Guerra Gaucha - Historial de revisions

Lluísm en 11:34 21 abr 2025

2025-04-21T11:34:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:34 21 abr 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	* Esquadro N° 2 de Gauchos (tenent coronel Pastor), en 2 companyies		* Esquadro N° 2 de Gauchos (tenent coronel Pastor), en 2 companyies
	* Esquadro N° 3 de Gauchos (tenent coronel Belmonte), en 2 companyies		* Esquadro N° 3 de Gauchos (tenent coronel Belmonte), en 2 companyies

	[[Categoria:Història d'Argentina]]		[[Categoria:Història d'Argentina]]
	[[Categoria:Guerra de l'Independència Argentina]]		[[Categoria:Guerra de l'Independència Argentina]]
	[[Categoria:Història de Jujuy]]		[[Categoria:Història de Jujuy]]

Reval en 12:16 3 abr 2025

2025-04-03T12:16:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 3 abr 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	* Esquadro N° 2 de Gauchos (tenent coronel Pastor), en 2 companyies		* Esquadro N° 2 de Gauchos (tenent coronel Pastor), en 2 companyies
	* Esquadro N° 3 de Gauchos (tenent coronel Belmonte), en 2 companyies		* Esquadro N° 3 de Gauchos (tenent coronel Belmonte), en 2 companyies

	[[Categoria:Història d'Argentina]]		[[Categoria:Història d'Argentina]]
	[[Categoria:Guerra de l'Independència Argentina]]		[[Categoria:Guerra de l'Independència Argentina]]
	[[Categoria:Història de Jujuy]]		[[Categoria:Història de Jujuy]]

Jose2 en 19:04 22 maig 2024

2024-05-22T19:04:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:04 22 maig 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint hòmens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els més experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.		Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint hòmens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els més experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.

	==Unitats de combat==		== Unitats de combat ==
	Unitats de Cavalleria organisades al voltant de la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]] entre [[1817]] i [[1822]]:		Unitats de Cavalleria organisades al voltant de la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]] entre [[1817]] i [[1822]]:

Jose2 en 16:27 5 abr 2024

2024-04-05T16:27:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:27 5 abr 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	* Esquadro N° 1 de Gauchos (tenent coronel Manuel Alvarez Prado), en 2 companyies		* Esquadro N° 1 de Gauchos (tenent coronel Manuel Alvarez Prado), en 2 companyies
	* Esquadro N° 2 de Gauchos (tenent coronel Pastor), en 2 companyies		* Esquadro N° 2 de Gauchos (tenent coronel Pastor), en 2 companyies
	* Esquadro N° 3 de Gauchos (tenent coronel Belmonte), en 2 companyies		* Esquadro N° 3 de Gauchos (tenent coronel Belmonte), en 2 companyies

	[[Categoria:Història d'Argentina]]		[[Categoria:Història d'Argentina]]
	[[Categoria:Guerra de l'Independència Argentina]]		[[Categoria:Guerra de l'Independència Argentina]]
	[[Categoria:Història de Jujuy]]		[[Categoria:Història de Jujuy]]

Valencian: Text reemplaça - 'Bolivia' a 'Bolívia'

2023-08-27T00:04:29Z

Text reemplaça - 'Bolivia' a 'Bolívia'

← Revisió anterior		Revisió de 00:04 27 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''guerra gaucha''' fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest [[Argentina\|argentí]] i extrem sur de [[~~Bolivia~~]], durant la Guerra de l'Independència Hispanoamericana ([[1809]]-[[1824]]), particularmente en les provincies de [[Jujuy]] i [[Salta]], contra els eixercits realistes, durant els anys [[1814]] i [[1825]].		La '''guerra gaucha''' fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest [[Argentina\|argentí]] i extrem sur de [[Bolívia]], durant la Guerra de l'Independència Hispanoamericana ([[1809]]-[[1824]]), particularmente en les provincies de [[Jujuy]] i [[Salta]], contra els eixercits realistes, durant els anys [[1814]] i [[1825]].

	Fon una llarga série d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l'ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.		Fon una llarga série d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l'ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.

Valencian en 11:24 1 set 2022

2022-09-01T11:24:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 1 set 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	Fon una llarga série d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l'ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.		Fon una llarga série d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l'ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.

	La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadros superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a càrrec d'Oran; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va conéixer com Llínea del Passage.		La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadros superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a càrrec d'Oran; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins a Orán, i es va conéixer com Llínea del Passage.

	Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint hòmens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els més experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.		Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint hòmens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els més experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.


	==Unitats de combat==		==Unitats de combat==

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:11:51Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 19 gin 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''guerra gaucha''' fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest [[Argentina\|argentí]] i extrem sur de [[Bolivia]], durant la Guerra de l'Independència Hispanoamericana ([[1809]]-[[1824]]), particularmente en les provincies de [[Jujuy]] i [[Salta]], contra els eixercits realistes, durant els anys [[1814]] i [[1825]].		La '''guerra gaucha''' fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest [[Argentina\|argentí]] i extrem sur de [[Bolivia]], durant la Guerra de l'Independència Hispanoamericana ([[1809]]-[[1824]]), particularmente en les provincies de [[Jujuy]] i [[Salta]], contra els eixercits realistes, durant els anys [[1814]] i [[1825]].

	Fon una llarga ~~serie~~ d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l'ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.		Fon una llarga série d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l'ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.

	La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadros superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a càrrec d'Oran; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va conéixer com Llínea del Passage.		La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadros superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a càrrec d'Oran; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va conéixer com Llínea del Passage.

Jose2 en 15:35 1 dec 2019

2019-12-01T15:35:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:35 1 dec 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''guerra gaucha''' fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest [[Argentina\|argentí]] i extrem sur de [[Bolivia]], durant la Guerra de ~~l’Independència~~ Hispanoamericana ([[1809]]-[[1824]]), particularmente en les provincies de [[Jujuy]] i [[Salta]], contra els eixercits realistes, durant els anys [[1814]] i [[1825]].		La '''guerra gaucha''' fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest [[Argentina\|argentí]] i extrem sur de [[Bolivia]], durant la Guerra de l'Independència Hispanoamericana ([[1809]]-[[1824]]), particularmente en les provincies de [[Jujuy]] i [[Salta]], contra els eixercits realistes, durant els anys [[1814]] i [[1825]].

	Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en ~~l’ajuda~~ de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.		Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l'ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.

	La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadros superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a ~~cargo de Orán~~; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va conéixer com Llínea del Passage.		La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadros superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a càrrec d'Oran; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va conéixer com Llínea del Passage.

	Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint hòmens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els més experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.		Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint hòmens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els més experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.

Jose2: Text reemplaça - ' coneixer ' a ' conéixer '

2018-08-05T15:17:31Z

Text reemplaça - ' coneixer ' a ' conéixer '

← Revisió anterior		Revisió de 15:17 5 ago 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l’ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.		Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l’ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.

	La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadros superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a cargo de Orán; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va ~~coneixer~~ com Llínea del Passage.		La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadros superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a cargo de Orán; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va conéixer com Llínea del Passage.

	Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint hòmens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els més experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.		Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint hòmens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els més experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.

Jose2: Text reemplaça - 'quadres' a 'quadros'

2018-02-18T18:22:37Z

Text reemplaça - 'quadres' a 'quadros'

← Revisió anterior		Revisió de 18:22 18 feb 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l’ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.		Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l’ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.

	La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en ~~quadres~~ superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a cargo de Orán; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va coneixer com Llínea del Passage.		La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadros superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a cargo de Orán; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va coneixer com Llínea del Passage.

	Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint hòmens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els més experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.		Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint hòmens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els més experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.