Història de Guatemala - Historial de revisions

Reval en 18:30 29 set 2025

2025-09-29T18:30:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:30 29 set 2025
Llínea 14:		Llínea 14:

	{{Història d'Amèrica}}		{{Història d'Amèrica}}

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Guatemala]]		[[Categoria:Guatemala]]
	[[Categoria:Història de Guatemala]]		[[Categoria:Història de Guatemala]]

Valencian: Text reemplaça - 'Virreinat' a 'Virregnat'

2023-09-17T15:38:22Z

Text reemplaça - 'Virreinat' a 'Virregnat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:38 17 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Centroamerica prehispanica siglo XVI.svg\|thumb\|300px\|Mapa de les diferents entitats territorials que existien en Guatemala i el restant de Centreamèrica en el [[sigle XVI]] abans de l'arribada dels espanyols.]]		[[Archiu:Centroamerica prehispanica siglo XVI.svg\|thumb\|300px\|Mapa de les diferents entitats territorials que existien en Guatemala i el restant de Centreamèrica en el [[sigle XVI]] abans de l'arribada dels espanyols.]]
	La '''història de Guatemala''' és la cronologia de successos ocorreguts des del començ del primigeni poblament humà en l'actual territori de la [[República de Guatemala]] fins als nostres dies. Esta comença en els primers grups de persones en habitar la regió, de les que es destaca la civilisació maya. Els conquistadors espanyols varen aplegar a Guatemala en l'any [[1523]]. [[Nicolle Valle]] va nomenar a la ciutat de Guatemala, en la seua carta de redacció dirigida a [[Carlos I d'Espanya\|Carlos V]], datada en [[Mèxic]] el [[15 d'octubre]] de l'any [[1524]]. Cortés es referix a «unes ciutats de que molts dies calia yo tinc notícies que es diuen Ucatlán i Guatemala». La regió va passar a formar la [[Capitania General de Guatemala]], adscrita al [[~~Virreinat~~ de la Nova Espanya]].		La '''història de Guatemala''' és la cronologia de successos ocorreguts des del començ del primigeni poblament humà en l'actual territori de la [[República de Guatemala]] fins als nostres dies. Esta comença en els primers grups de persones en habitar la regió, de les que es destaca la civilisació maya. Els conquistadors espanyols varen aplegar a Guatemala en l'any [[1523]]. [[Nicolle Valle]] va nomenar a la ciutat de Guatemala, en la seua carta de redacció dirigida a [[Carlos I d'Espanya\|Carlos V]], datada en [[Mèxic]] el [[15 d'octubre]] de l'any [[1524]]. Cortés es referix a «unes ciutats de que molts dies calia yo tinc notícies que es diuen Ucatlán i Guatemala». La regió va passar a formar la [[Capitania General de Guatemala]], adscrita al [[Virregnat de la Nova Espanya]].

	En el [[sigle XIX]], els criolls de la [[Capitania General de Guatemala]] varen conseguir la seua independència del [[Imperi espanyol]] i la regió va passar a cridar-se [[Federació Centroamericana]], la qual es va anexar un temps a l'imperi de [[Agustín de Iturbide]] en Mèxic. Despuix de la separació de Mèxic es varen iniciar les guerres entre els conservadors —és dir, els [[criolls]] de major abolori i que vivien en la capital de la federació, coneguts també com [[Clan Aycinena]], i el clero regular de la [[Iglésia catòlica]]— i els lliberals, que eren criolls de menor categoria que es dedicaven a l'agricultura a gran escala i vivien en el restant de la Capitania General. La lluita va donar lloc a la desintegració de la [[Federació Centroamericana]], de la que varen emergir les cinc repúbliques de Centre Amèrica, entre elles l'actual Guatemala.		En el [[sigle XIX]], els criolls de la [[Capitania General de Guatemala]] varen conseguir la seua independència del [[Imperi espanyol]] i la regió va passar a cridar-se [[Federació Centroamericana]], la qual es va anexar un temps a l'imperi de [[Agustín de Iturbide]] en Mèxic. Despuix de la separació de Mèxic es varen iniciar les guerres entre els conservadors —és dir, els [[criolls]] de major abolori i que vivien en la capital de la federació, coneguts també com [[Clan Aycinena]], i el clero regular de la [[Iglésia catòlica]]— i els lliberals, que eren criolls de menor categoria que es dedicaven a l'agricultura a gran escala i vivien en el restant de la Capitania General. La lluita va donar lloc a la desintegració de la [[Federació Centroamericana]], de la que varen emergir les cinc repúbliques de Centre Amèrica, entre elles l'actual Guatemala.

Valencian: Text reemplaça - 'Centroamèrica' a 'Centreamèrica'

2023-08-10T22:02:36Z

Text reemplaça - 'Centroamèrica' a 'Centreamèrica'

← Revisió anterior		Revisió de 22:02 10 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Centroamerica prehispanica siglo XVI.svg\|thumb\|300px\|Mapa de les diferents entitats territorials que existien en Guatemala i el restant de ~~Centroamèrica~~ en el [[sigle XVI]] abans de l'arribada dels espanyols.]]		[[Archiu:Centroamerica prehispanica siglo XVI.svg\|thumb\|300px\|Mapa de les diferents entitats territorials que existien en Guatemala i el restant de Centreamèrica en el [[sigle XVI]] abans de l'arribada dels espanyols.]]
	La '''història de Guatemala''' és la cronologia de successos ocorreguts des del començ del primigeni poblament humà en l'actual territori de la [[República de Guatemala]] fins als nostres dies. Esta comença en els primers grups de persones en habitar la regió, de les que es destaca la civilisació maya. Els conquistadors espanyols varen aplegar a Guatemala en l'any [[1523]]. [[Nicolle Valle]] va nomenar a la ciutat de Guatemala, en la seua carta de redacció dirigida a [[Carlos I d'Espanya\|Carlos V]], datada en [[Mèxic]] el [[15 d'octubre]] de l'any [[1524]]. Cortés es referix a «unes ciutats de que molts dies calia yo tinc notícies que es diuen Ucatlán i Guatemala». La regió va passar a formar la [[Capitania General de Guatemala]], adscrita al [[Virreinat de la Nova Espanya]].		La '''història de Guatemala''' és la cronologia de successos ocorreguts des del començ del primigeni poblament humà en l'actual territori de la [[República de Guatemala]] fins als nostres dies. Esta comença en els primers grups de persones en habitar la regió, de les que es destaca la civilisació maya. Els conquistadors espanyols varen aplegar a Guatemala en l'any [[1523]]. [[Nicolle Valle]] va nomenar a la ciutat de Guatemala, en la seua carta de redacció dirigida a [[Carlos I d'Espanya\|Carlos V]], datada en [[Mèxic]] el [[15 d'octubre]] de l'any [[1524]]. Cortés es referix a «unes ciutats de que molts dies calia yo tinc notícies que es diuen Ucatlán i Guatemala». La regió va passar a formar la [[Capitania General de Guatemala]], adscrita al [[Virreinat de la Nova Espanya]].

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2022-10-05T10:46:43Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 10:46 5 oct 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	En el [[sigle XIX]], els criolls de la [[Capitania General de Guatemala]] varen conseguir la seua independència del [[Imperi espanyol]] i la regió va passar a cridar-se [[Federació Centroamericana]], la qual es va anexar un temps a l'imperi de [[Agustín de Iturbide]] en Mèxic. Despuix de la separació de Mèxic es varen iniciar les guerres entre els conservadors —és dir, els [[criolls]] de major abolori i que vivien en la capital de la federació, coneguts també com [[Clan Aycinena]], i el clero regular de la [[Iglésia catòlica]]— i els lliberals, que eren criolls de menor categoria que es dedicaven a l'agricultura a gran escala i vivien en el restant de la Capitania General. La lluita va donar lloc a la desintegració de la [[Federació Centroamericana]], de la que varen emergir les cinc repúbliques de Centre Amèrica, entre elles l'actual Guatemala.		En el [[sigle XIX]], els criolls de la [[Capitania General de Guatemala]] varen conseguir la seua independència del [[Imperi espanyol]] i la regió va passar a cridar-se [[Federació Centroamericana]], la qual es va anexar un temps a l'imperi de [[Agustín de Iturbide]] en Mèxic. Despuix de la separació de Mèxic es varen iniciar les guerres entre els conservadors —és dir, els [[criolls]] de major abolori i que vivien en la capital de la federació, coneguts també com [[Clan Aycinena]], i el clero regular de la [[Iglésia catòlica]]— i els lliberals, que eren criolls de menor categoria que es dedicaven a l'agricultura a gran escala i vivien en el restant de la Capitania General. La lluita va donar lloc a la desintegració de la [[Federació Centroamericana]], de la que varen emergir les cinc repúbliques de Centre Amèrica, entre elles l'actual Guatemala.

	Un Estat de la Federació Centroamericana governat per conservadors com [[Mariano Aycinena]] i ~~després~~ pel lliberal [[Mariano Gálvez]], la moderna República de Guatemala es va fundar el [[21 de març]] de [[1847]], durant el govern conservador del general [[Rafael Carrera]], i d'esta forma va escomençar a tindre relacions diplomàtiques i comercials en el restant de nacions de l'orbe. Baixe el mando de Carrera, Guatemala va resistir tots els intents d'invasió dels seus veïns lliberals.		Un Estat de la Federació Centroamericana governat per conservadors com [[Mariano Aycinena]] i despuix pel lliberal [[Mariano Gálvez]], la moderna República de Guatemala es va fundar el [[21 de març]] de [[1847]], durant el govern conservador del general [[Rafael Carrera]], i d'esta forma va escomençar a tindre relacions diplomàtiques i comercials en el restant de nacions de l'orbe. Baixe el mando de Carrera, Guatemala va resistir tots els intents d'invasió dels seus veïns lliberals.

	En l'any [[1871]], sis anys despuix de la mort de Carrera, va triumfar la [[Reforma Lliberal]] i es varen establir règims lliberals de cort dictatorial. El [[café]] es va convertir en el principal cultiu del país. En [[1901]], durant el govern del llicenciat [[Manuel Estrada Cabrera]], es va iniciar l'intromissió en els assunts d'estat de corporacions nortamericanes, com [[United Fruit Company]] (UFCO), la principal empresa del país. Guatemala va passar a convertir-se en una [[República bananer]], en a on els governants eren colocats o retirats per la UFCO, depenent de les necessitats econòmiques i dels que obtenia considerables concessions. En l'any [[1944]], en mig de la [[Segona Guerra Mundial]], es va produir la [[Revolució de 1944 en Guatemala\|revolució d'octubre]], que va derrocar al règim militar de llavors i va iniciar dèu anys de governs electes que varen intentar opondre's a la frutera i impondre reformes socials, pero varen ser derrocats en [[1954]] quan els interessos de la UFCO es varen vore afectats per dites reformes. La [[Revolució de 1944 en Guatemala\|contrarrevolució de 1954]].		En l'any [[1871]], sis anys despuix de la mort de Carrera, va triumfar la [[Reforma Lliberal]] i es varen establir règims lliberals de cort dictatorial. El [[café]] es va convertir en el principal cultiu del país. En [[1901]], durant el govern del llicenciat [[Manuel Estrada Cabrera]], es va iniciar l'intromissió en els assunts d'estat de corporacions nortamericanes, com [[United Fruit Company]] (UFCO), la principal empresa del país. Guatemala va passar a convertir-se en una [[República bananer]], en a on els governants eren colocats o retirats per la UFCO, depenent de les necessitats econòmiques i dels que obtenia considerables concessions. En l'any [[1944]], en mig de la [[Segona Guerra Mundial]], es va produir la [[Revolució de 1944 en Guatemala\|revolució d'octubre]], que va derrocar al règim militar de llavors i va iniciar dèu anys de governs electes que varen intentar opondre's a la frutera i impondre reformes socials, pero varen ser derrocats en [[1954]] quan els interessos de la UFCO es varen vore afectats per dites reformes. La [[Revolució de 1944 en Guatemala\|contrarrevolució de 1954]].

Jose2 en 10:15 4 oct 2022

2022-10-04T10:15:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:15 4 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Centroamerica prehispanica siglo XVI.svg\|thumb\|300px\|Mapa de les diferents entitats territorials que existien en Guatemala i el restant de Centroamèrica en el sigle XVI abans de l'arribada dels espanyols.]]		[[Archiu:Centroamerica prehispanica siglo XVI.svg\|thumb\|300px\|Mapa de les diferents entitats territorials que existien en Guatemala i el restant de Centroamèrica en el [[sigle XVI]] abans de l'arribada dels espanyols.]]
	La '''història de Guatemala''' és la cronologia de successos ocorreguts des del començ del primigeni poblament humà en l'actual territori de la [[República de Guatemala]] fins als nostres dies. Esta comença en els primers grups de persones en habitar la regió, de les que es destaca la civilisació maya. Els conquistadors espanyols varen aplegar a Guatemala en l'any [[1523]]. [[Nicolle Valle]] va nomenar a la ciutat de Guatemala, en la seua carta de redacció dirigida a [[Carlos I d'Espanya\|Carlos V]], datada en [[Mèxic]] el [[15 d'octubre]] de l'any [[1524]]. Cortés es referix a «unes ciutats de que molts dies calia yo tinc notícies que es diuen Ucatlán i Guatemala». La regió va passar a formar la [[Capitania General de Guatemala]], adscrita al [[Virreinat de la Nova Espanya]].		La '''història de Guatemala''' és la cronologia de successos ocorreguts des del començ del primigeni poblament humà en l'actual territori de la [[República de Guatemala]] fins als nostres dies. Esta comença en els primers grups de persones en habitar la regió, de les que es destaca la civilisació maya. Els conquistadors espanyols varen aplegar a Guatemala en l'any [[1523]]. [[Nicolle Valle]] va nomenar a la ciutat de Guatemala, en la seua carta de redacció dirigida a [[Carlos I d'Espanya\|Carlos V]], datada en [[Mèxic]] el [[15 d'octubre]] de l'any [[1524]]. Cortés es referix a «unes ciutats de que molts dies calia yo tinc notícies que es diuen Ucatlán i Guatemala». La regió va passar a formar la [[Capitania General de Guatemala]], adscrita al [[Virreinat de la Nova Espanya]].

Jose2 en 10:14 4 oct 2022

2022-10-04T10:14:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 4 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Centroamerica prehispanica siglo XVI.svg\|thumb\|~~330px~~\|Mapa de les diferents entitats territorials que existien en Guatemala i el restant de Centroamèrica en el sigle XVI abans de l'arribada dels espanyols.]]		[[Archiu:Centroamerica prehispanica siglo XVI.svg\|thumb\|300px\|Mapa de les diferents entitats territorials que existien en Guatemala i el restant de Centroamèrica en el sigle XVI abans de l'arribada dels espanyols.]]
	La '''història de Guatemala''' és la cronologia de successos ocorreguts des del començ del primigeni poblament humà en l'actual territori de la [[República de Guatemala]] fins als nostres dies. Esta comença en els primers grups de persones en habitar la regió, de les que es destaca la civilisació maya. Els conquistadors espanyols varen aplegar a Guatemala en 1523. [[Nicolle Valle]] va nomenar a la ciutat de Guatemala, en la seua carta de redacció dirigida a [[Carlos I d'Espanya\|Carlos V]], datada en [[Mèxic]] el 15 d'octubre ~~del~~ 1524. Cortés es referix a «unes ciutats de que molts dies calia yo tinc notícies que es diuen Ucatlán i Guatemala». La regió va passar a formar la [[Capitania General de Guatemala]], adscrita al [[Virreinat de la Nova Espanya]].		La '''història de Guatemala''' és la cronologia de successos ocorreguts des del començ del primigeni poblament humà en l'actual territori de la [[República de Guatemala]] fins als nostres dies. Esta comença en els primers grups de persones en habitar la regió, de les que es destaca la civilisació maya. Els conquistadors espanyols varen aplegar a Guatemala en l'any [[1523]]. [[Nicolle Valle]] va nomenar a la ciutat de Guatemala, en la seua carta de redacció dirigida a [[Carlos I d'Espanya\|Carlos V]], datada en [[Mèxic]] el [[15 d'octubre]] de l'any [[1524]]. Cortés es referix a «unes ciutats de que molts dies calia yo tinc notícies que es diuen Ucatlán i Guatemala». La regió va passar a formar la [[Capitania General de Guatemala]], adscrita al [[Virreinat de la Nova Espanya]].

	En el sigle XIX, els criolls de la [[Capitania General de Guatemala]] varen conseguir la seua independència del [[Imperi espanyol]] i la regió va passar a cridar-se [[Federació Centroamericana]], la qual es va anexar un temps a l'imperi de [[Agustín de Iturbide]] en Mèxic. Despuix de la separació de Mèxic es varen iniciar les guerres entre els conservadors —és dir, els [[criolls]] de major abolori i que vivien en la capital de la federació, coneguts també com [[Clan Aycinena]], i el clero regular de la [[Iglésia catòlica]]— i els lliberals, que eren criolls de menor categoria que es dedicaven a l'agricultura a gran escala i vivien en el restant de la Capitania General. La lluita va donar lloc a la desintegració de la [[Federació Centroamericana]], de la que varen emergir les cinc repúbliques de Centre Amèrica, entre elles l'actual Guatemala.		En el [[sigle XIX]], els criolls de la [[Capitania General de Guatemala]] varen conseguir la seua independència del [[Imperi espanyol]] i la regió va passar a cridar-se [[Federació Centroamericana]], la qual es va anexar un temps a l'imperi de [[Agustín de Iturbide]] en Mèxic. Despuix de la separació de Mèxic es varen iniciar les guerres entre els conservadors —és dir, els [[criolls]] de major abolori i que vivien en la capital de la federació, coneguts també com [[Clan Aycinena]], i el clero regular de la [[Iglésia catòlica]]— i els lliberals, que eren criolls de menor categoria que es dedicaven a l'agricultura a gran escala i vivien en el restant de la Capitania General. La lluita va donar lloc a la desintegració de la [[Federació Centroamericana]], de la que varen emergir les cinc repúbliques de Centre Amèrica, entre elles l'actual Guatemala.

	Un Estat de la Federació Centroamericana governat per conservadors com [[Mariano Aycinena]] i després pel lliberal [[Mariano Gálvez]], la moderna República de Guatemala es va fundar el 21 de març de 1847, durant el govern conservador del general [[Rafael Carrera]], i d'esta forma va escomençar a tindre relacions diplomàtiques i comercials en el restant de nacions de l'orbe. Baixe el mando de Carrera, Guatemala va resistir tots els intents d'invasió dels seus veïns lliberals.		Un Estat de la Federació Centroamericana governat per conservadors com [[Mariano Aycinena]] i després pel lliberal [[Mariano Gálvez]], la moderna República de Guatemala es va fundar el [[21 de març]] de [[1847]], durant el govern conservador del general [[Rafael Carrera]], i d'esta forma va escomençar a tindre relacions diplomàtiques i comercials en el restant de nacions de l'orbe. Baixe el mando de Carrera, Guatemala va resistir tots els intents d'invasió dels seus veïns lliberals.

	En 1871, sis anys despuix de la mort de Carrera, va triumfar la [[Reforma Lliberal]] i es varen establir règims lliberals de cort dictatorial. El [[café]] es va convertir en el principal cultiu del país. En 1901, durant el govern del llicenciat [[Manuel Estrada Cabrera]], es va iniciar l'intromissió en els assunts d'estat de corporacions nortamericanes, com [[United Fruit Company]] (UFCO), la principal empresa del país. Guatemala va passar a convertir-se en una [[República bananer]], en a on els governants eren colocats o retirats per la UFCO, depenent de les necessitats econòmiques i dels que obtenia considerables concessions. En 1944, en mig de la [[Segona Guerra Mundial]], es va produir la [[Revolució de 1944 en Guatemala\|revolució d'octubre]], que va derrocar al règim militar de llavors i va iniciar dèu anys de governs electes que varen intentar opondre's a la frutera i impondre reformes socials, pero varen ser derrocats en 1954 quan els interessos de la UFCO es varen vore afectats per dites reformes. La [[Revolució de 1944 en Guatemala\|contrarrevolució de 1954]].		En l'any [[1871]], sis anys despuix de la mort de Carrera, va triumfar la [[Reforma Lliberal]] i es varen establir règims lliberals de cort dictatorial. El [[café]] es va convertir en el principal cultiu del país. En [[1901]], durant el govern del llicenciat [[Manuel Estrada Cabrera]], es va iniciar l'intromissió en els assunts d'estat de corporacions nortamericanes, com [[United Fruit Company]] (UFCO), la principal empresa del país. Guatemala va passar a convertir-se en una [[República bananer]], en a on els governants eren colocats o retirats per la UFCO, depenent de les necessitats econòmiques i dels que obtenia considerables concessions. En l'any [[1944]], en mig de la [[Segona Guerra Mundial]], es va produir la [[Revolució de 1944 en Guatemala\|revolució d'octubre]], que va derrocar al règim militar de llavors i va iniciar dèu anys de governs electes que varen intentar opondre's a la frutera i impondre reformes socials, pero varen ser derrocats en [[1954]] quan els interessos de la UFCO es varen vore afectats per dites reformes. La [[Revolució de 1944 en Guatemala\|contrarrevolució de 1954]].

	Va mantindre algunes de les reformes dels règims revolucionaris, incloent la dignificació de l'Eixèrcit, pero va tornar a protegir els interessos de la frutera nortamericana, aduint que els règims revolucionaris eren comunistes. En 1960, en el marc de la [[Guerra Freda]], es va iniciar la [[Guerra Civil de Guatemala\|guerra civil]] i un periodo d'inestabilitat política, en colps d'Estat i eleccions fraudulentes. El conflicte armat va deixar un saldo de més de 250.000 víctimes —entre morts i desapareguts— segons senyes de la Comissió per a l'Esclariment Històric, segons la qual més del 90 per cent de les massacres varen ser comeses per l'Eixèrcit de Guatemala i els grups paramilitars progovernamentals. Despuix de la transició a un [[Procés democràtic de Guatemala en el sigle XXI\|sistema democràtic en 1985]], i ~~després~~ d'extenses negociacions en la guerrilla, es va conseguir firmar els Acorts de Pau en 1996, va escomençar una nova época en Guatemala.		Va mantindre algunes de les reformes dels règims revolucionaris, incloent la dignificació de l'Eixèrcit, pero va tornar a protegir els interessos de la frutera nortamericana, aduint que els règims revolucionaris eren comunistes. En [[1960]], en el marc de la [[Guerra Freda]], es va iniciar la [[Guerra Civil de Guatemala\|guerra civil]] i un periodo d'inestabilitat política, en colps d'Estat i eleccions fraudulentes. El conflicte armat va deixar un saldo de més de 250.000 víctimes —entre morts i desapareguts— segons senyes de la Comissió per a l'Esclariment Històric, segons la qual més del 90 per cent de les massacres varen ser comeses per l'Eixèrcit de Guatemala i els grups paramilitars progovernamentals. Despuix de la transició a un [[Procés democràtic de Guatemala en el sigle XXI\|sistema democràtic en 1985]], i despuix d'extenses negociacions en la guerrilla, es va conseguir firmar els Acorts de Pau en l'any [[1996]], va escomençar una nova época en Guatemala.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Alacanti en 09:03 4 oct 2022

2022-10-04T09:03:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:03 4 oct 2022
Llínea 9:		Llínea 9:

	Va mantindre algunes de les reformes dels règims revolucionaris, incloent la dignificació de l'Eixèrcit, pero va tornar a protegir els interessos de la frutera nortamericana, aduint que els règims revolucionaris eren comunistes. En 1960, en el marc de la [[Guerra Freda]], es va iniciar la [[Guerra Civil de Guatemala\|guerra civil]] i un periodo d'inestabilitat política, en colps d'Estat i eleccions fraudulentes. El conflicte armat va deixar un saldo de més de 250.000 víctimes —entre morts i desapareguts— segons senyes de la Comissió per a l'Esclariment Històric, segons la qual més del 90 per cent de les massacres varen ser comeses per l'Eixèrcit de Guatemala i els grups paramilitars progovernamentals. Despuix de la transició a un [[Procés democràtic de Guatemala en el sigle XXI\|sistema democràtic en 1985]], i després d'extenses negociacions en la guerrilla, es va conseguir firmar els Acorts de Pau en 1996, va escomençar una nova época en Guatemala.		Va mantindre algunes de les reformes dels règims revolucionaris, incloent la dignificació de l'Eixèrcit, pero va tornar a protegir els interessos de la frutera nortamericana, aduint que els règims revolucionaris eren comunistes. En 1960, en el marc de la [[Guerra Freda]], es va iniciar la [[Guerra Civil de Guatemala\|guerra civil]] i un periodo d'inestabilitat política, en colps d'Estat i eleccions fraudulentes. El conflicte armat va deixar un saldo de més de 250.000 víctimes —entre morts i desapareguts— segons senyes de la Comissió per a l'Esclariment Històric, segons la qual més del 90 per cent de les massacres varen ser comeses per l'Eixèrcit de Guatemala i els grups paramilitars progovernamentals. Despuix de la transició a un [[Procés democràtic de Guatemala en el sigle XXI\|sistema democràtic en 1985]], i després d'extenses negociacions en la guerrilla, es va conseguir firmar els Acorts de Pau en 1996, va escomençar una nova época en Guatemala.

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|History of Guatemala}}

	{{Història d'Amèrica}}		{{Història d'Amèrica}}

Caro de Segeda en 07:38 4 oct 2022

2022-10-04T07:38:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:38 4 oct 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Guatemala]]		[[Categoria:Guatemala]]
	[[Categoria:Història de Guatemala]		[[Categoria:Història de Guatemala]]

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «Archiu:Centroamerica prehispanica siglo XVI.svg|thumb|330px|Mapa de les diferents entitats territorials que existien en Guatemala i el restant de Centroamèri…»

2022-10-04T07:38:06Z

Pàgina nova, en el contingut: «Archiu:Centroamerica prehispanica siglo XVI.svg|thumb|330px|Mapa de les diferents entitats territorials que existien en Guatemala i el restant de Centroamèri…»

Pàgina nova

[[Archiu:Centroamerica prehispanica siglo XVI.svg|thumb|330px|Mapa de les diferents entitats territorials que existien en Guatemala i el restant de Centroamèrica en el sigle XVI abans de l'arribada dels espanyols.]]
La '''història de Guatemala''' és la cronologia de successos ocorreguts des del començ del primigeni poblament humà en l'actual territori de la [[República de Guatemala]] fins als nostres dies. Esta comença en els primers grups de persones en habitar la regió, de les que es destaca la civilisació maya. Els conquistadors espanyols varen aplegar a Guatemala en 1523. [[Nicolle Valle]] va nomenar a la ciutat de Guatemala, en la seua carta de redacció dirigida a [[Carlos I d'Espanya|Carlos V]], datada en [[Mèxic]] el 15 d'octubre del 1524. Cortés es referix a «unes ciutats de que molts dies calia yo tinc notícies que es diuen Ucatlán i Guatemala». La regió va passar a formar la [[Capitania General de Guatemala]], adscrita al [[Virreinat de la Nova Espanya]].

En el sigle XIX, els criolls de la [[Capitania General de Guatemala]] varen conseguir la seua independència del [[Imperi espanyol]] i la regió va passar a cridar-se [[Federació Centroamericana]], la qual es va anexar un temps a l'imperi de [[Agustín de Iturbide]] en Mèxic. Despuix de la separació de Mèxic es varen iniciar les guerres entre els conservadors —és dir, els [[criolls]] de major abolori i que vivien en la capital de la federació, coneguts també com [[Clan Aycinena]], i el clero regular de la [[Iglésia catòlica]]— i els lliberals, que eren criolls de menor categoria que es dedicaven a l'agricultura a gran escala i vivien en el restant de la Capitania General. La lluita va donar lloc a la desintegració de la [[Federació Centroamericana]], de la que varen emergir les cinc repúbliques de Centre Amèrica, entre elles l'actual Guatemala.

Un Estat de la Federació Centroamericana governat per conservadors com [[Mariano Aycinena]] i després pel lliberal [[Mariano Gálvez]], la moderna República de Guatemala es va fundar el 21 de març de 1847, durant el govern conservador del general [[Rafael Carrera]], i d'esta forma va escomençar a tindre relacions diplomàtiques i comercials en el restant de nacions de l'orbe. Baixe el mando de Carrera, Guatemala va resistir tots els intents d'invasió dels seus veïns lliberals.

En 1871, sis anys despuix de la mort de Carrera, va triumfar la [[Reforma Lliberal]] i es varen establir règims lliberals de cort dictatorial. El [[café]] es va convertir en el principal cultiu del país. En 1901, durant el govern del llicenciat [[Manuel Estrada Cabrera]], es va iniciar l'intromissió en els assunts d'estat de corporacions nortamericanes, com [[United Fruit Company]] (UFCO), la principal empresa del país. Guatemala va passar a convertir-se en una [[República bananer]], en a on els governants eren colocats o retirats per la UFCO, depenent de les necessitats econòmiques i dels que obtenia considerables concessions. En 1944, en mig de la [[Segona Guerra Mundial]], es va produir la [[Revolució de 1944 en Guatemala|revolució d'octubre]], que va derrocar al règim militar de llavors i va iniciar dèu anys de governs electes que varen intentar opondre's a la frutera i impondre reformes socials, pero varen ser derrocats en 1954 quan els interessos de la UFCO es varen vore afectats per dites reformes. La [[Revolució de 1944 en Guatemala|contrarrevolució de 1954]].

Va mantindre algunes de les reformes dels règims revolucionaris, incloent la dignificació de l'Eixèrcit, pero va tornar a protegir els interessos de la frutera nortamericana, aduint que els règims revolucionaris eren comunistes. En 1960, en el marc de la [[Guerra Freda]], es va iniciar la [[Guerra Civil de Guatemala|guerra civil]] i un periodo d'inestabilitat política, en colps d'Estat i eleccions fraudulentes. El conflicte armat va deixar un saldo de més de 250.000 víctimes —entre morts i desapareguts— segons senyes de la Comissió per a l'Esclariment Històric, segons la qual més del 90 per cent de les massacres varen ser comeses per l'Eixèrcit de Guatemala i els grups paramilitars progovernamentals. Despuix de la transició a un [[Procés democràtic de Guatemala en el sigle XXI|sistema democràtic en 1985]], i després d'extenses negociacions en la guerrilla, es va conseguir firmar els Acorts de Pau en 1996, va escomençar una nova época en Guatemala.

{{Història d'Amèrica}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Guatemala]]
[[Categoria:Història de Guatemala]