Guerra de Successió - Historial de revisions

Jose2 en 18:52 9 set 2024

2024-09-09T18:52:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:52 9 set 2024
Llínea 34:		Llínea 34:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Archiduc Carles d'Àustria]]		* [[Archiduc Carles d'Àustria]]
	* [[Decret de Nova Planta]]		* [[Decret de Nova Planta]]
	* [[Batalla d'Almansa]]		* [[Batalla d'Almansa]]

Jose2 en 14:57 30 maig 2021

2021-05-30T14:57:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:57 30 maig 2021
Llínea 3:		Llínea 3:

	== La Guerra de Successió (1701-1714) ==		== La Guerra de Successió (1701-1714) ==
	[[File:Charles III of Spain high resolution.jpg\|thumb\|right\|~~250px~~\|<center>Carles III d'Àustria</center>]]		[[File:Charles III of Spain high resolution.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Carles III d'Àustria</center>]]
	Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, puix significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac\|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica.		Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, puix significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac\|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica.

Jose2 en 14:56 30 maig 2021

2021-05-30T14:56:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:56 30 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:Villars ~~en la batalla de denain~~.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Villars en la [[Batalla de Denain]].</center>]]		[[File:Villars a Denain1.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Villars en la [[Batalla de Denain]].</center>]]
	L'últim rei de la [[casa d'Àustria]], [[Carles II]], muigué en l'any [[1700]] sense cap descendència ni hereter a la [[Corona hispànica]]. La '''Guerra de Successió''' fon una disputa bèlica entre els que estaven a favor de l'introducció de la dinastia borbònica en [[Felip V]] i els que estaven a favor de que seguixca avant la dinastia d'Àustria en [[Carles III d'Àustria]].		L'últim rei de la [[casa d'Àustria]], [[Carles II]], muigué en l'any [[1700]] sense cap descendència ni hereter a la [[Corona hispànica]]. La '''Guerra de Successió''' fon una disputa bèlica entre els que estaven a favor de l'introducció de la dinastia borbònica en [[Felip V]] i els que estaven a favor de que seguixca avant la dinastia d'Àustria en [[Carles III d'Àustria]].

Jose2 en 16:06 28 maig 2021

2021-05-28T16:06:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:06 28 maig 2021
Llínea 17:		Llínea 17:

	== L'absolutisme borbònic ==		== L'absolutisme borbònic ==
	[[File:Felipe V de España.jpg\|thumb\|left\|~~300px~~\|<center>Felip V de Borbó</center>]]		[[File:Felipe V de España.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Felip V de Borbó</center>]]
	Els primers borbons espanyols (Felip V i [[Ferran VI]]) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades.		Els primers borbons espanyols (Felip V i [[Ferran VI]]) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades.

Jose2 en 16:05 28 maig 2021

2021-05-28T16:05:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:05 28 maig 2021
Llínea 3:		Llínea 3:

	== La Guerra de Successió (1701-1714) ==		== La Guerra de Successió (1701-1714) ==
	[[File:Charles III of Spain high resolution.jpg\|thumb\|right\|~~200px~~\|<center>Carles III d'Àustria</center>]]		[[File:Charles III of Spain high resolution.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center>Carles III d'Àustria</center>]]
	Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, puix significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac\|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica.		Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, puix significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac\|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica.

Jose2 en 16:05 28 maig 2021

2021-05-28T16:05:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:05 28 maig 2021
Llínea 17:		Llínea 17:

	== L'absolutisme borbònic ==		== L'absolutisme borbònic ==
	[[~~Image~~:~~Felip v borbo~~.jpg\|thumb\|left\|300px\|<center>Felip V de Borbó</center>]]		[[File:Felipe V de España.jpg\|thumb\|left\|300px\|<center>Felip V de Borbó</center>]]
	Els primers borbons espanyols (Felip V i [[Ferran VI]]) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades.		Els primers borbons espanyols (Felip V i [[Ferran VI]]) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades.

Jose2 en 16:04 28 maig 2021

2021-05-28T16:04:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:04 28 maig 2021
Llínea 3:		Llínea 3:

	== La Guerra de Successió (1701-1714) ==		== La Guerra de Successió (1701-1714) ==
	[[~~Image~~:~~Carles iii daustria~~.jpg\|thumb\|right\|200px\|<center>Carles III d'Àustria</center>]]		[[File:Charles III of Spain high resolution.jpg\|thumb\|right\|200px\|<center>Carles III d'Àustria</center>]]
	Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, puix significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac\|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica.		Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, puix significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac\|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica.

Jose2 en 15:38 17 set 2018

2018-09-17T15:38:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:38 17 set 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Villars en la batalla de denain.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Villars en la [[Batalla de Denain]].</center>]]		[[Image:Villars en la batalla de denain.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Villars en la [[Batalla de Denain]].</center>]]
	L'últim rei de la [[casa d'Àustria]], [[Carles II]], muigué en [[1700]] sense cap descendència ni hereter a la [[Corona hispànica]]. La '''Guerra de Successió''' fon una disputa bèlica entre els que estaven a favor de l'introducció de la dinastia borbònica en [[Felip V]] i els que estaven a favor de que seguixca avant la dinastia d'Àustria en [[Carles III d'Àustria]].		L'últim rei de la [[casa d'Àustria]], [[Carles II]], muigué en l'any [[1700]] sense cap descendència ni hereter a la [[Corona hispànica]]. La '''Guerra de Successió''' fon una disputa bèlica entre els que estaven a favor de l'introducció de la dinastia borbònica en [[Felip V]] i els que estaven a favor de que seguixca avant la dinastia d'Àustria en [[Carles III d'Àustria]].

	== La Guerra de Successió (1701-1714) ==		== La Guerra de Successió (1701-1714) ==
Llínea 10:		Llínea 10:
	[[Castella]] es mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus [[Furs\|furs]]. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), despuix de la qual ocuparen [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] i [[Aragó]].		[[Castella]] es mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus [[Furs\|furs]]. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), despuix de la qual ocuparen [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] i [[Aragó]].

	En [[1713]], l'archiduc Carles heretà la Corona d'[[Àustria]] al morir son germà. Temeroses ara de l'excessiu poder dels Habsburc, [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]] retiraren el seu recolzament a l'archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a [[Felip V]] com a rei d'[[Espanya]].		En l'any [[1713]], l'archiduc Carles heretà la Corona d'[[Àustria]] al morir son germà. Temeroses ara de l'excessiu poder dels Habsburc, [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]] retiraren el seu recolzament a l'archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a [[Felip V]] com a rei d'[[Espanya]].

	Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). [[Gran Bretanya]] obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins al [[1802]].		Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). [[Gran Bretanya]] obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins a l'any [[1802]].

	Les [[Corts de Catalunya]] resistiren a les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona\|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, l'[[11 de setembre]] de [[1714]].		Les [[Corts de Catalunya]] resistiren a les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona\|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, l'[[11 de setembre]] de [[1714]].

Jose2 en 18:08 6 set 2018

2018-09-06T18:08:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 6 set 2018
Llínea 14:		Llínea 14:
	Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). [[Gran Bretanya]] obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins al [[1802]].		Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). [[Gran Bretanya]] obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins al [[1802]].

	Les [[Corts de Catalunya]] resistiren les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona\|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, l'[[11 de setembre]] de [[1714]].		Les [[Corts de Catalunya]] resistiren a les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona\|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, l'[[11 de setembre]] de [[1714]].

	== L'absolutisme borbònic ==		== L'absolutisme borbònic ==

Teniente en 17:38 6 set 2018

2018-09-06T17:38:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:38 6 set 2018
Llínea 4:		Llínea 4:
	== La Guerra de Successió (1701-1714) ==		== La Guerra de Successió (1701-1714) ==
	[[Image:Carles iii daustria.jpg\|thumb\|right\|200px\|<center>Carles III d'Àustria</center>]]		[[Image:Carles iii daustria.jpg\|thumb\|right\|200px\|<center>Carles III d'Àustria</center>]]
	Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, ~~ya que~~ significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac\|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica.		Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, puix significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac\|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica.

	El candidat que varen opondre a [[Felip V]] fon l'archiduc [[Carles d'Àustria]]. Este enfrontament donà orige a la '''Guerra de Successió'''.		El candidat que varen opondre a [[Felip V]] fon l'archiduc [[Carles d'Àustria]]. Este enfrontament donà orige a la '''Guerra de Successió'''.

	[[Castella]] se mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus [[Furs\|furs]]. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), despuix de la qual ocuparen [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] i [[Aragó]].		[[Castella]] es mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus [[Furs\|furs]]. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), despuix de la qual ocuparen [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] i [[Aragó]].

	En [[1713]], l'archiduc Carles heretà la Corona d'[[Àustria]] al morir ~~el seu~~ germà. Temeroses ara de l'excessiu poder dels Habsburc, [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]] retiraren el seu recolzament a l'archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a [[Felip V]] com a rei d'[[Espanya]].		En [[1713]], l'archiduc Carles heretà la Corona d'[[Àustria]] al morir son germà. Temeroses ara de l'excessiu poder dels Habsburc, [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]] retiraren el seu recolzament a l'archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a [[Felip V]] com a rei d'[[Espanya]].

	Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). [[Gran Bretanya]] obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins al [[1802]].		Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). [[Gran Bretanya]] obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins al [[1802]].

	Les [[Corts de Catalunya]] resistiren a les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona\|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, el [[11 de setembre]] de [[1714]].		Les [[Corts de Catalunya]] resistiren les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona\|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, l'[[11 de setembre]] de [[1714]].

	== L'absolutisme borbònic ==		== L'absolutisme borbònic ==
Llínea 20:		Llínea 20:
	Els primers borbons espanyols (Felip V i [[Ferran VI]]) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades.		Els primers borbons espanyols (Felip V i [[Ferran VI]]) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades.

	Per a governar, el rei s'ajudava d'uns assessors o secretaris, nomenats directament pel monarca i se reunien en el [[Gabinet]], antecedent del Consell de Ministres.		Per a governar, el rei s'ajudava d'uns assessors o secretaris, nomenats directament pel monarca i es reunien en el [[Gabinet]], antecedent del Consell de Ministres.

	Les Corts desaparegueren, excepte les castellanes, i la llabor llegislativa depenia exclusivament de les institucions directament controlades pel monarca. Els consells se mantingueren, especialment el de Castella, pero la seua funció era merament consultiva.		Les Corts desaparegueren, excepte les castellanes, i la llabor llegislativa depenia exclusivament de les institucions directament controlades pel monarca. Els consells se mantingueren, especialment el de Castella, pero la seua funció era merament consultiva.

	== L'uniformisme territorial ==		== L'uniformisme territorial ==
	Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara ''[[Espanya]] ''), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'homogeinisació de totes les seues institucions.		Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara ''[[Espanya]]''), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'homogeinisació de totes les seues institucions.

	Com a castic pel recolzament al candidat austríac, [[Felip V]] anulà tots els furs i institucions dels estats de la [[Corona d'Aragó]], i en els [[Decret de Nova Planta\|Decrets de Nova Planta]] s'impongué el sistema administratiu castellà en totes les terres de la Corona.		Com a castic pel recolzament al candidat austríac, [[Felip V]] anulà tots els furs i institucions dels estats de la [[Corona d'Aragó]], i en els [[Decret de Nova Planta\|Decrets de Nova Planta]] s'impongué el sistema administratiu castellà en totes les terres de la Corona.