Hatshepsut - Historial de revisions

Lluísm en 10:56 20 set 2024

2024-09-20T10:56:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:56 20 set 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	No obstant, el centre d'acció principal de la reina va ser la seua ciutat, la puixant Tebas.		No obstant, el centre d'acció principal de la reina va ser la seua ciutat, la puixant Tebas.

	També es va implicar en el recint de les barques sagrades de Luxor, va edificar la nomenada Capella Roja de l'enorme temple d'Amón en Karnak i, de les pedreres d'Asuán, va manar fer els obeliscs més grans que s'havien erigit en Egipte fins a llavors, i els va dur a Karnak decorats en electrum, aleació d'[[or]] i [[argent]]. Es creu que l'obelisc inacabat que encara hui es pot vore en Asuán data del regnat de Hatshepsut, i d'haver-se acabament hauria segut el major de tota l'història del país.		També es va implicar en el recint de les barques sagrades de Luxor, va edificar la nomenada Capella Roja de l'enorme temple d'Amón en Karnak i, de les pedreres d'Asuán, va manar fer els obeliscs més grans que s'havien erigit en Egipte fins a llavors, i els va dur a Karnak decorats en electrum, aleació d'[[or]] i [[argent]]. Es creu que l'obelisc inacabat que encara hui es pot vore en Asuán data del regnat de Hatshepsut, i d'haver-se acabament hauria segut el major de tota l'història del país.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 16:01 5 ago 2024

2024-08-05T16:01:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:01 5 ago 2024
Llínea 23:		Llínea 23:
	\|periodo=[[Dinastia XVIII]]		\|periodo=[[Dinastia XVIII]]
	}}		}}

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bedman González, Teresa. Sen-En-Mut: el hombre que pudo ser rey de Egipto. Madrid: Editorial Oberón, 2004. ISBN 84-96052-49-4		* Bedman González, Teresa. Sen-En-Mut: el hombre que pudo ser rey de Egipto. Madrid: Editorial Oberón, 2004. ISBN 84-96052-49-4

Lluísm en 18:00 4 ago 2024

2024-08-04T18:00:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 4 ago 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	No obstant, el centre d'acció principal de la reina va ser la seua ciutat, la puixant Tebas.		No obstant, el centre d'acció principal de la reina va ser la seua ciutat, la puixant Tebas.

	També es va implicar en el recint de les barques sagrades de Luxor, va edificar la nomenada Capella Roja de l'enorme temple d'Amón en Karnak i, de les pedreres d'Asuán, va manar fer els obeliscs més grans que s'havien erigit en Egipte fins a llavors, i els va dur a Karnak decorats en electrum, aleació d'[[or]] i [[argent]]. Es creu que l'obelisc inacabat que encara hui es pot vore en Asuán data del regnat de Hatshepsut, i d'haver-se acabament hauria segut el major de tota l'història del país.		També es va implicar en el recint de les barques sagrades de Luxor, va edificar la nomenada Capella Roja de l'enorme temple d'Amón en Karnak i, de les pedreres d'Asuán, va manar fer els obeliscs més grans que s'havien erigit en Egipte fins a llavors, i els va dur a Karnak decorats en electrum, aleació d'[[or]] i [[argent]]. Es creu que l'obelisc inacabat que encara hui es pot vore en Asuán data del regnat de Hatshepsut, i d'haver-se acabament hauria segut el major de tota l'història del país.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 15:58 22 jul 2024

2024-07-22T15:58:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:58 22 jul 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	No obstant, el centre d'acció principal de la reina va ser la seua ciutat, la puixant Tebas.		No obstant, el centre d'acció principal de la reina va ser la seua ciutat, la puixant Tebas.

	També es va implicar en el recint de les barques sagrades de Luxor, va edificar la nomenada Capella Roja de l'enorme temple d'Amón en Karnak i, de les pedreres d'Asuán, va manar fer els obeliscs més grans que s'havien erigit en Egipte fins a llavors, i els va dur a Karnak decorats en electrum, aleació d'[[or]] i [[argent]]. Es creu que l'obelisc inacabat que encara hui es pot vore en Asuán data del regnat de Hatshepsut, i d'haver-se acabament hauria segut el major de tota l'història del país.		També es va implicar en el recint de les barques sagrades de Luxor, va edificar la nomenada Capella Roja de l'enorme temple d'Amón en Karnak i, de les pedreres d'Asuán, va manar fer els obeliscs més grans que s'havien erigit en Egipte fins a llavors, i els va dur a Karnak decorats en electrum, aleació d'[[or]] i [[argent]]. Es creu que l'obelisc inacabat que encara hui es pot vore en Asuán data del regnat de Hatshepsut, i d'haver-se acabament hauria segut el major de tota l'història del país.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 19:43 9 ago 2023

2023-08-09T19:43:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:43 9 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:

	El nom d'Hatshepsut en el que se la reconeix hui en dia en principi era un títul en el significat de "La primera de les nobles dames" o "la principal dama de la noblea", que també se presentava en la seua forma completa d''''Hatshepsut Jenemetamon''', açò és, "La primera de les nobles dames, unida a Amón".		El nom d'Hatshepsut en el que se la reconeix hui en dia en principi era un títul en el significat de "La primera de les nobles dames" o "la principal dama de la noblea", que també se presentava en la seua forma completa d''''Hatshepsut Jenemetamon''', açò és, "La primera de les nobles dames, unida a Amón".

			Hatshepsut era la filla única de [[Tutmosis I]] i la seua esposa principal, Ahmose. El seu espós [[Tutmosis II]] era fill de Tutmosis I i una esposa secundària que es dia Mutnefert, que duya el títul de filla del rei i provablement era filla d'[[Amosis I]]. Hatshepsut i Tutmosis II tenien una filla nomenada Neferura. Despuix de tindre a la seua filla, Hatshepsut no va poder tindre més fills. Tutmosis II en Isis, una esposa secundària, seria el pare de [[Tutmosis III]], qui succeiria a Hatshepsut com a faraó.

			Hatshepsut va dedicar la major part del seu regnat a embellir el país i a restaurar els temples, en el beneplàcit dels seus aliats els sacerdots. Egipte havia sofrit feya dos generacions l'última de les seues guerres, quan el yayo de la reina, el rei [[Ahmose]], va expulsar als hicsos, un poble semita que havia conseguit dominar el país durant cent anys. Com havien fet els seus antecessors, Hatshepsut va invertir molt en borrar tots els danys ocasionats per la guerra de lliberació que havia elevat a la seua dinastia a lo més alt.

			Va deixar la seua impronta en el temple de Satet, en l'illa Elefantina, en el Speos Artemidos en honor de la deesa Pajet.

			No obstant, el centre d'acció principal de la reina va ser la seua ciutat, la puixant Tebas.

			També es va implicar en el recint de les barques sagrades de Luxor, va edificar la nomenada Capella Roja de l'enorme temple d'Amón en Karnak i, de les pedreres d'Asuán, va manar fer els obeliscs més grans que s'havien erigit en Egipte fins a llavors, i els va dur a Karnak decorats en electrum, aleació d'[[or]] i [[argent]]. Es creu que l'obelisc inacabat que encara hui es pot vore en Asuán data del regnat de Hatshepsut, i d'haver-se acabament hauria segut el major de tota l'història del país.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 19:36 9 ago 2023

2023-08-09T19:36:53Z

@@ Llínea 13: / Llínea 13: @@
 |periodo=[[Dinastia XVIII]]
 }}
 [[Categoria:Història]]

Jose2 en 20:27 7 nov 2021

2021-11-07T20:27:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:27 7 nov 2021
Llínea 14:		Llínea 14:
	}}		}}

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Antic Egipte]]		[[Categoria:Antic Egipte]]
	[[Categoria:Faraons]]		[[Categoria:Faraons]]
	[[Categoria:Faraons de la dinastia XVIII]]		[[Categoria:Faraons de la dinastia XVIII]]
	[[Categoria:Reines de l'antic Egipte]]		[[Categoria:Reines de l'antic Egipte]]

Jose2 en 15:44 28 oct 2017

2017-10-28T15:44:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:44 28 oct 2017
Llínea 15:		Llínea 15:

	[[Categoria:Antic Egipte]]		[[Categoria:Antic Egipte]]
			[[Categoria:Faraons]]
	[[Categoria:Faraons de la dinastia XVIII]]		[[Categoria:Faraons de la dinastia XVIII]]
	[[Categoria:Reines de l'antic Egipte]]		[[Categoria:Reines de l'antic Egipte]]

Posmo en 21:14 12 feb 2015

2015-02-12T21:14:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:14 12 feb 2015
Llínea 3:		Llínea 3:

	El nom d'Hatshepsut en el que se la reconeix hui en dia en principi era un títul en el significat de "La primera de les nobles dames" o "la principal dama de la noblea", que també se presentava en la seua forma completa d''''Hatshepsut Jenemetamon''', açò és, "La primera de les nobles dames, unida a Amón".		El nom d'Hatshepsut en el que se la reconeix hui en dia en principi era un títul en el significat de "La primera de les nobles dames" o "la principal dama de la noblea", que també se presentava en la seua forma completa d''''Hatshepsut Jenemetamon''', açò és, "La primera de les nobles dames, unida a Amón".

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Hatshepsut}}

			{{Successió
			\|títul=[[Faraó]]
			\|predecessor=[[Tutmosis II]]
			\|successor=[[Tutmosis III]]
			\|periodo=[[Dinastia XVIII]]
			}}

	[[Categoria:Antic Egipte]]		[[Categoria:Antic Egipte]]
	[[Categoria:Faraons de la dinastia XVIII]]		[[Categoria:Faraons de la dinastia XVIII]]
	[[Categoria:Reines de l'antic Egipte]]		[[Categoria:Reines de l'antic Egipte]]

Posmo en 19:24 30 oct 2014

2014-10-30T19:24:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:24 30 oct 2014
Llínea 5:		Llínea 5:

	[[Categoria:Antic Egipte]]		[[Categoria:Antic Egipte]]
	[[Categoria:Faraons]]		[[Categoria:Faraons de la dinastia XVIII]]
	[[Categoria:Reines de l'antic Egipte]]		[[Categoria:Reines de l'antic Egipte]]