Guerra de l'Unió - Historial de revisions

Jose2 en 17:53 20 set 2024

2024-09-20T17:53:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 20 set 2024
Llínea 11:		Llínea 11:
	Va haver una gran repressió i sobretot en els castells i viles partidaris de “L'Unió Aragonesa”, d'esta manera va quedar neutralisat el poder de la burguesia Valenciana.		Va haver una gran repressió i sobretot en els castells i viles partidaris de “L'Unió Aragonesa”, d'esta manera va quedar neutralisat el poder de la burguesia Valenciana.

	==L'Unió Aragonesa==		== L'Unió Aragonesa ==
	Els privilegis de l''''Unió d'Aragó''' varen ser concedits en l'any [[1287]] pel rei [[Alfons III el Franc]], a qui, lliteralment, li varen ser arrancats. En si, estos privilegis eren el resultat d'una llarga lluita de nobles, mesnaders i infançons dels regnes de [[Regne d'Aragó\|Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|Valéncia]], aixina com del [[comtat de Ribargoza]].		Els privilegis de l''''Unió d'Aragó''' varen ser concedits en l'any [[1287]] pel rei [[Alfons III el Franc]], a qui, lliteralment, li varen ser arrancats. En si, estos privilegis eren el resultat d'una llarga lluita de nobles, mesnaders i infançons dels regnes de [[Regne d'Aragó\|Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|Valéncia]], aixina com del [[comtat de Ribargoza]].

Llínea 18:		Llínea 18:
	Les seues exigències radicals varen costar la pèrdua de l'equilibri entre el Rei i el regne, estament base de la Corona aragonesa. El [[Justícia d'Aragó]] va condenar estos privilegis en [[1301]] i els va derogar. Davall [[Pere IV el Cerimoniós]] es restauren en l'any [[1347]]. El Rei, no content en esta situació, va derrotar a l'Unió a l'any següent en la [[batalla d'Épila]]. No obstant, com compensació a la pèrdua dels furs de l'Unió, establix uns que llimiten el poder real i otorguen algunes garanties al poble. L'acceptació de llímits per part del Rei era peça clau en una política conciliadora en respecte als extremismes de l'Unió. Aixina es constituirien els primitius [[Furs de Sobrarbe]].		Les seues exigències radicals varen costar la pèrdua de l'equilibri entre el Rei i el regne, estament base de la Corona aragonesa. El [[Justícia d'Aragó]] va condenar estos privilegis en [[1301]] i els va derogar. Davall [[Pere IV el Cerimoniós]] es restauren en l'any [[1347]]. El Rei, no content en esta situació, va derrotar a l'Unió a l'any següent en la [[batalla d'Épila]]. No obstant, com compensació a la pèrdua dels furs de l'Unió, establix uns que llimiten el poder real i otorguen algunes garanties al poble. L'acceptació de llímits per part del Rei era peça clau en una política conciliadora en respecte als extremismes de l'Unió. Aixina es constituirien els primitius [[Furs de Sobrarbe]].

	== Referències==		== Referències ==
	{{Traduït de\|es\|Unión_de_Aragón}}		{{Traduït de\|es\|Unión_de_Aragón}}

	==Batalles==		== Batalles ==

	*A favor de l'Unió: La Pobla Llarga i Bétera.		* A favor de l'Unió: La Pobla Llarga i Bétera.
	*A favor dels realistes: Épila i Mislata.		* A favor dels realistes: Épila i Mislata.
	*[[Batalla de Mislata]]		* [[Batalla de Mislata]]

	==Enllaços externs==		== Enllaços externs ==
	*[http://arenos.iespana.es/vicente.htm L'Unión Aragonesa (1.347-1.348)]		* [http://arenos.iespana.es/vicente.htm L'Unión Aragonesa (1.347-1.348)]
	*[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=9910 Enciclopèdia Aragonesa]		* [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=9910 Enciclopèdia Aragonesa]

	==Bibliografia==		== Bibliografia ==

	*''Pere IV d'Aragó. Cronica del Rey d'Aragó En Pere IV ó del punyalet'' (Ed. cit. Facismil 2005. Valéncia).		* ''Pere IV d'Aragó. Cronica del Rey d'Aragó En Pere IV ó del punyalet'' (Ed. cit. Facismil 2005. Valéncia).

	[[Categoria:Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Corona d'Aragó]]

Revert en 09:58 23 maig 2024

2024-05-23T09:58:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:58 23 maig 2024
Llínea 39:		Llínea 39:
	[[Categoria:Història d'Aragó]]		[[Categoria:Història d'Aragó]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
			[[Categoria:Guerres]]

Xavier en 08:47 24 ago 2022

2022-08-24T08:47:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:47 24 ago 2022
Llínea 22:		Llínea 22:

	==Batalles==		==Batalles==

	*A favor de l'Unió: La Pobla Llarga i Bétera.		*A favor de l'Unió: La Pobla Llarga i Bétera.
	*A favor dels realistes: Épila i Mislata.		*A favor dels realistes: Épila i Mislata.
			*[[Batalla de Mislata]]

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Xavier: /* Bibliografia */

2022-08-24T08:42:44Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 08:42 24 ago 2022
Llínea 36:		Llínea 36:
	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història d'Aragó]]		[[Categoria:Història d'Aragó]]
	[[Categoria:Història ~~valenciana~~]]		[[Categoria:Història Valenciana]]

Xavier: /* Bibliografia */

2022-08-24T08:42:13Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 08:42 24 ago 2022
Llínea 30:		Llínea 30:

	==Bibliografia==		==Bibliografia==
	*Pere IV d'Aragó. Cronica del Rey d'Aragó En Pere IV ó del punyalet. Ed. cit. Facismil 2005. Valéncia.

			*''Pere IV d'Aragó. Cronica del Rey d'Aragó En Pere IV ó del punyalet'' (Ed. cit. Facismil 2005. Valéncia).

	[[Categoria:Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Corona d'Aragó]]
			[[Categoria:Història]]
			[[Categoria:Història d'Aragó]]
			[[Categoria:Història valenciana]]

Valencian: Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

2021-05-26T14:14:18Z

Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 14:14 26 maig 2021
Llínea 18:		Llínea 18:
	Les seues exigències radicals varen costar la pèrdua de l'equilibri entre el Rei i el regne, estament base de la Corona aragonesa. El [[Justícia d'Aragó]] va condenar estos privilegis en [[1301]] i els va derogar. Davall [[Pere IV el Cerimoniós]] es restauren en l'any [[1347]]. El Rei, no content en esta situació, va derrotar a l'Unió a l'any següent en la [[batalla d'Épila]]. No obstant, com compensació a la pèrdua dels furs de l'Unió, establix uns que llimiten el poder real i otorguen algunes garanties al poble. L'acceptació de llímits per part del Rei era peça clau en una política conciliadora en respecte als extremismes de l'Unió. Aixina es constituirien els primitius [[Furs de Sobrarbe]].		Les seues exigències radicals varen costar la pèrdua de l'equilibri entre el Rei i el regne, estament base de la Corona aragonesa. El [[Justícia d'Aragó]] va condenar estos privilegis en [[1301]] i els va derogar. Davall [[Pere IV el Cerimoniós]] es restauren en l'any [[1347]]. El Rei, no content en esta situació, va derrotar a l'Unió a l'any següent en la [[batalla d'Épila]]. No obstant, com compensació a la pèrdua dels furs de l'Unió, establix uns que llimiten el poder real i otorguen algunes garanties al poble. L'acceptació de llímits per part del Rei era peça clau en una política conciliadora en respecte als extremismes de l'Unió. Aixina es constituirien els primitius [[Furs de Sobrarbe]].

	== ~~Referencies~~==		== Referències==
	{{Traduït de\|es\|Unión_de_Aragón}}		{{Traduït de\|es\|Unión_de_Aragón}}

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:20:36Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 24 maig 2021
Llínea 7:		Llínea 7:
	Valéncia era el foc d'esta situació en grans caudills per a esta causa, estenent-se per tot el regne i formant-se dos bandos ben diferenciats: els uns al voltant del rei (la noblea), i els atres a favor de “L'Unió Aragonesa”. El poble pla estava expectant i alié a esta situació que poc o res li podria ajudar a millorar els seus problemes.		Valéncia era el foc d'esta situació en grans caudills per a esta causa, estenent-se per tot el regne i formant-se dos bandos ben diferenciats: els uns al voltant del rei (la noblea), i els atres a favor de “L'Unió Aragonesa”. El poble pla estava expectant i alié a esta situació que poc o res li podria ajudar a millorar els seus problemes.

	~~Després~~ d'intentar el diàlec i fracassar, la guerra es va fer inevitable. En [[decembre]] de l'any [[1347]] es varen produir dos grans batalles guanyades per un eixèrcit enfurit i desijós d'un gran canvi. “L'Unió Aragonesa” es va créixer en esta dos victòries, el poder real va intentar controlar la situació pero va fracassar estrepitosament i el rei va haver d'acceptar el poder de “L' Unió”, encara que per poc de temps. Uns mesos més tart fon somesa L' Unió despuix de dos batalles enfront d'un eixèrcit no professional. El deu de decembre va entrar triumfal el rei en Valéncia a on va ajusticiar a tots els integrant de la revolta.		Despuix d'intentar el diàlec i fracassar, la guerra es va fer inevitable. En [[decembre]] de l'any [[1347]] es varen produir dos grans batalles guanyades per un eixèrcit enfurit i desijós d'un gran canvi. “L'Unió Aragonesa” es va créixer en esta dos victòries, el poder real va intentar controlar la situació pero va fracassar estrepitosament i el rei va haver d'acceptar el poder de “L' Unió”, encara que per poc de temps. Uns mesos més tart fon somesa L' Unió despuix de dos batalles enfront d'un eixèrcit no professional. El deu de decembre va entrar triumfal el rei en Valéncia a on va ajusticiar a tots els integrant de la revolta.

	Va haver una gran repressió i sobretot en els castells i viles partidaris de “L'Unió Aragonesa”, d'esta manera va quedar neutralisat el poder de la burguesia Valenciana.		Va haver una gran repressió i sobretot en els castells i viles partidaris de “L'Unió Aragonesa”, d'esta manera va quedar neutralisat el poder de la burguesia Valenciana.

Jose2 en 14:59 27 jun 2019

2019-06-27T14:59:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:59 27 jun 2019
Llínea 3:		Llínea 3:
	A causa de la crisis agrària i al descontent de la població del [[Regne de Valéncia]], la monarquia no feya més que aumentar els imposts per a poder atendre la política expansionant del monarca pel [[Mediterràneu]]. L'aument de la pressió real i el seu autoritarisme va provocar una gran revolta. El moment més àlgit d'esta revolta fon quan varen nomenar a la infanta Constanza hereua de la corona, contradient la llei successòria.		A causa de la crisis agrària i al descontent de la població del [[Regne de Valéncia]], la monarquia no feya més que aumentar els imposts per a poder atendre la política expansionant del monarca pel [[Mediterràneu]]. L'aument de la pressió real i el seu autoritarisme va provocar una gran revolta. El moment més àlgit d'esta revolta fon quan varen nomenar a la infanta Constanza hereua de la corona, contradient la llei successòria.

	[[Valéncia]] va proclamar “L'Unió”, una associació per a obligar a la monarquia a l'abandó de l'autoritarisme i a l'inici de més tolerància real, en un cert control governamental i una tímida democratisació del regne. La situació no fon entesa ni pel rei ni pels senyors Feudals ~~del~~ [[1347]]. “L'Unió” va tindre certa acceptació en [[Aragó]] pero [[Catalunya]] es va mantindre fidel al rei Pere IV.		[[Valéncia]] va proclamar “L'Unió”, una associació per a obligar a la monarquia a l'abandó de l'autoritarisme i a l'inici de més tolerància real, en un cert control governamental i una tímida democratisació del regne. La situació no fon entesa ni pel rei ni pels senyors Feudals de l'any [[1347]]. “L'Unió” va tindre certa acceptació en [[Aragó]] pero [[Catalunya]] es va mantindre fidel al rei Pere IV.

	Valéncia era el foc d'esta situació en grans caudills per a esta causa, estenent-se per tot el regne i formant-se dos bandos ben diferenciats: els uns al voltant del rei (la noblea), i els atres a favor de “L'Unió Aragonesa”. El poble pla estava expectant i alié a esta situació que poc o res li podria ajudar a millorar els seus problemes.		Valéncia era el foc d'esta situació en grans caudills per a esta causa, estenent-se per tot el regne i formant-se dos bandos ben diferenciats: els uns al voltant del rei (la noblea), i els atres a favor de “L'Unió Aragonesa”. El poble pla estava expectant i alié a esta situació que poc o res li podria ajudar a millorar els seus problemes.

Jose2 en 00:43 10 dec 2018

2018-12-10T00:43:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:43 10 dec 2018
Llínea 7:		Llínea 7:
	Valéncia era el foc d'esta situació en grans caudills per a esta causa, estenent-se per tot el regne i formant-se dos bandos ben diferenciats: els uns al voltant del rei (la noblea), i els atres a favor de “L'Unió Aragonesa”. El poble pla estava expectant i alié a esta situació que poc o res li podria ajudar a millorar els seus problemes.		Valéncia era el foc d'esta situació en grans caudills per a esta causa, estenent-se per tot el regne i formant-se dos bandos ben diferenciats: els uns al voltant del rei (la noblea), i els atres a favor de “L'Unió Aragonesa”. El poble pla estava expectant i alié a esta situació que poc o res li podria ajudar a millorar els seus problemes.

	Després d'intentar el diàlec i fracassar, la guerra es va fer inevitable. En [[decembre]] de [[1347]] es varen produir dos grans batalles guanyades per un eixèrcit enfurit i desijós d'un gran canvi. “L'Unió Aragonesa” es va créixer en esta dos victòries, el poder real va intentar controlar la situació pero va fracassar estrepitosament i el rei va haver d'acceptar el poder de “L' Unió”, encara que per poc de temps. Uns mesos més tart fon somesa L' Unió despuix de dos batalles enfront d'un eixèrcit no professional. El deu de decembre va entrar triumfal el rei en Valéncia a on va ajusticiar a tots els integrant de la revolta.		Després d'intentar el diàlec i fracassar, la guerra es va fer inevitable. En [[decembre]] de l'any [[1347]] es varen produir dos grans batalles guanyades per un eixèrcit enfurit i desijós d'un gran canvi. “L'Unió Aragonesa” es va créixer en esta dos victòries, el poder real va intentar controlar la situació pero va fracassar estrepitosament i el rei va haver d'acceptar el poder de “L' Unió”, encara que per poc de temps. Uns mesos més tart fon somesa L' Unió despuix de dos batalles enfront d'un eixèrcit no professional. El deu de decembre va entrar triumfal el rei en Valéncia a on va ajusticiar a tots els integrant de la revolta.

	Va haver una gran repressió i sobretot en els castells i viles partidaris de “L'Unió Aragonesa”, d'esta manera va quedar neutralisat el poder de la burguesia Valenciana.		Va haver una gran repressió i sobretot en els castells i viles partidaris de “L'Unió Aragonesa”, d'esta manera va quedar neutralisat el poder de la burguesia Valenciana.

	==L'Unió Aragonesa==		==L'Unió Aragonesa==
	Els privilegis de l''''Unió d'Aragó''' varen ser concedits en [[1287]] pel rei [[Alfons III el Franc]], a qui, lliteralment, li varen ser arrancats. En si, estos privilegis eren el resultat d'una llarga lluita de nobles, mesnaders i infançons dels regnes de [[Regne d'Aragó\|Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|Valéncia]], aixina com del [[comtat de Ribargoza]].		Els privilegis de l''''Unió d'Aragó''' varen ser concedits en l'any [[1287]] pel rei [[Alfons III el Franc]], a qui, lliteralment, li varen ser arrancats. En si, estos privilegis eren el resultat d'una llarga lluita de nobles, mesnaders i infançons dels regnes de [[Regne d'Aragó\|Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|Valéncia]], aixina com del [[comtat de Ribargoza]].

	Varen ser producte d'una rebelió oberta per part de la noblea. A diferència de la de [[1283]], no varen participar totes les fraccions integrants de la [[Corona d'Aragó]] ni les grans ciutats com [[Valéncia]] i [[Barcelona]], pero sí que va prendre part la ciutat de [[Saragossa]], capital de la Corona.		Varen ser producte d'una rebelió oberta per part de la noblea. A diferència de la de l'any [[1283]], no varen participar totes les fraccions integrants de la [[Corona d'Aragó]] ni les grans ciutats com [[Valéncia]] i [[Barcelona]], pero sí que va prendre part la ciutat de [[Saragossa]], capital de la Corona.

	Les seues exigències radicals varen costar la pèrdua de l'equilibri entre el Rei i el regne, estament base de la Corona aragonesa. El [[Justícia d'Aragó]] va condenar estos privilegis en [[1301]] i els va derogar. Davall [[Pere IV el Cerimoniós]] es restauren en [[1347]]. El Rei, no content en esta situació, va derrotar a l'Unió a l'any següent en la [[batalla d'Épila]]. No obstant, com compensació a la pèrdua dels furs de l'Unió, establix uns que llimiten el poder real i otorguen algunes garanties al poble. L'acceptació de llímits per part del Rei era peça clau en una política conciliadora en respecte als extremismes de l'Unió. Aixina es constituirien els primitius [[Furs de Sobrarbe]].		Les seues exigències radicals varen costar la pèrdua de l'equilibri entre el Rei i el regne, estament base de la Corona aragonesa. El [[Justícia d'Aragó]] va condenar estos privilegis en [[1301]] i els va derogar. Davall [[Pere IV el Cerimoniós]] es restauren en l'any [[1347]]. El Rei, no content en esta situació, va derrotar a l'Unió a l'any següent en la [[batalla d'Épila]]. No obstant, com compensació a la pèrdua dels furs de l'Unió, establix uns que llimiten el poder real i otorguen algunes garanties al poble. L'acceptació de llímits per part del Rei era peça clau en una política conciliadora en respecte als extremismes de l'Unió. Aixina es constituirien els primitius [[Furs de Sobrarbe]].

	== Referencies==		== Referencies==

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:12:40Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 26 abr 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	L'Unió Aragonesa ([[1347]]-[[1348]]): Fon una revolta de caràcter foralista i reivindicadora dels drets dels regnes front a les exigències del rei, [[Pere IV El Cerimoniós]].		L'Unió Aragonesa ([[1347]]-[[1348]]): Fon una revolta de caràcter foralista i reivindicadora dels drets dels regnes front a les exigències del rei, [[Pere IV El Cerimoniós]].

	A causa de la crisis agrària i al descontent de la població del [[Regne de Valéncia]], la monarquia no feya més que aumentar els imposts per a poder atendre la política expansionant del monarca pel [[Mediterràneu]]. L'aument de la pressió real i el seu autoritarisme va provocar una gran revolta. El moment més àlgit d'esta revolta fon quan ~~van~~ nomenar a la infanta Constanza hereua de la corona, contradient la llei successòria.		A causa de la crisis agrària i al descontent de la població del [[Regne de Valéncia]], la monarquia no feya més que aumentar els imposts per a poder atendre la política expansionant del monarca pel [[Mediterràneu]]. L'aument de la pressió real i el seu autoritarisme va provocar una gran revolta. El moment més àlgit d'esta revolta fon quan varen nomenar a la infanta Constanza hereua de la corona, contradient la llei successòria.

	[[Valéncia]] va proclamar “L'Unió”, una associació per a obligar a la monarquia a l'abandó de l'autoritarisme i a l'inici de més tolerància real, en un cert control governamental i una tímida democratisació del regne. La situació no fon entesa ni pel rei ni pels senyors Feudals del [[1347]]. “L'Unió” va tindre certa acceptació en [[Aragó]] pero [[Catalunya]] es va mantindre fidel al rei Pere IV.		[[Valéncia]] va proclamar “L'Unió”, una associació per a obligar a la monarquia a l'abandó de l'autoritarisme i a l'inici de més tolerància real, en un cert control governamental i una tímida democratisació del regne. La situació no fon entesa ni pel rei ni pels senyors Feudals del [[1347]]. “L'Unió” va tindre certa acceptació en [[Aragó]] pero [[Catalunya]] es va mantindre fidel al rei Pere IV.
Llínea 7:		Llínea 7:
	Valéncia era el foc d'esta situació en grans caudills per a esta causa, estenent-se per tot el regne i formant-se dos bandos ben diferenciats: els uns al voltant del rei (la noblea), i els atres a favor de “L'Unió Aragonesa”. El poble pla estava expectant i alié a esta situació que poc o res li podria ajudar a millorar els seus problemes.		Valéncia era el foc d'esta situació en grans caudills per a esta causa, estenent-se per tot el regne i formant-se dos bandos ben diferenciats: els uns al voltant del rei (la noblea), i els atres a favor de “L'Unió Aragonesa”. El poble pla estava expectant i alié a esta situació que poc o res li podria ajudar a millorar els seus problemes.

	Després d'intentar el diàlec i fracassar, la guerra es va fer inevitable. En [[decembre]] de [[1347]] es ~~van~~ produir dos grans batalles guanyades per un eixèrcit enfurit i desijós d'un gran canvi. “L'Unió Aragonesa” es va créixer en esta dos victòries, el poder real va intentar controlar la situació pero va fracassar estrepitosament i el rei va haver d'acceptar el poder de “L' Unió”, encara que per poc de temps. Uns mesos més tart fon somesa L' Unió despuix de dos batalles enfront d'un eixèrcit no professional. El deu de decembre va entrar triumfal el rei en Valéncia a on va ajusticiar a tots els integrant de la revolta.		Després d'intentar el diàlec i fracassar, la guerra es va fer inevitable. En [[decembre]] de [[1347]] es varen produir dos grans batalles guanyades per un eixèrcit enfurit i desijós d'un gran canvi. “L'Unió Aragonesa” es va créixer en esta dos victòries, el poder real va intentar controlar la situació pero va fracassar estrepitosament i el rei va haver d'acceptar el poder de “L' Unió”, encara que per poc de temps. Uns mesos més tart fon somesa L' Unió despuix de dos batalles enfront d'un eixèrcit no professional. El deu de decembre va entrar triumfal el rei en Valéncia a on va ajusticiar a tots els integrant de la revolta.

	Va haver una gran repressió i sobretot en els castells i viles partidaris de “L'Unió Aragonesa”, d'esta manera va quedar neutralisat el poder de la burguesia Valenciana.		Va haver una gran repressió i sobretot en els castells i viles partidaris de “L'Unió Aragonesa”, d'esta manera va quedar neutralisat el poder de la burguesia Valenciana.

	==L'Unió Aragonesa==		==L'Unió Aragonesa==
	Els privilegis de l''''Unió d'Aragó''' ~~van~~ ser concedits en [[1287]] pel rei [[Alfons III el Franc]], a qui, lliteralment, li ~~van~~ ser arrancats. En si, estos privilegis eren el resultat d'una llarga lluita de nobles, mesnaders i infançons dels regnes de [[Regne d'Aragó\|Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|Valéncia]], aixina com del [[comtat de Ribargoza]].		Els privilegis de l''''Unió d'Aragó''' varen ser concedits en [[1287]] pel rei [[Alfons III el Franc]], a qui, lliteralment, li varen ser arrancats. En si, estos privilegis eren el resultat d'una llarga lluita de nobles, mesnaders i infançons dels regnes de [[Regne d'Aragó\|Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|Valéncia]], aixina com del [[comtat de Ribargoza]].

	Varen ser producte d'una rebelió oberta per part de la noblea. A diferència de la de [[1283]], no varen participar totes les fraccions integrants de la [[Corona d'Aragó]] ni les grans ciutats com [[Valéncia]] i [[Barcelona]], pero sí que va prendre part la ciutat de [[Saragossa]], capital de la Corona.		Varen ser producte d'una rebelió oberta per part de la noblea. A diferència de la de [[1283]], no varen participar totes les fraccions integrants de la [[Corona d'Aragó]] ni les grans ciutats com [[Valéncia]] i [[Barcelona]], pero sí que va prendre part la ciutat de [[Saragossa]], capital de la Corona.