Història de Bahames - Historial de revisions

Jose2 en 18:27 20 març 2025

2025-03-20T18:27:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:27 20 març 2025
Llínea 16:		Llínea 16:

	Lynden Pindling, del Partit Lliberal Progressiste (PLP), de majoria negra, es convertix en primer ministre en l'any [[1967]], despuix de les primeres eleccions llegislatives del país. En [[juliol]] de [[1973]], les Bahames conseguixen la seua independència. En les eleccions de [[1992]], el Moviment Nacional Lliure (FNM) obté la majoria. Pindling, denunciat per corrupció, és substituït per Hubert Alexander Ingraham en la jefatura del govern. La victòria del FNM en les eleccions de [[1997]] se li atribuïx als resultats econòmics positius i a l'implicació del PLP en escàndals financers. El pas de l'huracà Floyd pel país, en [[1999]], provoca sérios danys i perjudica el turisme.		Lynden Pindling, del Partit Lliberal Progressiste (PLP), de majoria negra, es convertix en primer ministre en l'any [[1967]], despuix de les primeres eleccions llegislatives del país. En [[juliol]] de [[1973]], les Bahames conseguixen la seua independència. En les eleccions de [[1992]], el Moviment Nacional Lliure (FNM) obté la majoria. Pindling, denunciat per corrupció, és substituït per Hubert Alexander Ingraham en la jefatura del govern. La victòria del FNM en les eleccions de [[1997]] se li atribuïx als resultats econòmics positius i a l'implicació del PLP en escàndals financers. El pas de l'huracà Floyd pel país, en [[1999]], provoca sérios danys i perjudica el turisme.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|History of the Bahamas}}		{{Commonscat\|History of the Bahamas}}

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:33:24Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:33 28 ago 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	En general els historiadors varen afirmar que les Bahames no obri varen ser colonisades fins al [[sigle XVII]], no obstant, va haver intents de colonisació per part d'espanyols, francesos, britànics i amerindis. Els francesos es varen establir en les illes Àbac en [[1565]], i ho varen intentar de nou en l'any [[1625]].		En general els historiadors varen afirmar que les Bahames no obri varen ser colonisades fins al [[sigle XVII]], no obstant, va haver intents de colonisació per part d'espanyols, francesos, britànics i amerindis. Els francesos es varen establir en les illes Àbac en [[1565]], i ho varen intentar de nou en l'any [[1625]].

	En l'any [[1648]] un grup de les illes Bermudes ~~cridat~~ The Company of Adventurers for the Plantation of the Islands of Eleutheria liderat per William Sayle, va viajar a les Bahames per a fundar una colónia. Eixos primers intents varen ser de puritans i republicans clàssics. Les Bermudes es varen tornar superpoblades i les Bahames oferien una oportunitat econòmica i de llibertat política per a eixos grups. El més gran dels dos barcos de la companyia, el William, va naufragar en un sec a l'extrem nort de l'illa Eleuthera, en pèrdua de tots els recaptes. A pesar d'aplegar més colonisadors, incloent europeus, esclaus i lliberts de les Bermudes i l'arribada de suministraments des de Virginia i Nova Anglaterra, la colónia d'Eleuthera va sofrir per molts anys. Va ser obstaculisada per la pobrea del sol, conflictes entre els colonisadors i en els espanyols. A mitan de la [[Anys 1650\|década de 1650]] molts d'ells varen retornar a les Bermudes. Els remanents varen fundar comunitats en l'illa Harbour i en Saint George's (Spanish Wells) al nort d'Eleuthera. En [[1670]] vivien unes 20 famílies en la comunitat d'Eleuthera.		En l'any [[1648]] un grup de les illes Bermudes nomenat The Company of Adventurers for the Plantation of the Islands of Eleutheria liderat per William Sayle, va viajar a les Bahames per a fundar una colónia. Eixos primers intents varen ser de puritans i republicans clàssics. Les Bermudes es varen tornar superpoblades i les Bahames oferien una oportunitat econòmica i de llibertat política per a eixos grups. El més gran dels dos barcos de la companyia, el William, va naufragar en un sec a l'extrem nort de l'illa Eleuthera, en pèrdua de tots els recaptes. A pesar d'aplegar més colonisadors, incloent europeus, esclaus i lliberts de les Bermudes i l'arribada de suministraments des de Virginia i Nova Anglaterra, la colónia d'Eleuthera va sofrir per molts anys. Va ser obstaculisada per la pobrea del sol, conflictes entre els colonisadors i en els espanyols. A mitan de la [[Anys 1650\|década de 1650]] molts d'ells varen retornar a les Bermudes. Els remanents varen fundar comunitats en l'illa Harbour i en Saint George's (Spanish Wells) al nort d'Eleuthera. En [[1670]] vivien unes 20 famílies en la comunitat d'Eleuthera.

	En l'any [[1666]] atres colonisadors de les Bermudes es varen establir en Nova Providència, que poc despuix es va tornar el centre de població i comerç en les Bahames, en casi 500 persones vivint en l'illa en [[1670]].		En l'any [[1666]] atres colonisadors de les Bermudes es varen establir en Nova Providència, que poc despuix es va tornar el centre de població i comerç en les Bahames, en casi 500 persones vivint en l'illa en [[1670]].

Jose2 en 16:16 27 set 2022

2022-09-27T16:16:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:16 27 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	L'archipèlec de les '''[[Bahames]]''' (nom derivat de l'espanyol «baixa mar») va estar habitat pels indígenes arahuacs abans de l'arribada de [[Cristóbal Colón]].		L'archipèlec de les '''[[Bahames]]''' (nom derivat de l'espanyol «baixa mar») va estar habitat pels indígenes arahuacs abans de l'arribada de [[Cristóbal Colón]].

	La primera terra americana que va chafar Colón va ser l'illa de Guanahani (rebatejada per ell com a Sant Salvador) que és una illa de l'archipèlec de les Bahames l'identificació de les quals és controvertida. Les Bahames varen tindre poc interés per als espanyols, llevat com a font de treballadors esclaus. La casi totalitat de la població d'indígenes lucays (prop de 40 000) varen ser transportats per a treballar en atres illes en els següents 30 anys que varen seguir al descobriment. Quan els espanyols varen decidir traslladar la població restant de lucays cap a l'Espanyola en 1520, solament varen trobar a onze. Les illes varen permanéixer abandonades i despoblades durant els 130 anys següents. Com no es va trobar or i la població va ser traslladada, els espanyols varen abandonar efectivament les Bahames, encara que varen mantindre el seu reclam sobre elles fins a la firma del Tractat de París en 1783, quan varen desistir d'ell a canvi de la Florida Oriental.~~12~~		La primera terra americana que va chafar Colón va ser l'illa de Guanahani (rebatejada per ell com a Sant Salvador) que és una illa de l'archipèlec de les Bahames l'identificació de les quals és controvertida. Les Bahames varen tindre poc interés per als espanyols, llevat com a font de treballadors esclaus. La casi totalitat de la població d'indígenes lucays (prop de 40.000) varen ser transportats per a treballar en atres illes en els següents 30 anys que varen seguir al descobriment. Quan els espanyols varen decidir traslladar la població restant de lucays cap a l'Espanyola en l'any [[1520]], solament varen trobar a onze. Les illes varen permanéixer abandonades i despoblades durant els 130 anys següents. Com no es va trobar [[or]] i la població va ser traslladada, els espanyols varen abandonar efectivament les Bahames, encara que varen mantindre el seu reclam sobre elles fins a la firma del Tractat de París en l'any [[1783]], quan varen desistir d'ell a canvi de la Florida Oriental.

	En general els historiadors varen afirmar que les Bahames no obri varen ser colonisades fins al sigle XVII, no obstant, va haver intents de colonisació per part d'espanyols, francesos, britànics i amerindis. Els francesos es varen establir en les illes Àbac en 1565, i ho varen intentar de nou en 1625. En 1648 un grup de les illes Bermudes cridat The Company of Adventurers for the Plantation of the Islands of Eleutheria liderat per William Sayle, va viajar a les Bahames per a fundar una colónia. Eixos primers intents varen ser de puritans i republicans clàssics. Les Bermudes es varen tornar superpoblades i les Bahames oferien una oportunitat econòmica i de llibertat política per a eixos grups. El més gran dels dos barcos de la companyia, el William, va naufragar en un sec a l'extrem nort de l'illa Eleuthera, en pèrdua de tots els recaptes. A pesar d'arribe de més colonisadors, incloent europeus, esclaus i lliberts de les Bermudes i l'arribada de suministraments des de #Virginia i Nova Anglaterra, la colónia d'Eleuthera va sofrir per molts anys. Va ser obstaculisada per la pobrea del sol, conflictes entre els colonisadors i en els espanyols. A mitan de la década de 1650 molts d'ells varen retornar a les Bermudes. Els remanents varen fundar comunitats en l'illa Harbour i en Saint George's (Spanish Wells) al nort d'Eleuthera. En 1670 vivien unes 20 famílies en la comunitat d'Eleuthera.		En general els historiadors varen afirmar que les Bahames no obri varen ser colonisades fins al [[sigle XVII]], no obstant, va haver intents de colonisació per part d'espanyols, francesos, britànics i amerindis. Els francesos es varen establir en les illes Àbac en [[1565]], i ho varen intentar de nou en l'any [[1625]].

	En ~~1666 atres colonisadores~~ de les Bermudes es varen ~~establir~~ en Nova ~~Providència~~, ~~que poc despuix es~~ va ~~tornar el centre de població~~ i ~~comerç~~ en les ~~Bahames, en casi 500 persones vivint~~ en l'illa en 1670.4		En l'any [[1648]] un grup de les illes Bermudes cridat The Company of Adventurers for the Plantation of the Islands of Eleutheria liderat per William Sayle, va viajar a les Bahames per a fundar una colónia. Eixos primers intents varen ser de puritans i republicans clàssics. Les Bermudes es varen tornar superpoblades i les Bahames oferien una oportunitat econòmica i de llibertat política per a eixos grups. El més gran dels dos barcos de la companyia, el William, va naufragar en un sec a l'extrem nort de l'illa Eleuthera, en pèrdua de tots els recaptes. A pesar d'aplegar més colonisadors, incloent europeus, esclaus i lliberts de les Bermudes i l'arribada de suministraments des de Virginia i Nova Anglaterra, la colónia d'Eleuthera va sofrir per molts anys. Va ser obstaculisada per la pobrea del sol, conflictes entre els colonisadors i en els espanyols. A mitan de la [[Anys 1650\|década de 1650]] molts d'ells varen retornar a les Bermudes. Els remanents varen fundar comunitats en l'illa Harbour i en Saint George's (Spanish Wells) al nort d'Eleuthera. En [[1670]] vivien unes 20 famílies en la comunitat d'Eleuthera.

	~~Els bhaamenys pronte varen entrar en conflicte en els espanyols sobre el salvament~~ de ~~naufragis, ya que atacaven als nàufrecs i expropiaven~~ les ~~mercaderies. Quan els espanyols~~ varen ~~aplanar les Bahames, els bahamenys varen encarregar a corsaris atacar-los, a pesar de que Anglaterra i Espanya estaven~~ en ~~pau. En 1684 el corsari cubà espanyol Juan d'Alarcón va arrasar els assentaments de~~ Nova Providència ~~i Eleuthera (Raid sobre Charles Town)~~, despuix de ~~la qual cosa varen ser abandonades~~ en ~~gran mida i alguns residents enviats a L'Havana. La majoria dels edificis varen ser cremats i~~ les Bahames ~~varen quedar despoblades. Uns 200 colonisadores varen buscar refugi~~ en ~~Jamaica, mentres atres 50 del nort d'Eleuthera temporalment es varen establir~~ en ~~Caixco (Maine), deixant les Bahames desprovistes d~~'~~anglesos fins a 1686. Després de la partida dels espanyols,~~ en decembre de 1686 un menut contingent de Jamaica liderat pel predicador Thomas Bridges reocupà Nova Providència i més colonisadores gradualment se li varen unir. Un nou governador, Lilburn, va ser enviat des d'Anglaterra.		En l'any [[1666]] atres colonisadors de les Bermudes es varen establir en Nova Providència, que poc despuix es va tornar el centre de població i comerç en les Bahames, en casi 500 persones vivint en l'illa en [[1670]].

	~~Durant la guerra~~ d'~~Independència dels Estats Units~~, va ser ~~ocupada dos voltes~~. La ~~primera pels nortamericans comandats per Esek Hopkins~~ en ~~març~~ de ~~1776~~, ~~durant dos semanes. La segona per les tropes espanyoles entre maig~~ de ~~1782~~ i ~~el 18~~ d'~~abril de 1783 durant la guerra anglo-espanyola (1779-1783)~~.		Els bhaamenys pronte varen entrar en conflicte en els espanyols sobre el salvament de naufragis, ya que atacaven als nàufrecs i expropiaven les mercaderies. Quan els espanyols varen aplanar les Bahames, els bahamenys varen encarregar a corsaris atacar-los, a pesar de que [[Anglaterra]] i [[Espanya]] estaven en pau. En l'any [[1684]] el corsari cubà espanyol Juan d'Alarcón va arrasar els assentaments de Nova Providència i Eleuthera (Raid sobre Charles Town), despuix d'això varen ser abandonades en gran mida i alguns residents enviats a L'Havana. La majoria dels edificis varen ser cremats i les Bahames varen quedar despoblades. Uns 200 colonisadores varen buscar refugi en [[Jamaica]], mentres atres 50 del nort d'Eleuthera temporalment es varen establir en Caixco ([[Maine]]), deixant les Bahames desprovistes d'anglesos fins a [[1686]]. Despuix de la partida dels espanyols, en [[decembre]] de [[1686]] un chicotet contingent de Jamaica liderat pel predicador Thomas Bridges reocupà Nova Providència i més colonisadores gradualment se li varen unir. Un nou governador, Lilburn, va ser enviat des d'Anglaterra.

	~~Les Bahames varen servir de refugi a pirates~~. La ~~llaurança del cotó entra~~ en ~~decliu en la finalitat~~ de ~~l'esclavitut~~, ~~en 1834~~. ~~Despuix~~ de la ~~Segona Guerra Mundial, va créixer el turisme en el país~~.		Durant la guerra d'Independència dels [[Estats Units]], va ser ocupada dos voltes. La primera pels nortamericans comandats per Esek Hopkins en març de [[1776]], durant dos semanes. La segona per les tropes espanyoles entre [[maig]] de [[1782]] i el [[18 d'abril]] de [[1783]] durant la guerra anglo-espanyola ([[1779]]-1783).

	Lynden Pindling, del Partit Lliberal Progressiste (PLP), de majoria negra, es convertix en primer ministre en 1967, despuix de les primeres eleccions llegislatives del país. En juliol de 1973, les Bahames conseguixen la seua independència.5 En les eleccions de 1992, el Moviment Nacional Lliure (FNM) obté la majoria. Pindling, denunciat per corrupció, és substituït per Hubert Alexander Ingraham en la jefatura del govern. La victòria del FNM en les eleccions de 1997 se li atribuïx als resultats econòmics positius i a l'implicació del PLP en escàndals financers. El pas de l'huracà Floyd pel país, en 1999, provoca sérios danys i perjudica el turisme.		Les Bahames varen servir de refugi a pirates. La llaurança del [[cotó]] entra en decliu en la finalitat de l'esclavitut, en l'any [[1834]]. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va créixer el turisme en el país.

			Lynden Pindling, del Partit Lliberal Progressiste (PLP), de majoria negra, es convertix en primer ministre en l'any [[1967]], despuix de les primeres eleccions llegislatives del país. En [[juliol]] de [[1973]], les Bahames conseguixen la seua independència. En les eleccions de [[1992]], el Moviment Nacional Lliure (FNM) obté la majoria. Pindling, denunciat per corrupció, és substituït per Hubert Alexander Ingraham en la jefatura del govern. La victòria del FNM en les eleccions de [[1997]] se li atribuïx als resultats econòmics positius i a l'implicació del PLP en escàndals financers. El pas de l'huracà Floyd pel país, en [[1999]], provoca sérios danys i perjudica el turisme.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 16:07 27 set 2022

2022-09-27T16:07:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:07 27 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	L'archipèlec de les '''[[Bahames]]''' (nom derivat de l'espanyol «baixa mar») va estar habitat pels indígenes arahuacs abans de l'arribada de Cristóbal Colón.		L'archipèlec de les '''[[Bahames]]''' (nom derivat de l'espanyol «baixa mar») va estar habitat pels indígenes arahuacs abans de l'arribada de [[Cristóbal Colón]].

	La primera terra americana que va chafar Colón va ser l'illa de Guanahani (rebatejada per ell com a Sant Salvador) que és una illa de l'archipèlec de les Bahames l'identificació de les quals és controvertida. Les Bahames varen tindre poc interés per als espanyols, llevat com a font de treballadors esclaus. La casi totalitat de la població d'indígenes lucays (prop de 40 000) varen ser transportats per a treballar en atres illes en els següents 30 anys que varen seguir al descobriment. Quan els espanyols varen decidir traslladar la població restant de lucays cap a l'Espanyola en 1520, solament varen trobar a onze. Les illes varen permanéixer abandonades i despoblades durant els 130 anys següents. Com no es va trobar or i la població va ser traslladada, els espanyols varen abandonar efectivament les Bahames, encara que varen mantindre el seu reclam sobre elles fins a la firma del Tractat de París en 1783, quan varen desistir d'ell a canvi de la Florida Oriental.12		La primera terra americana que va chafar Colón va ser l'illa de Guanahani (rebatejada per ell com a Sant Salvador) que és una illa de l'archipèlec de les Bahames l'identificació de les quals és controvertida. Les Bahames varen tindre poc interés per als espanyols, llevat com a font de treballadors esclaus. La casi totalitat de la població d'indígenes lucays (prop de 40 000) varen ser transportats per a treballar en atres illes en els següents 30 anys que varen seguir al descobriment. Quan els espanyols varen decidir traslladar la població restant de lucays cap a l'Espanyola en 1520, solament varen trobar a onze. Les illes varen permanéixer abandonades i despoblades durant els 130 anys següents. Com no es va trobar or i la població va ser traslladada, els espanyols varen abandonar efectivament les Bahames, encara que varen mantindre el seu reclam sobre elles fins a la firma del Tractat de París en 1783, quan varen desistir d'ell a canvi de la Florida Oriental.12
Llínea 20:		Llínea 20:
	{{Història d'Amèrica}}		{{Història d'Amèrica}}

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Bahames]]		[[Categoria:Bahames]]

Caro de Segeda en 05:59 27 set 2022

2022-09-27T05:59:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 05:59 27 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	L'archipèlec de les Bahames (nom derivat de l'espanyol «baixa mar») va estar habitat pels indígenes arahuacs abans de l'arribada de Cristóbal Colón.		L'archipèlec de les '''[[Bahames]]''' (nom derivat de l'espanyol «baixa mar») va estar habitat pels indígenes arahuacs abans de l'arribada de Cristóbal Colón.

	La primera terra americana que va chafar Colón va ser l'illa de Guanahani (rebatejada per ell com a Sant Salvador) que és una illa de l'archipèlec de les Bahames l'identificació de les quals és controvertida. Les Bahames varen tindre poc interés per als espanyols, llevat com a font de treballadors esclaus. La casi totalitat de la població d'indígenes lucays (prop de 40 000) varen ser transportats per a treballar en atres illes en els següents 30 anys que varen seguir al descobriment. Quan els espanyols varen decidir traslladar la població restant de lucays cap a l'Espanyola en 1520, solament varen trobar a onze. Les illes varen permanéixer abandonades i despoblades durant els 130 anys següents. Com no es va trobar or i la població va ser traslladada, els espanyols varen abandonar efectivament les Bahames, encara que varen mantindre el seu reclam sobre elles fins a la firma del Tractat de París en 1783, quan varen desistir d'ell a canvi de la Florida Oriental.12		La primera terra americana que va chafar Colón va ser l'illa de Guanahani (rebatejada per ell com a Sant Salvador) que és una illa de l'archipèlec de les Bahames l'identificació de les quals és controvertida. Les Bahames varen tindre poc interés per als espanyols, llevat com a font de treballadors esclaus. La casi totalitat de la població d'indígenes lucays (prop de 40 000) varen ser transportats per a treballar en atres illes en els següents 30 anys que varen seguir al descobriment. Quan els espanyols varen decidir traslladar la població restant de lucays cap a l'Espanyola en 1520, solament varen trobar a onze. Les illes varen permanéixer abandonades i despoblades durant els 130 anys següents. Com no es va trobar or i la població va ser traslladada, els espanyols varen abandonar efectivament les Bahames, encara que varen mantindre el seu reclam sobre elles fins a la firma del Tractat de París en 1783, quan varen desistir d'ell a canvi de la Florida Oriental.12

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «L'archipèlec de les Bahames (nom derivat de l'espanyol «baixa mar») va estar habitat pels indígenes arahuacs abans de l'arribada de Cristóbal Colón. La p…»

2022-09-27T05:59:27Z

Pàgina nova, en el contingut: «L'archipèlec de les Bahames (nom derivat de l'espanyol «baixa mar») va estar habitat pels indígenes arahuacs abans de l'arribada de Cristóbal Colón. La p…»

Pàgina nova

L'archipèlec de les Bahames (nom derivat de l'espanyol «baixa mar») va estar habitat pels indígenes arahuacs abans de l'arribada de Cristóbal Colón.

La primera terra americana que va chafar Colón va ser l'illa de Guanahani (rebatejada per ell com a Sant Salvador) que és una illa de l'archipèlec de les Bahames l'identificació de les quals és controvertida. Les Bahames varen tindre poc interés per als espanyols, llevat com a font de treballadors esclaus. La casi totalitat de la població d'indígenes lucays (prop de 40 000) varen ser transportats per a treballar en atres illes en els següents 30 anys que varen seguir al descobriment. Quan els espanyols varen decidir traslladar la població restant de lucays cap a l'Espanyola en 1520, solament varen trobar a onze. Les illes varen permanéixer abandonades i despoblades durant els 130 anys següents. Com no es va trobar or i la població va ser traslladada, els espanyols varen abandonar efectivament les Bahames, encara que varen mantindre el seu reclam sobre elles fins a la firma del Tractat de París en 1783, quan varen desistir d'ell a canvi de la Florida Oriental.12

En general els historiadors varen afirmar que les Bahames no obri varen ser colonisades fins al sigle XVII, no obstant, va haver intents de colonisació per part d'espanyols, francesos, britànics i amerindis. Els francesos es varen establir en les illes Àbac en 1565, i ho varen intentar de nou en 1625. En 1648 un grup de les illes Bermudes cridat The Company of Adventurers for the Plantation of the Islands of Eleutheria liderat per William Sayle, va viajar a les Bahames per a fundar una colónia. Eixos primers intents varen ser de puritans i republicans clàssics. Les Bermudes es varen tornar superpoblades i les Bahames oferien una oportunitat econòmica i de llibertat política per a eixos grups. El més gran dels dos barcos de la companyia, el William, va naufragar en un sec a l'extrem nort de l'illa Eleuthera, en pèrdua de tots els recaptes. A pesar d'arribe de més colonisadors, incloent europeus, esclaus i lliberts de les Bermudes i l'arribada de suministraments des de #Virginia i Nova Anglaterra, la colónia d'Eleuthera va sofrir per molts anys. Va ser obstaculisada per la pobrea del sol, conflictes entre els colonisadors i en els espanyols. A mitan de la década de 1650 molts d'ells varen retornar a les Bermudes. Els remanents varen fundar comunitats en l'illa Harbour i en Saint George's (Spanish Wells) al nort d'Eleuthera. En 1670 vivien unes 20 famílies en la comunitat d'Eleuthera.

En 1666 atres colonisadores de les Bermudes es varen establir en Nova Providència, que poc despuix es va tornar el centre de població i comerç en les Bahames, en casi 500 persones vivint en l'illa en 1670.4

Els bhaamenys pronte varen entrar en conflicte en els espanyols sobre el salvament de naufragis, ya que atacaven als nàufrecs i expropiaven les mercaderies. Quan els espanyols varen aplanar les Bahames, els bahamenys varen encarregar a corsaris atacar-los, a pesar de que Anglaterra i Espanya estaven en pau. En 1684 el corsari cubà espanyol Juan d'Alarcón va arrasar els assentaments de Nova Providència i Eleuthera (Raid sobre Charles Town), despuix de la qual cosa varen ser abandonades en gran mida i alguns residents enviats a L'Havana. La majoria dels edificis varen ser cremats i les Bahames varen quedar despoblades. Uns 200 colonisadores varen buscar refugi en Jamaica, mentres atres 50 del nort d'Eleuthera temporalment es varen establir en Caixco (Maine), deixant les Bahames desprovistes d'anglesos fins a 1686. Després de la partida dels espanyols, en decembre de 1686 un menut contingent de Jamaica liderat pel predicador Thomas Bridges reocupà Nova Providència i més colonisadores gradualment se li varen unir. Un nou governador, Lilburn, va ser enviat des d'Anglaterra.

Durant la guerra d'Independència dels Estats Units, va ser ocupada dos voltes. La primera pels nortamericans comandats per Esek Hopkins en març de 1776, durant dos semanes. La segona per les tropes espanyoles entre maig de 1782 i el 18 d'abril de 1783 durant la guerra anglo-espanyola (1779-1783).

Les Bahames varen servir de refugi a pirates. La llaurança del cotó entra en decliu en la finalitat de l'esclavitut, en 1834. Despuix de la Segona Guerra Mundial, va créixer el turisme en el país.

Lynden Pindling, del Partit Lliberal Progressiste (PLP), de majoria negra, es convertix en primer ministre en 1967, despuix de les primeres eleccions llegislatives del país. En juliol de 1973, les Bahames conseguixen la seua independència.5 En les eleccions de 1992, el Moviment Nacional Lliure (FNM) obté la majoria. Pindling, denunciat per corrupció, és substituït per Hubert Alexander Ingraham en la jefatura del govern. La victòria del FNM en les eleccions de 1997 se li atribuïx als resultats econòmics positius i a l'implicació del PLP en escàndals financers. El pas de l'huracà Floyd pel país, en 1999, provoca sérios danys i perjudica el turisme.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|History of the Bahamas}}

{{Història d'Amèrica}}

[[Categoria:Bahames]]