent, liderat per [[Éamon de Valera]]. Esta facció alegava que el document en qüestió no s'ajustava a les exigències per les quals s'havia lluitat durant la [[Guerra Anglo-irlandesa\|guerra de la Independència]] ([[1919]]-[[1921]]), la fase essencial del que s'ha donat a cridar la Revolució irlandesa, de la qual no seria sino el seu colofó.

	El [[Tractat]] establia que el nou [[Estat Lliure d'Irlanda]] formaria part de la futura [[Commonwealth]] britànica, en la mateixa categoria que el domini de [[Canadà]]. ~~Així~~ mateix, la [[Regne Unit\|Corona britànica]] estaria representada en el nou [[Estat]] per un [[governador General]], i els membres del [[Parlament]]		El [[Tractat]] establia que el nou [[Estat Lliure d'Irlanda]] formaria part de la futura [[Commonwealth]] britànica, en la mateixa categoria que el domini de [[Canadà]]. Aixina mateix, la [[Regne Unit\|Corona britànica]] estaria representada en el nou [[Estat]] per un [[governador General]], i els membres del [[Parlament]]
	Irlandés haurien de jurar llealtat a la [[monarquia en la Mancomunitat Britànica de Nacions\|monarquia britànica]]. Encara que este conveni feya inevitable la divisió de [[Irlanda]], el punt clau de la disputa sobre el Tractat fon el rebuig als símbols de la monarquia de [[Gran Bretanya]].		Irlandés haurien de jurar llealtat a la [[monarquia en la Mancomunitat Britànica de Nacions\|monarquia britànica]]. Encara que este conveni feya inevitable la divisió de [[Irlanda]], el punt clau de la disputa sobre el Tractat fon el rebuig als símbols de la monarquia de [[Gran Bretanya]].