Guerra contra Nabis - Historial de revisions

Lluísm en 07:31 29 jul 2025

2025-07-29T07:31:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:31 29 jul 2025
Llínea 46:		Llínea 46:

	Els aliats s'enteraren de que, ademés, vàries flotes havien aplegat a la costa laconia en sa ajuda: una flota romana de 40 naus manada per Lucio Quincio Flaminino, una flota de 18 naus de l'illa mercants, i una flota de 40 naus dirigida pel rei Eumenes II de Pérgamo, qui esperava quedar be en els romans per a aixina contar en el seu recolzament en cas de que Antíoco portara a cap la seua invasió.		Els aliats s'enteraren de que, ademés, vàries flotes havien aplegat a la costa laconia en sa ajuda: una flota romana de 40 naus manada per Lucio Quincio Flaminino, una flota de 18 naus de l'illa mercants, i una flota de 40 naus dirigida pel rei Eumenes II de Pérgamo, qui esperava quedar be en els romans per a aixina contar en el seu recolzament en cas de que Antíoco portara a cap la seua invasió.


	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Antiga Grècia]]		[[Categoria:Antiga Grècia]]

Valencian: Text reemplaça - 'Peloponeso' a 'Peloponés'

2023-09-12T23:01:12Z

Text reemplaça - 'Peloponeso' a 'Peloponés'

← Revisió anterior		Revisió de 23:01 12 set 2023
Llínea 33:		Llínea 33:
	L'historiador modern [`[Erich Gruen]] ha sugerit que els romans pogueren usar la guerra com pretext per a apostar algunes llegions en Grècia en la fi de previndre que els espartans i la Lliga Etolia s'unixen al rei seléucida Antioco III si este invadia Grècia.		L'historiador modern [`[Erich Gruen]] ha sugerit que els romans pogueren usar la guerra com pretext per a apostar algunes llegions en Grècia en la fi de previndre que els espartans i la Lliga Etolia s'unixen al rei seléucida Antioco III si este invadia Grècia.

	[[Flamino]] envià primer un delegat a [[Antiga Esparta\|Esparta]], demanant que Nabis entregara Argos a la Lliga Aquea o, pel contrari, s'enfronta-se una guerra contra [[Antiga Roma\|Roma]] i els seus aliats grecs. Nabis se va negar a acceptar el ultimàtum de Flaminino i com conseqüència 40.000 soldats romans i els seus aliats grecs avançaren cara al [[~~Peloponeso~~]]. Una vegada allí, Flamino va unir les seues forces en les del comandant aqueo, Aristaenos, que contava en 10.000 soldats d'infanteria i 1.000 de cavalleria en Cleonae. Junts alvançaren cara a Argos.		[[Flamino]] envià primer un delegat a [[Antiga Esparta\|Esparta]], demanant que Nabis entregara Argos a la Lliga Aquea o, pel contrari, s'enfronta-se una guerra contra [[Antiga Roma\|Roma]] i els seus aliats grecs. Nabis se va negar a acceptar el ultimàtum de Flaminino i com conseqüència 40.000 soldats romans i els seus aliats grecs avançaren cara al [[Peloponés]]. Una vegada allí, Flamino va unir les seues forces en les del comandant aqueo, Aristaenos, que contava en 10.000 soldats d'infanteria i 1.000 de cavalleria en Cleonae. Junts alvançaren cara a Argos.

	Nabis va designar al seu cunyat, el argiu [[Pitàgores]], comandant de la seua guarnició de 15.000 hòmens en Argos. A mesura que els romans i la Lliga Aquea alvançaven cara a la ciutat, un jove argiu nomenat Damocles intentà iniciar una rebelió contra la guarnició espartana. En uns pocs seguidors, es va substituir en el àgora de la ciutat i va cridar als seus conciutadans argius, exhortant-les a rebelar-se. Pero la rebelió mai va aplegar a materialisar i [[Damocles]], junt en la majoria dels seus seguidors, foren rodejats i assessinats per la guarnició espartana. Uns pocs supervivents del grup de Damocles varen fugir de la ciutat i es varen dirigir al campament de Flaminino. Ahí li varen sorgir que si acostava el seu campament a les portes de la ciutat, els argius es rebelarien en contra dels espartans.		Nabis va designar al seu cunyat, el argiu [[Pitàgores]], comandant de la seua guarnició de 15.000 hòmens en Argos. A mesura que els romans i la Lliga Aquea alvançaven cara a la ciutat, un jove argiu nomenat Damocles intentà iniciar una rebelió contra la guarnició espartana. En uns pocs seguidors, es va substituir en el àgora de la ciutat i va cridar als seus conciutadans argius, exhortant-les a rebelar-se. Pero la rebelió mai va aplegar a materialisar i [[Damocles]], junt en la majoria dels seus seguidors, foren rodejats i assessinats per la guarnició espartana. Uns pocs supervivents del grup de Damocles varen fugir de la ciutat i es varen dirigir al campament de Flaminino. Ahí li varen sorgir que si acostava el seu campament a les portes de la ciutat, els argius es rebelarien en contra dels espartans.

Valencian: Text reemplaça - 'la acció' a 'l'acció'

2023-09-05T02:10:41Z

Text reemplaça - 'la acció' a 'l'acció'

← Revisió anterior		Revisió de 02:10 5 set 2023
Llínea 22:		Llínea 22:
	No obstant, molts d'estos nous homoioi varen morir en la [[Batalla de Selasia]] i la política implemetada per Nabis arribà als que quedaven al exili. En conseqüència, no hi havia suficients soldats disponibles per a formar part de la infanteria pesada. Açò causà un sério decliu en el poder militar espartà i el objectiu de les reformes de Nabis fon restablir una classe de subjectes fidels a la seua autoritat que foren capaços de servir com falangistes ben equipats. La seua lliberació dels hilotas esclavisats (els neodamodes) fon una de les més notables hitos en l'història espartana.		No obstant, molts d'estos nous homoioi varen morir en la [[Batalla de Selasia]] i la política implemetada per Nabis arribà als que quedaven al exili. En conseqüència, no hi havia suficients soldats disponibles per a formar part de la infanteria pesada. Açò causà un sério decliu en el poder militar espartà i el objectiu de les reformes de Nabis fon restablir una classe de subjectes fidels a la seua autoritat que foren capaços de servir com falangistes ben equipats. La seua lliberació dels hilotas esclavisats (els neodamodes) fon una de les més notables hitos en l'història espartana.

	En esta acció Nabis eliminà un pilar ideològic central del vell sistema social de [[Esparta]] i la principal raó esgrimida contra la expansió espartana cara a les demés polis. Fins eixe moment, la principal preocupació d'Esparta havia segut previndre la rebelió hilota i eixa necessitat llimitava qualsevol aventura expansioniste; la acció de Nabis acabà en este problema d'un solo colp. Els seus hilotas lliberts varen rebre terres de la seua part i es casaren en les esposes dels ciutadans espartans exiliats o en les viudes dels membres adinerats de la èlit espartana que havien segut assessinats per órdens de Nabis.		En esta acció Nabis eliminà un pilar ideològic central del vell sistema social de [[Esparta]] i la principal raó esgrimida contra la expansió espartana cara a les demés polis. Fins eixe moment, la principal preocupació d'Esparta havia segut previndre la rebelió hilota i eixa necessitat llimitava qualsevol aventura expansioniste; l'acció de Nabis acabà en este problema d'un solo colp. Els seus hilotas lliberts varen rebre terres de la seua part i es casaren en les esposes dels ciutadans espartans exiliats o en les viudes dels membres adinerats de la èlit espartana que havien segut assessinats per órdens de Nabis.

	== Planificació ==		== Planificació ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:41:20Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:41 28 ago 2023
Llínea 18:		Llínea 18:

	El govern de Nabis se fonamentava bàsicament en les seues reformes socials i en la reconstrucció de les forces armades espartanes. El eixèrcit espartà tradicionalment s'havia basat en la leva dehomoioi i periecos, recolzats per hilotes llaugerament armats.		El govern de Nabis se fonamentava bàsicament en les seues reformes socials i en la reconstrucció de les forces armades espartanes. El eixèrcit espartà tradicionalment s'havia basat en la leva dehomoioi i periecos, recolzats per hilotes llaugerament armats.
	De varis milers en l'época de les [[Guerres Mèdiques]] el número de homoioi havia declinat a uns quants cents en l'época de [[Cleómenes III]]]. Possiblement varen haver vàries raons per a la reducció del seu número, una de les quals consistia en que cada espartà que no podia pagar la seua part en la sisitia (menjar comú per als varons en les societats dòriques) perdia la seua calitat de ciutadà en ple dret (eren els ~~cridats~~ hipomeiones), si be açò no impedia als seus fills participaren en la agogé. Com resultat, el maneig d'un respectable eixèrcit de [[hoplita\|hoplites]] que no conta-se en mercenaris o hilotas libertos era difícil. [[Cleómenes]] incrementà el número de homoioi de nou i va fer operar al eixèrcit espartà en un major número de falangistes d'armadura llaugera, al estil macedònic.		De varis milers en l'época de les [[Guerres Mèdiques]] el número de homoioi havia declinat a uns quants cents en l'época de [[Cleómenes III]]]. Possiblement varen haver vàries raons per a la reducció del seu número, una de les quals consistia en que cada espartà que no podia pagar la seua part en la sisitia (menjar comú per als varons en les societats dòriques) perdia la seua calitat de ciutadà en ple dret (eren els nomenats hipomeiones), si be açò no impedia als seus fills participaren en la agogé. Com resultat, el maneig d'un respectable eixèrcit de [[hoplita\|hoplites]] que no conta-se en mercenaris o hilotas libertos era difícil. [[Cleómenes]] incrementà el número de homoioi de nou i va fer operar al eixèrcit espartà en un major número de falangistes d'armadura llaugera, al estil macedònic.

	No obstant, molts d'estos nous homoioi varen morir en la [[Batalla de Selasia]] i la política implemetada per Nabis arribà als que quedaven al exili. En conseqüència, no hi havia suficients soldats disponibles per a formar part de la infanteria pesada. Açò causà un sério decliu en el poder militar espartà i el objectiu de les reformes de Nabis fon restablir una classe de subjectes fidels a la seua autoritat que foren capaços de servir com falangistes ben equipats. La seua lliberació dels hilotas esclavisats (els neodamodes) fon una de les més notables hitos en l'història espartana.		No obstant, molts d'estos nous homoioi varen morir en la [[Batalla de Selasia]] i la política implemetada per Nabis arribà als que quedaven al exili. En conseqüència, no hi havia suficients soldats disponibles per a formar part de la infanteria pesada. Açò causà un sério decliu en el poder militar espartà i el objectiu de les reformes de Nabis fon restablir una classe de subjectes fidels a la seua autoritat que foren capaços de servir com falangistes ben equipats. La seua lliberació dels hilotas esclavisats (els neodamodes) fon una de les més notables hitos en l'història espartana.

Valencian: Text reemplaça - 'Rodas' a 'Rodes'

2023-08-22T16:25:55Z

Text reemplaça - 'Rodas' a 'Rodes'

← Revisió anterior		Revisió de 16:25 22 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any [[195 a. C.]] entre [[Esparta]], [[polis grega\|polis]] grega governada pel tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[~~Rodas~~]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma\|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.		Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any [[195 a. C.]] entre [[Esparta]], [[polis grega\|polis]] grega governada pel tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodes]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma\|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.

	Durant la [[Segona Guerra Macedònica]] ([[200 a. C.\|200]]-[[196 a. C.]]), Macedònia havia otorgat a [[Esparta]] el control sobre [[Argos]], una important ciutat en la costa egea del [[Peloponés]]. El fet de que [[Esparta]] encara continuara ocupant [[Argos]] despuix el fi de la guerra fon usat com pretext per [[Antiga Roma\|Roma]] i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició anti-espartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en [[Gitión]] i pronte circumvalà i sitià a la mateixa ciutat de [[Esparta]]. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de [[Laconia]] foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma\|Roma]] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la [[Lliga Aquea]] i els pobles laconios foren posats baix protecció aquea.		Durant la [[Segona Guerra Macedònica]] ([[200 a. C.\|200]]-[[196 a. C.]]), Macedònia havia otorgat a [[Esparta]] el control sobre [[Argos]], una important ciutat en la costa egea del [[Peloponés]]. El fet de que [[Esparta]] encara continuara ocupant [[Argos]] despuix el fi de la guerra fon usat com pretext per [[Antiga Roma\|Roma]] i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició anti-espartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en [[Gitión]] i pronte circumvalà i sitià a la mateixa ciutat de [[Esparta]]. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de [[Laconia]] foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma\|Roma]] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la [[Lliga Aquea]] i els pobles laconios foren posats baix protecció aquea.
Llínea 29:		Llínea 29:
	En l'any 195 a. C., [[Tito Quincio Flaminino]], comandant romà en Grècia, convocà un consell dels [[Estats grecs]] en [[Corinto]] per a discutir si era menester o no declarar la guerra a Nabis.		En l'any 195 a. C., [[Tito Quincio Flaminino]], comandant romà en Grècia, convocà un consell dels [[Estats grecs]] en [[Corinto]] per a discutir si era menester o no declarar la guerra a Nabis.

	Entre els estats que manaren delegats constaven la [[Lliga Etolia]], Macedònia, [[Antiga Roma\|Roma]], Pérgamo, ~~Rodas~~, Tesalia i la Lliga Aquea. Tots els estats representats votaren a favor de la guerra excepte la Lliga Etolia i Tesalia, que preferien que els romans abandonaren [[Grècia]] immediatament. Abdós es varen oferir a negociar en Nabis pel seu conte, pero la Lliga Aquea es va opondre, pues objectava qualsevol acció que incrementara el poder de la Lliga Etolia.		Entre els estats que manaren delegats constaven la [[Lliga Etolia]], Macedònia, [[Antiga Roma\|Roma]], Pérgamo, Rodes, Tesalia i la Lliga Aquea. Tots els estats representats votaren a favor de la guerra excepte la Lliga Etolia i Tesalia, que preferien que els romans abandonaren [[Grècia]] immediatament. Abdós es varen oferir a negociar en Nabis pel seu conte, pero la Lliga Aquea es va opondre, pues objectava qualsevol acció que incrementara el poder de la Lliga Etolia.

	L'historiador modern [`[Erich Gruen]] ha sugerit que els romans pogueren usar la guerra com pretext per a apostar algunes llegions en Grècia en la fi de previndre que els espartans i la Lliga Etolia s'unixen al rei seléucida Antioco III si este invadia Grècia.		L'historiador modern [`[Erich Gruen]] ha sugerit que els romans pogueren usar la guerra com pretext per a apostar algunes llegions en Grècia en la fi de previndre que els espartans i la Lliga Etolia s'unixen al rei seléucida Antioco III si este invadia Grècia.

Jose2 en 08:47 2 maig 2023

2023-05-02T08:47:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:47 2 maig 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any [[195 a. C.]] entre [[Esparta]], [[polis grega\|polis]] grega governada pel tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma\|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.		Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any [[195 a. C.]] entre [[Esparta]], [[polis grega\|polis]] grega governada pel tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma\|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.

	Durant la [[Segona Guerra Macedònica]] (200-196 a. C.), Macedònia havia otorgat a [[Esparta]] el control sobre [[Argos]], una important ciutat en la costa egea del [[Peloponés]]. El fet de que [[Esparta]] encara continuara ocupant [[Argos]] despuix el fi de la guerra fon usat com pretext per [[Antiga Roma\|Roma]] i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició anti-espartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en [[Gitión]] i pronte circumvalà i sitià a la mateixa ciutat de [[Esparta]]. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de [[Laconia]] foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma\|Roma]] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la [[Lliga Aquea]] i els pobles laconios foren posats baix protecció aquea.		Durant la [[Segona Guerra Macedònica]] ([[200 a. C.\|200]]-[[196 a. C.]]), Macedònia havia otorgat a [[Esparta]] el control sobre [[Argos]], una important ciutat en la costa egea del [[Peloponés]]. El fet de que [[Esparta]] encara continuara ocupant [[Argos]] despuix el fi de la guerra fon usat com pretext per [[Antiga Roma\|Roma]] i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició anti-espartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en [[Gitión]] i pronte circumvalà i sitià a la mateixa ciutat de [[Esparta]]. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de [[Laconia]] foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma\|Roma]] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la [[Lliga Aquea]] i els pobles laconios foren posats baix protecció aquea.

	Com resultat de la guerra, [[Esparta]] pergué la seua calitat de potència de [[Antiga Grècia\|Grècia]]. Tots els subsegüents intents espartans de recuperar lo perdut fracassaren i i Nabis, l'últim governant sobirà espartà, finalment fon assessinat. Poc temps despuix, [[Esparta]] fon forçada a convertir-se en membre de la [[Lliga Aquea]], el seu antic rival, terminat aixina varis sigles d'independència política.		Com resultat de la guerra, [[Esparta]] pergué la seua calitat de potència de [[Antiga Grècia\|Grècia]]. Tots els subsegüents intents espartans de recuperar lo perdut fracassaren i i Nabis, l'últim governant sobirà espartà, finalment fon assessinat. Poc temps despuix, [[Esparta]] fon forçada a convertir-se en membre de la [[Lliga Aquea]], el seu antic rival, terminat aixina varis sigles d'independència política.

	== Antecedents ==		== Antecedents ==
	Posteriorment a la mort del tirà [[Macanidas]] en l'any 207 a. C., [[Nabis]]] va depondre al rei Pélope en la ajuda d'un eixèrcit de mercenaris i se proclamà rei, assegurant que era descendent del rei euripóntida [[Demarato]]. Per a llavors, la tradicional [[constitució de Licurgo]] havia perdut el seu significat i [[Esparta]] era dominada per un grup dels seus antics mercenaris. [[Polibio]] va descriure al eixèrcit de [[Nabis]] com "una multitut d'assessins, lladres, raters i bandolers".		Posteriorment a la mort del tirà [[Macanidas]] en l'any [[207 a. C.]], [[Nabis]]] va depondre al rei Pélope en la ajuda d'un eixèrcit de mercenaris i se proclamà rei, assegurant que era descendent del rei euripóntida [[Demarato]]. Per a llavors, la tradicional [[constitució de Licurgo]] havia perdut el seu significat i [[Esparta]] era dominada per un grup dels seus antics mercenaris. [[Polibio]] va descriure al eixèrcit de [[Nabis]] com "una multitut d'assessins, lladres, raters i bandolers".

	En l'any [[205 a. C.]] Nabis firmà un tractat de pau en [[Roma]], [[201 a. C.]] atacà el territori de [[Mesene]], en eixa época aliada d'abdós parts, i que Esparta havia governat fins mediats del [[sigle IV a. C.]] Els espartans capturaren [[Mesene]] pero pronte foren obligats a abandonar-la quan aplegà el eixèrcit de Megalòpolis a l'autoritat de [[Filopemen]]. Temps despuix foren derrotats de manera decisiva en Tegea i Nabis va tindre que reconsiderar les seues ambicions expansionistes per un temps.		En l'any [[205 a. C.]] Nabis firmà un tractat de pau en [[Roma]], [[201 a. C.]] atacà el territori de [[Mesene]], en eixa época aliada d'abdós parts, i que Esparta havia governat fins mediats del [[sigle IV a. C.]] Els espartans capturaren [[Mesene]] pero pronte foren obligats a abandonar-la quan aplegà el eixèrcit de Megalòpolis a l'autoritat de [[Filopemen]]. Temps despuix foren derrotats de manera decisiva en Tegea i Nabis va tindre que reconsiderar les seues ambicions expansionistes per un temps.

Valencian: /* Les Reformes de Nabis */

2022-09-15T19:58:20Z

Les Reformes de Nabis

← Revisió anterior		Revisió de 19:58 15 set 2022
Llínea 20:		Llínea 20:
	De varis milers en l'época de les [[Guerres Mèdiques]] el número de homoioi havia declinat a uns quants cents en l'época de [[Cleómenes III]]]. Possiblement varen haver vàries raons per a la reducció del seu número, una de les quals consistia en que cada espartà que no podia pagar la seua part en la sisitia (menjar comú per als varons en les societats dòriques) perdia la seua calitat de ciutadà en ple dret (eren els cridats hipomeiones), si be açò no impedia als seus fills participaren en la agogé. Com resultat, el maneig d'un respectable eixèrcit de [[hoplita\|hoplites]] que no conta-se en mercenaris o hilotas libertos era difícil. [[Cleómenes]] incrementà el número de homoioi de nou i va fer operar al eixèrcit espartà en un major número de falangistes d'armadura llaugera, al estil macedònic.		De varis milers en l'época de les [[Guerres Mèdiques]] el número de homoioi havia declinat a uns quants cents en l'época de [[Cleómenes III]]]. Possiblement varen haver vàries raons per a la reducció del seu número, una de les quals consistia en que cada espartà que no podia pagar la seua part en la sisitia (menjar comú per als varons en les societats dòriques) perdia la seua calitat de ciutadà en ple dret (eren els cridats hipomeiones), si be açò no impedia als seus fills participaren en la agogé. Com resultat, el maneig d'un respectable eixèrcit de [[hoplita\|hoplites]] que no conta-se en mercenaris o hilotas libertos era difícil. [[Cleómenes]] incrementà el número de homoioi de nou i va fer operar al eixèrcit espartà en un major número de falangistes d'armadura llaugera, al estil macedònic.

	~~[[Image:Greek_phalanks.jpg\|thumb\|right\|330px\|Representació dels soldats grecs en formació de falange]]~~
	No obstant, molts d'estos nous homoioi varen morir en la [[Batalla de Selasia]] i la política implemetada per Nabis arribà als que quedaven al exili. En conseqüència, no hi havia suficients soldats disponibles per a formar part de la infanteria pesada. Açò causà un sério decliu en el poder militar espartà i el objectiu de les reformes de Nabis fon restablir una classe de subjectes fidels a la seua autoritat que foren capaços de servir com falangistes ben equipats. La seua lliberació dels hilotas esclavisats (els neodamodes) fon una de les més notables hitos en l'història espartana.		No obstant, molts d'estos nous homoioi varen morir en la [[Batalla de Selasia]] i la política implemetada per Nabis arribà als que quedaven al exili. En conseqüència, no hi havia suficients soldats disponibles per a formar part de la infanteria pesada. Açò causà un sério decliu en el poder militar espartà i el objectiu de les reformes de Nabis fon restablir una classe de subjectes fidels a la seua autoritat que foren capaços de servir com falangistes ben equipats. La seua lliberació dels hilotas esclavisats (els neodamodes) fon una de les més notables hitos en l'història espartana.

Valencian: /* Planificació */

2022-09-15T19:58:07Z

Planificació

← Revisió anterior		Revisió de 19:58 15 set 2022
Llínea 26:		Llínea 26:

	== Planificació ==		== Planificació ==
	~~[[Image:Mapa_Macedonia.png\|305px\|thumb\|right\|Mapa de [[Grècia]] i el [[mar Egeu]] poc despuix d'escomençar la [[Segona Guerra Macedònica]].]]~~
	La [[Lliga Aquea]] estava molesta pel fet de que u dels seus membres continuara baix ocupació espartana i va persuadir als romans a reconsiderar la seua decisió de permetre a Esparta conservar els territoris dels que s'havia apoderat. Els [[Antiga Roma\|romans]] acceptaren la proposta dels [[aqueu\|aqueus]], pues no volien que una [[Esparta]] forta i reorganisada causara problemes una volta que ells deixaren [[Antiga Grècia\|Grècia]].		La [[Lliga Aquea]] estava molesta pel fet de que u dels seus membres continuara baix ocupació espartana i va persuadir als romans a reconsiderar la seua decisió de permetre a Esparta conservar els territoris dels que s'havia apoderat. Els [[Antiga Roma\|romans]] acceptaren la proposta dels [[aqueu\|aqueus]], pues no volien que una [[Esparta]] forta i reorganisada causara problemes una volta que ells deixaren [[Antiga Grècia\|Grècia]].

Valencian: /* Les Reformes de Nabis */

2022-09-15T19:57:57Z

Les Reformes de Nabis

← Revisió anterior		Revisió de 19:57 15 set 2022
Llínea 13:		Llínea 13:

	=== Les Reformes de Nabis ===		=== Les Reformes de Nabis ===
	~~[[Image:Nabiscoin.jpg\|thumb\|right\|300px\|Diners als que apareix Nabia]]~~
	En contrapresentació per la seua ajuda durant la guerra, [[Antiga Roma\|Roma]] va permetre a Nabis mantindre el seu domini sobre la polis de Argos. Mentres ell ocupava el tro d'Esparta, va fer a la seua esposa Apia governant de la seua polis natal (Argos). Despuix, Apia i Nabis donaren un colp financer al confiscar grans propietats a les famílies riques de la polis baix el seu domini i torturant a aquells que varen opondre resistència. La major part de la terra confiscada fon redistrïbuida als hilotes lliberts lleals a Nabis.		En contrapresentació per la seua ajuda durant la guerra, [[Antiga Roma\|Roma]] va permetre a Nabis mantindre el seu domini sobre la polis de Argos. Mentres ell ocupava el tro d'Esparta, va fer a la seua esposa Apia governant de la seua polis natal (Argos). Despuix, Apia i Nabis donaren un colp financer al confiscar grans propietats a les famílies riques de la polis baix el seu domini i torturant a aquells que varen opondre resistència. La major part de la terra confiscada fon redistrïbuida als hilotes lliberts lleals a Nabis.

Valencian en 19:57 15 set 2022

2022-09-15T19:57:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:57 15 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~[[Image:Peloponeso.png\|thumb\|right\|320px\|<center>Sur del Peloponeso (Grècia)</center>]]~~
	Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any [[195 a. C.]] entre [[Esparta]], [[polis grega\|polis]] grega governada pel tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma\|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.		Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any [[195 a. C.]] entre [[Esparta]], [[polis grega\|polis]] grega governada pel tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma\|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.