Història d'Itàlia - Historial de revisions

Reval en 10:05 29 gin 2026

2026-01-29T10:05:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:05 29 gin 2026
Llínea 5:		Llínea 5:

	Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en l'història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.		Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en l'història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.

	{{Història d'Europa}}		{{Història d'Europa}}

	[[Categoria:Història d'Itàlia]]		[[Categoria:Història d'Itàlia]]

Lluísm en 18:28 30 maig 2024

2024-05-30T18:28:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 30 maig 2024
Llínea 4:		Llínea 4:
	Hereua de múltiples [[cultura]]s antigues com la dels [[etrusc]]s i [[llatins]] i receptora de la [[colonisació grega]] i [[Cartago\|cartaginesa]], va vore nàixer el [[Imperi romà]], llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la [[història]]. Despuix de la caiguda del [[Imperi romà\|Imperi]], [[Itàlia]] va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents [[Imperi bizantí\|bizantins]] i [[Imperi carolingi\|francs]] de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà. Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com [[Justinià I]] i [[Carlomagno]].		Hereua de múltiples [[cultura]]s antigues com la dels [[etrusc]]s i [[llatins]] i receptora de la [[colonisació grega]] i [[Cartago\|cartaginesa]], va vore nàixer el [[Imperi romà]], llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la [[història]]. Despuix de la caiguda del [[Imperi romà\|Imperi]], [[Itàlia]] va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents [[Imperi bizantí\|bizantins]] i [[Imperi carolingi\|francs]] de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà. Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com [[Justinià I]] i [[Carlomagno]].

	Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en l'història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.		Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en l'història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.

	{{Història d'Europa}}		{{Història d'Europa}}

	[[Categoria:Història d'Itàlia]]		[[Categoria:Història d'Itàlia]]

Jose2: Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'

2016-03-22T11:23:09Z

Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 22 març 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	Hereua de múltiples [[cultura]]s antigues com la dels [[etrusc]]s i [[llatins]] i receptora de la [[colonisació grega]] i [[Cartago\|cartaginesa]], va vore nàixer el [[Imperi romà]], llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la [[història]]. Despuix de la caiguda del [[Imperi romà\|Imperi]], [[Itàlia]] va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents [[Imperi bizantí\|bizantins]] i [[Imperi carolingi\|francs]] de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà. Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com [[Justinià I]] i [[Carlomagno]].		Hereua de múltiples [[cultura]]s antigues com la dels [[etrusc]]s i [[llatins]] i receptora de la [[colonisació grega]] i [[Cartago\|cartaginesa]], va vore nàixer el [[Imperi romà]], llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la [[història]]. Despuix de la caiguda del [[Imperi romà\|Imperi]], [[Itàlia]] va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents [[Imperi bizantí\|bizantins]] i [[Imperi carolingi\|francs]] de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà. Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com [[Justinià I]] i [[Carlomagno]].

	Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en la història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.		Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en l'història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.

	{{Història d'Europa}}		{{Història d'Europa}}

	[[Categoria:Història d'Itàlia]]		[[Categoria:Història d'Itàlia]]

Katxis en 16:17 4 gin 2016

2016-01-04T16:17:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:17 4 gin 2016
Llínea 5:		Llínea 5:

	Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en la història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.		Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en la història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.

			{{Història d'Europa}}

	[[Categoria:Història d'Itàlia]]		[[Categoria:Història d'Itàlia]]

Katxis en 15:54 4 gin 2016

2016-01-04T15:54:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:54 4 gin 2016
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''història d'Itàlia''' és una de les més importants de tota [[Europa]] i de tot lo món. Íntimament lligada a la de la [[cultura occidental]] i l'[[història d'Europa]], ha vixcut bona part dels principals acontenyiments històrics del món occidental i universal.		L''''història d'Itàlia''' és una de les més importants de tota [[Europa]] i de tot lo món. Íntimament lligada a la de la [[cultura occidental]] i l'[[història d'Europa]], ha vixcut bona part dels principals acontenyiments històrics del món occidental i universal.

	Hereua de múltiples [[cultura]]s antigues com la dels [[etrusc]]s i [[llatins]] i receptora de la [[colonisació grega]] i [[Cartago\|cartaginesa]], va vore nàixer el [[Imperi romà]], llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la [[història]]. Despuix de la caiguda del [[Imperi romà\|Imperi]], [[Itàlia]] va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents [[Imperi bizantí\|bizantins]] i [[Imperi carolingi\|francs]] de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà.~~<ref>Història I, Les civilisacions del vell continent.</ref>~~ Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com [[Justinià I]] i [[Carlomagno]].		Hereua de múltiples [[cultura]]s antigues com la dels [[etrusc]]s i [[llatins]] i receptora de la [[colonisació grega]] i [[Cartago\|cartaginesa]], va vore nàixer el [[Imperi romà]], llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la [[història]]. Despuix de la caiguda del [[Imperi romà\|Imperi]], [[Itàlia]] va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents [[Imperi bizantí\|bizantins]] i [[Imperi carolingi\|francs]] de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà. Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com [[Justinià I]] i [[Carlomagno]].

	Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en la història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.		Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en la història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.

	[[Categoria:Història d'Itàlia]]		[[Categoria:Història d'Itàlia]]

Katxis: Pàgina nova, en el contingut: «{{Història d'Itàlia}} L''''història d'Itàlia''' és una de les més importants de tota Europa i de tot lo món. Íntimament lligada a la de la cultura...»

2016-01-04T15:53:36Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{Història d'Itàlia}} L''''història d'Itàlia''' és una de les més importants de tota Europa i de tot lo món. Íntimament lligada a la de la cultura...»

Pàgina nova

{{Història d'Itàlia}}
L''''història d'Itàlia''' és una de les més importants de tota [[Europa]] i de tot lo món. Íntimament lligada a la de la [[cultura occidental]] i l'[[història d'Europa]], ha vixcut bona part dels principals acontenyiments històrics del món occidental i universal.

Hereua de múltiples [[cultura]]s antigues com la dels [[etrusc]]s i [[llatins]] i receptora de la [[colonisació grega]] i [[Cartago|cartaginesa]], va vore nàixer el [[Imperi romà]], llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la [[història]]. Despuix de la caiguda del [[Imperi romà|Imperi]], [[Itàlia]] va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents [[Imperi bizantí|bizantins]] i [[Imperi carolingi|francs]] de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà.<ref>Història I, Les civilisacions del vell continent.</ref> Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com [[Justinià I]] i [[Carlomagno]].

Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en la història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.

[[Categoria:Història d'Itàlia]]