Hammurabi - Historial de revisions

https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Hammurabi Hammurabi - Historial de revisions 2026-04-06T20:03:19Z Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki MediaWiki 1.45.1 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hammurabi&diff=422629&oldid=prev Lluísm en 11:40 12 jul 2025 2025-07-12T11:40:46Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 11:40 12 jul 2025</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l4">Llínea 4:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 4:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 a. C. i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 a. C. es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 a. C.]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 a. C., quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 a. C. i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 a. C. es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 a. C.]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 a. C., quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació. <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;"> </del></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació. <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;"> </ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Vore també ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Vore també ==</div></td></tr>  </table>

Lluísm https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hammurabi&diff=338337&oldid=prev Reval en 15:03 24 jul 2024 2024-07-24T15:03:57Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 15:03 24 jul 2024</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l4">Llínea 4:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 4:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 a. C. i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 a. C. es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 a. C.]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 a. C., quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 a. C. i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 a. C. es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 a. C.]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 a. C., quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació. </div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació. <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;"> </ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Vore també ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Vore també ==</div></td></tr>  </table>

Reval https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hammurabi&diff=307791&oldid=prev Lluísm en 17:01 3 abr 2024 2024-04-03T17:01:45Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 17:01 3 abr 2024</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l4">Llínea 4:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 4:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 a. C. i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 a. C. es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 a. C.]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 a. C., quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 a. C. i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 a. C. es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 a. C.]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 a. C., quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació.</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació. </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Vore també ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Vore també ==</div></td></tr>  </table>

Lluísm https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hammurabi&diff=201729&oldid=prev Jose2 en 21:22 1 abr 2022 2022-04-01T21:22:33Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 21:22 1 abr 2022</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del còdic d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del còdic d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">vers </del>1793 a 1750 a. C. segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[sigle XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui està en el [[Museu del Louvre]].</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">des de </ins>1793 a 1750 a. C. segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[sigle XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui està en el [[Museu del Louvre]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 a. C. i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 a. C. es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 a. C.]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 a. C., quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 a. C. i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 a. C. es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 a. C.]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 a. C., quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td></tr>  </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hammurabi&diff=116962&oldid=prev Jose2 en 10:29 2 abr 2017 2017-04-02T10:29:32Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 10:29 2 abr 2017</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del còdic d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del còdic d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C. segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[sigle XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">és </del>en el [[Museu del Louvre]].</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C. segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[sigle XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">està </ins>en el [[Museu del Louvre]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 a. C. i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 a. C. es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 a. C.]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 a. C., quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 a. C. i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 a. C. es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 a. C.]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 a. C., quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td></tr>  </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hammurabi&diff=116959&oldid=prev Kong en 21:38 1 abr 2017 2017-04-01T21:38:48Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 21:38 1 abr 2017</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del còdic d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del còdic d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C .segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[sigle XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui és en el [[Museu del Louvre]].</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C. segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[sigle XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui és en el [[Museu del Louvre]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">aC </del>i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">aC </del>es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">aC</del>]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">aC</del>, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">a. C. </ins>i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">a. C. </ins>es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">a. C.</ins>]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">a. C.</ins>, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació.</div></td></tr>  </table>

Kong https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hammurabi&diff=116777&oldid=prev Jose2: /* Vejau també */ 2017-03-25T16:13:50Z

<p><span class="autocomment">Vejau també</span></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 16:13 25 març 2017</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l6">Llínea 6:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 6:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">Vejau </del>també ==</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">Vore </ins>també ==</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* [[Estela d'Hammurabi]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* [[Estela d'Hammurabi]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>  </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hammurabi&diff=116769&oldid=prev Kong: /* Vore també */ 2017-03-25T15:43:08Z

<p><span class="autocomment">Vore també</span></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 15:43 25 març 2017</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l6">Llínea 6:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 6:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">Vore </del>també ==</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">Vejau </ins>també ==</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* [[Estela <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">de </del>Hammurabi]]</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* [[Estela <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">d'</ins>Hammurabi]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Referències ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Referències ==</div></td></tr>  </table>

Kong https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hammurabi&diff=116768&oldid=prev Kong en 15:41 25 març 2017 2017-03-25T15:41:06Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 15:41 25 març 2017</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l2">Llínea 2:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 2:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C .segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[sigle XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui és en el [[Museu del Louvre]].</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C .segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[sigle XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui és en el [[Museu del Louvre]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 aC i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 aC es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 aC]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">fou </del>victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 aC, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 aC i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 aC es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 aC]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">fon </ins>victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 aC, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació.</div></td></tr>  </table>

Kong https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hammurabi&diff=94623&oldid=prev Jose2 en 11:21 16 feb 2016 2016-02-16T11:21:21Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 11:21 16 feb 2016</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del còdic d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del còdic d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C .segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">segle </del>XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui és en el [[Museu del Louvre]].</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C .segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">sigle </ins>XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui és en el [[Museu del Louvre]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 aC i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 aC es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 aC]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fou victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 aC, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Va nàixer en l'any 1810 aC i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 aC es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 aC]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fou victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 aC, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). </div></td></tr>  </table>

Jose2