Història de Bolívia - Historial de revisions

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-10-04T09:17:37Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 09:17 4 oct 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	* [https://web.archive.org/web/20090121130219/http://historiadelascivilizaciones.com/maps.php Evolució territorial de Bolívia. Mapes històrics]		* [https://web.archive.org/web/20090121130219/http://historiadelascivilizaciones.com/maps.php Evolució territorial de Bolívia. Mapes històrics]
	* [https://web.archive.org/web/20081023195959/http://www.khainata.com/solobolivia/sp/histo.html Història de Bolívia]		* [https://web.archive.org/web/20081023195959/http://www.khainata.com/solobolivia/sp/histo.html Història de Bolívia]
	* [http://tocopillaysuhistoria.blogspot.com/ ~~Vestigios Tocopillanos~~]		* [http://tocopillaysuhistoria.blogspot.com/ Tocopilla y su historia]

	{{Història d'Amèrica}}		{{Història d'Amèrica}}

	[[Categoria:Història de Bolívia\| ]]		[[Categoria:Història de Bolívia\| ]]

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-10-04T09:17:03Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 09:17 4 oct 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	* [https://web.archive.org/web/20090121130219/http://historiadelascivilizaciones.com/maps.php Evolució territorial de Bolívia. Mapes històrics]		* [https://web.archive.org/web/20090121130219/http://historiadelascivilizaciones.com/maps.php Evolució territorial de Bolívia. Mapes històrics]
	* [https://web.archive.org/web/20081023195959/http://www.khainata.com/solobolivia/sp/histo.html Història de Bolívia]		* [https://web.archive.org/web/20081023195959/http://www.khainata.com/solobolivia/sp/histo.html Història de Bolívia]
	* [http://tocopillaysuhistoria.blogspot.com/~~2007/10/vestigios-tocopillanos-en-bol~~ Vestigios Tocopillanos]		* [http://tocopillaysuhistoria.blogspot.com/ Vestigios Tocopillanos]

	{{Història d'Amèrica}}		{{Història d'Amèrica}}

	[[Categoria:Història de Bolívia\| ]]		[[Categoria:Història de Bolívia\| ]]

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-10-04T09:16:23Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 09:16 4 oct 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	* [https://web.archive.org/web/20090121130219/http://historiadelascivilizaciones.com/maps.php Evolució territorial de Bolívia. Mapes històrics]		* [https://web.archive.org/web/20090121130219/http://historiadelascivilizaciones.com/maps.php Evolució territorial de Bolívia. Mapes històrics]
	* [https://web.archive.org/web/20081023195959/http://www.khainata.com/solobolivia/sp/histo.html Història de Bolívia]		* [https://web.archive.org/web/20081023195959/http://www.khainata.com/solobolivia/sp/histo.html Història de Bolívia]
	* [http://tocopillaysuhistoria.blogspot.com/2007/10/vestigios-tocopillanos-en-bol		* [http://tocopillaysuhistoria.blogspot.com/2007/10/vestigios-tocopillanos-en-bol Vestigios Tocopillanos]

	{{Història d'Amèrica}}		{{Història d'Amèrica}}

	[[Categoria:Història de Bolívia\| ]]		[[Categoria:Història de Bolívia\| ]]

Alacanti en 09:15 4 oct 2022

2022-10-04T09:15:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:15 4 oct 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	Entorn a l'any [[1100]] Tiwanaku va desaparéixer i es va produir una lluita entre els diferents grups que habitaven la regió: [[Aimara!aimares]], (Bolívia), [[lupaca]]s i [[pacaje]]s. Els aimares establixen un domini que comprén [[Arequipa]] i [[Puno]] en el Perú, [[La Pau (Bolívia)\|La Pau]], [[Oruro]] i [[Cochabamba]], que va perdurar fins que, en l'any [[1438]], l'Inca [[Pachacútec]] va derrotar a l'últim sobirà aimara, [[Chunqui Cápac]], incorporant el altipla bolivià a l'[[Imperi inca]] ([[Tahuantinsuyo]]), com a part de la província del [[Collasuyo]], i imponent el [[Llengües quèchuas\|quèchua]] com a llengua oficial, encara que el aimara es va continuar parlant regularment. L'[[Imperi inca]] va adoptar els estils arquitectònics tiwanakotas i atres coneiximents.		Entorn a l'any [[1100]] Tiwanaku va desaparéixer i es va produir una lluita entre els diferents grups que habitaven la regió: [[Aimara!aimares]], (Bolívia), [[lupaca]]s i [[pacaje]]s. Els aimares establixen un domini que comprén [[Arequipa]] i [[Puno]] en el Perú, [[La Pau (Bolívia)\|La Pau]], [[Oruro]] i [[Cochabamba]], que va perdurar fins que, en l'any [[1438]], l'Inca [[Pachacútec]] va derrotar a l'últim sobirà aimara, [[Chunqui Cápac]], incorporant el altipla bolivià a l'[[Imperi inca]] ([[Tahuantinsuyo]]), com a part de la província del [[Collasuyo]], i imponent el [[Llengües quèchuas\|quèchua]] com a llengua oficial, encara que el aimara es va continuar parlant regularment. L'[[Imperi inca]] va adoptar els estils arquitectònics tiwanakotas i atres coneiximents.

	== ~~Enlaces externos~~ ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|History of Bolivia}}
	* [https://web.archive.org/web/20090121130219/http://historiadelascivilizaciones.com/maps.php Evolució territorial de Bolívia. Mapes històrics]		* [https://web.archive.org/web/20090121130219/http://historiadelascivilizaciones.com/maps.php Evolució territorial de Bolívia. Mapes històrics]
	* [https://web.archive.org/web/20081023195959/http://www.khainata.com/solobolivia/sp/histo.html Història de Bolívia]		* [https://web.archive.org/web/20081023195959/http://www.khainata.com/solobolivia/sp/histo.html Història de Bolívia]

Alacanti en 09:14 4 oct 2022

2022-10-04T09:14:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:14 4 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''història de [[Bolívia]]''' es dividix en diversos periodos que comprenen des del començ del poblament humà del territori actual de Bolívia, fins a l'actualitat.		L''''història de [[Bolívia]]''' es dividix en diversos periodos que comprenen des del començ del poblament humà del territori actual de Bolívia, fins a l'actualitat.

	En Bolívia es registren indicis arqueològics d'ocupació humana des del 12.000-10.000 [[a.C.]] en el [[Jaciment de Viscachani]]. Fins al 1200 [[a.C.]] es desenrollen unes cultures [[Sedentarisme (prehistòria)\|sedentaries]] en el [[altipla andí\|altipla]]. A partir d'esta data, les cultures [[Cultura Chiripa\|Chiripa]] i [[Wankarani]] són les dos més importants del periodo formatiu.		En Bolívia es registren indicis arqueològics d'ocupació humana des del 12.000-10.000 [[a.C.]] en el [[Jaciment de Viscachani]]. Fins al 1200 [[a.C.]] es desenrollen unes cultures [[Sedentarisme (prehistòria)\|sedentaries]] en el [[altipla andí\|altipla]]. A partir d'esta data, les cultures [[Cultura Chiripa\|Chiripa]] i [[Wankarani]] són les dos més importants del periodo formatiu.

Caro de Segeda en 10:25 26 set 2022

2022-09-26T10:25:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:25 26 set 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	* [https://web.archive.org/web/20081023195959/http://www.khainata.com/solobolivia/sp/histo.html Història de Bolívia]		* [https://web.archive.org/web/20081023195959/http://www.khainata.com/solobolivia/sp/histo.html Història de Bolívia]
	* [http://tocopillaysuhistoria.blogspot.com/2007/10/vestigios-tocopillanos-en-bol		* [http://tocopillaysuhistoria.blogspot.com/2007/10/vestigios-tocopillanos-en-bol

			{{Història d'Amèrica}}

	[[Categoria:Història de Bolívia\| ]]		[[Categoria:Història de Bolívia\| ]]

Jose2 en 10:42 20 set 2022

2022-09-20T10:42:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:42 20 set 2022
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Periodo prehispànic ==		== Periodo prehispànic ==
	En Bolívia apareixen restants d'ocupació humana des del 12.000-10.000 [[a. C.]] en el [[Jaciment de Viscachani]]. Fins ~~al 1200~~ [[a. C.]] es desenrollen unes cultures [[Sedentarisme (prehistòria)\|sedentaries]] en el [[altipla andí\|altipla]]. La [[Cultura Chiripa\|Chiripa]] i [[Wankarani]] estes varen ser predominades pel context inca que va haver en eixa época són les dos més importants del periodo formatiu a partir del 1200 [[a. C.]]		En Bolívia apareixen restants d'ocupació humana des del 12.000-10.000 a.C. en el [[Jaciment de Viscachani]]. Fins a l'any [[1200 a. C.]] es desenrollen unes cultures [[Sedentarisme (prehistòria)\|sedentaries]] en el [[altipla andí\|altipla]]. La [[Cultura Chiripa\|Chiripa]] i [[Wankarani]] estes varen ser predominades pel context inca que va haver en eixa época són les dos més importants del periodo formatiu a partir del 1200 a. C.

	La cultura de [[Tiwanaku]], prop del [[Llac Titicaca]], marca un moment ~~de *florecimiento~~ cultural de la zona altiplànica, estenent-se la seua influència per tota l'àrea andina. Esta cultura era considerada antigament el "breçol de les civilisacions americanes". El complex arqueològic, actualment declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la [[Unesco]], està situat en el departament de la Pau, a poc més d'una hora de la ciutat, i en les afores del [[Llac Titicaca]].		La cultura de [[Tiwanaku]], prop del [[Llac Titicaca]], marca un moment d'esplendor cultural de la zona altiplànica, estenent-se la seua influència per tota l'àrea andina. Esta cultura era considerada antigament el "breçol de les civilisacions americanes". El complex arqueològic, actualment declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la [[Unesco]], està situat en el departament de la Pau, a poc més d'una hora de la ciutat, i en les afores del [[Llac Titicaca]].

	Entorn al 1100 Tiwanaku va desaparéixer i es va produir una lluita entre els diferents grups que habitaven la regió: [[Aimara!aimares]], (Bolívia), [[lupaca]]s i [[pacaje]]s. Els aimares establixen un domini que comprén [[Arequipa]] i [[Puno]] en el Perú, [[La Pau (Bolívia)\|La Pau]], [[Oruro]] i [[Cochabamba]], que va perdurar fins que, en 1438, l'Inca [[Pachacútec]] va derrotar a l'últim sobirà aimara, [[Chunqui Cápac]], incorporant el altipla bolivià a l'[[Imperi inca]] ([[Tahuantinsuyo]]), com a part de la província del [[Collasuyo]], i imponent el [[Llengües quèchuas\|quèchua]] com a llengua oficial, encara que el aimara es va continuar parlant regularment. L'[[Imperi inca]] va adoptar els estils arquitectònics tiwanakotas i atres coneiximents.		Entorn a l'any [[1100]] Tiwanaku va desaparéixer i es va produir una lluita entre els diferents grups que habitaven la regió: [[Aimara!aimares]], (Bolívia), [[lupaca]]s i [[pacaje]]s. Els aimares establixen un domini que comprén [[Arequipa]] i [[Puno]] en el Perú, [[La Pau (Bolívia)\|La Pau]], [[Oruro]] i [[Cochabamba]], que va perdurar fins que, en l'any [[1438]], l'Inca [[Pachacútec]] va derrotar a l'últim sobirà aimara, [[Chunqui Cápac]], incorporant el altipla bolivià a l'[[Imperi inca]] ([[Tahuantinsuyo]]), com a part de la província del [[Collasuyo]], i imponent el [[Llengües quèchuas\|quèchua]] com a llengua oficial, encara que el aimara es va continuar parlant regularment. L'[[Imperi inca]] va adoptar els estils arquitectònics tiwanakotas i atres coneiximents.

	== Enlaces externos ==		== Enlaces externos ==

Caro de Segeda en 05:32 20 set 2022

2022-09-20T05:32:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 05:32 20 set 2022
Llínea 8:		Llínea 8:
	La cultura de [[Tiwanaku]], prop del [[Llac Titicaca]], marca un moment de *florecimiento cultural de la zona altiplànica, estenent-se la seua influència per tota l'àrea andina. Esta cultura era considerada antigament el "breçol de les civilisacions americanes". El complex arqueològic, actualment declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la [[Unesco]], està situat en el departament de la Pau, a poc més d'una hora de la ciutat, i en les afores del [[Llac Titicaca]].		La cultura de [[Tiwanaku]], prop del [[Llac Titicaca]], marca un moment de *florecimiento cultural de la zona altiplànica, estenent-se la seua influència per tota l'àrea andina. Esta cultura era considerada antigament el "breçol de les civilisacions americanes". El complex arqueològic, actualment declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la [[Unesco]], està situat en el departament de la Pau, a poc més d'una hora de la ciutat, i en les afores del [[Llac Titicaca]].

	Entorn al 1100 Tiwanaku va desaparéixer i es va produir una lluita entre els diferents grups que habitaven la regió: [[Aimara!aimares]], (Bolívia), [[lupaca]]s i [[pacaje]]s. Els aimares establixen un domini que comprén [[Arequipa]] i [[Puno]] en el Perú, [[La Pau (Bolívia)\|La Pau]], [[Oruro]] i [[Cochabamba]], que va perdurar fins que, en 1438, l'Inca [[Pachacútec]] va derrotar a l'últim sobirà aimara, [[Chunqui Cápac]], incorporant el altipla bolivià al [[Imperi inca]] ([[Tahuantinsuyo]]), com a part de la província del [[Collasuyo]], i imponent el [[Llengües quèchuas\|quèchua]] com a llengua oficial, encara que el aimara es va continuar parlant regularment. El [[Imperi inca]] va adoptar els estils arquitectònics tiwanakotas i atres coneiximents.		Entorn al 1100 Tiwanaku va desaparéixer i es va produir una lluita entre els diferents grups que habitaven la regió: [[Aimara!aimares]], (Bolívia), [[lupaca]]s i [[pacaje]]s. Els aimares establixen un domini que comprén [[Arequipa]] i [[Puno]] en el Perú, [[La Pau (Bolívia)\|La Pau]], [[Oruro]] i [[Cochabamba]], que va perdurar fins que, en 1438, l'Inca [[Pachacútec]] va derrotar a l'últim sobirà aimara, [[Chunqui Cápac]], incorporant el altipla bolivià a l'[[Imperi inca]] ([[Tahuantinsuyo]]), com a part de la província del [[Collasuyo]], i imponent el [[Llengües quèchuas\|quèchua]] com a llengua oficial, encara que el aimara es va continuar parlant regularment. L'[[Imperi inca]] va adoptar els estils arquitectònics tiwanakotas i atres coneiximents.

	== Enlaces externos ==		== Enlaces externos ==

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «La '''història de Bolívia''' es dividix en diversos periodos que comprenen des del començ del poblament humà del territori actual de Bolívia, fins a l'…»

2022-09-20T05:32:28Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''història de Bolívia''' es dividix en diversos periodos que comprenen des del començ del poblament humà del territori actual de Bolívia, fins a l'…»

Pàgina nova

La '''història de [[Bolívia]]''' es dividix en diversos periodos que comprenen des del començ del poblament humà del territori actual de Bolívia, fins a l'actualitat.

En Bolívia es registren indicis arqueològics d'ocupació humana des del 12.000-10.000 [[a.C.]] en el [[Jaciment de Viscachani]]. Fins al 1200 [[a.C.]] es desenrollen unes cultures [[Sedentarisme (prehistòria)|sedentaries]] en el [[altipla andí|altipla]]. A partir d'esta data, les cultures [[Cultura Chiripa|Chiripa]] i [[Wankarani]] són les dos més importants del periodo formatiu.

== Periodo prehispànic ==
En Bolívia apareixen restants d'ocupació humana des del 12.000-10.000 [[a. C.]] en el [[Jaciment de Viscachani]]. Fins al 1200 [[a. C.]] es desenrollen unes cultures [[Sedentarisme (prehistòria)|sedentaries]] en el [[altipla andí|altipla]]. La [[Cultura Chiripa|Chiripa]] i [[Wankarani]] estes varen ser predominades pel context inca que va haver en eixa época són les dos més importants del periodo formatiu a partir del 1200 [[a. C.]]

La cultura de [[Tiwanaku]], prop del [[Llac Titicaca]], marca un moment de *florecimiento cultural de la zona altiplànica, estenent-se la seua influència per tota l'àrea andina. Esta cultura era considerada antigament el "breçol de les civilisacions americanes". El complex arqueològic, actualment declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la [[Unesco]], està situat en el departament de la Pau, a poc més d'una hora de la ciutat, i en les afores del [[Llac Titicaca]].

Entorn al 1100 Tiwanaku va desaparéixer i es va produir una lluita entre els diferents grups que habitaven la regió: [[Aimara!aimares]], (Bolívia), [[lupaca]]s i [[pacaje]]s. Els aimares establixen un domini que comprén [[Arequipa]] i [[Puno]] en el Perú, [[La Pau (Bolívia)|La Pau]], [[Oruro]] i [[Cochabamba]], que va perdurar fins que, en 1438, l'Inca [[Pachacútec]] va derrotar a l'últim sobirà aimara, [[Chunqui Cápac]], incorporant el altipla bolivià al [[Imperi inca]] ([[Tahuantinsuyo]]), com a part de la província del [[Collasuyo]], i imponent el [[Llengües quèchuas|quèchua]] com a llengua oficial, encara que el aimara es va continuar parlant regularment. El [[Imperi inca]] va adoptar els estils arquitectònics tiwanakotas i atres coneiximents.

== Enlaces externos ==
* [https://web.archive.org/web/20090121130219/http://historiadelascivilizaciones.com/maps.php Evolució territorial de Bolívia. Mapes històrics]
* [https://web.archive.org/web/20081023195959/http://www.khainata.com/solobolivia/sp/histo.html Història de Bolívia]
* [http://tocopillaysuhistoria.blogspot.com/2007/10/vestigios-tocopillanos-en-bol

[[Categoria:Història de Bolívia| ]]