Hexameró - Historial de revisions

Reval en 11:02 29 jun 2026

2026-06-29T11:02:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:02 29 jun 2026
Llínea 4:		Llínea 4:

	Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre [[Génesis]] I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia.		Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre [[Génesis]] I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Clarence J. Glacken, ''Traces on the Rhodian Shore'' (1967), p. 163		* Clarence J. Glacken, ''Traces on the Rhodian Shore'' (1967), p. 163

Reval en 10:54 29 jun 2026

2026-06-29T10:54:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 29 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:HildegardeSixDaysCreation.jpg\|thumb\|250px\|Representació dels sis dies de la Creació]]		[[File:HildegardeSixDaysCreation.jpg\|thumb\|250px\|Representació dels sis dies de la Creació]]

	L''''~~història primitiva~~'''~~, el nom donat pels erudits bíblics als primers onze capítuls del llibre del~~ [[~~Génesis~~]]~~, és una història dels primers anys d'existència del món~~.		El terme '''Hexameró''' ([[grec]]: Ἡ Ἑξαήμερος Δημιουργία Hē Hexaēmers Dē miourgia) es referix tant al gènero de tractats teològics que descriu l'obra de [[Deu]] en els sis dies de la Creació o als sis dies de la creació en sí.

	~~Conta cóm~~ [[~~Deu~~]] ~~crea el [[món]] i tots els seus sers i coloca al primer varó i~~ a la ~~primera dòna ([[Adam]] i [[Eva]])~~ en ~~el seu [[Jardí de~~ l'~~Edén]], cóm la primera parella és expulsada de la presència de Deu, del subsegüent primer assessinat,~~ i ~~la decisió~~ de ~~Deu de destruir el món i salvar solament al just [[Noé]] i els seus fills; una nova humanitat descendix d'estos fills i s'estén per tot lo món pero~~, ~~encara~~ que ~~el nou món és tan pecaminós com l'anterior, Deu ha resolt mai més destruir el món pel diluvi,~~ i ~~l'història termina en [[Taré]]~~, ~~el pare d'[[Abraham]], de qui descendirà del poble triat de Deu~~.		Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre [[Génesis]] I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia.

	== Referències ==		== Referències ==
	* ~~Kugler y Hartin~~, ~~2009~~, p. 85		* Clarence J. Glacken, ''Traces on the Rhodian Shore'' (1967), p. 163
			* «Hexamerón». ''Etimologías de Chile - Diccionario que explica el origen de las palabras''
	* Nicholas H. Steneck (1976). ''Science and creation in the Middle Ages''. Henry of Langenstein (d. 1397) on Genesis		* Nicholas H. Steneck (1976). ''Science and creation in the Middle Ages''. Henry of Langenstein (d. 1397) on Genesis

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* ~~Alter~~, ~~Robert (1997). ''Genesis: Translation and Commentary''. W. W. Norton & Company. ISBN 978-0393070262~~		* Basil of Caesarea, Hexaemeron, London, 2013. limovia.net ISBN 9781783362110
	* Carr, ~~David M. (2000). ''«Genesis, Book of»''. En Freedman, David Noel; Myers~~, ~~Allen C~~.~~, eds~~. ~~Eerdmans Dictionary of the Bible~~		* Frank Egleston Robbins (1912), The Hexaemeral Literature
	* ~~Gertz, Jan Christian~~ (~~1994~~)~~. ''«The Formation of the Primeval History»''. En Evans, Craig A.; Lohr, Joel N.; Petersen, David L.~~, ~~eds.~~ The ~~Book of Genesis: Composition, Reception, and Interpretation. Eisenbrauns. ISBN 9789004226579~~		* Mary Irma Corcoran (1945), Milton's Paradise with Reference to the Hexameral Background
	* ~~Matthews, K. A.~~ (~~1996~~). '~~'Genesis 1-11''. B&H Publishing Group. ISBN 9780805401011.~~

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 10:52 29 jun 2026

2026-06-29T10:52:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:52 29 jun 2026
Llínea 3:		Llínea 3:
	L''''història primitiva''', el nom donat pels erudits bíblics als primers onze capítuls del llibre del [[Génesis]], és una història dels primers anys d'existència del món.		L''''història primitiva''', el nom donat pels erudits bíblics als primers onze capítuls del llibre del [[Génesis]], és una història dels primers anys d'existència del món.

	Conta cóm [[Deu]] crea el [[món]] i tots els seus sers i coloca al primer varó i a la primera dòna (~~Adán~~ i [[Eva]]) en el seu [[Jardí de l'Edén]], cóm la primera parella és expulsada de la presència de Deu, del subsegüent primer assessinat, i la decisió de Deu de destruir el món i salvar solament al just [[Noé]] i els seus fills; una nova humanitat descendix d'estos fills i s'estén per tot lo món pero, encara que el nou món és tan pecaminós com l'anterior, Deu ha resolt mai més destruir el món pel diluvi, i l'història termina en [[Taré]], el pare d'[[Abraham]], de qui descendirà del poble triat de Deu.		Conta cóm [[Deu]] crea el [[món]] i tots els seus sers i coloca al primer varó i a la primera dòna ([[Adam]] i [[Eva]]) en el seu [[Jardí de l'Edén]], cóm la primera parella és expulsada de la presència de Deu, del subsegüent primer assessinat, i la decisió de Deu de destruir el món i salvar solament al just [[Noé]] i els seus fills; una nova humanitat descendix d'estos fills i s'estén per tot lo món pero, encara que el nou món és tan pecaminós com l'anterior, Deu ha resolt mai més destruir el món pel diluvi, i l'història termina en [[Taré]], el pare d'[[Abraham]], de qui descendirà del poble triat de Deu.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 10:47 29 jun 2026

2026-06-29T10:47:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:47 29 jun 2026
Llínea 4:		Llínea 4:

	Conta cóm [[Deu]] crea el [[món]] i tots els seus sers i coloca al primer varó i a la primera dòna (Adán i [[Eva]]) en el seu [[Jardí de l'Edén]], cóm la primera parella és expulsada de la presència de Deu, del subsegüent primer assessinat, i la decisió de Deu de destruir el món i salvar solament al just [[Noé]] i els seus fills; una nova humanitat descendix d'estos fills i s'estén per tot lo món pero, encara que el nou món és tan pecaminós com l'anterior, Deu ha resolt mai més destruir el món pel diluvi, i l'història termina en [[Taré]], el pare d'[[Abraham]], de qui descendirà del poble triat de Deu.		Conta cóm [[Deu]] crea el [[món]] i tots els seus sers i coloca al primer varó i a la primera dòna (Adán i [[Eva]]) en el seu [[Jardí de l'Edén]], cóm la primera parella és expulsada de la presència de Deu, del subsegüent primer assessinat, i la decisió de Deu de destruir el món i salvar solament al just [[Noé]] i els seus fills; una nova humanitat descendix d'estos fills i s'estén per tot lo món pero, encara que el nou món és tan pecaminós com l'anterior, Deu ha resolt mai més destruir el món pel diluvi, i l'història termina en [[Taré]], el pare d'[[Abraham]], de qui descendirà del poble triat de Deu.


	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 10:47 29 jun 2026

2026-06-29T10:47:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:47 29 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:HildegardeSixDaysCreation.jpg\|thumb\|250px\|Representació dels sis dies de la Creació]]		[[File:HildegardeSixDaysCreation.jpg\|thumb\|250px\|Representació dels sis dies de la Creació]]

	~~El terme~~ '''~~Hexameró~~''' ([[~~grec~~]]~~: Ἡ Ἑξαήμερος Δημιουργία Hē Hexaēmers Dē miourgia~~) ~~es referix tant al gènero~~ de ~~tractats teològics que descriu~~ l'~~obra~~ de [[Deu]] ~~en els sis dies~~ de ~~la Creació o als sis dies~~ de ~~la creació en sí~~.		L''''història primitiva''', el nom donat pels erudits bíblics als primers onze capítuls del llibre del [[Génesis]], és una història dels primers anys d'existència del món.

			Conta cóm [[Deu]] crea el [[món]] i tots els seus sers i coloca al primer varó i a la primera dòna (Adán i [[Eva]]) en el seu [[Jardí de l'Edén]], cóm la primera parella és expulsada de la presència de Deu, del subsegüent primer assessinat, i la decisió de Deu de destruir el món i salvar solament al just [[Noé]] i els seus fills; una nova humanitat descendix d'estos fills i s'estén per tot lo món pero, encara que el nou món és tan pecaminós com l'anterior, Deu ha resolt mai més destruir el món pel diluvi, i l'història termina en [[Taré]], el pare d'[[Abraham]], de qui descendirà del poble triat de Deu.

	Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre [[Génesis]] I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia.

	== Referències ==		== Referències ==
	* ~~Clarence J. Glacken~~, ~~''Traces on the Rhodian Shore'' (1967)~~, p. ~~163~~		* Kugler y Hartin, 2009, p. 85
	* «Hexamerón». ''Etimologías de Chile - Diccionario que explica el origen de las palabras''
	* Nicholas H. Steneck (1976). ''Science and creation in the Middle Ages''. Henry of Langenstein (d. 1397) on Genesis		* Nicholas H. Steneck (1976). ''Science and creation in the Middle Ages''. Henry of Langenstein (d. 1397) on Genesis

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* ~~Basil of Caesarea~~, ~~Hexaemeron~~, ~~London~~, ~~2013~~. ~~limovia~~.~~net ISBN 9781783362110~~		* Alter, Robert (1997). ''Genesis: Translation and Commentary''. W. W. Norton & Company. ISBN 978-0393070262
	* ~~Frank Egleston Robbins~~ (~~1912~~), The ~~Hexaemeral Literature~~		* Carr, David M. (2000). ''«Genesis, Book of»''. En Freedman, David Noel; Myers, Allen C., eds. Eerdmans Dictionary of the Bible
	* ~~Mary Irma Corcoran~~ (~~1945~~)~~, Milton~~'~~s Paradise with Reference to the Hexameral Background~~		* Gertz, Jan Christian (1994). ''«The Formation of the Primeval History»''. En Evans, Craig A.; Lohr, Joel N.; Petersen, David L., eds. The Book of Genesis: Composition, Reception, and Interpretation. Eisenbrauns. ISBN 9789004226579
			* Matthews, K. A. (1996). ''Genesis 1-11''. B&H Publishing Group. ISBN 9780805401011.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 10:33 29 jun 2026

2026-06-29T10:33:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:33 29 jun 2026
Llínea 4:		Llínea 4:

	Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre [[Génesis]] I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia.		Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre [[Génesis]] I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Clarence J. Glacken, ''Traces on the Rhodian Shore'' (1967), p. 163		* Clarence J. Glacken, ''Traces on the Rhodian Shore'' (1967), p. 163

Reval en 10:33 29 jun 2026

2026-06-29T10:33:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:33 29 jun 2026
Llínea 4:		Llínea 4:

	Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre [[Génesis]] I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia.		Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre [[Génesis]] I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Clarence J. Glacken, ''Traces on the Rhodian Shore'' (1967), p. 163		* Clarence J. Glacken, ''Traces on the Rhodian Shore'' (1967), p. 163

Reval en 10:32 29 jun 2026

2026-06-29T10:32:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:32 29 jun 2026
Llínea 4:		Llínea 4:

	Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre [[Génesis]] I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia.		Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre [[Génesis]] I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Clarence J. Glacken, ''Traces on the Rhodian Shore'' (1967), p. 163		* Clarence J. Glacken, ''Traces on the Rhodian Shore'' (1967), p. 163

Reval en 10:17 29 jun 2026

2026-06-29T10:17:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:17 29 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:HildegardeSixDaysCreation.jpg\|thumb\|250px\|Representació dels sis dies de la Creació]]

	El terme '''Hexameró''' ([[grec]]: Ἡ Ἑξαήμερος Δημιουργία Hē Hexaēmers Dē miourgia) es referix tant al gènero de tractats teològics que descriu l'obra de [[Deu]] en els sis dies de la Creació o als sis dies de la creació en sí.		El terme '''Hexameró''' ([[grec]]: Ἡ Ἑξαήμερος Δημιουργία Hē Hexaēmers Dē miourgia) es referix tant al gènero de tractats teològics que descriu l'obra de [[Deu]] en els sis dies de la Creació o als sis dies de la creació en sí.

Llínea 12:		Llínea 14:
	* Frank Egleston Robbins (1912), The Hexaemeral Literature		* Frank Egleston Robbins (1912), The Hexaemeral Literature
	* Mary Irma Corcoran (1945), Milton's Paradise with Reference to the Hexameral Background		* Mary Irma Corcoran (1945), Milton's Paradise with Reference to the Hexameral Background

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Creation in miniatures}}

	[[Categoria:Bíblia]]		[[Categoria:Bíblia]]
	[[Categoria:Antic Testament]]		[[Categoria:Antic Testament]]
	[[Categoria:Génesis]]		[[Categoria:Génesis]]

Reval: /* Bibliografia */

2026-06-29T10:15:26Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 10:15 29 jun 2026
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
			* Basil of Caesarea, Hexaemeron, London, 2013. limovia.net ISBN 9781783362110
	* Frank Egleston Robbins (1912), The Hexaemeral Literature		* Frank Egleston Robbins (1912), The Hexaemeral Literature
	* Mary Irma Corcoran (1945), Milton's Paradise with Reference to the Hexameral Background		* Mary Irma Corcoran (1945), Milton's Paradise with Reference to the Hexameral Background