Hernán Cortés - Historial de revisions

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-05-28T18:42:58Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 28 maig 2024
Llínea 276:		Llínea 276:
	*[http://www.motecuhzoma.de/huesos.html Història de les restes de Cortés]		*[http://www.motecuhzoma.de/huesos.html Història de les restes de Cortés]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Militars]]
	[[Categoria:Militars d'Espanya]]		[[Categoria:Militars d'Espanya]]
	[[Categoria:Militars d'Extremadura]]		[[Categoria:Militars d'Extremadura]]
Llínea 282:		Llínea 284:
	[[Categoria:Conquista de Mèxic]]		[[Categoria:Conquista de Mèxic]]
	[[Categoria:Exploradors d'Espanya]]		[[Categoria:Exploradors d'Espanya]]
	[[Categoria:~~marquesos~~ d'Espanya]]		[[Categoria:Marquesos d'Espanya]]

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T11:59:47Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 27 feb 2023
Llínea 41:		Llínea 41:
	{{cita\|Los espanyols varen escodrinyar les cases i no varen trobar més que dacsa i titots, i algunes coses de cotó, i poc rastre d'or, puix no hi havia dins més que quatre-cents hòmens de guerra defenent el lloc. Es va derramar molta sanc d'indis en la presa d'eixe lloc, per barallar nuets; els ferits varen ser molts i captius varen quedar pocs; els morts no es varen contar. Cortés es va aposentar en el temple dels ídols en tots els espanyols, i varen cabre molt a plaer, perqué té un pati i unes sales molt bones i grans. Van dormir allí aquella nit en bona guarda, com en casa d'enemics, més els indis no es varen atrevir a res. D'eixa manera es va prendre Potonchan, que fon la primera ciutat que Hernán Cortés va guanyar per la força en lo que va descobrir i va conquistar.}}		{{cita\|Los espanyols varen escodrinyar les cases i no varen trobar més que dacsa i titots, i algunes coses de cotó, i poc rastre d'or, puix no hi havia dins més que quatre-cents hòmens de guerra defenent el lloc. Es va derramar molta sanc d'indis en la presa d'eixe lloc, per barallar nuets; els ferits varen ser molts i captius varen quedar pocs; els morts no es varen contar. Cortés es va aposentar en el temple dels ídols en tots els espanyols, i varen cabre molt a plaer, perqué té un pati i unes sales molt bones i grans. Van dormir allí aquella nit en bona guarda, com en casa d'enemics, més els indis no es varen atrevir a res. D'eixa manera es va prendre Potonchan, que fon la primera ciutat que Hernán Cortés va guanyar per la força en lo que va descobrir i va conquistar.}}

	Despuix de la derrota, les autoritats de [[Tabasco]] li varen fer a Cortés ofrena de quemenjars, joyes, teixits, i un grup de vint esclaves, que varen ser acceptades, canviats els seus noms al ser batejades i repartides entre els seus hòmens.<ref>López de Gómara, Francisco, Història de la Conquiste de [[Mèxic]], Pròlec i cronologia de Jorge Gurría Lacroix, Caracas, Biblioteca Ayacucho, [[1984]]. Pp. 39-40</ref> Entre estes esclaves hi havia una nomenada Malintzin, a la que els espanyols renomenaren [[La Malinche\|Marina]], coneguda també com ''[[La Malinche]] '', que fon crucial en la conquiste de [[Mèxic]]. La seua gran inteligència, el seu domini de les [[llengües mayes]] i [[~~náhuatl~~]], el seu coneiximent de la sicologia i costums dels indis, i la seua fidelitat cap als espanyols, varen fer de la Malinche una de les més extraordinàries i controvertides dones de la [[història d'Amèrica]].<ref>[http://www.tihof.org/honors/malinche-esp.Htm ''Malinche: Creadora o traïdora?'', per Michael Conner]</ref> La Malinche fon intérpret, consellera i concubina d'Hernán Cortés, en el que tindria un fill catorze anys despuix, Martín Cortés, del mateix nom que el [[Martín Cortés\|fill llegítim]] que Hernán Cortés tindria més tart en Juana de Zúñiga. Ella i [[Gerónimo d'Aguilar]] varen suplir a Melchorejo com a intérprets, pel fet que este havia decidit boicotejar els espanyols i estava incitant els indígenes a resistir la conquista.		Despuix de la derrota, les autoritats de [[Tabasco]] li varen fer a Cortés ofrena de quemenjars, joyes, teixits, i un grup de vint esclaves, que varen ser acceptades, canviats els seus noms al ser batejades i repartides entre els seus hòmens.<ref>López de Gómara, Francisco, Història de la Conquiste de [[Mèxic]], Pròlec i cronologia de Jorge Gurría Lacroix, Caracas, Biblioteca Ayacucho, [[1984]]. Pp. 39-40</ref> Entre estes esclaves hi havia una nomenada Malintzin, a la que els espanyols renomenaren [[La Malinche\|Marina]], coneguda també com ''[[La Malinche]] '', que fon crucial en la conquiste de [[Mèxic]]. La seua gran inteligència, el seu domini de les [[llengües mayes]] i [[nàhuatl]], el seu coneiximent de la sicologia i costums dels indis, i la seua fidelitat cap als espanyols, varen fer de la Malinche una de les més extraordinàries i controvertides dones de la [[història d'Amèrica]].<ref>[http://www.tihof.org/honors/malinche-esp.Htm ''Malinche: Creadora o traïdora?'', per Michael Conner]</ref> La Malinche fon intérpret, consellera i concubina d'Hernán Cortés, en el que tindria un fill catorze anys despuix, Martín Cortés, del mateix nom que el [[Martín Cortés\|fill llegítim]] que Hernán Cortés tindria més tart en Juana de Zúñiga. Ella i [[Gerónimo d'Aguilar]] varen suplir a Melchorejo com a intérprets, pel fet que este havia decidit boicotejar els espanyols i estava incitant els indígenes a resistir la conquista.

	Eixe any de [[1519]] començaria una epidèmia de pigota, portada sense saber-ho pels conquistadors, que en el curs de les següents décades va aniquilar al 97% de la població de la regió<ref>Cook, S. F. I W. W. Borah (1963), The indian population of central Mèxic, Berkeley (Calç.), University of Califòrnia Pres</ref> i que facilitaria la [[Conquiste de Mèxic]].		Eixe any de [[1519]] començaria una epidèmia de pigota, portada sense saber-ho pels conquistadors, que en el curs de les següents décades va aniquilar al 97% de la població de la regió<ref>Cook, S. F. I W. W. Borah (1963), The indian population of central Mèxic, Berkeley (Calç.), University of Califòrnia Pres</ref> i que facilitaria la [[Conquiste de Mèxic]].

Alacanti: Text reemplaça - 'drassana' a 'darassana'

2022-11-18T07:42:53Z

Text reemplaça - 'drassana' a 'darassana'

← Revisió anterior		Revisió de 07:42 18 nov 2022
Llínea 159:		Llínea 159:
	Molest Cortés perqué [[Nuño de Guzmán]], el seu archienemic de sempre, li havia requisat un barco durant la primera expedició que va sufragar, a demés del barco ''Concepció'' que Cortés havia enviat en el segon viage d'exploració de la [[Mar del Sur]], va decidir enfrontar-ho en el seu propi terreny i des d'allí montar la tercera expedició, per a això va preparar un gran número de tropes a peu i a cavall pera anar sobre la província de la [[Nova Galícia]] de la qual [[Nuño de Guzmán]] era governador.		Molest Cortés perqué [[Nuño de Guzmán]], el seu archienemic de sempre, li havia requisat un barco durant la primera expedició que va sufragar, a demés del barco ''Concepció'' que Cortés havia enviat en el segon viage d'exploració de la [[Mar del Sur]], va decidir enfrontar-ho en el seu propi terreny i des d'allí montar la tercera expedició, per a això va preparar un gran número de tropes a peu i a cavall pera anar sobre la província de la [[Nova Galícia]] de la qual [[Nuño de Guzmán]] era governador.

	El virrei de la [[Nova Espanya]] advertix a '''Hernán Cortés''' el 4 de setembre de [[1534]] «''que no enfrontara a qui li havia requisat els seus barcos''» a lo que '''Hernán Cortés''' es va negar alegant que havia gastat més de 100 mil castellans d'or, ademés d'haver segut designat per sa majestat el Rei d'[[Espanya]] [[Carles I d'Espanya\|Carlos I]] per a conquistar i descobrir nous territoris. Per a eixe llavors Cortés ya havia organisat l'~~drassana~~ de Tehuantepec i tenia tres naus dispostes; el ''Sant Llàzer'' (en el que va tornar a Grijalva de la segona expedició a la Mar del Sur), i el ''Santa Àgueda'' i el ''Sant Tomàs'' que acabaven de ser construïts.		El virrei de la [[Nova Espanya]] advertix a '''Hernán Cortés''' el 4 de setembre de [[1534]] «''que no enfrontara a qui li havia requisat els seus barcos''» a lo que '''Hernán Cortés''' es va negar alegant que havia gastat més de 100 mil castellans d'or, ademés d'haver segut designat per sa majestat el Rei d'[[Espanya]] [[Carles I d'Espanya\|Carlos I]] per a conquistar i descobrir nous territoris. Per a eixe llavors Cortés ya havia organisat l'darassana de Tehuantepec i tenia tres naus dispostes; el ''Sant Llàzer'' (en el que va tornar a Grijalva de la segona expedició a la Mar del Sur), i el ''Santa Àgueda'' i el ''Sant Tomàs'' que acabaven de ser construïts.

	El proyecte de Cortés era ambiciós, enviaria els naus a Chametla [[Sinaloa]] (prop de l'actual població de [[Escuinapa]]) en el territori governat per [[Nuño de Guzmán]] i allí abordaria l'eixèrcit de terra comandat per ell. Per a arribar a Chametla, Cortés va haver de travessar per diversos dies en el seu eixèrcit el Nou Regne de la [[Nova Galícia]], la Nova Galícia era una província de la Nova Espanya governada pel seu acèrrim enemic Nuño de Guzmán.		El proyecte de Cortés era ambiciós, enviaria els naus a Chametla [[Sinaloa]] (prop de l'actual població de [[Escuinapa]]) en el territori governat per [[Nuño de Guzmán]] i allí abordaria l'eixèrcit de terra comandat per ell. Per a arribar a Chametla, Cortés va haver de travessar per diversos dies en el seu eixèrcit el Nou Regne de la [[Nova Galícia]], la Nova Galícia era una província de la Nova Espanya governada pel seu acèrrim enemic Nuño de Guzmán.

Valencian: Text reemplaça - 'California' a 'Califòrnia'

2022-10-19T13:02:25Z

Text reemplaça - 'California' a 'Califòrnia'

← Revisió anterior		Revisió de 13:02 19 oct 2022
Llínea 126:		Llínea 126:

	== Hernán Cortés descobrix la «Califòrnia» ==		== Hernán Cortés descobrix la «Califòrnia» ==
	{{cita\|''Sapiau que a la destra mà de les Índies hi ha una illa crida ''~~California~~'' molt prop d'un costat del Paraís Terrenal; i estava poblada per dones negres, sense que existira allí un home, puix vivien a la manera de les amazones. Eren de bells i robusts cossos, fogós valor i gran força. La seua illa era la més forta de tot lo món, en els seus escarpats tallats i les seues pétrees costes. Les seues armes eren totes d'or i del mateix metal eren els arnesos de les bésties salvages que elles acostumaven domar pera montar-les, perqué en tota l'illa no hi havia un atre metal que l'or.'' <small>''[[Les gestes d'Esplandián]] '', per [[Garci Rodríguez de Montalvo\|García Ordóñez de Montalvo]] (Sevilla, [[1510]]).</small>}}		{{cita\|''Sapiau que a la destra mà de les Índies hi ha una illa crida ''Califòrnia'' molt prop d'un costat del Paraís Terrenal; i estava poblada per dones negres, sense que existira allí un home, puix vivien a la manera de les amazones. Eren de bells i robusts cossos, fogós valor i gran força. La seua illa era la més forta de tot lo món, en els seus escarpats tallats i les seues pétrees costes. Les seues armes eren totes d'or i del mateix metal eren els arnesos de les bésties salvages que elles acostumaven domar pera montar-les, perqué en tota l'illa no hi havia un atre metal que l'or.'' <small>''[[Les gestes d'Esplandián]] '', per [[Garci Rodríguez de Montalvo\|García Ordóñez de Montalvo]] (Sevilla, [[1510]]).</small>}}

	Es considera actualment a '''Hernán Cortés''' com el descobridor de la [[península de Baixa ~~California~~]], encara que el primer europeu que va desembarcar en la dita península fon el pilot i navegant espanyol [[Fortún Jiménez]], qui al comandament del navili ''Concepció'', propietat d'[[Hernán Cortés]], l' aguaità i va desembarcar en l'any [[1534]] en la península, de lo que va pensar que era una illa.		Es considera actualment a '''Hernán Cortés''' com el descobridor de la [[península de Baixa Califòrnia]], encara que el primer europeu que va desembarcar en la dita península fon el pilot i navegant espanyol [[Fortún Jiménez]], qui al comandament del navili ''Concepció'', propietat d'[[Hernán Cortés]], l' aguaità i va desembarcar en l'any [[1534]] en la península, de lo que va pensar que era una illa.

	En la quarta [[Cartes de relació\|Carta de Relació]], datada en [[Mèxic]] el 15 d'octubre de 1524, escriu Hernán Cortés al rei de [[Espanya]] de la preparació de barcos per a explorar i sometre nous regnes sobre la [[Mar del Sur]] (oceà Pacífic), idea que bollia en la seua ment des de dos anys arrere, acabada de consumar la conquiste de la gran [[Tenochtitlan]]. En 1529, estant Cortés en [[Espanya]], va firmar un conveni en la Corona espanyola pel qual s'obligava a enviar pel seu conte «''armades per a descobrir illes i territoris en la Mar del Sur''».		En la quarta [[Cartes de relació\|Carta de Relació]], datada en [[Mèxic]] el 15 d'octubre de 1524, escriu Hernán Cortés al rei de [[Espanya]] de la preparació de barcos per a explorar i sometre nous regnes sobre la [[Mar del Sur]] (oceà Pacífic), idea que bollia en la seua ment des de dos anys arrere, acabada de consumar la conquiste de la gran [[Tenochtitlan]]. En 1529, estant Cortés en [[Espanya]], va firmar un conveni en la Corona espanyola pel qual s'obligava a enviar pel seu conte «''armades per a descobrir illes i territoris en la Mar del Sur''».
Llínea 146:		Llínea 146:
	Va salpar l'expedició des del hui port de Manzanillo el 30 d'octubre de [[1533]], per al dia 20 de decembre les naus s'havien separat, el barco ''Sant Llàzer'' que s'havia alvançat va esperar en va la nau ''Concepció'' durant tres dies i al no tindre aguaitament de la nau acompanyant es va dedicar a explorar l'[[oceà Pacífic]] i va descobrir les [[Illes Revillagigedo]]. A bordo del ''Concepció'' tot era diferent, el navegant i segon en el comandament [[Fortún Jiménez]] es va amotinar i va assessinar mentres adormia al capità Diego de Jònega, despuix va agredir als tripulants que es varen mostrar lleals a l'assessinat capità pera posteriorment abandonar als ferits en les costes de [[Michoacán]] junt en els flares [[franciscans]] que li acompanyaven en la travessia.		Va salpar l'expedició des del hui port de Manzanillo el 30 d'octubre de [[1533]], per al dia 20 de decembre les naus s'havien separat, el barco ''Sant Llàzer'' que s'havia alvançat va esperar en va la nau ''Concepció'' durant tres dies i al no tindre aguaitament de la nau acompanyant es va dedicar a explorar l'[[oceà Pacífic]] i va descobrir les [[Illes Revillagigedo]]. A bordo del ''Concepció'' tot era diferent, el navegant i segon en el comandament [[Fortún Jiménez]] es va amotinar i va assessinar mentres adormia al capità Diego de Jònega, despuix va agredir als tripulants que es varen mostrar lleals a l'assessinat capità pera posteriorment abandonar als ferits en les costes de [[Michoacán]] junt en els flares [[franciscans]] que li acompanyaven en la travessia.

	Fortún Jiménez va navegar cap al nort-oest seguint la costa i en algun moment va girar cap a l'oest i va arribar cap a una plàcida baïa, hui se sap que va arribar a la hui ciutat i port de [[La Paz (Baixa Califòrnia Sur)\|La Paz]], ell va pensar que havia arribat a una illa, mai va saber que havia arribat a una península que en el temps es nomenaria [[península de Baixa ~~California~~]], allí se va trobar en natius que parlaven una llengua no coneguda i ademés caminaven seminuets, eren molt diferents dels natius de l'altiplà mexicà que tenien una cultura pròpia.		Fortún Jiménez va navegar cap al nort-oest seguint la costa i en algun moment va girar cap a l'oest i va arribar cap a una plàcida baïa, hui se sap que va arribar a la hui ciutat i port de [[La Paz (Baixa Califòrnia Sur)\|La Paz]], ell va pensar que havia arribat a una illa, mai va saber que havia arribat a una península que en el temps es nomenaria [[península de Baixa Califòrnia]], allí se va trobar en natius que parlaven una llengua no coneguda i ademés caminaven seminuets, eren molt diferents dels natius de l'altiplà mexicà que tenien una cultura pròpia.

	Els tripulants que li acompanyaven al vore a les dones seminuetes i a causa de la llarga vigília sexual, es varen dedicar a prendre-les per la força. Per a eixe llavors se n'havien donat que en el lloc abundaven les perles que els natius extraïen de les pechines de moluscs que abundaven en la baïa, aixina que es varen dedicar a saquejar el lloc i a abusar de les dones.		Els tripulants que li acompanyaven al vore a les dones seminuetes i a causa de la llarga vigília sexual, es varen dedicar a prendre-les per la força. Per a eixe llavors se n'havien donat que en el lloc abundaven les perles que els natius extraïen de les pechines de moluscs que abundaven en la baïa, aixina que es varen dedicar a saquejar el lloc i a abusar de les dones.
Llínea 171:		Llínea 171:
	En Chametla ([[Sinaloa]]), despuix de travessar els hui estats de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], territori conegut com a part del regne de la [[Nova Galícia]] en eixa época, Cortés i la seua comitiva varen embarcar els barcos ''Santa Àgueda'' i ''Sant Llàzer'' en els quals varen pujar 113 peons, 40 ginets en tot d'a cavall i va deixar en terra a 60 ginets més, segons ho va reportar a la [[Real Audiència]] el governador [[Nuño de Guzmán]].		En Chametla ([[Sinaloa]]), despuix de travessar els hui estats de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], territori conegut com a part del regne de la [[Nova Galícia]] en eixa época, Cortés i la seua comitiva varen embarcar els barcos ''Santa Àgueda'' i ''Sant Llàzer'' en els quals varen pujar 113 peons, 40 ginets en tot d'a cavall i va deixar en terra a 60 ginets més, segons ho va reportar a la [[Real Audiència]] el governador [[Nuño de Guzmán]].

	Una vegada embarcat en el barco ''Sant Llàzer'', Cortés junt en la seua expedició va prendre rumbo al nort-oest, i el dia 3 de maig de 1535 va arribar a la baïa que va nomenar ''Baïa de la Santa Cruz'', actualment [[La Paz (Baixa ~~California~~ Sur)]], lloc en el qual va confirmar la mort del seu subaltern [[Fortún Jiménez]] a mans dels natius.		Una vegada embarcat en el barco ''Sant Llàzer'', Cortés junt en la seua expedició va prendre rumbo al nort-oest, i el dia 3 de maig de 1535 va arribar a la baïa que va nomenar ''Baïa de la Santa Cruz'', actualment [[La Paz (Baixa Califòrnia Sur)]], lloc en el qual va confirmar la mort del seu subaltern [[Fortún Jiménez]] a mans dels natius.

	Una vegada que va haver pres Cortés possessió de la Baïa de la Santa Cruz, va decidir establir una colònia, va manar portar als soldats i bastiments que havia deixat en [[Sinaloa]] pero el mal temps no li va ajudar, els barcos es varen perdre i únicament va tornar a la baïa de la Santa Cruz un nau portant una càrrega de cinquanta faneques de dacsa, insuficients pera alimentar la població, per lo que Cortés va eixir personalment a la busca de quemejars, mes allò que s'ha conseguit fon insuficient per lo que va decidir retornar a la [[Nova Espanya]] en la intenció de proveir des d'ací a la nova colònia.		Una vegada que va haver pres Cortés possessió de la Baïa de la Santa Cruz, va decidir establir una colònia, va manar portar als soldats i bastiments que havia deixat en [[Sinaloa]] pero el mal temps no li va ajudar, els barcos es varen perdre i únicament va tornar a la baïa de la Santa Cruz un nau portant una càrrega de cinquanta faneques de dacsa, insuficients pera alimentar la població, per lo que Cortés va eixir personalment a la busca de quemejars, mes allò que s'ha conseguit fon insuficient per lo que va decidir retornar a la [[Nova Espanya]] en la intenció de proveir des d'ací a la nova colònia.
Llínea 186:		Llínea 186:
	{{cita\|''Testimonis que varen ser presents a la que dita és els reverents pares del senyor San Francisco, el pare Fra Raymundo, el pare fra Antonio de Mena, Francisco de Terrasses, veedor Diego de Haro, Gabriel Márquez. Date dia mes i any susdit. E yo Pedro de Palenzia, escrivà públic d'esta armada, li vaig escriure segons davant de mon va passar; per tant fize ací este signe meu, que és tal, en testimoni de veritat. — Pedro de Palència, escrivà públic. Frater Ramundus Alilius, Frater Antonius de Mena, — Gabriel Márquez. — Diego d'Haro. — Francisco de Terrasses''.}}		{{cita\|''Testimonis que varen ser presents a la que dita és els reverents pares del senyor San Francisco, el pare Fra Raymundo, el pare fra Antonio de Mena, Francisco de Terrasses, veedor Diego de Haro, Gabriel Márquez. Date dia mes i any susdit. E yo Pedro de Palenzia, escrivà públic d'esta armada, li vaig escriure segons davant de mon va passar; per tant fize ací este signe meu, que és tal, en testimoni de veritat. — Pedro de Palència, escrivà públic. Frater Ramundus Alilius, Frater Antonius de Mena, — Gabriel Márquez. — Diego d'Haro. — Francisco de Terrasses''.}}

	Despuix d'haver desembarcat i pres possessió de les terres de l'extrem nort de la Mar Roja (conegut hui en dia com [[golf de ~~California~~]]), nom que li varen donar per la coloració rogenca de les aigües, que es tenyien en les aigües procedents del Riu Roig, varen iniciar la tornada al poblat de la Santa Cruz, varen doblegar el [[Cap Sant Lluc]] i varen ingressar en l'[[oceà Pacífic]]. Per l'actual [[Baïa Magdalena]] varen passar el dia 5 de decembre sense haver ingressat per estar ferit Ulloa, a causa d'una escaramussa que va sostindre en els natius.		Despuix d'haver desembarcat i pres possessió de les terres de l'extrem nort de la Mar Roja (conegut hui en dia com [[golf de Califòrnia]]), nom que li varen donar per la coloració rogenca de les aigües, que es tenyien en les aigües procedents del Riu Roig, varen iniciar la tornada al poblat de la Santa Cruz, varen doblegar el [[Cap Sant Lluc]] i varen ingressar en l'[[oceà Pacífic]]. Per l'actual [[Baïa Magdalena]] varen passar el dia 5 de decembre sense haver ingressat per estar ferit Ulloa, a causa d'una escaramussa que va sostindre en els natius.

	En data 5 d'abril de [[1540]] va dirigir a Cortés des de la [[Illa de Cedres]] una relació dels successos de l'exploració en el nau ''Santa Àgueda'', en el nau ''Trinitat' va continuar en l'exploració, mai més es va saber de [[Francisco d'Ulloa]] i dels seus companyons de navegació.		En data 5 d'abril de [[1540]] va dirigir a Cortés des de la [[Illa de Cedres]] una relació dels successos de l'exploració en el nau ''Santa Àgueda'', en el nau ''Trinitat' va continuar en l'exploració, mai més es va saber de [[Francisco d'Ulloa]] i dels seus companyons de navegació.

	=== El nom de ~~California~~ ===		=== El nom de Califòrnia ===
	Un jangló enemic de Cortés a qui un escritor de l'época cita com Alarcón (es tractaria de [[Fernando d'Alarcón]]?), en clara alusió a ''Les gestes d'Esplandián'', novela de cavalleria en voga per aquells dies, va donar per nomenar en to burlesc a les abandonades terres com ''~~California~~'' pera ferir a Cortés per haver fracassat en el tercer viage d'exploració, quan este va tractar infructuosament d'establir una colònia en les terres acabades de descobrir i que li pertanyien per Cèdula Real.		Un jangló enemic de Cortés a qui un escritor de l'época cita com Alarcón (es tractaria de [[Fernando d'Alarcón]]?), en clara alusió a ''Les gestes d'Esplandián'', novela de cavalleria en voga per aquells dies, va donar per nomenar en to burlesc a les abandonades terres com ''Califòrnia'' pera ferir a Cortés per haver fracassat en el tercer viage d'exploració, quan este va tractar infructuosament d'establir una colònia en les terres acabades de descobrir i que li pertanyien per Cèdula Real.

	Actualment es coneixen en el nom de ''~~California~~'', la [[península de Baixa ~~California~~]], el [[golf de ~~California~~]], i tres estats; [[~~California~~]], [[Baixa ~~California~~]] i [[Baixa ~~California~~ Sur]].		Actualment es coneixen en el nom de ''Califòrnia'', la [[península de Baixa Califòrnia]], el [[golf de Califòrnia]], i tres estats; [[Califòrnia]], [[Baixa Califòrnia]] i [[Baixa Califòrnia Sur]].

	Ademés, el [[golf de ~~California~~]] és conegut també com [[Mar de Cortés]].		Ademés, el [[golf de Califòrnia]] és conegut també com [[Mar de Cortés]].

	== La llegenda negra ==		== La llegenda negra ==
Llínea 251:		Llínea 251:
	*[[Fortún Jiménez]]		*[[Fortún Jiménez]]
	*[[Nuño de Guzmán]]		*[[Nuño de Guzmán]]
	*[[Península de Baixa ~~California~~]]		*[[Península de Baixa Califòrnia]]
	*[[Orige del nom de ~~California~~]]		*[[Orige del nom de Califòrnia]]
	*[[Llegenda negra espanyola]]		*[[Llegenda negra espanyola]]
	*[[La Paz (Baixa ~~California~~ Sur)]]		*[[La Paz (Baixa Califòrnia Sur)]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-08-31T00:37:25Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 00:37 31 ago 2022
Llínea 274:		Llínea 274:
	{{Commonscat\|Hernán Cortés}}		{{Commonscat\|Hernán Cortés}}
	*[http://www.motecuhzoma.de/start-es.html Hernán Cortés: Pàgina de relació]		*[http://www.motecuhzoma.de/start-es.html Hernán Cortés: Pàgina de relació]
	*[http://www.motecuhzoma.De/~~osos~~.~~Html~~ Història de les restes de Cortés]		*[http://www.motecuhzoma.de/huesos.html Història de les restes de Cortés]

	[[Categoria:Militars d'Espanya]]		[[Categoria:Militars d'Espanya]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-08-31T00:36:35Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 00:36 31 ago 2022
Llínea 272:		Llínea 272:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Hern%C3%A1n_Cort%C3%A9s commons\|Hernán Cortés]		{{Commonscat\|Hernán Cortés}}
	*[http://www.motecuhzoma.de/start-es.html Hernán Cortés: Pàgina de relació]		*[http://www.motecuhzoma.de/start-es.html Hernán Cortés: Pàgina de relació]
	*[http://www.motecuhzoma.De/osos.Html Història de les restes de Cortés]		*[http://www.motecuhzoma.De/osos.Html Història de les restes de Cortés]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-08-31T00:35:51Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 00:35 31 ago 2022
Llínea 272:		Llínea 272:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Hern%C3%A1n_Cort%C3%A9s commons\|Hernán Cortés]		*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Hern%C3%A1n_Cort%C3%A9s commons\|Hernán Cortés]

	*[http://www.motecuhzoma.de/start-es.html Hernán Cortés: Pàgina de relació]		*[http://www.motecuhzoma.de/start-es.html Hernán Cortés: Pàgina de relació]
	*[http://www.motecuhzoma.De/osos.Html Història de les restes de Cortés]		*[http://www.motecuhzoma.De/osos.Html Història de les restes de Cortés]

Valencian en 00:35 31 ago 2022

2022-08-31T00:35:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:35 31 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Retrato de Hernán Cortés.jpg\|thumb\|200px\|Retrat de Hernán Cortés basat en l'enviat pel conquistador a Paulo Govio, que serví de model a moltes de les seues representacions des del [[sigle XVI]]]]		[[Image:Retrato de Hernán Cortés.jpg\|thumb\|200px\|Retrat de Hernán Cortés basat en l'enviat pel conquistador a Paulo Govio, que serví de model a moltes de les seues representacions des del [[sigle XVI]]]]
	'''Hernán Cortés Monroy Pizarro Altamirano''' ([[Medellín (Badajoz)]], [[1485]] – [[Castilleja de la Cuesta]], ([[Sevilla]]), [[2 de decembre]] de [[1547]]), [[conquistadors espanyols\|Conquistador espanyol]] [[Conquista de Mèxic\|~~del~~ imperi asteca]] (hui el centre de [[Mèxic]]). I [[marqués de la Vall d'Oaxaca]], governador i capità General de la [[Nova Espanya]]		'''Hernán Cortés Monroy Pizarro Altamirano''' ([[Medellín (Badajoz)]], [[1485]] – [[Castilleja de la Cuesta]], ([[Sevilla]]), [[2 de decembre]] de [[1547]]), [[conquistadors espanyols\|Conquistador espanyol]] [[Conquista de Mèxic\|de l'imperi asteca]] (hui el centre de [[Mèxic]]). I [[marqués de la Vall d'Oaxaca]], governador i capità General de la [[Nova Espanya]]

	Fon fill únic d'un [[Hidalgo (noble)\|hidalgo]] [[Extremadura\|extremeny]], nomenat Martín Cortés i de Catalina Pizarro Altamirano. Per via materna era cosí segon de [[Francisco Pizarro]], qui posteriorment va conquistar l'[[Imperi Inca]] (no confondre en un atre Francisco Pizarro, el qual se va unir a Cortés en la conquista dels asteques). Com atres gentilhòmens, son pare ho va enviar als catorze anys a estudiar lleis a l'[[Universitat de Salamanca\|Salamanca]], ciutat que va abandonar dos anys més tart, guiat pel seu afany d'aventures. Despuix de diversos intents fallits, d'una banda, d'embarcar per a les Índies, i, d'una atra, de participar en les campanyes de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] en [[Itàlia]], finalment, en la primavera de [[1504]], va salpar cap a l'illa de [[L'Espanyola]], a on se va instalar com a plantador i funcionari colonial.		Fon fill únic d'un [[Hidalgo (noble)\|hidalgo]] [[Extremadura\|extremeny]], nomenat Martín Cortés i de Catalina Pizarro Altamirano. Per via materna era cosí segon de [[Francisco Pizarro]], qui posteriorment va conquistar l'[[Imperi Inca]] (no confondre en un atre Francisco Pizarro, el qual se va unir a Cortés en la conquista dels asteques). Com atres gentilhòmens, son pare ho va enviar als catorze anys a estudiar lleis a l'[[Universitat de Salamanca\|Salamanca]], ciutat que va abandonar dos anys més tart, guiat pel seu afany d'aventures. Despuix de diversos intents fallits, d'una banda, d'embarcar per a les Índies, i, d'una atra, de participar en les campanyes de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] en [[Itàlia]], finalment, en la primavera de [[1504]], va salpar cap a l'illa de [[L'Espanyola]], a on se va instalar com a plantador i funcionari colonial.

Valencian: Text reemplaça - 'Fons' a 'Fondo'

2022-08-31T00:33:03Z

Text reemplaça - 'Fons' a 'Fondo'

← Revisió anterior		Revisió de 00:33 31 ago 2022
Llínea 260:		Llínea 260:
	*''Hernán Cortés. Inventor de Mèxic''. [[Juan Miralles Ostos]] ([[2001]]).		*''Hernán Cortés. Inventor de Mèxic''. [[Juan Miralles Ostos]] ([[2001]]).
	*''Hernán Cortés''. [[Salvador de Madariaga]].		*''Hernán Cortés''. [[Salvador de Madariaga]].
	*''Hernán Cortés''. José Luis Martínez. Edició del ~~Fons~~ de Cultura Econòmica i [[UNAM]]. (1990)		*''Hernán Cortés''. José Luis Martínez. Edició del Fondo de Cultura Econòmica i [[UNAM]]. (1990)
	*''Cortés''. Christian Duverger ([[2001]]).		*''Cortés''. Christian Duverger ([[2001]]).
	*''Hernán Cortés: el conquistedor de l'impossible''. [[Bartolomé Bennassar]] ([[2002]]).		*''Hernán Cortés: el conquistedor de l'impossible''. [[Bartolomé Bennassar]] ([[2002]]).

Jose2: Text reemplaça - 't mes ' a 't més '

2022-05-05T15:50:38Z

Text reemplaça - 't mes ' a 't més '

← Revisió anterior		Revisió de 15:50 5 maig 2022
Llínea 103:		Llínea 103:

	=== La matança del temple Major ===		=== La matança del temple Major ===
	Mentrestant, en [[Tenochtitlan]], Alvarado havia comés una matança de natius, de nobles, cacics i caps d'eixèrcit quan estos estaven celebrant la festa de Tóxcatl (quint ~~mes~~ dels 18 que tenia el calendari asteca) en honor a [[Tezcatlipoca]], encara que algunes fonts parlen també de culto al sempre present [[Huitzilopochtli]]. La població, llògicament, es va rebelar, per que l'ambiciós de Pedro de Alvarado li furtà les seues joyes i materials preciosos que vestien, a l'haver fet açò els pobladors es varen rebelar contra Moctezuma, i ya ningú li tenia respecte i els castellans es varen haver de refugiar en els estages del palau. Pareix que, en la tensió d'aquells dies, Pedro de Alvarado va voler anticipar-se, just com havien fet en Cholula, realisant una matança.		Mentrestant, en [[Tenochtitlan]], Alvarado havia comés una matança de natius, de nobles, cacics i caps d'eixèrcit quan estos estaven celebrant la festa de Tóxcatl (quint més dels 18 que tenia el calendari asteca) en honor a [[Tezcatlipoca]], encara que algunes fonts parlen també de culto al sempre present [[Huitzilopochtli]]. La població, llògicament, es va rebelar, per que l'ambiciós de Pedro de Alvarado li furtà les seues joyes i materials preciosos que vestien, a l'haver fet açò els pobladors es varen rebelar contra Moctezuma, i ya ningú li tenia respecte i els castellans es varen haver de refugiar en els estages del palau. Pareix que, en la tensió d'aquells dies, Pedro de Alvarado va voler anticipar-se, just com havien fet en Cholula, realisant una matança.

	=== La rebelió i La Nit Trista ===		=== La rebelió i La Nit Trista ===

← Revisió anterior		Revisió de 00:35 31 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Retrato de Hernán Cortés.jpg\|thumb\|200px\|Retrat de Hernán Cortés basat en l'enviat pel conquistador a Paulo Govio, que serví de model a moltes de les seues representacions des del [[sigle XVI]]]]		[[Image:Retrato de Hernán Cortés.jpg\|thumb\|200px\|Retrat de Hernán Cortés basat en l'enviat pel conquistador a Paulo Govio, que serví de model a moltes de les seues representacions des del [[sigle XVI]]]]
	'''Hernán Cortés Monroy Pizarro Altamirano''' ([[Medellín (Badajoz)]], [[1485]] – [[Castilleja de la Cuesta]], ([[Sevilla]]), [[2 de decembre]] de [[1547]]), [[conquistadors espanyols\|Conquistador espanyol]] [[Conquista de Mèxic\|~~del~~ imperi asteca]] (hui el centre de [[Mèxic]]). I [[marqués de la Vall d'Oaxaca]], governador i capità General de la [[Nova Espanya]]		'''Hernán Cortés Monroy Pizarro Altamirano''' ([[Medellín (Badajoz)]], [[1485]] – [[Castilleja de la Cuesta]], ([[Sevilla]]), [[2 de decembre]] de [[1547]]), [[conquistadors espanyols\|Conquistador espanyol]] [[Conquista de Mèxic\|de l'imperi asteca]] (hui el centre de [[Mèxic]]). I [[marqués de la Vall d'Oaxaca]], governador i capità General de la [[Nova Espanya]]

	Fon fill únic d'un [[Hidalgo (noble)\|hidalgo]] [[Extremadura\|extremeny]], nomenat Martín Cortés i de Catalina Pizarro Altamirano. Per via materna era cosí segon de [[Francisco Pizarro]], qui posteriorment va conquistar l'[[Imperi Inca]] (no confondre en un atre Francisco Pizarro, el qual se va unir a Cortés en la conquista dels asteques). Com atres gentilhòmens, son pare ho va enviar als catorze anys a estudiar lleis a l'[[Universitat de Salamanca\|Salamanca]], ciutat que va abandonar dos anys més tart, guiat pel seu afany d'aventures. Despuix de diversos intents fallits, d'una banda, d'embarcar per a les Índies, i, d'una atra, de participar en les campanyes de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] en [[Itàlia]], finalment, en la primavera de [[1504]], va salpar cap a l'illa de [[L'Espanyola]], a on se va instalar com a plantador i funcionari colonial.		Fon fill únic d'un [[Hidalgo (noble)\|hidalgo]] [[Extremadura\|extremeny]], nomenat Martín Cortés i de Catalina Pizarro Altamirano. Per via materna era cosí segon de [[Francisco Pizarro]], qui posteriorment va conquistar l'[[Imperi Inca]] (no confondre en un atre Francisco Pizarro, el qual se va unir a Cortés en la conquista dels asteques). Com atres gentilhòmens, son pare ho va enviar als catorze anys a estudiar lleis a l'[[Universitat de Salamanca\|Salamanca]], ciutat que va abandonar dos anys més tart, guiat pel seu afany d'aventures. Despuix de diversos intents fallits, d'una banda, d'embarcar per a les Índies, i, d'una atra, de participar en les campanyes de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] en [[Itàlia]], finalment, en la primavera de [[1504]], va salpar cap a l'illa de [[L'Espanyola]], a on se va instalar com a plantador i funcionari colonial.