Guerra del Yom Kippur - Historial de revisions

Lluísm en 18:00 30 dec 2024

2024-12-30T18:00:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 30 dec 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de la URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent de EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que la [[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petròleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis econòmica.		Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de la URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent de EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que la [[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petròleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis econòmica.


	[[Categoria:Israel]]		[[Categoria:Israel]]

Lluísm en 07:15 6 maig 2024

2024-05-06T07:15:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:15 6 maig 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de la ONU que demanava l'immediat alt el foc. El [[25 d'octubre]] de 1973 callaren les armes.		Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de la ONU que demanava l'immediat alt el foc. El [[25 d'octubre]] de 1973 callaren les armes.

	Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de la URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent de EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que la [[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petròleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis econòmica.		Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de la URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent de EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que la [[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petròleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis econòmica.


	[[Categoria:Israel]]		[[Categoria:Israel]]

Jose2 en 11:54 2 maig 2020

2020-05-02T11:54:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 2 maig 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Bridge Crossing.jpg\|thumb\|250px\|Forces egipcies creüen el canal de Suez el 7 d'octubre]]		[[Image:Bridge Crossing.jpg\|thumb\|250px\|Forces egipcies creüen el canal de Suez el 7 d'octubre]]
	La guerra aràbic-israelí de [[1973]], també coneguda pel nom de festivitats religioses judeu ('''Guerra del Yom Kippur)''' i musulmana ('''Guerra del Ramadà'''), enfrontà a [[Israel]] contra [[Egipte]] i [[Síria]]. Fon la quarta de les guerres que enfrontaren a l'estat hebreu en els països araps.		La guerra aràbic-israelí de l'any [[1973]], també coneguda pel nom de festivitats religioses judeu ('''Guerra del Yom Kippur)''' i musulmana ('''Guerra del Ramadà'''), enfrontà a [[Israel]] contra [[Egipte]] i [[Síria]]. Fon la quarta de les guerres que enfrontaren a l'estat hebreu en els països araps.

	Dos factors principals expliquen el seu desencadenament. En primer lloc, el fracàs en la resolució dels problemes sorgits de la guerra de [[1967]]. La negativa israelí a tornar els territoris arrapats a Síria (els [[alts del Golá]]) i a Egipte (la [[península del Sinaí]]) i el fracàs de les propostes de pau d'[[Anuar el Sadat]], el nou líder egipcíac portaren la situació a un punt mort. La resolució 242 del [[Consell de Seguritat]] de l'[[ONU]] demanava en térmens socoltres la retirada d'Israel dels territoris ocupats en 1967. Fon votada per 13 membres, [[China]] se abstingué i [[Estat Units]] la vetà.		Dos factors principals expliquen el seu desencadenament. En primer lloc, el fracàs en la resolució dels problemes sorgits de la guerra de [[1967]]. La negativa israelí a tornar els territoris arrapats a Síria (els [[alts del Golá]]) i a Egipte (la [[península del Sinaí]]) i el fracàs de les propostes de pau d'[[Anuar el Sadat]], el nou líder egipcíac portaren la situació a un punt mort. La resolució 242 del [[Consell de Seguritat]] de la [[ONU]] demanava en térmens socoltres la retirada d'Israel dels territoris ocupats en 1967. Fon votada per 13 membres, [[China]] se abstingué i [[Estat Units]] la vetà.

	Egipte cada volta se trobava més decidit a llançar una guerra llimitada. En segon lloc, Israel era conscient de la seua superioritat militar. Eixa confiança li portà a negar-se a qualsevol cessió de territoris, pero també feu que l'atac aràbic de 1973 agarrara per sorpresa a les seues forces armades.		Egipte cada volta se trobava més decidit a llançar una guerra llimitada. En segon lloc, Israel era conscient de la seua superioritat militar. Eixa confiança li portà a negar-se a qualsevol cessió de territoris, pero també feu que l'atac aràbic de l'any 1973 agarrara per sorpresa a les seues forces armades.

	L'atac aràbic per sorpresa començà el [[6 d'octubre]] de [[1973]] (el dia del [[Yom Kippur]], la festivitat religiosa judeu més important). Els alvanços egipcíac i siri foren fulgurants. Els egipcíacs creuaren el [[Canal de Sues]] i els siris prengueren els Alts del Golán. No obstant, a partir del 10 d'octubre s'inicià el contraatac israelí. En eixe moment tant l'[[URSS]] com [[Estats Units]] organisaren ponts aéreus massius portant armes als seus aliats. Els tropes israelites reconquistaren els Alts del Golán i tornaren a creuar Sues.		L'atac aràbic per sorpresa començà el [[6 d'octubre]] de [[1973]] (el dia del [[Yom Kippur]], la festivitat religiosa judeu més important). Els alvanços egipcíac i siri foren fulgurants. Els egipcíacs creuaren el [[Canal de Sues]] i els siris prengueren els Alts del Golán. No obstant, a partir del 10 d'octubre s'inicià el contraatac israelí. En eixe moment tant la [[URSS]] com [[Estats Units]] organisaren ponts aéreus massius portant armes als seus aliats. Els tropes israelites reconquistaren els Alts del Golán i tornaren a creuar Sues.

	Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de la ONU que demanava l'immediat alt el foc. El [[25 d'octubre]] de 1973 callaren les armes.		Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de la ONU que demanava l'immediat alt el foc. El [[25 d'octubre]] de 1973 callaren les armes.

	Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de la URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent d'EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que l'[[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petròleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis econòmica.		Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de la URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent de EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que la [[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petròleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis econòmica.


	[[Categoria:Israel]]		[[Categoria:Israel]]

Jose2: Text reemplaça - ' petroleu ' a ' petròleu '

2018-08-10T19:09:25Z

Text reemplaça - ' petroleu ' a ' petròleu '

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 10 ago 2018
Llínea 10:		Llínea 10:
	Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de la ONU que demanava l'immediat alt el foc. El [[25 d'octubre]] de 1973 callaren les armes.		Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de la ONU que demanava l'immediat alt el foc. El [[25 d'octubre]] de 1973 callaren les armes.

	Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de la URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent d'EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que l'[[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del ~~petroleu~~ que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis econòmica.		Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de la URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent d'EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que l'[[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petròleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis econòmica.


	[[Categoria:Israel]]		[[Categoria:Israel]]

Jose2: Text reemplaça - 'economica' a 'econòmica'

2018-02-03T11:48:07Z

Text reemplaça - 'economica' a 'econòmica'

← Revisió anterior		Revisió de 11:48 3 feb 2018
Llínea 10:		Llínea 10:
	Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de la ONU que demanava l'immediat alt el foc. El [[25 d'octubre]] de 1973 callaren les armes.		Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de la ONU que demanava l'immediat alt el foc. El [[25 d'octubre]] de 1973 callaren les armes.

	Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de la URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent d'EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que l'[[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petroleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis ~~economica~~.		Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de la URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent d'EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que l'[[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petroleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis econòmica.


	[[Categoria:Israel]]		[[Categoria:Israel]]

Jose2: Text reemplaça - 'l'URSS' a 'la URSS'

2017-12-20T12:39:18Z

Text reemplaça - 'l'URSS' a 'la URSS'

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 20 dec 2017
Llínea 10:		Llínea 10:
	Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de la ONU que demanava l'immediat alt el foc. El [[25 d'octubre]] de 1973 callaren les armes.		Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de la ONU que demanava l'immediat alt el foc. El [[25 d'octubre]] de 1973 callaren les armes.

	Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de l'URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent d'EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que l'[[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petroleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis economica.		Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de la URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent d'EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que l'[[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petroleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis economica.


	[[Categoria:Israel]]		[[Categoria:Israel]]

Jose2: Text reemplaça - 'l'ONU' a 'la ONU'

2017-12-20T12:35:38Z

Text reemplaça - 'l'ONU' a 'la ONU'

← Revisió anterior		Revisió de 12:35 20 dec 2017
Llínea 8:		Llínea 8:
	L'atac aràbic per sorpresa començà el [[6 d'octubre]] de [[1973]] (el dia del [[Yom Kippur]], la festivitat religiosa judeu més important). Els alvanços egipcíac i siri foren fulgurants. Els egipcíacs creuaren el [[Canal de Sues]] i els siris prengueren els Alts del Golán. No obstant, a partir del 10 d'octubre s'inicià el contraatac israelí. En eixe moment tant l'[[URSS]] com [[Estats Units]] organisaren ponts aéreus massius portant armes als seus aliats. Els tropes israelites reconquistaren els Alts del Golán i tornaren a creuar Sues.		L'atac aràbic per sorpresa començà el [[6 d'octubre]] de [[1973]] (el dia del [[Yom Kippur]], la festivitat religiosa judeu més important). Els alvanços egipcíac i siri foren fulgurants. Els egipcíacs creuaren el [[Canal de Sues]] i els siris prengueren els Alts del Golán. No obstant, a partir del 10 d'octubre s'inicià el contraatac israelí. En eixe moment tant l'[[URSS]] com [[Estats Units]] organisaren ponts aéreus massius portant armes als seus aliats. Els tropes israelites reconquistaren els Alts del Golán i tornaren a creuar Sues.

	Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de l'ONU que demanava l'immediat alt el foc. El [[25 d'octubre]] de 1973 callaren les armes.		Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de la ONU que demanava l'immediat alt el foc. El [[25 d'octubre]] de 1973 callaren les armes.

	Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de l'URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent d'EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que l'[[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petroleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis economica.		Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de l'URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent d'EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que l'[[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petroleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis economica.

Jose2 en 12:09 27 gin 2015

2015-01-27T12:09:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:09 27 gin 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Bridge Crossing.jpg\|thumb\|250px\|Forces egipcies creüen el canal de Suez el 7 d'octubre]]		[[Image:Bridge Crossing.jpg\|thumb\|250px\|Forces egipcies creüen el canal de Suez el 7 d'octubre]]
	La guerra aràbic-israelí de 1973, també coneguda pel nom de festivitats religioses judeu ('''Guerra del Yom Kippur)''' i musulmana ('''Guerra del Ramadà'''), enfrontà a Israel contra Egipte i Síria. Fon la quarta de les guerres que enfrontaren a l'estat hebreu en els països araps.		La guerra aràbic-israelí de [[1973]], també coneguda pel nom de festivitats religioses judeu ('''Guerra del Yom Kippur)''' i musulmana ('''Guerra del Ramadà'''), enfrontà a [[Israel]] contra [[Egipte]] i [[Síria]]. Fon la quarta de les guerres que enfrontaren a l'estat hebreu en els països araps.

	Dos factors principals expliquen el seu desencadenament. En primer lloc, el fracàs en la resolució dels problemes sorgits de la guerra de 1967. La negativa israelí a tornar els territoris arrapats a [[Síria]] (els [[alts del Golá]]) i a [[Egipte]] (la [[península del Sinaí]]) i el fracàs de les propostes de pau d'[[Anuar el Sadat]], el nou líder egipcíac portaren la situació a un punt mort. La resolució 242 del [[Consell de Seguritat]] de l'[[ONU]] demanava en térmens socoltres la retirada d'Israel dels territoris ocupats en 1967. Fon votada per 13 membres, [[China]] se abstingué i [[Estat Units]] la vetà.		Dos factors principals expliquen el seu desencadenament. En primer lloc, el fracàs en la resolució dels problemes sorgits de la guerra de [[1967]]. La negativa israelí a tornar els territoris arrapats a Síria (els [[alts del Golá]]) i a Egipte (la [[península del Sinaí]]) i el fracàs de les propostes de pau d'[[Anuar el Sadat]], el nou líder egipcíac portaren la situació a un punt mort. La resolució 242 del [[Consell de Seguritat]] de l'[[ONU]] demanava en térmens socoltres la retirada d'Israel dels territoris ocupats en 1967. Fon votada per 13 membres, [[China]] se abstingué i [[Estat Units]] la vetà.

	Egipte cada volta se trobava ~~mes~~ decidit a llançar una guerra llimitada. En segon lloc, Israel era conscient de la seua superioritat militar. Eixa confiança li portà a negar-se a qualsevol cessió de territoris, pero també feu que l'atac aràbic de 1973 agarrara per sorpresa a les seues forces armades.		Egipte cada volta se trobava més decidit a llançar una guerra llimitada. En segon lloc, Israel era conscient de la seua superioritat militar. Eixa confiança li portà a negar-se a qualsevol cessió de territoris, pero també feu que l'atac aràbic de 1973 agarrara per sorpresa a les seues forces armades.

	L'atac aràbic per sorpresa començà el [[6 d'octubre]] de [[1973]] (el dia del [[Yom Kippur]], la festivitat religiosa judeu més important). Els alvanços egipcíac i siri foren fulgurants. Els egipcíacs creuaren el [[Canal de Sues]] i els siris prengueren els Alts del Golán. No obstant, a partir del 10 d'octubre s'inicià el contraatac israelí. En eixe moment tant l'[[URSS]] com [[Estats Units]] organisaren ponts aéreus massius portant armes als seus aliats. Els tropes israelites reconquistaren els Alts del Golán i tornaren a creuar Sues.		L'atac aràbic per sorpresa començà el [[6 d'octubre]] de [[1973]] (el dia del [[Yom Kippur]], la festivitat religiosa judeu més important). Els alvanços egipcíac i siri foren fulgurants. Els egipcíacs creuaren el [[Canal de Sues]] i els siris prengueren els Alts del Golán. No obstant, a partir del 10 d'octubre s'inicià el contraatac israelí. En eixe moment tant l'[[URSS]] com [[Estats Units]] organisaren ponts aéreus massius portant armes als seus aliats. Els tropes israelites reconquistaren els Alts del Golán i tornaren a creuar Sues.

	Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de l'ONU que demanava l'immediat alt el foc. El ~~25d~~'octubre de 1973 callaren les armes.		Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de l'ONU que demanava l'immediat alt el foc. El [[25 d'octubre]] de 1973 callaren les armes.

	~~Ademes~~ dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 ~~tingue~~ importants repercussions: l'alliniament dels països araps de l'URSS se feu ~~mes~~ estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu ~~mes~~ dependent d'EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que l'[[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petroleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a un gran crisis economica.		Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de l'URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent d'EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que l'[[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petroleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis economica.


	[[Categoria:Israel]]		[[Categoria:Israel]]

Posmo en 12:52 28 jul 2014

2014-07-28T12:52:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:52 28 jul 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	La guerra aràbic-israelí de 1973, també coneguda pel nom de festivitats religioses judeu ('''Guerra del Yom Kippur)''' i musulmana('''Guerra del Ramadà'''), enfrontà a Israel contra Egipte i Síria. Fon la quarta de les guerres que enfrontaren a l'estat hebreu en els països araps.		[[Image:Bridge Crossing.jpg\|thumb\|250px\|Forces egipcies creüen el canal de Suez el 7 d'octubre]]
			La guerra aràbic-israelí de 1973, també coneguda pel nom de festivitats religioses judeu ('''Guerra del Yom Kippur)''' i musulmana ('''Guerra del Ramadà'''), enfrontà a Israel contra Egipte i Síria. Fon la quarta de les guerres que enfrontaren a l'estat hebreu en els països araps.

	Dos factors principals expliquen el seu desencadenament. En primer lloc, el fracàs en la resolució dels problemes sorgits de la guerra de 1967. La negativa israelí a tornar els territoris arrapats a [[Síria]] (els [[alts del Golá]]) i a [[Egipte]] (la [[península del Sinaí]]) i el fracàs de les propostes de pau d'[[Anuar el Sadat]], el nou líder egipcíac portaren la situació a un punt mort. La resolució 242 del [[Consell de Seguritat]] de l'[[ONU]] demanava en térmens socoltres la retirada d'Israel dels territoris ocupats en 1967. Fon votada per 13 membres, [[China]] se abstingué i [[Estat Units]] la vetà.		Dos factors principals expliquen el seu desencadenament. En primer lloc, el fracàs en la resolució dels problemes sorgits de la guerra de 1967. La negativa israelí a tornar els territoris arrapats a [[Síria]] (els [[alts del Golá]]) i a [[Egipte]] (la [[península del Sinaí]]) i el fracàs de les propostes de pau d'[[Anuar el Sadat]], el nou líder egipcíac portaren la situació a un punt mort. La resolució 242 del [[Consell de Seguritat]] de l'[[ONU]] demanava en térmens socoltres la retirada d'Israel dels territoris ocupats en 1967. Fon votada per 13 membres, [[China]] se abstingué i [[Estat Units]] la vetà.

Jose2: Texto reemplaza - 'mes important' a 'més important'

2013-06-06T17:54:26Z

Texto reemplaza - 'mes important' a 'més important'

← Revisió anterior		Revisió de 17:54 6 jun 2013
Llínea 5:		Llínea 5:
	Egipte cada volta se trobava mes decidit a llançar una guerra llimitada. En segon lloc, Israel era conscient de la seua superioritat militar. Eixa confiança li portà a negar-se a qualsevol cessió de territoris, pero també feu que l'atac aràbic de 1973 agarrara per sorpresa a les seues forces armades.		Egipte cada volta se trobava mes decidit a llançar una guerra llimitada. En segon lloc, Israel era conscient de la seua superioritat militar. Eixa confiança li portà a negar-se a qualsevol cessió de territoris, pero també feu que l'atac aràbic de 1973 agarrara per sorpresa a les seues forces armades.

	L'atac aràbic per sorpresa començà el [[6 d'octubre]] de [[1973]] (el dia del [[Yom Kippur]], la festivitat religiosa judeu ~~mes~~ important). Els alvanços egipcíac i siri foren fulgurants. Els egipcíacs creuaren el [[Canal de Sues]] i els siris prengueren els Alts del Golán. No obstant, a partir del 10 d'octubre s'inicià el contraatac israelí. En eixe moment tant l'[[URSS]] com [[Estats Units]] organisaren ponts aéreus massius portant armes als seus aliats. Els tropes israelites reconquistaren els Alts del Golán i tornaren a creuar Sues.		L'atac aràbic per sorpresa començà el [[6 d'octubre]] de [[1973]] (el dia del [[Yom Kippur]], la festivitat religiosa judeu més important). Els alvanços egipcíac i siri foren fulgurants. Els egipcíacs creuaren el [[Canal de Sues]] i els siris prengueren els Alts del Golán. No obstant, a partir del 10 d'octubre s'inicià el contraatac israelí. En eixe moment tant l'[[URSS]] com [[Estats Units]] organisaren ponts aéreus massius portant armes als seus aliats. Els tropes israelites reconquistaren els Alts del Golán i tornaren a creuar Sues.

	Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de l'ONU que demanava l'immediat alt el foc. El 25d'octubre de 1973 callaren les armes.		Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de l'ONU que demanava l'immediat alt el foc. El 25d'octubre de 1973 callaren les armes.