Història de Bulgària - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:32:40Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:32 28 ago 2023
Llínea 24:		Llínea 24:
	A principis del [[sigle IX]], durant el regnat del kkan [[Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[Panonia]] i [[Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària\|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau\|eslau]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La cristianisació i l'eslavisació varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[Simeó I de Bulgària\|Simeó I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i bizantí. Simeó va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''caesar'', [[césar (títul)\|césar]]).		A principis del [[sigle IX]], durant el regnat del kkan [[Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[Panonia]] i [[Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària\|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau\|eslau]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La cristianisació i l'eslavisació varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[Simeó I de Bulgària\|Simeó I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i bizantí. Simeó va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''caesar'', [[césar (títul)\|césar]]).

	Despuix de la mort de Simeó, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[Magiars\|magiar]]s i [[pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], ~~cridat~~ ''Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat de Costantinoble durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]].		Despuix de la mort de Simeó, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[Magiars\|magiar]]s i [[pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], nomenat ''Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat de Costantinoble durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]].

	== Segon Imperi Búlgar ==		== Segon Imperi Búlgar ==

Valencian en 19:42 16 dec 2022

2022-12-16T19:42:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:42 16 dec 2022
Llínea 63:		Llínea 63:
	{{VT\|Guerres Balcàniques}}		{{VT\|Guerres Balcàniques}}
	[[Archiu:BulgariaComienzosSigloXX.svg\|Evolució territorial de Bulgària des de l'independència fins al final de la Primera Guerra Mundial.\|thumb]]		[[Archiu:BulgariaComienzosSigloXX.svg\|Evolució territorial de Bulgària des de l'independència fins al final de la Primera Guerra Mundial.\|thumb]]
	Bulgària es va aliar en [[Regne de Sèrbia\|Sèrbia]] en febrer de [[1912]] i en [[Regne de Grècia\|Grècia]] en març, declarant la guerra a l'Imperi otomà en octubre. La ciutat d'[[Adrianòpolis]] va caure en [[març]] de [[1913]] i l'Imperi otomà es va rendir: pel [[Tractat de Londres (1913)\|Tractat de Londres]] (30 de maig de 1913), els turcs varen abandonar casi tots els territoris europeus a l'oest d'[[Adrianòpolis]]. El repartiment de les tandes entre les tres nacions vencedores va terminar en un desacort que va provocar l'esclat d'una nova guerra: els búlgars, que s'havien estés cap a l'est, varen reclamar el territori de [[Macedònia (regió)\|Macedònia]], que havia segut conquistada pels serbis durant la guerra. El [[23 de juny]] de 1913, Fernando I va atacar a servis i grecs sense una declaració de guerra. No obstant, la [[Segona Guerra Balcànica\|segona Guerra dels Balcans]] va constituir un desastre per a Bulgària perque Romania i l'Imperi otomà també varen participar contra els búlgars. Pel [[Tractat de Bucarest (1913)\|Tractat de Bucarest]] ([[10 d'agost]] de 1913), Bulgària va obtindre una part de ~~Tracia~~ al sur que li va permetre un accés al [[mar Egeu]], pero devia cedir [[Dobruja meridional\|Dobrudja del sur]] a Romania, mentres que Sèrbia retenia el disputat territori de Macedònia. Pel Tractat d'@Costantinoble, Bulgària també devia tornar Adrianòpolis i [[*Tracia oriental\|Tràcia Oriental]] al [[Imperi otomà]].		Bulgària es va aliar en [[Regne de Sèrbia\|Sèrbia]] en febrer de [[1912]] i en [[Regne de Grècia\|Grècia]] en març, declarant la guerra a l'Imperi otomà en octubre. La ciutat d'[[Adrianòpolis]] va caure en [[març]] de [[1913]] i l'Imperi otomà es va rendir: pel [[Tractat de Londres (1913)\|Tractat de Londres]] (30 de maig de 1913), els turcs varen abandonar casi tots els territoris europeus a l'oest d'[[Adrianòpolis]]. El repartiment de les tandes entre les tres nacions vencedores va terminar en un desacort que va provocar l'esclat d'una nova guerra: els búlgars, que s'havien estés cap a l'est, varen reclamar el territori de [[Macedònia (regió)\|Macedònia]], que havia segut conquistada pels serbis durant la guerra. El [[23 de juny]] de 1913, Fernando I va atacar a servis i grecs sense una declaració de guerra. No obstant, la [[Segona Guerra Balcànica\|segona Guerra dels Balcans]] va constituir un desastre per a Bulgària perque Romania i l'Imperi otomà també varen participar contra els búlgars. Pel [[Tractat de Bucarest (1913)\|Tractat de Bucarest]] ([[10 d'agost]] de 1913), Bulgària va obtindre una part de Tràcia al sur que li va permetre un accés al [[mar Egeu]], pero devia cedir [[Dobruja meridional\|Dobrudja del sur]] a Romania, mentres que Sèrbia retenia el disputat territori de Macedònia. Pel Tractat d'@Costantinoble, Bulgària també devia tornar Adrianòpolis i [[*Tracia oriental\|Tràcia Oriental]] al [[Imperi otomà]].

	El [[Atentat de Sarajevo\|assessinat de l'archiduc Fernando]] en [[Sarajevo]] en [[1914]] va provocar la ruptura de relacions entre Àustria-Hongria i Sèrbia i va posar en moviment les aliances diplomàtiques i militars que s'havien realisat en les décades precedents entre els [[Imperis Centrals]] d'Àustria-Hongria i [[Alemanya]] i els seus aliats contra la [[Triple Entesa]] de França, Gran Bretanya i Rússia i els seus aliats.		El [[Atentat de Sarajevo\|assessinat de l'archiduc Fernando]] en [[Sarajevo]] en [[1914]] va provocar la ruptura de relacions entre Àustria-Hongria i Sèrbia i va posar en moviment les aliances diplomàtiques i militars que s'havien realisat en les décades precedents entre els [[Imperis Centrals]] d'Àustria-Hongria i [[Alemanya]] i els seus aliats contra la [[Triple Entesa]] de França, Gran Bretanya i Rússia i els seus aliats.

	Despuix d'alguns titubejos diplomàtics, Bulgària es va aliar en setembre de [[1915]] en l'Imperi d'Àustria-Hongria i va declarar la guerra a Sèrbia el [[14 d'octubre]]. Tenallat per austríacs, hongaresos i búlgars, l'Eixèrcit servi es va retirar cap a la mar a través d'[[~~Albania~~]]. Els eixèrcits de Bulgària varen ocupar el territori de Macedònia i varen fer front als eixèrcits Aliats que havien desembarcat en [[Salónica]] el [[5 d'octubre]]: aixina es va formar el [[front macedoni\|Front d'Orient]], establit en la frontera septentrional de Grècia. Quan Romania va entrar en guerra a favor de la Triple Entesa en agost de 1916, Bulgària i els Imperis Centrals varen prendre la contraofensiva i varen ocupar el regne rumà en uns mesos. Bulgària es va apoderar del territori de [[Dobruja Meridional\|Dobruja meridional]], cedit en 1913.		Despuix d'alguns titubejos diplomàtics, Bulgària es va aliar en setembre de [[1915]] en l'Imperi d'Àustria-Hongria i va declarar la guerra a Sèrbia el [[14 d'octubre]]. Tenallat per austríacs, hongaresos i búlgars, l'Eixèrcit servi es va retirar cap a la mar a través d'[[Albània]]. Els eixèrcits de Bulgària varen ocupar el territori de Macedònia i varen fer front als eixèrcits Aliats que havien desembarcat en [[Salónica]] el [[5 d'octubre]]: aixina es va formar el [[front macedoni\|Front d'Orient]], establit en la frontera septentrional de Grècia. Quan Romania va entrar en guerra a favor de la Triple Entesa en agost de 1916, Bulgària i els Imperis Centrals varen prendre la contraofensiva i varen ocupar el regne rumà en uns mesos. Bulgària es va apoderar del territori de [[Dobruja Meridional\|Dobruja meridional]], cedit en 1913.

	No obstant, poc a poc, i sobretot a partir de l'intervenció d'[[Estats Units]], la [[Primera Guerra Mundial]] es va decantar a favor dels Aliats occidentals. La ruptura del Front d'Orient el [[18 de setembre]] de [[1918]] va obligar a Bulgària a firmar un armistici el 29. El [[3 d'octubre]] el rei Fernando I va abdicar en el seu fill [[Boris III]].		No obstant, poc a poc, i sobretot a partir de l'intervenció d'[[Estats Units]], la [[Primera Guerra Mundial]] es va decantar a favor dels Aliats occidentals. La ruptura del Front d'Orient el [[18 de setembre]] de [[1918]] va obligar a Bulgària a firmar un armistici el 29. El [[3 d'octubre]] el rei Fernando I va abdicar en el seu fill [[Boris III]].
Llínea 96:		Llínea 96:
	En [[novembre]] de [[1989]], Todor Zhivkov va ser depost en totes les seues funcions i inculpat de corrupció (tres anys més tart seria condenat a sèt anys de presó). Davant el desmantellament de la URSS i la crisis del [[socialisme real]] en tot el seu àmbit d'influència, el seu successor, Petar Mladenov, va transformar el Partit Comuniste de Bulgària en un Partit Socialiste, que en la colaboració i el consens d'atres faccions polítiques va reformar el país per a tornar-ho multipartidista. En les eleccions de [[juny]] de [[1990]], els socialistes varen obtindre 211 escans dels 400 de la nova assamblea nacional. No obstant, donada la pressió popular, els antics comunistes varen compartir el poder en l'oposició, liderada per l'Unió de les Forces Democràtiques (UFD). En [[juliol]] de [[1991]], el Parlament electe va adoptar una nova Constitució. Les eleccions llegislatives de 1991 varen donar 110 escans a la UFD, 106 al Partit Socialiste i 24 al Moviment dels drets i llibertats de turcs i pomacs (búlgars musulmans). Jeliou Gelev, líder de la UFD, va ser elegit president de la República de Bulgària per sufragi universal en giner de 1992.		En [[novembre]] de [[1989]], Todor Zhivkov va ser depost en totes les seues funcions i inculpat de corrupció (tres anys més tart seria condenat a sèt anys de presó). Davant el desmantellament de la URSS i la crisis del [[socialisme real]] en tot el seu àmbit d'influència, el seu successor, Petar Mladenov, va transformar el Partit Comuniste de Bulgària en un Partit Socialiste, que en la colaboració i el consens d'atres faccions polítiques va reformar el país per a tornar-ho multipartidista. En les eleccions de [[juny]] de [[1990]], els socialistes varen obtindre 211 escans dels 400 de la nova assamblea nacional. No obstant, donada la pressió popular, els antics comunistes varen compartir el poder en l'oposició, liderada per l'Unió de les Forces Democràtiques (UFD). En [[juliol]] de [[1991]], el Parlament electe va adoptar una nova Constitució. Les eleccions llegislatives de 1991 varen donar 110 escans a la UFD, 106 al Partit Socialiste i 24 al Moviment dels drets i llibertats de turcs i pomacs (búlgars musulmans). Jeliou Gelev, líder de la UFD, va ser elegit president de la República de Bulgària per sufragi universal en giner de 1992.

	Com atres antics països socialistes d'Europa Oriental, Bulgària va trobar la transició al [[capitalisme]] més costosa de lo esperat. El govern de la *UFD va privatisar la terra i les empreses estatals, pero les mesures econòmiques varen provocar un ascens de la desocupació i falta de competitivitat. Els socialistes varen aprofitar el descontent i en [[1995]] el socialiste Zhan Videnov guanyava les eleccions, pero el nou govern no va poder frenar la crisis econòmica i l'inflació es va disparar, i l'incompetència governamental va provocar la bancarrota de la majoria dels bancs búlgars.		Com atres antics països socialistes d'Europa Oriental, Bulgària va trobar la transició al [[capitalisme]] més costosa de lo esperat. El govern de la UFD va privatisar la terra i les empreses estatals, pero les mesures econòmiques varen provocar un ascens de la desocupació i falta de competitivitat. Els socialistes varen aprofitar el descontent i en [[1995]] el socialiste Zhan Videnov guanyava les eleccions, pero el nou govern no va poder frenar la crisis econòmica i l'inflació es va disparar, i l'incompetència governamental va provocar la bancarrota de la majoria dels bancs búlgars.

	En [[1996]] va ser elegit president Pétar Stoyanov, de la UFD, encara que el govern va seguir en mans dels socialistes durant un temps, fins que va terminar per colapsar-se en [[1997]]. Es va formar un nou govern de la UFD dirigit per [[Ivan *Kostov]], que contava en un fort respal de la població que es va desvanir davant els successius escàndals de corrupció i la seua incapacitat per a fer front als problemes del país. Els búlgars estaven insatisfets davant l'ineficàcia dels seus polítics.		En [[1996]] va ser elegit president Pétar Stoyanov, de la UFD, encara que el govern va seguir en mans dels socialistes durant un temps, fins que va terminar per colapsar-se en [[1997]]. Es va formar un nou govern de la UFD dirigit per [[Ivan Kostov]], que contava en un fort respal de la població que es va desvanir davant els successius escàndals de corrupció i la seua incapacitat per a fer front als problemes del país. Els búlgars estaven insatisfets davant l'ineficàcia dels seus polítics.

	Esta crisis econòmica i política va ser aprofitada per l'últim sar, Simeón II, que havia retornat en 1996 al país, despuix d'haver-ho abandonat en [[1946]] en tan sol nou anys. En 59 anys era un pròsper empresari que va adoptar el nom civil de Simeón Saxkoburggotski (la pronunciació búlgara del seu llinage real Sajonia-Coburgo-Gotha) i va formar el seu propi partit el Moviment Nacional Simeón II (MNS), que guanyaria les eleccions de [[2001]].		Esta crisis econòmica i política va ser aprofitada per l'últim sar, Simeón II, que havia retornat en 1996 al país, despuix d'haver-ho abandonat en [[1946]] en tan sol nou anys. En 59 anys era un pròsper empresari que va adoptar el nom civil de Simeón Saxkoburggotski (la pronunciació búlgara del seu llinage real Sajonia-Coburgo-Gotha) i va formar el seu propi partit el Moviment Nacional Simeón II (MNS), que guanyaria les eleccions de [[2001]].

Valencian en 19:41 16 dec 2022

2022-12-16T19:41:03Z

Valencian en 19:38 16 dec 2022

2022-12-16T19:38:59Z

Mostrar els canvis

Valencian en 19:33 16 dec 2022

2022-12-16T19:33:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:33 16 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{ortografia}}
	L''''història de Bulgària''' com a país independent va començar en el [[sigle VII]] en l'arribada dels [[Bulgària\|búlgars]], i la fundació del [[Primer Imperi Búlgar]], reconegut en l'any [[681]] pel [[Imperi bizantí]].		L''''història de Bulgària''' com a país independent va començar en el [[sigle VII]] en l'arribada dels [[Bulgària\|búlgars]], i la fundació del [[Primer Imperi Búlgar]], reconegut en l'any [[681]] pel [[Imperi bizantí]].

Llínea 38:		Llínea 39:
	Des de finals del sigle XIV fins a finals del sigle XVIII, Bulgària no va existir com a estat sobirà. En [[1393]], per voluntat del sultà dels turcs, el patriarcat de l'Iglésia de Bulgària va ser suprimit i somés directament al Patriarca d'@Costantinoble, lo que va provocar que l'Iglésia búlgara s'helenisara i abandonara el [[eslavón]] en els seus ritos. L'aristocràcia búlgara que va sobreviure a la conquista va ser deportada a Anatolia o es va convertir a l'Islam. No obstant, la major part dels llauradors búlgars varen mantindre la seua religió cristiana-#ortodox, llevat en el suroest del país, on es va concentrar una minoria d'@converso musulmans –els pomacos. Els turcs es varen instalar en l'administració en les principals ciutats per tot el país. Els otomans varen convertir a Bulgària en el [[Beylik\|beyerlik]] de [[Rumelia\|Rumili]], que era regit per un [[beylerbey]] que residia en [[Sofia]]. Este territori, que incloïa [[Mesia\|Moesia]], [[Tracia]] i [[Macedònia (regió històrica)\|Macedònia]], va ser dividit en varis ''[[sanjak]]s'', cadascun dels quals era governat per un [[Sanjak-bey\|sanjakbey]], dependent del beylerbey. Una part important de la terra conquistada va ser repartida als seguidors del sultà, els qui varen fundar feus directament depenents del sultà.		Des de finals del sigle XIV fins a finals del sigle XVIII, Bulgària no va existir com a estat sobirà. En [[1393]], per voluntat del sultà dels turcs, el patriarcat de l'Iglésia de Bulgària va ser suprimit i somés directament al Patriarca d'@Costantinoble, lo que va provocar que l'Iglésia búlgara s'helenisara i abandonara el [[eslavón]] en els seus ritos. L'aristocràcia búlgara que va sobreviure a la conquista va ser deportada a Anatolia o es va convertir a l'Islam. No obstant, la major part dels llauradors búlgars varen mantindre la seua religió cristiana-#ortodox, llevat en el suroest del país, on es va concentrar una minoria d'@converso musulmans –els pomacos. Els turcs es varen instalar en l'administració en les principals ciutats per tot el país. Els otomans varen convertir a Bulgària en el [[Beylik\|beyerlik]] de [[Rumelia\|Rumili]], que era regit per un [[beylerbey]] que residia en [[Sofia]]. Este territori, que incloïa [[Mesia\|Moesia]], [[Tracia]] i [[Macedònia (regió històrica)\|Macedònia]], va ser dividit en varis ''[[sanjak]]s'', cadascun dels quals era governat per un [[Sanjak-bey\|sanjakbey]], dependent del beylerbey. Una part important de la terra conquistada va ser repartida als seguidors del sultà, els qui varen fundar feus directament depenents del sultà.

	A partir de la segona mitat del [[sigle XVIII]], [[Rússia]] va intervindre activament en els Balcans, pressionant a l'Imperi otomà en les seues fronteres, trencant l'aïllament dels búlgars. Durant la guerra de 1768 els russos varen travessar @Moldavia i Valaquia i varen irrompre en Bulgària, a on varen conseguir la victòria militar de Chumla, obligant als turcs a firmar la pau. El tractat de Küçük-Kaynarca va concedir a Rússia la protecció dels cristians ortodoxos de l'Imperi otomà, #lo que va terminar convertint-se en una excusa per a posteriors intervencions russes en els Balcans. En 1829, la rebelió dels grecs va portar als russos a ocupar gran part de Bulgària i conquistar Adrianópolis. El tractat de pau va permetre als russos establir un protectorat sobre @Moldavia i *Valaquia. No obstant, els búlgars varen permanéixer baix domini otomà, encara que l'invasió russa va fomentar el despertar nacionaliste en els Balcans.		A partir de la segona mitat del [[sigle XVIII]], [[Rússia]] va intervindre activament en els Balcans, pressionant a l'Imperi otomà en les seues fronteres, trencant l'aïllament dels búlgars. Durant la guerra de 1768 els russos varen travessar Moldavia i Valaquia i varen irrompre en Bulgària, a on varen conseguir la victòria militar de Chumla, obligant als turcs a firmar la pau. El tractat de Küçük-Kaynarca va concedir a Rússia la protecció dels cristians ortodoxos de l'Imperi otomà, #lo que va terminar convertint-se en una excusa per a posteriors intervencions russes en els Balcans. En 1829, la rebelió dels grecs va portar als russos a ocupar gran part de Bulgària i conquistar Adrianópolis. El tractat de pau va permetre als russos establir un protectorat sobre Moldavia i Valaquia. No obstant, els búlgars varen permanéixer baix domini otomà, encara que l'invasió russa va fomentar el despertar nacionaliste en els Balcans.

	Durant esta época la burguesia búlgara, formada principalment per comerciants i artesans, va obrir les primeres escoles i va publicar els primers llibres en llengua búlgara. Baix la pressió popular, l'Iglésia va recuperar la llitúrgia en eslavón, i contra la voluntat del Patriarca ~~d'@~~Costantinoble, el sultà otomà va acceptar en 1870 la creació d'un patriarcat búlgar independent. A pesar d'estes concessions, la tensió nacionalista va seguir en aument: l'arribada de numerosos refugiats musulmans procedents dels territoris conquistats per Rússia (tàrtars de Crimea i *circasianos del Caucas) va provocar un creixent descontent, mentres els nacionalistes búlgars començaven a organisar-se en Bucarest.		Durant esta época la burguesia búlgara, formada principalment per comerciants i artesans, va obrir les primeres escoles i va publicar els primers llibres en llengua búlgara. Baix la pressió popular, l'Iglésia va recuperar la llitúrgia en eslavón, i contra la voluntat del Patriarca de Costantinoble, el sultà otomà va acceptar en 1870 la creació d'un patriarcat búlgar independent. A pesar d'estes concessions, la tensió nacionalista va seguir en aument: l'arribada de numerosos refugiats musulmans procedents dels territoris conquistats per Rússia (tàrtars de Crimea i circasians del Caucas) va provocar un creixent descontent, mentres els nacionalistes búlgars començaven a organisar-se en Bucarest.

	== Despertar nacional ==		== Despertar nacional ==
	Baix l'influència d'idees com el [[lliberalisme]] i el [[nacionalisme]], @a ~~comienzos~~ del ~~sigle {{~~sigle XIX~~\|XIX}}~~ va començar a despertar-se el nacionalisme búlgar. Va tindre una gran influència en la difusió d'estes noves idees entre els mijos cultivats de Bulgària la rebelió grega contra els otomans, en l'any 1821. No obstant, existia també un fort resentiment pel control grec de l'Iglésia Búlgara; de fet, els primers sentiments nacionalistes búlgars varen estar orientats a la creació d'una iglésia búlgara independent. Esta lluita es va vore finalment coronada per l'èxit en [[1870]], quan, per un edicte del sultà otomà, es va instituir el exarcado ortodox búlgar. Antim I, el primer exarca, va anar el líder natural de l'incipient nació. El Patriarca de Costantinoble va respondre a la creació ~~del~~ exarcado en un decret d'excomunió, lo que va reforçar encara més el sentiment nacionaliste búlgar.		Baix l'influència d'idees com el [[lliberalisme]] i el [[nacionalisme]], a començaments del [[sigle XIX]] va començar a despertar-se el nacionalisme búlgar. Va tindre una gran influència en la difusió d'estes noves idees entre els mijos cultivats de Bulgària la rebelió grega contra els otomans, en l'any 1821. No obstant, existia també un fort resentiment pel control grec de l'Iglésia Búlgara; de fet, els primers sentiments nacionalistes búlgars varen estar orientats a la creació d'una iglésia búlgara independent. Esta lluita es va vore finalment coronada per l'èxit en [[1870]], quan, per un edicte del sultà otomà, es va instituir l'exarcado ortodox búlgar. Antim I, el primer *exarca, va anar el líder natural de l'incipient nació. El Patriarca de Costantinoble va respondre a la creació de l'exarcado en un decret d'excomunió, lo que va reforçar encara més el sentiment nacionaliste búlgar.

	En [[abril]] de [[1876]], el Comité Revolucionari Secret Búlgar, en sèu en [[Bucarest]], va organisar un alçament, conegut com [[Sublevació d'abril]]. El tumult va ser reprimit en crueltat per les autoritats otomanes tant per l'eixèrcit regular otomà com per les tropes irregulars dels ''[[basi-bozuk]]''. Innumerables llogarets varen ser saquejades i les víctimes de la repressió es varen contar per decenes de mills, sobretot en les ciutats rebels de [[Batak (Bulgària)\|Batak]], [[Perushtitsa]] i [[Bratsigovo]], en la regió de [[Plovdiv]]. Les @masacre varen provocar la reacció de l'opinió pública i la diplomàcia europees: tal va ser el cas, per eixemple, del britànic [[William Gladstone]], que va iniciar una campanya contra els "horrors búlgars". Va ser també causa de l'intervenció de Rússia, que va aprofitar les matances d'@eslavo com a pretext per a declarar la [[Guerra Rus-Turca ([[1877]]-[[1878]])]], en abril de 1877. En la guerra varen intervindre també l'Eixèrcit rumà i tropes de voluntaris búlgars. La guerra va terminar en la completa derrota de Turquia.		En [[abril]] de [[1876]], el Comité Revolucionari Secret Búlgar, en sèu en [[Bucarest]], va organisar un alçament, conegut com [[Sublevació d'abril]]. El tumult va ser reprimit en crueltat per les autoritats otomanes tant per l'eixèrcit regular otomà com per les tropes irregulars dels ''[[basi-bozuk]]''. Innumerables llogarets varen ser saquejades i les víctimes de la repressió es varen contar per decenes de mills, sobretot en les ciutats rebels de [[Batak (Bulgària)\|Batak]], [[Perushtitsa]] i [[Bratsigovo]], en la regió de [[Plovdiv]]. Les @masacre varen provocar la reacció de l'opinió pública i la diplomàcia europees: tal va ser el cas, per eixemple, del britànic [[William *Gladstone]], que va iniciar una campanya contra els "horrors búlgars". Va ser també causa de l'intervenció de Rússia, que va aprofitar les matances d'@eslavo com a pretext per a declarar la [[Guerra Rus-Turca ([[1877]]-[[1878]])]], en abril de 1877. En la guerra varen intervindre també l'Eixèrcit rumà i tropes de voluntaris búlgars. La guerra va terminar en la completa derrota de Turquia.

	== De l'autonomia a l'independència ==		== De l'autonomia a l'independència ==
	La rebelió contra el [[Imperi otomà]] que va esclatar en [[Bòsnia]] en 1875 es va estendre fins a Bulgària a l'any següent. Els turcs varen desnugar una brutal repressió, en la que varen participar els ''*bashibozuks'', que varen realisar numeroses matances i varen devastar el país. Atres països europeus es varen indignar i varen denunciar la brutalitat i els “horrors búlgars”. En negar-se el sultà a concedir l'autonomia a Bulgària, Rússia va declarar la guerra en [[1877]] i va invadir el país en el respal dels rumans i d'una legió búlgara. En giner de [[1878]], els eixèrcits russos varen aplegar a les portes d'Costantinoble.		La rebelió contra el [[Imperi otomà]] que va esclatar en [[Bòsnia]] en 1875 es va estendre fins a Bulgària a l'any següent. Els turcs varen desnugar una brutal repressió, en la que varen participar els ''*bashibozuks'', que varen realisar numeroses matances i varen devastar el país. Atres països europeus es varen indignar i varen denunciar la brutalitat i els “horrors búlgars”. En negar-se el sultà a concedir l'autonomia a Bulgària, Rússia va declarar la guerra en [[1877]] i va invadir el país en el respal dels rumans i d'una legió búlgara. En giner de [[1878]], els eixèrcits russos varen aplegar a les portes de Costantinoble.

	El [[Tractat de Sant *Stefano]] (3 de març de 1878) va estipular la creació d'un extens principat autònom de Bulgària i el desmantellament dels territoris europeus de l'Imperi otomà. Àustria i Gran Bretanya temien que es trencara l'equilibri en els Balcans i en el [[Congrés de Berlín de 1878\|Congrés de Berlín]] (juliol de 1878) varen impondre a Rússia un tractat pel que l'equilibri es va mantindre a costa de les aspiracions nacionals búlgares: el [[principat de Bulgària\|principat autònom de Bulgària]] es va mantindre, pero molt reduït.		El [[Tractat de Sant *Stefano]] (3 de març de 1878) va estipular la creació d'un extens principat autònom de Bulgària i el desmantellament dels territoris europeus de l'Imperi otomà. Àustria i Gran Bretanya temien que es trencara l'equilibri en els Balcans i en el [[Congrés de Berlín de 1878\|Congrés de Berlín]] (juliol de 1878) varen impondre a Rússia un tractat pel que l'equilibri es va mantindre a costa de les aspiracions nacionals búlgares: el [[principat de Bulgària\|principat autònom de Bulgària]] es va mantindre, pero molt reduït.

Valencian: Text reemplaça - 'de [[Àsia' a 'd'[[Àsia'

2022-12-16T17:22:49Z

Text reemplaça - 'de [[Àsia' a 'd'[[Àsia'

← Revisió anterior		Revisió de 17:22 16 dec 2022
Llínea 17:		Llínea 17:
	[[Archiu:Bulgaria Simeon I ([[893]]-[[927]]) es.svg\|thumb\|275px\|El Primer Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del Sar Simeó I.]]		[[Archiu:Bulgaria Simeon I ([[893]]-[[927]]) es.svg\|thumb\|275px\|El Primer Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del Sar Simeó I.]]
	{{AP\|Primer Imperi Búlgar}}		{{AP\|Primer Imperi Búlgar}}
	Una de les teories és que els búlgars eren un poble #nómada i belicos procedent de [[Àsia Central]], emparentat en els [[huno]]s. De fet, els primers [[kan (títul)\|kan]] búlgars feyen remontar els seus orígens al huno [[Àtila]]. Ya en la primera mitat del [[sigle VII]], baix el seu rei [[kan]] [[Kubrat]], havien format un regne al nort del [[mar Negra]], que els @bizantino denominaven Magna Bulgària. Despuix de la mort de Kan Kubrat l'imperi es va dividir entre els seus tres majors fills a conseqüència de lo que una part dels búlgars es va desplaçar cap a l'est, a la confluència dels rius [[Volga]] i [[Riu Kama\|Kama]], que aplegarien a formar l'estat de la [[Bulgària del *Volga]], mentres que un atre grup s'establia en la delta del [[Danubio]], al mando de kan [[Asparukh]], tercer fill de Kubrat i una tercera part de la població búlgara es va quedar.		Una de les teories és que els búlgars eren un poble #nómada i belicos procedent d'[[Àsia Central]], emparentat en els [[huno]]s. De fet, els primers [[kan (títul)\|kan]] búlgars feyen remontar els seus orígens al huno [[Àtila]]. Ya en la primera mitat del [[sigle VII]], baix el seu rei [[kan]] [[Kubrat]], havien format un regne al nort del [[mar Negra]], que els @bizantino denominaven Magna Bulgària. Despuix de la mort de Kan Kubrat l'imperi es va dividir entre els seus tres majors fills a conseqüència de lo que una part dels búlgars es va desplaçar cap a l'est, a la confluència dels rius [[Volga]] i [[Riu Kama\|Kama]], que aplegarien a formar l'estat de la [[Bulgària del *Volga]], mentres que un atre grup s'establia en la delta del [[Danubio]], al mando de kan [[Asparukh]], tercer fill de Kubrat i una tercera part de la població búlgara es va quedar.

	Des d'allí, els búlgars hostigaban a les #guarnició bizantines. Les seues freqüents expedicions de saqueig varen conduir a la realisació d'una expedició punitiva contra ells, manada per l'emperador bizantí [[Constantino IV]]. En fracassar esta expedició, l'Imperi bizantí es va vore obligat a acceptar l'existència de l'Imperi Búlgar, i a pagar-li un tribut anual per a evitar incursions. En l'any [[681]], en que *Bizancio va reconéixer per primera volta a l'estat búlgar, és considerat la data de naiximent de la moderna Bulgària.		Des d'allí, els búlgars hostigaban a les #guarnició bizantines. Les seues freqüents expedicions de saqueig varen conduir a la realisació d'una expedició punitiva contra ells, manada per l'emperador bizantí [[Constantino IV]]. En fracassar esta expedició, l'Imperi bizantí es va vore obligat a acceptar l'existència de l'Imperi Búlgar, i a pagar-li un tribut anual per a evitar incursions. En l'any [[681]], en que *Bizancio va reconéixer per primera volta a l'estat búlgar, és considerat la data de naiximent de la moderna Bulgària.

Valencian: Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

2022-06-23T19:15:18Z

Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

← Revisió anterior		Revisió de 19:15 23 jun 2022
Llínea 75:		Llínea 75:
	Pel [[Tractat de Neuilly]] ([[27 de novembre]] de [[1919]]) Bulgària devia tornar el territori de la [[Dobrudja]] del sur a [[Romania]]; [[Sèrbia]] va recuperar Macedònia i es va anexionar varis territoris búlgars en la frontera occidental del país; Grècia va conquistar la Tràcia Occidental i va deixar a Bulgària sense accés al [[mar Egeu]]. En [[1923]], [[Grècia]] va expulsar dels territoris conquistats a uns 250.000 búlgars i els va substituir per refugiats grecs aplegats d'Àsia Menor despuix del [[Imperi otomà#Final\|desmembrament de l'Imperi Otomà]].		Pel [[Tractat de Neuilly]] ([[27 de novembre]] de [[1919]]) Bulgària devia tornar el territori de la [[Dobrudja]] del sur a [[Romania]]; [[Sèrbia]] va recuperar Macedònia i es va anexionar varis territoris búlgars en la frontera occidental del país; Grècia va conquistar la Tràcia Occidental i va deixar a Bulgària sense accés al [[mar Egeu]]. En [[1923]], [[Grècia]] va expulsar dels territoris conquistats a uns 250.000 búlgars i els va substituir per refugiats grecs aplegats d'Àsia Menor despuix del [[Imperi otomà#Final\|desmembrament de l'Imperi Otomà]].

	Durant el periodo de entreguerras, Bulgària va travessar un convuls periodo polític. [[Alejandro Stamboliski]] va instaurar una dictadura llauradora, pero va ser destituït i assessinat en [[1923]]. Poc despuix va esclatar una insurrecció comunista, que va anar durament reprimida pel Govern, i en els anys següents el terrorisme polític i l'inestabilitat varen marcar el periodo. Varen sorgir els ''komitadjis'', dirigits per Mijailov, eixits del *ORIM ([[OIRM\|Organisació Revolucionària Interior de Macedònia]], creada a finals del sigle XIX), a imitació dels ustachas de [[Croàcia]] i d'atres moviments d'inspiració fascista-nacionalista. En 1934 un agent de l'ORIM, al servici dels ustachis croates, va assessinar al rei [[Alejandro I de Yugoslàvia]] en [[Marsella]]. El mateix any els oficials búlgars varen provocar un colp d'estat, proclamant una dictadura personal en [[1935]] en la figura del rei [[Boris III]], que va manifestar les seues simpaties pel govern de [[Adolf Hitler]] en [[~~Alemània~~]].		Durant el periodo de entreguerras, Bulgària va travessar un convuls periodo polític. [[Alejandro Stamboliski]] va instaurar una dictadura llauradora, pero va ser destituït i assessinat en [[1923]]. Poc despuix va esclatar una insurrecció comunista, que va anar durament reprimida pel Govern, i en els anys següents el terrorisme polític i l'inestabilitat varen marcar el periodo. Varen sorgir els ''komitadjis'', dirigits per Mijailov, eixits del *ORIM ([[OIRM\|Organisació Revolucionària Interior de Macedònia]], creada a finals del sigle XIX), a imitació dels ustachas de [[Croàcia]] i d'atres moviments d'inspiració fascista-nacionalista. En 1934 un agent de l'ORIM, al servici dels ustachis croates, va assessinar al rei [[Alejandro I de Yugoslàvia]] en [[Marsella]]. El mateix any els oficials búlgars varen provocar un colp d'estat, proclamant una dictadura personal en [[1935]] en la figura del rei [[Boris III]], que va manifestar les seues simpaties pel govern de [[Adolf Hitler]] en [[Alemanya]].

	== Bulgària durant la Segona Guerra Mundial ==		== Bulgària durant la Segona Guerra Mundial ==
Llínea 86:		Llínea 86:
	== El periodo socialiste ==		== El periodo socialiste ==
	{{AP\|República Popular de Bulgària}}		{{AP\|República Popular de Bulgària}}
	A mesura que la guerra es tornava en contra de [[Tercer Reich\|~~Alemània~~]] i els seus partidaris, els dirigents búlgars en [[1944]] varen buscar acorts en els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)\|Aliats]] occidentals davant l'alvanç dels [[Eixèrcit Roig\|eixèrcits soviètics]]. No obstant, era massa vesprada; el [[5 de setembre]] l'[[Unió Soviètica]], les tropes de la qual havien alcançat ya [[Romania]], va declarar la guerra a Bulgària. El govern búlgar va capitular als pocs dies, i el nou govern recolzat pels soviètics va declarar la guerra a Alemanya i va evacuar les seues tropes de [[Grècia]] i [[Yugoslàvia]]. El [[16 de setembre]] els eixèrcits soviètics varen entrar en [[Sofia]] (i permaneixerien en el país fins a finals de [[1947]]). El [[28 d'octubre]] es va firmar la pau en Moscou. El [[9 de setembre]] una [[Revolució búlgara\|Revolució]] va situar en el govern al front de la Pàtria. Despuix de l'abolició per referèndum de la monarquia (en el qual el 93% dels votants es va expressar en contra d'esta), es va proclamar la [[República Popular de Bulgària]] el [[15 de setembre]] de [[1946]].<ref name=nadra /> Per mig del respal soviètic i pel [[Tractat de París (1947)\|Tractat de París de 1947]], Bulgària va deure tornar Macedònia i els territoris serbis a Yugoslàvia i Tràcia a Grècia, encara que va conseguir retindre [[*Dobrudja]] del Sur.		A mesura que la guerra es tornava en contra de [[Tercer Reich\|Alemanya]] i els seus partidaris, els dirigents búlgars en [[1944]] varen buscar acorts en els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)\|Aliats]] occidentals davant l'alvanç dels [[Eixèrcit Roig\|eixèrcits soviètics]]. No obstant, era massa vesprada; el [[5 de setembre]] l'[[Unió Soviètica]], les tropes de la qual havien alcançat ya [[Romania]], va declarar la guerra a Bulgària. El govern búlgar va capitular als pocs dies, i el nou govern recolzat pels soviètics va declarar la guerra a Alemanya i va evacuar les seues tropes de [[Grècia]] i [[Yugoslàvia]]. El [[16 de setembre]] els eixèrcits soviètics varen entrar en [[Sofia]] (i permaneixerien en el país fins a finals de [[1947]]). El [[28 d'octubre]] es va firmar la pau en Moscou. El [[9 de setembre]] una [[Revolució búlgara\|Revolució]] va situar en el govern al front de la Pàtria. Despuix de l'abolició per referèndum de la monarquia (en el qual el 93% dels votants es va expressar en contra d'esta), es va proclamar la [[República Popular de Bulgària]] el [[15 de setembre]] de [[1946]].<ref name=nadra /> Per mig del respal soviètic i pel [[Tractat de París (1947)\|Tractat de París de 1947]], Bulgària va deure tornar Macedònia i els territoris serbis a Yugoslàvia i Tràcia a Grècia, encara que va conseguir retindre [[*Dobrudja]] del Sur.

	A partir de [[1947]] els comunistes varen iniciar varis processos judicials per a eliminar als dirigents polítics no comunistes, entre ells Nikolái Petkov, líder del partit llaurador. En [[1949]] es va produir una porga interna en el partit comuniste, lo que va permetre als agents de la URSS apartar als seus rivals, als que varen acusar de desviació política dels ideals del partit. [[Valko Chervenkov]], líder de la facció [[@estalinista]], va prendre el poder i el liderage, i en els anys següents terminaria delegant les seues responsabilitats en el seu successor [[Todor Zhivkov]].		A partir de [[1947]] els comunistes varen iniciar varis processos judicials per a eliminar als dirigents polítics no comunistes, entre ells Nikolái Petkov, líder del partit llaurador. En [[1949]] es va produir una porga interna en el partit comuniste, lo que va permetre als agents de la URSS apartar als seus rivals, als que varen acusar de desviació política dels ideals del partit. [[Valko Chervenkov]], líder de la facció [[@estalinista]], va prendre el poder i el liderage, i en els anys següents terminaria delegant les seues responsabilitats en el seu successor [[Todor Zhivkov]].

Valencian: /* Bulgària durant la Segona Guerra Mundial */

2022-06-23T19:07:17Z

Bulgària durant la Segona Guerra Mundial

← Revisió anterior		Revisió de 19:07 23 jun 2022
Llínea 78:		Llínea 78:

	== Bulgària durant la Segona Guerra Mundial ==		== Bulgària durant la Segona Guerra Mundial ==
	[[Archiu:Administrative map of Bulgaria during WWII.svg\|thumb\|275px\|Divisions provincials de [[Bulgària durant la Segona Guerra Mundial\|Bulgària]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], en les que es destaca en violeta les ~~anexións~~ de territoris [[Grècia\|grecs]] i en vert les de territoris [[Yugoslàvia\|yugoslau]].]]		[[Archiu:Administrative map of Bulgaria during WWII.svg\|thumb\|275px\|Divisions provincials de [[Bulgària durant la Segona Guerra Mundial\|Bulgària]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], en les que es destaca en violeta les anexions de territoris [[Grècia\|grecs]] i en vert les de territoris [[Yugoslàvia\|yugoslau]].]]
	{{AP\|Bulgària durant la Segona Guerra Mundial}}		{{AP\|Bulgària durant la Segona Guerra Mundial}}
	Despuix de l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], en [[1940]] [[Alemanya]] i l'[[Unió Soviètica]] varen pressionar al govern de Romania, que va deure cedir territoris a [[Hongria]] i la URSS. [[Bulgària]] es va unir a l'ofensiva diplomàtica i va reclamar la devolució de [[Dobrudja]] del Sur, que va obtindre pels [[Acorts de Craiova]] el [[7 de setembre]]. En [[març]] de [[1941]], Bulgària es va adherir als aliats d'~~Alemània~~, i va participar en el repartiment de [[Yugoslàvia]] i Grècia. Gràcies a les seues aliances, Bulgària va obtindre una gran part de Macedònia, territoris serbis i Tràcia. El govern búlgar es va esforçar per guanyar-se la simpatia dels macedonis i integrar-los. En canvi, prop de cent mil grecs varen ser expulsats de Tràcia i substituïts per búlgars (en resposta a les deportacions i expulsions portades a terme pels grecs en 1923). No obstant, a pesar de les seues aliances, [[Boris III]] es resistia a participar al costat dels alemans en la guerra contra la URSS i a entregar als judeus de Bulgària a les autoritats nazis. En [[agost]] de [[1943]] moria sobtadament, en sospites d'haver segut assessinat. El seu successor, [[Simeó II]], a soles tenia sis anys, i va quedar baix la tutela de polítics al servici dels alemans.		Despuix de l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], en [[1940]] [[Alemanya]] i l'[[Unió Soviètica]] varen pressionar al govern de Romania, que va deure cedir territoris a [[Hongria]] i la URSS. [[Bulgària]] es va unir a l'ofensiva diplomàtica i va reclamar la devolució de [[Dobrudja]] del Sur, que va obtindre pels [[Acorts de Craiova]] el [[7 de setembre]]. En [[març]] de [[1941]], Bulgària es va adherir als aliats d'Alemanya, i va participar en el repartiment de [[Yugoslàvia]] i Grècia. Gràcies a les seues aliances, Bulgària va obtindre una gran part de Macedònia, territoris serbis i Tràcia. El govern búlgar es va esforçar per guanyar-se la simpatia dels macedonis i integrar-los. En canvi, prop de cent mil grecs varen ser expulsats de Tràcia i substituïts per búlgars (en resposta a les deportacions i expulsions portades a terme pels grecs en 1923). No obstant, a pesar de les seues aliances, [[Boris III]] es resistia a participar al costat dels alemans en la guerra contra la URSS i a entregar als judeus de Bulgària a les autoritats nazis. En [[agost]] de [[1943]] moria sobtadament, en sospites d'haver segut assessinat. El seu successor, [[Simeó II]], a soles tenia sis anys, i va quedar baix la tutela de polítics al servici dels alemans.

	Durant la Segona Guerra Mundial, es varen ~~ser acreixent~~ les operacions de la guerrilla @antifascista del [[Front de la Pàtria]] (del com formava part el [[Partit Comuniste de Bulgària]]), aixina com la repressió política del govern.		Durant la Segona Guerra Mundial, varen créixer les operacions de la guerrilla antifascista del [[Front de la Pàtria]] (del com formava part el [[Partit Comuniste de Bulgària]]), aixina com la repressió política del govern.

	== El periodo socialiste ==		== El periodo socialiste ==

Valencian: /* Anys recents */

2022-06-23T19:05:53Z

Anys recents

← Revisió anterior		Revisió de 19:05 23 jun 2022
Llínea 91:		Llínea 91:

	== Anys recents ==		== Anys recents ==
	En el començ de la política reformista ([[@perestroika]]) de [[Mijaíl Gorbatxov]] en l'Unió Soviètica, els Governs d'Europa de l'Est varen ser debilitant-se i caent un darrere l'atre, i Bulgària no va ser una excepció. Pronte varen escomençar les primeres manifestacions contra el Govern de Sofia.		En el començ de la política reformista ([[perestroika]]) de [[Mijaíl Gorbatxov]] en l'Unió Soviètica, els Governs d'Europa de l'Est varen ser debilitant-se i caent un darrere l'atre, i Bulgària no va ser una excepció. Pronte varen escomençar les primeres manifestacions contra el Govern de Sofia.

	En [[novembre]] de [[1989]], Todor Zhivkov va ser depost en totes les seues funcions i inculpat de corrupció (tres anys més tart seria condenat a sèt anys de presó). Davant el desmantellament de la URSS i la crisis del [[socialisme real]] en tot el seu àmbit d'influència, el seu successor, Petar Mladenov, va transformar el Partit Comuniste de Bulgària en un Partit Socialiste, que en la colaboració i el consens d'atres faccions polítiques va reformar el país per a tornar-ho multipartidista. En les eleccions de [[juny]] de [[1990]], els socialistes varen obtindre 211 escans dels 400 de la nova assamblea nacional. No obstant, donada la pressió popular, els antics comunistes varen compartir el poder en l'oposició, liderada per l'Unió de les Forces Democràtiques (UFD). En [[juliol]] de [[1991]], el Parlament electe va adoptar una nova Constitució. Les eleccions llegislatives de 1991 varen donar 110 escans a la UFD, 106 al Partit Socialiste i 24 al Moviment dels drets i llibertats de turcs i pomacos (búlgars musulmans). Jeliou Gelev, líder de la *UFD, va ser elegit president de la República de Bulgària per sufragi universal en giner de 1992.		En [[novembre]] de [[1989]], Todor Zhivkov va ser depost en totes les seues funcions i inculpat de corrupció (tres anys més tart seria condenat a sèt anys de presó). Davant el desmantellament de la URSS i la crisis del [[socialisme real]] en tot el seu àmbit d'influència, el seu successor, Petar Mladenov, va transformar el Partit Comuniste de Bulgària en un Partit Socialiste, que en la colaboració i el consens d'atres faccions polítiques va reformar el país per a tornar-ho multipartidista. En les eleccions de [[juny]] de [[1990]], els socialistes varen obtindre 211 escans dels 400 de la nova assamblea nacional. No obstant, donada la pressió popular, els antics comunistes varen compartir el poder en l'oposició, liderada per l'Unió de les Forces Democràtiques (UFD). En [[juliol]] de [[1991]], el Parlament electe va adoptar una nova Constitució. Les eleccions llegislatives de 1991 varen donar 110 escans a la UFD, 106 al Partit Socialiste i 24 al Moviment dels drets i llibertats de turcs i pomacs (búlgars musulmans). Jeliou Gelev, líder de la UFD, va ser elegit president de la República de Bulgària per sufragi universal en giner de 1992.

	Com atres antics països socialistes d'Europa Oriental, Bulgària va trobar la transició al [[capitalisme]] més costosa de lo esperat. El govern de la UFD va ~~@privatizar~~ la terra i les empreses estatals, pero les mesures econòmiques varen provocar un ascens de la desocupació i falta de competitivitat. Els socialistes varen aprofitar el descontent i en [[1995]] el socialiste Zhan *Videnov guanyava les eleccions, pero el nou govern no va poder frenar la crisis econòmica i l'inflació es va disparar, i l'incompetència governamental va provocar la bancarrota de la majoria dels bancs búlgars.		Com atres antics països socialistes d'Europa Oriental, Bulgària va trobar la transició al [[capitalisme]] més costosa de lo esperat. El govern de la *UFD va privatisar la terra i les empreses estatals, pero les mesures econòmiques varen provocar un ascens de la desocupació i falta de competitivitat. Els socialistes varen aprofitar el descontent i en [[1995]] el socialiste Zhan Videnov guanyava les eleccions, pero el nou govern no va poder frenar la crisis econòmica i l'inflació es va disparar, i l'incompetència governamental va provocar la bancarrota de la majoria dels bancs búlgars.

	En [[1996]] va ser elegit president Pétar Stoyanov, de la UFD, encara que el govern va seguir en mans dels socialistes durant un temps, fins que va terminar per colapsar-se en [[1997]]. Es va formar un nou govern de la UFD dirigit per [[Ivan *Kostov]], que contava en un fort respal de la població que es va desvanir davant els successius escàndals de corrupció i la seua incapacitat per a fer front als problemes del país. Els búlgars estaven insatisfets davant l'ineficàcia dels seus polítics.		En [[1996]] va ser elegit president Pétar Stoyanov, de la UFD, encara que el govern va seguir en mans dels socialistes durant un temps, fins que va terminar per colapsar-se en [[1997]]. Es va formar un nou govern de la UFD dirigit per [[Ivan *Kostov]], que contava en un fort respal de la població que es va desvanir davant els successius escàndals de corrupció i la seua incapacitat per a fer front als problemes del país. Els búlgars estaven insatisfets davant l'ineficàcia dels seus polítics.

	Esta crisis econòmica i política va ser aprofitada per l'últim sar, Simeón II, que havia retornat en 1996 al país, despuix d'haver-ho abandonat en [[1946]] en tan sol nou anys. En 59 anys era un pròsper empresari que va adoptar el nom civil de Simeón Saxkoburggotski (la pronunciació búlgara del seu llinage real Sajonia-Coburgo-Gotha) i va formar el seu propi partit el Moviment Nacional Simeón II (MNS), que guanyaria les eleccions de [[2001]].		Esta crisis econòmica i política va ser aprofitada per l'últim sar, Simeón II, que havia retornat en 1996 al país, despuix d'haver-ho abandonat en [[1946]] en tan sol nou anys. En 59 anys era un pròsper empresari que va adoptar el nom civil de Simeón Saxkoburggotski (la pronunciació búlgara del seu llinage real Sajonia-Coburgo-Gotha) i va formar el seu propi partit el Moviment Nacional Simeón II (MNS), que guanyaria les eleccions de [[2001]].

	En les eleccions celebrades en juny de 2005, es va impondre Sergei Stanishev, del Partit Socialiste, en obtindre el 31% dels sufragis. El seu principal opositor Simeón Saxkoburggotski (anterior Primer Ministre), va deure acontentar-se en el 20% dels sufragis, mentres que el Moviment de la Minoria Turca, un braç separatiste de l'actual govern, va obtindre el 12%. No obstant estes tres forces polítiques han constituït un govern de coalició.		En les eleccions celebrades en juny de 2005, es va impondre Sergei Stanishev, del Partit Socialiste, en obtindre el 31% dels sufragis. El seu principal opositor Simeón Saxkoburggotski (anterior Primer Ministre), va deure acontentar-se en el 20% dels sufragis, mentres que el Moviment de la Minoria Turca, un braç separatiste de l'actual govern, va obtindre el 12%. No obstant estes tres forces polítiques han constituït un govern de coalició.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història d'Europa]]		[[Categoria:Història d'Europa]]
	[[Categoria:Bulgària]]		[[Categoria:Bulgària]]

Valencian: /* Anys recents */

2022-06-23T19:03:50Z

Anys recents

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 23 jun 2022
Llínea 105:		Llínea 105:
	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història d'Europa]]		[[Categoria:Història d'Europa]]
	[[Categoria:~~Història de~~ Bulgària\| ]]		[[Categoria:Bulgària]]

← Revisió anterior		Revisió de 17:22 16 dec 2022
Llínea 17:		Llínea 17:
	[[Archiu:Bulgaria Simeon I ([[893]]-[[927]]) es.svg\|thumb\|275px\|El Primer Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del Sar Simeó I.]]		[[Archiu:Bulgaria Simeon I ([[893]]-[[927]]) es.svg\|thumb\|275px\|El Primer Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del Sar Simeó I.]]
	{{AP\|Primer Imperi Búlgar}}		{{AP\|Primer Imperi Búlgar}}
	Una de les teories és que els búlgars eren un poble #nómada i belicos procedent de [[Àsia Central]], emparentat en els [[huno]]s. De fet, els primers [[kan (títul)\|kan]] búlgars feyen remontar els seus orígens al huno [[Àtila]]. Ya en la primera mitat del [[sigle VII]], baix el seu rei [[kan]] [[Kubrat]], havien format un regne al nort del [[mar Negra]], que els @bizantino denominaven Magna Bulgària. Despuix de la mort de Kan Kubrat l'imperi es va dividir entre els seus tres majors fills a conseqüència de lo que una part dels búlgars es va desplaçar cap a l'est, a la confluència dels rius [[Volga]] i [[Riu Kama\|Kama]], que aplegarien a formar l'estat de la [[Bulgària del *Volga]], mentres que un atre grup s'establia en la delta del [[Danubio]], al mando de kan [[Asparukh]], tercer fill de Kubrat i una tercera part de la població búlgara es va quedar.		Una de les teories és que els búlgars eren un poble #nómada i belicos procedent d'[[Àsia Central]], emparentat en els [[huno]]s. De fet, els primers [[kan (títul)\|kan]] búlgars feyen remontar els seus orígens al huno [[Àtila]]. Ya en la primera mitat del [[sigle VII]], baix el seu rei [[kan]] [[Kubrat]], havien format un regne al nort del [[mar Negra]], que els @bizantino denominaven Magna Bulgària. Despuix de la mort de Kan Kubrat l'imperi es va dividir entre els seus tres majors fills a conseqüència de lo que una part dels búlgars es va desplaçar cap a l'est, a la confluència dels rius [[Volga]] i [[Riu Kama\|Kama]], que aplegarien a formar l'estat de la [[Bulgària del *Volga]], mentres que un atre grup s'establia en la delta del [[Danubio]], al mando de kan [[Asparukh]], tercer fill de Kubrat i una tercera part de la població búlgara es va quedar.

	Des d'allí, els búlgars hostigaban a les #guarnició bizantines. Les seues freqüents expedicions de saqueig varen conduir a la realisació d'una expedició punitiva contra ells, manada per l'emperador bizantí [[Constantino IV]]. En fracassar esta expedició, l'Imperi bizantí es va vore obligat a acceptar l'existència de l'Imperi Búlgar, i a pagar-li un tribut anual per a evitar incursions. En l'any [[681]], en que *Bizancio va reconéixer per primera volta a l'estat búlgar, és considerat la data de naiximent de la moderna Bulgària.		Des d'allí, els búlgars hostigaban a les #guarnició bizantines. Les seues freqüents expedicions de saqueig varen conduir a la realisació d'una expedició punitiva contra ells, manada per l'emperador bizantí [[Constantino IV]]. En fracassar esta expedició, l'Imperi bizantí es va vore obligat a acceptar l'existència de l'Imperi Búlgar, i a pagar-li un tribut anual per a evitar incursions. En l'any [[681]], en que *Bizancio va reconéixer per primera volta a l'estat búlgar, és considerat la data de naiximent de la moderna Bulgària.

← Revisió anterior		Revisió de 19:41 16 dec 2022
Llínea 76:		Llínea 76:
	Pel [[Tractat de Neuilly]] ([[27 de novembre]] de [[1919]]) Bulgària devia tornar el territori de la [[Dobrudja]] del sur a [[Romania]]; [[Sèrbia]] va recuperar Macedònia i es va anexionar varis territoris búlgars en la frontera occidental del país; Grècia va conquistar la Tràcia Occidental i va deixar a Bulgària sense accés al [[mar Egeu]]. En [[1923]], [[Grècia]] va expulsar dels territoris conquistats a uns 250.000 búlgars i els va substituir per refugiats grecs aplegats d'Àsia Menor despuix del [[Imperi otomà#Final\|desmembrament de l'Imperi Otomà]].		Pel [[Tractat de Neuilly]] ([[27 de novembre]] de [[1919]]) Bulgària devia tornar el territori de la [[Dobrudja]] del sur a [[Romania]]; [[Sèrbia]] va recuperar Macedònia i es va anexionar varis territoris búlgars en la frontera occidental del país; Grècia va conquistar la Tràcia Occidental i va deixar a Bulgària sense accés al [[mar Egeu]]. En [[1923]], [[Grècia]] va expulsar dels territoris conquistats a uns 250.000 búlgars i els va substituir per refugiats grecs aplegats d'Àsia Menor despuix del [[Imperi otomà#Final\|desmembrament de l'Imperi Otomà]].

	Durant el periodo ~~de entreguerras~~, Bulgària va travessar un convuls periodo polític. [[Alejandro Stamboliski]] va instaurar una dictadura llauradora, pero va ser destituït i assessinat en [[1923]]. Poc despuix va esclatar una insurrecció comunista, que va anar durament reprimida pel Govern, i en els anys següents el terrorisme polític i l'inestabilitat varen marcar el periodo. Varen sorgir els ''komitadjis'', dirigits per Mijailov, eixits del *ORIM ([[OIRM\|Organisació Revolucionària Interior de Macedònia]], creada a finals del sigle XIX), a imitació dels ustachas de [[Croàcia]] i d'atres moviments d'inspiració fascista-nacionalista. En 1934 un agent de l'ORIM, al servici dels ustachis croates, va assessinar al rei [[Alejandro I de Yugoslàvia]] en [[Marsella]]. El mateix any els oficials búlgars varen provocar un colp d'estat, proclamant una dictadura personal en [[1935]] en la figura del rei [[Boris III]], que va manifestar les seues simpaties pel govern de [[Adolf Hitler]] en [[Alemanya]].		Durant el periodo d'entreguerres, Bulgària va travessar un convuls periodo polític. [[Alejandro Stamboliski]] va instaurar una dictadura llauradora, pero va ser destituït i assessinat en [[1923]]. Poc despuix va esclatar una insurrecció comunista, que va anar durament reprimida pel Govern, i en els anys següents el terrorisme polític i l'inestabilitat varen marcar el periodo. Varen sorgir els ''komitadjis'', dirigits per Mijailov, eixits del ORIM ([[OIRM\|Organisació Revolucionària Interior de Macedònia]], creada a finals del sigle XIX), a imitació dels ustachas de [[Croàcia]] i d'atres moviments d'inspiració fascista-nacionalista. En 1934 un agent de l'ORIM, al servici dels ustachis croates, va assessinar al rei [[Alejandro I de Yugoslàvia]] en [[Marsella]]. El mateix any els oficials búlgars varen provocar un colp d'estat, proclamant una dictadura personal en [[1935]] en la figura del rei [[Boris III]], que va manifestar les seues simpaties pel govern de [[Adolf Hitler]] en [[Alemanya]].

	== Bulgària durant la Segona Guerra Mundial ==		== Bulgària durant la Segona Guerra Mundial ==
	[[Archiu:Administrative map of Bulgaria during WWII.svg\|thumb\|275px\|Divisions provincials de [[Bulgària durant la Segona Guerra Mundial\|Bulgària]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], en les que es destaca en violeta les anexions de territoris [[Grècia\|grecs]] i en vert les de territoris [[Yugoslàvia\|yugoslau]].]]		[[Archiu:Administrative map of Bulgaria during WWII.svg\|thumb\|275px\|Divisions provincials de [[Bulgària durant la Segona Guerra Mundial\|Bulgària]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], en les que es destaca en violeta les anexions de territoris [[Grècia\|grecs]] i en vert les de territoris [[Yugoslàvia\|yugoslau]].]]
	{{AP\|Bulgària durant la Segona Guerra Mundial}}		{{AP\|Bulgària durant la Segona Guerra Mundial}}
	Despuix de l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], en [[1940]] [[Alemanya]] i l'[[Unió Soviètica]] varen pressionar al govern de Romania, que va deure cedir territoris a [[Hongria]] i la URSS. [[Bulgària]] es va unir a l'ofensiva diplomàtica i va reclamar la devolució de [[Dobrudja]] del Sur, que va obtindre pels [[Acorts de Craiova]] el [[7 de setembre]]. En [[març]] de [[1941]], Bulgària es va adherir als aliats d'Alemanya, i va participar en el repartiment de [[Yugoslàvia]] i Grècia. Gràcies a les seues aliances, Bulgària va obtindre una gran part de Macedònia, territoris ~~serbis~~ i Tràcia. El govern búlgar es va esforçar per guanyar-se la simpatia dels macedonis i integrar-los. En canvi, prop de cent mil grecs varen ser expulsats de Tràcia i substituïts per búlgars (en resposta a les deportacions i expulsions portades a terme pels grecs en 1923). No obstant, a pesar de les seues aliances, [[Boris III]] es resistia a participar al costat dels alemans en la guerra contra la URSS i a entregar als judeus de Bulgària a les autoritats nazis. En [[agost]] de [[1943]] moria sobtadament, en sospites d'haver segut assessinat. El seu successor, [[Simeó II]], a soles tenia sis anys, i va quedar baix la tutela de polítics al servici dels alemans.		Despuix de l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], en [[1940]] [[Alemanya]] i l'[[Unió Soviètica]] varen pressionar al govern de Romania, que va deure cedir territoris a [[Hongria]] i la URSS. [[Bulgària]] es va unir a l'ofensiva diplomàtica i va reclamar la devolució de [[Dobrudja]] del Sur, que va obtindre pels [[Acorts de Craiova]] el [[7 de setembre]]. En [[març]] de [[1941]], Bulgària es va adherir als aliats d'Alemanya, i va participar en el repartiment de [[Yugoslàvia]] i Grècia. Gràcies a les seues aliances, Bulgària va obtindre una gran part de Macedònia, territoris servis i Tràcia. El govern búlgar es va esforçar per guanyar-se la simpatia dels macedonis i integrar-los. En canvi, prop de cent mil grecs varen ser expulsats de Tràcia i substituïts per búlgars (en resposta a les deportacions i expulsions portades a terme pels grecs en 1923). No obstant, a pesar de les seues aliances, [[Boris III]] es resistia a participar al costat dels alemans en la guerra contra la URSS i a entregar als judeus de Bulgària a les autoritats nazis. En [[agost]] de [[1943]] moria sobtadament, en sospites d'haver segut assessinat. El seu successor, [[Simeó II]], a soles tenia sis anys, i va quedar baix la tutela de polítics al servici dels alemans.

	Durant la Segona Guerra Mundial, varen créixer les operacions de la guerrilla antifascista del [[Front de la Pàtria]] (del com formava part el [[Partit Comuniste de Bulgària]]), aixina com la repressió política del govern.		Durant la Segona Guerra Mundial, varen créixer les operacions de la guerrilla antifascista del [[Front de la Pàtria]] (del com formava part el [[Partit Comuniste de Bulgària]]), aixina com la repressió política del govern.
Llínea 87:		Llínea 87:
	== El periodo socialiste ==		== El periodo socialiste ==
	{{AP\|República Popular de Bulgària}}		{{AP\|República Popular de Bulgària}}
	A mesura que la guerra es tornava en contra de [[Tercer Reich\|Alemanya]] i els seus partidaris, els dirigents búlgars en [[1944]] varen buscar acorts en els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)\|Aliats]] occidentals davant l'alvanç dels [[Eixèrcit Roig\|eixèrcits soviètics]]. No obstant, era massa vesprada; el [[5 de setembre]] l'[[Unió Soviètica]], les tropes de la qual havien alcançat ya [[Romania]], va declarar la guerra a Bulgària. El govern búlgar va capitular als pocs dies, i el nou govern recolzat pels soviètics va declarar la guerra a Alemanya i va evacuar les seues tropes de [[Grècia]] i [[Yugoslàvia]]. El [[16 de setembre]] els eixèrcits soviètics varen entrar en [[Sofia]] (i permaneixerien en el país fins a finals de [[1947]]). El [[28 d'octubre]] es va firmar la pau en Moscou. El [[9 de setembre]] una [[Revolució búlgara\|Revolució]] va situar en el govern al front de la Pàtria. Despuix de l'abolició per referèndum de la monarquia (en el qual el 93% dels votants es va expressar en contra d'esta), es va proclamar la [[República Popular de Bulgària]] el [[15 de setembre]] de [[1946]].<ref name=nadra /> Per mig del respal soviètic i pel [[Tractat de París (1947)\|Tractat de París de 1947]], Bulgària va deure tornar Macedònia i els territoris ~~serbis~~ a Yugoslàvia i Tràcia a Grècia, encara que va conseguir retindre [[*Dobrudja]] del Sur.		A mesura que la guerra es tornava en contra de [[Tercer Reich\|Alemanya]] i els seus partidaris, els dirigents búlgars en [[1944]] varen buscar acorts en els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)\|Aliats]] occidentals davant l'alvanç dels [[Eixèrcit Roig\|eixèrcits soviètics]]. No obstant, era massa vesprada; el [[5 de setembre]] l'[[Unió Soviètica]], les tropes de la qual havien alcançat ya [[Romania]], va declarar la guerra a Bulgària. El govern búlgar va capitular als pocs dies, i el nou govern recolzat pels soviètics va declarar la guerra a Alemanya i va evacuar les seues tropes de [[Grècia]] i [[Yugoslàvia]]. El [[16 de setembre]] els eixèrcits soviètics varen entrar en [[Sofia]] (i permaneixerien en el país fins a finals de [[1947]]). El [[28 d'octubre]] es va firmar la pau en Moscou. El [[9 de setembre]] una [[Revolució búlgara\|Revolució]] va situar en el govern al front de la Pàtria. Despuix de l'abolició per referèndum de la monarquia (en el qual el 93% dels votants es va expressar en contra d'esta), es va proclamar la [[República Popular de Bulgària]] el [[15 de setembre]] de [[1946]].<ref name=nadra /> Per mig del respal soviètic i pel [[Tractat de París (1947)\|Tractat de París de 1947]], Bulgària va deure tornar Macedònia i els territoris servis a Yugoslàvia i Tràcia a Grècia, encara que va conseguir retindre [[Dobrudja]] del Sur.

	A partir de [[1947]] els comunistes varen iniciar varis processos judicials per a eliminar als dirigents polítics no comunistes, entre ells ~~Nikolái~~ Petkov, líder del partit llaurador. En [[1949]] es va produir una porga interna en el partit comuniste, lo que va permetre als agents de la URSS apartar als seus rivals, als que varen acusar de desviació política dels ideals del partit. [[Valko Chervenkov]], líder de la facció [[@estalinista]], va prendre el poder i el liderage, i en els anys següents terminaria delegant les seues responsabilitats en el seu successor [[Todor Zhivkov]].		A partir de [[1947]] els comunistes varen iniciar varis processos judicials per a eliminar als dirigents polítics no comunistes, entre ells Nikolai Petkov, líder del partit llaurador. En [[1949]] es va produir una porga interna en el partit comuniste, lo que va permetre als agents de la URSS apartar als seus rivals, als que varen acusar de desviació política dels ideals del partit. [[Valko Chervenkov]], líder de la facció [[@estalinista]], va prendre el poder i el liderage, i en els anys següents terminaria delegant les seues responsabilitats en el seu successor [[Todor Zhivkov]].

	== Anys recents ==		== Anys recents ==
Llínea 102:		Llínea 102:
	Esta crisis econòmica i política va ser aprofitada per l'últim sar, Simeón II, que havia retornat en 1996 al país, despuix d'haver-ho abandonat en [[1946]] en tan sol nou anys. En 59 anys era un pròsper empresari que va adoptar el nom civil de Simeón Saxkoburggotski (la pronunciació búlgara del seu llinage real Sajonia-Coburgo-Gotha) i va formar el seu propi partit el Moviment Nacional Simeón II (MNS), que guanyaria les eleccions de [[2001]].		Esta crisis econòmica i política va ser aprofitada per l'últim sar, Simeón II, que havia retornat en 1996 al país, despuix d'haver-ho abandonat en [[1946]] en tan sol nou anys. En 59 anys era un pròsper empresari que va adoptar el nom civil de Simeón Saxkoburggotski (la pronunciació búlgara del seu llinage real Sajonia-Coburgo-Gotha) i va formar el seu propi partit el Moviment Nacional Simeón II (MNS), que guanyaria les eleccions de [[2001]].

	En les eleccions celebrades en juny de 2005, es va impondre Sergei Stanishev, del Partit Socialiste, en obtindre el 31% dels sufragis. El seu principal opositor Simeón Saxkoburggotski (anterior Primer Ministre), va deure acontentar-se en el 20% dels sufragis, mentres que el Moviment de la Minoria Turca, un braç separatiste de l'actual govern, va obtindre el 12%. No obstant estes tres forces polítiques han constituït un govern de coalició.		En les eleccions celebrades en juny de 2005, es va impondre Sergei *Stanishev, del Partit Socialiste, en obtindre el 31% dels sufragis. El seu principal opositor Simeón Saxkoburggotski (anterior Primer Ministre), va deure acontentar-se en el 20% dels sufragis, mentres que el Moviment de la Minoria Turca, un braç separatiste de l'actual govern, va obtindre el 12%. No obstant estes tres forces polítiques han constituït un govern de coalició.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història d'Europa]]		[[Categoria:Història d'Europa]]
	[[Categoria:Bulgària]]		[[Categoria:Bulgària]]