Guerra dels dos Peres - Historial de revisions

Xavier: /* Referències */

2021-12-02T19:14:56Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 2 dec 2021
Llínea 14:		Llínea 14:
	[[Categoria:Guerra dels Dos Peres]]		[[Categoria:Guerra dels Dos Peres]]
	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història ~~valenciana~~]]		[[Categoria:Història d'Aragó]]
	[[Categoria:Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Corona d'Aragó]]

Xavier en 19:12 2 dec 2021

2021-12-02T19:12:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 2 dec 2021
Llínea 13:		Llínea 13:

	[[Categoria:Guerra dels Dos Peres]]		[[Categoria:Guerra dels Dos Peres]]
			[[Categoria:Història]]
			[[Categoria:Història valenciana]]
			[[Categoria:Corona d'Aragó]]

Valencian: Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

2021-05-26T14:06:44Z

Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 14:06 26 maig 2021
Llínea 9:		Llínea 9:
	[[Simone Boccanegra]], que va pujar [[Dux de Gènova\|al poder]] de la [[República de Gènova]] despuix de la [[Guerra venecianogenovesa]], es va aliar en el [[Regne de Castella]] per atacar la [[Corona d'Aragó]], aliada [[República de Venècia\|dels venecians]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Garcia i Sanz \|nom=Arcadi \| enllaçautor =Arcadi Garcia i Sanz\|títol=Història de la Marina Catalana \|editorial=Aedos \|lloc=Barcelona \|data=1977 \|pàgines=286}}</ref> en un estol de sis galeres comandades pel seu germà [[Egidi Boccanegra]], en els que va [[Sege de Guardamar (1358)\|prendre Guardamar]] el [[1358]].		[[Simone Boccanegra]], que va pujar [[Dux de Gènova\|al poder]] de la [[República de Gènova]] despuix de la [[Guerra venecianogenovesa]], es va aliar en el [[Regne de Castella]] per atacar la [[Corona d'Aragó]], aliada [[República de Venècia\|dels venecians]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Garcia i Sanz \|nom=Arcadi \| enllaçautor =Arcadi Garcia i Sanz\|títol=Història de la Marina Catalana \|editorial=Aedos \|lloc=Barcelona \|data=1977 \|pàgines=286}}</ref> en un estol de sis galeres comandades pel seu germà [[Egidi Boccanegra]], en els que va [[Sege de Guardamar (1358)\|prendre Guardamar]] el [[1358]].

	==~~Referencies~~ ==		==Referències ==
	<references />		<references />

	[[Categoria:Guerra dels Dos Peres]]		[[Categoria:Guerra dels Dos Peres]]

Jose2 en 00:44 10 dec 2018

2018-12-10T00:44:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:44 10 dec 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Guerra dels dos Peres''', compresa entre [[1356]] i [[1375]], va enfrontar la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]]; i en certa mida fon també un conflicte personal entre els respectius monarques [[Pere el Cerimoniós]] i [[Pere I de Castella\|Pere el Cruel]], i va ser un dels episodis de la [[primera guerra civil castellana]].		La '''Guerra dels dos Peres''', compresa entre els anys [[1356]] i [[1375]], va enfrontar la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]]; i en certa mida fon també un conflicte personal entre els respectius monarques [[Pere el Cerimoniós]] i [[Pere I de Castella\|Pere el Cruel]], i va ser un dels episodis de la [[primera guerra civil castellana]].

	==Antecedents==		==Antecedents==
Llínea 5:		Llínea 5:

	==Desenroll de la guerra==		==Desenroll de la guerra==
	En [[1357]] va penetrar el rei de Castella per terres d'Aragó i es va apoderar de [[Tarassona]] el [[9 de març]]. En aquell temps va fer eixecutar [[Juan Alfonso de la Cerda]]. A instàncies d'un cardenal llegat es va firmar el [[8 de maig]] entre abdós reis una treua d'un any. [[Pere I de Castella\|Pere I el Cruel]] va tornar a Sevilla; una vegada més va desatendre els consells del Papa, que en un breu li recomanava el respecte a la seua esposa llegítima; va preparar les forces que havien de continuar la lluita contra Aragó; per proporcionar-se recursos va profanar els sepulcres d'[[Alfons X el Sabi]] i de la reina Beatriu, desposseint-los de les joyes de les seues corones; va tindre amors en Aldonza Coronel, i en va va tractar de seduir una germana d'esta, nomenada María.		En l'any [[1357]] va penetrar el rei de Castella per terres d'Aragó i es va apoderar de [[Tarassona]] el [[9 de març]]. En aquell temps va fer eixecutar [[Juan Alfonso de la Cerda]]. A instàncies d'un cardenal llegat es va firmar el [[8 de maig]] entre abdós reis una treua d'un any. [[Pere I de Castella\|Pere I el Cruel]] va tornar a Sevilla; una vegada més va desatendre els consells del Papa, que en un breu li recomanava el respecte a la seua esposa llegítima; va preparar les forces que havien de continuar la lluita contra Aragó; per proporcionar-se recursos va profanar els sepulcres d'[[Alfons X el Sabi]] i de la reina Beatriu, desposseint-los de les joyes de les seues corones; va tindre amors en Aldonza Coronel, i en va va tractar de seduir una germana d'esta, nomenada María.

	[[Simone Boccanegra]], que va pujar [[Dux de Gènova\|al poder]] de la [[República de Gènova]] despuix de la [[Guerra venecianogenovesa]], es va aliar en el [[Regne de Castella]] per atacar la [[Corona d'Aragó]], aliada [[República de Venècia\|dels venecians]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Garcia i Sanz \|nom=Arcadi \| enllaçautor =Arcadi Garcia i Sanz\|títol=Història de la Marina Catalana \|editorial=Aedos \|lloc=Barcelona \|data=1977 \|pàgines=286}}</ref> en un estol de sis galeres comandades pel seu germà [[Egidi Boccanegra]], en els que va [[Sege de Guardamar (1358)\|prendre Guardamar]] el [[1358]].		[[Simone Boccanegra]], que va pujar [[Dux de Gènova\|al poder]] de la [[República de Gènova]] despuix de la [[Guerra venecianogenovesa]], es va aliar en el [[Regne de Castella]] per atacar la [[Corona d'Aragó]], aliada [[República de Venècia\|dels venecians]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Garcia i Sanz \|nom=Arcadi \| enllaçautor =Arcadi Garcia i Sanz\|títol=Història de la Marina Catalana \|editorial=Aedos \|lloc=Barcelona \|data=1977 \|pàgines=286}}</ref> en un estol de sis galeres comandades pel seu germà [[Egidi Boccanegra]], en els que va [[Sege de Guardamar (1358)\|prendre Guardamar]] el [[1358]].

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T17:59:33Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 30 abr 2015
Llínea 7:		Llínea 7:
	En [[1357]] va penetrar el rei de Castella per terres d'Aragó i es va apoderar de [[Tarassona]] el [[9 de març]]. En aquell temps va fer eixecutar [[Juan Alfonso de la Cerda]]. A instàncies d'un cardenal llegat es va firmar el [[8 de maig]] entre abdós reis una treua d'un any. [[Pere I de Castella\|Pere I el Cruel]] va tornar a Sevilla; una vegada més va desatendre els consells del Papa, que en un breu li recomanava el respecte a la seua esposa llegítima; va preparar les forces que havien de continuar la lluita contra Aragó; per proporcionar-se recursos va profanar els sepulcres d'[[Alfons X el Sabi]] i de la reina Beatriu, desposseint-los de les joyes de les seues corones; va tindre amors en Aldonza Coronel, i en va va tractar de seduir una germana d'esta, nomenada María.		En [[1357]] va penetrar el rei de Castella per terres d'Aragó i es va apoderar de [[Tarassona]] el [[9 de març]]. En aquell temps va fer eixecutar [[Juan Alfonso de la Cerda]]. A instàncies d'un cardenal llegat es va firmar el [[8 de maig]] entre abdós reis una treua d'un any. [[Pere I de Castella\|Pere I el Cruel]] va tornar a Sevilla; una vegada més va desatendre els consells del Papa, que en un breu li recomanava el respecte a la seua esposa llegítima; va preparar les forces que havien de continuar la lluita contra Aragó; per proporcionar-se recursos va profanar els sepulcres d'[[Alfons X el Sabi]] i de la reina Beatriu, desposseint-los de les joyes de les seues corones; va tindre amors en Aldonza Coronel, i en va va tractar de seduir una germana d'esta, nomenada María.

	[[Simone Boccanegra]], que va pujar [[Dux de Gènova\|al poder]] de la [[República de Gènova]] ~~després~~ de la [[Guerra venecianogenovesa]], es va aliar en el [[Regne de Castella]] per atacar la [[Corona d'Aragó]], aliada [[República de Venècia\|dels venecians]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Garcia i Sanz \|nom=Arcadi \| enllaçautor =Arcadi Garcia i Sanz\|títol=Història de la Marina Catalana \|editorial=Aedos \|lloc=Barcelona \|data=1977 \|pàgines=286}}</ref> en un estol de sis galeres comandades pel seu germà [[Egidi Boccanegra]], en els que va [[Sege de Guardamar (1358)\|prendre Guardamar]] el [[1358]].		[[Simone Boccanegra]], que va pujar [[Dux de Gènova\|al poder]] de la [[República de Gènova]] despuix de la [[Guerra venecianogenovesa]], es va aliar en el [[Regne de Castella]] per atacar la [[Corona d'Aragó]], aliada [[República de Venècia\|dels venecians]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Garcia i Sanz \|nom=Arcadi \| enllaçautor =Arcadi Garcia i Sanz\|títol=Història de la Marina Catalana \|editorial=Aedos \|lloc=Barcelona \|data=1977 \|pàgines=286}}</ref> en un estol de sis galeres comandades pel seu germà [[Egidi Boccanegra]], en els que va [[Sege de Guardamar (1358)\|prendre Guardamar]] el [[1358]].

	==Referencies ==		==Referencies ==

Valencian: Text reemplaça - ' fou' a ' fon'

2014-03-07T15:25:07Z

Text reemplaça - ' fou' a ' fon'

← Revisió anterior		Revisió de 15:25 7 març 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Guerra dels dos Peres''', compresa entre [[1356]] i [[1375]], va enfrontar la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]]; i en certa mida ~~fou~~ també un conflicte personal entre els respectius monarques [[Pere el Cerimoniós]] i [[Pere I de Castella\|Pere el Cruel]], i va ser un dels episodis de la [[primera guerra civil castellana]].		La '''Guerra dels dos Peres''', compresa entre [[1356]] i [[1375]], va enfrontar la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]]; i en certa mida fon també un conflicte personal entre els respectius monarques [[Pere el Cerimoniós]] i [[Pere I de Castella\|Pere el Cruel]], i va ser un dels episodis de la [[primera guerra civil castellana]].

	==Antecedents==		==Antecedents==

Jose2: Text reemplaça - 'mesura' a 'mida'

2013-06-12T16:49:13Z

Text reemplaça - 'mesura' a 'mida'

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 12 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Guerra dels dos Peres''', compresa entre [[1356]] i [[1375]], va enfrontar la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]]; i en certa ~~mesura~~ fou també un conflicte personal entre els respectius monarques [[Pere el Cerimoniós]] i [[Pere I de Castella\|Pere el Cruel]], i va ser un dels episodis de la [[primera guerra civil castellana]].		La '''Guerra dels dos Peres''', compresa entre [[1356]] i [[1375]], va enfrontar la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]]; i en certa mida fou també un conflicte personal entre els respectius monarques [[Pere el Cerimoniós]] i [[Pere I de Castella\|Pere el Cruel]], i va ser un dels episodis de la [[primera guerra civil castellana]].

	==Antecedents==		==Antecedents==

Valencian: Text reemplaça - 'gener' a 'giner'

2013-06-11T12:55:45Z

Text reemplaça - 'gener' a 'giner'

← Revisió anterior		Revisió de 12:55 11 jun 2013
Llínea 2:		Llínea 2:

	==Antecedents==		==Antecedents==
	Ya sobrepassat [[Lo mal any primer]] (1333), no obstant això encara en una demografia no recuperada per l'impacte d'epidèmies i fams, la corona aragonesa es trobava en una situació de debilitat. Les rutes comercials del Mediterràneu resultaven interessants per a les exportacions castellanes no tant afectada per l'epidèmia de [[pesta negra]]<ref>{{citar web \|url= http://www.catradio.cat/audio/435371/312---La-guerra-dels-dos-Peres \|títul = 312 - La guerra dels dos Peres \|consulta= 14 ~~gener~~ 2011 \|format= [[podcast]] \|obra= En guàrdia \|editor= [[Catalunya Ràdio]] \|data= 02/05/2010 }}</ref>		Ya sobrepassat [[Lo mal any primer]] (1333), no obstant això encara en una demografia no recuperada per l'impacte d'epidèmies i fams, la corona aragonesa es trobava en una situació de debilitat. Les rutes comercials del Mediterràneu resultaven interessants per a les exportacions castellanes no tant afectada per l'epidèmia de [[pesta negra]]<ref>{{citar web \|url= http://www.catradio.cat/audio/435371/312---La-guerra-dels-dos-Peres \|títul = 312 - La guerra dels dos Peres \|consulta= 14 giner 2011 \|format= [[podcast]] \|obra= En guàrdia \|editor= [[Catalunya Ràdio]] \|data= 02/05/2010 }}</ref>

	==Desenroll de la guerra==		==Desenroll de la guerra==

Valencian en 13:45 10 jun 2013

2013-06-10T13:45:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:45 10 jun 2013
Llínea 8:		Llínea 8:

	[[Simone Boccanegra]], que va pujar [[Dux de Gènova\|al poder]] de la [[República de Gènova]] després de la [[Guerra venecianogenovesa]], es va aliar en el [[Regne de Castella]] per atacar la [[Corona d'Aragó]], aliada [[República de Venècia\|dels venecians]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Garcia i Sanz \|nom=Arcadi \| enllaçautor =Arcadi Garcia i Sanz\|títol=Història de la Marina Catalana \|editorial=Aedos \|lloc=Barcelona \|data=1977 \|pàgines=286}}</ref> en un estol de sis galeres comandades pel seu germà [[Egidi Boccanegra]], en els que va [[Sege de Guardamar (1358)\|prendre Guardamar]] el [[1358]].		[[Simone Boccanegra]], que va pujar [[Dux de Gènova\|al poder]] de la [[República de Gènova]] després de la [[Guerra venecianogenovesa]], es va aliar en el [[Regne de Castella]] per atacar la [[Corona d'Aragó]], aliada [[República de Venècia\|dels venecians]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Garcia i Sanz \|nom=Arcadi \| enllaçautor =Arcadi Garcia i Sanz\|títol=Història de la Marina Catalana \|editorial=Aedos \|lloc=Barcelona \|data=1977 \|pàgines=286}}</ref> en un estol de sis galeres comandades pel seu germà [[Egidi Boccanegra]], en els que va [[Sege de Guardamar (1358)\|prendre Guardamar]] el [[1358]].

			==Referencies ==
			<references />

	[[Categoria:Guerra dels Dos Peres]]		[[Categoria:Guerra dels Dos Peres]]

Valencian: Text reemplaça - 'tg' a 'g'

2013-06-10T13:41:35Z

Text reemplaça - 'tg' a 'g'

← Revisió anterior		Revisió de 13:41 10 jun 2013
Llínea 7:		Llínea 7:
	En [[1357]] va penetrar el rei de Castella per terres d'Aragó i es va apoderar de [[Tarassona]] el [[9 de març]]. En aquell temps va fer eixecutar [[Juan Alfonso de la Cerda]]. A instàncies d'un cardenal llegat es va firmar el [[8 de maig]] entre abdós reis una treua d'un any. [[Pere I de Castella\|Pere I el Cruel]] va tornar a Sevilla; una vegada més va desatendre els consells del Papa, que en un breu li recomanava el respecte a la seua esposa llegítima; va preparar les forces que havien de continuar la lluita contra Aragó; per proporcionar-se recursos va profanar els sepulcres d'[[Alfons X el Sabi]] i de la reina Beatriu, desposseint-los de les joyes de les seues corones; va tindre amors en Aldonza Coronel, i en va va tractar de seduir una germana d'esta, nomenada María.		En [[1357]] va penetrar el rei de Castella per terres d'Aragó i es va apoderar de [[Tarassona]] el [[9 de març]]. En aquell temps va fer eixecutar [[Juan Alfonso de la Cerda]]. A instàncies d'un cardenal llegat es va firmar el [[8 de maig]] entre abdós reis una treua d'un any. [[Pere I de Castella\|Pere I el Cruel]] va tornar a Sevilla; una vegada més va desatendre els consells del Papa, que en un breu li recomanava el respecte a la seua esposa llegítima; va preparar les forces que havien de continuar la lluita contra Aragó; per proporcionar-se recursos va profanar els sepulcres d'[[Alfons X el Sabi]] i de la reina Beatriu, desposseint-los de les joyes de les seues corones; va tindre amors en Aldonza Coronel, i en va va tractar de seduir una germana d'esta, nomenada María.

	[[Simone Boccanegra]], que va pujar [[Dux de Gènova\|al poder]] de la [[República de Gènova]] després de la [[Guerra venecianogenovesa]], es va aliar en el [[Regne de Castella]] per atacar la [[Corona d'Aragó]], aliada [[República de Venècia\|dels venecians]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Garcia i Sanz \|nom=Arcadi \| enllaçautor =Arcadi Garcia i Sanz\|títol=Història de la Marina Catalana \|editorial=Aedos \|lloc=Barcelona \|data=1977 \|pàgines=286}}</ref> en un estol de sis galeres comandades pel seu germà [[Egidi Boccanegra]], en els que va [[~~Setge~~ de Guardamar (1358)\|prendre Guardamar]] el [[1358]].		[[Simone Boccanegra]], que va pujar [[Dux de Gènova\|al poder]] de la [[República de Gènova]] després de la [[Guerra venecianogenovesa]], es va aliar en el [[Regne de Castella]] per atacar la [[Corona d'Aragó]], aliada [[República de Venècia\|dels venecians]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Garcia i Sanz \|nom=Arcadi \| enllaçautor =Arcadi Garcia i Sanz\|títol=Història de la Marina Catalana \|editorial=Aedos \|lloc=Barcelona \|data=1977 \|pàgines=286}}</ref> en un estol de sis galeres comandades pel seu germà [[Egidi Boccanegra]], en els que va [[Sege de Guardamar (1358)\|prendre Guardamar]] el [[1358]].

	[[Categoria:Guerra dels Dos Peres]]		[[Categoria:Guerra dels Dos Peres]]