Història de Sant Cristòfol i Nevis - Historial de revisions

Lluísm en 18:49 28 dec 2025

2025-12-28T18:49:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:49 28 dec 2025
Llínea 13:		Llínea 13:
	El [[Tractat de París (1783)\|Tractat de Versalles]] en l'any 1783 va tornar abdós illes definitivament a [[Gran Bretanya]]. Les illes formaven part de la colónia de les [[Illes de Sotavent]] des de l'any [[1871]] fins a l'any [[1956]], i de la Federació de les Índies Occidentals des de [[1958]] a [[1962]]. En l'any [[1967]], junt a [[Anguilla (dependència)\|Anguilla]] va aplegar a ser un estat lliure associat en el [[Regne Unit]]; [[Anguilla (dependència)\|Anguilla]] va passar a formar part dels [[Territori Britànic d'Ultramar\|Territoris Britànics d'Ultramar]]. La federació de Sant Cristòfol i Nevis va alcançar la completa independència el [[19 de setembre]] de [[1983]].		El [[Tractat de París (1783)\|Tractat de Versalles]] en l'any 1783 va tornar abdós illes definitivament a [[Gran Bretanya]]. Les illes formaven part de la colónia de les [[Illes de Sotavent]] des de l'any [[1871]] fins a l'any [[1956]], i de la Federació de les Índies Occidentals des de [[1958]] a [[1962]]. En l'any [[1967]], junt a [[Anguilla (dependència)\|Anguilla]] va aplegar a ser un estat lliure associat en el [[Regne Unit]]; [[Anguilla (dependència)\|Anguilla]] va passar a formar part dels [[Territori Britànic d'Ultramar\|Territoris Britànics d'Ultramar]]. La federació de Sant Cristòfol i Nevis va alcançar la completa independència el [[19 de setembre]] de [[1983]].

	En [[agost]] de [[1998]] va haver un referèndum en Neus per a decidir sobre la separació de Sant Cristóbal al com li varen faltar els dos terços necessaris per a alcançar la majoria. Despuix, en [[setembre]] de [[1998]], l'Huracà George va causar aproximadament 445 millons de dólars en danys i va llimitar el creiximent del [[PIB]] per a eixe any.		En [[agost]] de [[1998]] va haver un referèndum en Neus per a decidir sobre la separació de Sant Cristóbal al com li varen faltar els dos terços necessaris per a alcançar la majoria. Despuix, en [[setembre]] de [[1998]], l'Huracà George va causar aproximadament 445 millons de dólars en danys i va llimitar el creiximent del [[PIB]] per a eixe any.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'Sant Kitts i Nevis' a 'Sant Cristòfol i Nevis'

2022-10-18T19:39:53Z

Text reemplaça - 'Sant Kitts i Nevis' a 'Sant Cristòfol i Nevis'

← Revisió anterior		Revisió de 19:39 18 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	A l'hora del descobriment europeu, les illes de [[Sant Cristòfol i Nevis]] estaven habitades pels [[carips]].		A l'hora del descobriment europeu, les illes de [[Sant Cristòfol i Nevis]] estaven habitades pels [[carips]].

	Navegants espanyols varen ser els primers europeus en vore i batejar les illes de [[Sant ~~Kitts~~ i Nevis]]. [[Cristóbal Colón]] les va aguaitar el [[12 de novembre de 1493]] durant el seu segon viage i va denominar ''Sant Jago'' a l'actual Sant Cristóbal. Malinterpretacións de mapes posteriors varen fer que els exploradors espanyols li donaren el nom ''Sant Cristóbal'', que originalment havien aplicat a la [[illa de Saba]], ubicada una miqueta més al nort. L'illa de Nevis va rebre eixe nom pels núvols que normalment cobrixen el pico volcànic de l'illa, que va recordar als espanyols l'antic milacre de [[Nostra Senyora de les Neus]].		Navegants espanyols varen ser els primers europeus en vore i batejar les illes de [[Sant Cristòfol i Nevis]]. [[Cristóbal Colón]] les va aguaitar el [[12 de novembre de 1493]] durant el seu segon viage i va denominar ''Sant Jago'' a l'actual Sant Cristóbal. Malinterpretacións de mapes posteriors varen fer que els exploradors espanyols li donaren el nom ''Sant Cristóbal'', que originalment havien aplicat a la [[illa de Saba]], ubicada una miqueta més al nort. L'illa de Nevis va rebre eixe nom pels núvols que normalment cobrixen el pico volcànic de l'illa, que va recordar als espanyols l'antic milacre de [[Nostra Senyora de les Neus]].

	El primer intent no espanyol d'establir-se en el [[mar Carip]] va ocórrer en Sant Cristóbal en l'any [[1538]] quan refugiats [[hugonot]]s francesos de la ciutat de [[Dieppe (Sena Marítim)\|Dieppe]] varen establir una poblat i un port en la costa nort d'illa, que varen denominar ''Dieppe''. Alguns mesos despuix de la fundació l'establiment va ser arrasat per espanyols i tots els seus habitants deportats.		El primer intent no espanyol d'establir-se en el [[mar Carip]] va ocórrer en Sant Cristóbal en l'any [[1538]] quan refugiats [[hugonot]]s francesos de la ciutat de [[Dieppe (Sena Marítim)\|Dieppe]] varen establir una poblat i un port en la costa nort d'illa, que varen denominar ''Dieppe''. Alguns mesos despuix de la fundació l'establiment va ser arrasat per espanyols i tots els seus habitants deportats.
Llínea 11:		Llínea 11:
	Els anglesos i els francesos varen ocupar Sant Cristóbal en comú des de [[1628]] fins a [[1713]], en la breu interrupció de la [[Batalla de Sant Cristóbal (1629)\|ocupació espanyola de 1629]]. Durant el [[sigle XVII]], la guerra intermitent entre els colonos francesos i anglesos va devastar l'economia de l'illa. Mentrestant Nevis, colonisada pels anglesos en l'any [[1628]], creixia pròsperament baixe les lleis Britàniques. Sant Cristóbal va ser cedida a [[Gran Bretanya]] en el [[Tractat d'Utrecht]] de [[1713]]. Els francesos varen ocupar Sant Cristóbal i Neus en [[1782]].		Els anglesos i els francesos varen ocupar Sant Cristóbal en comú des de [[1628]] fins a [[1713]], en la breu interrupció de la [[Batalla de Sant Cristóbal (1629)\|ocupació espanyola de 1629]]. Durant el [[sigle XVII]], la guerra intermitent entre els colonos francesos i anglesos va devastar l'economia de l'illa. Mentrestant Nevis, colonisada pels anglesos en l'any [[1628]], creixia pròsperament baixe les lleis Britàniques. Sant Cristóbal va ser cedida a [[Gran Bretanya]] en el [[Tractat d'Utrecht]] de [[1713]]. Els francesos varen ocupar Sant Cristóbal i Neus en [[1782]].

	El [[Tractat de París (1783)\|Tractat de Versalles]] en l'any 1783 va tornar abdós illes definitivament a [[Gran Bretanya]]. Les illes formaven part de la colónia de les [[Illes de Sotavent]] des de l'any [[1871]] fins a l'any [[1956]], i de la Federació de les Índies Occidentals des de [[1958]] a [[1962]]. En l'any [[1967]], junt a [[Anguilla (dependència)\|Anguilla]] va aplegar a ser un estat lliure associat en el [[Regne Unit]]; [[Anguilla (dependència)\|Anguilla]] va passar a formar part dels [[Territori Britànic d'Ultramar\|Territoris Britànics d'Ultramar]]. La federació de Sant ~~Kitts~~ i Nevis va alcançar la completa independència el [[19 de setembre]] de [[1983]].		El [[Tractat de París (1783)\|Tractat de Versalles]] en l'any 1783 va tornar abdós illes definitivament a [[Gran Bretanya]]. Les illes formaven part de la colónia de les [[Illes de Sotavent]] des de l'any [[1871]] fins a l'any [[1956]], i de la Federació de les Índies Occidentals des de [[1958]] a [[1962]]. En l'any [[1967]], junt a [[Anguilla (dependència)\|Anguilla]] va aplegar a ser un estat lliure associat en el [[Regne Unit]]; [[Anguilla (dependència)\|Anguilla]] va passar a formar part dels [[Territori Britànic d'Ultramar\|Territoris Britànics d'Ultramar]]. La federació de Sant Cristòfol i Nevis va alcançar la completa independència el [[19 de setembre]] de [[1983]].

	En [[agost]] de [[1998]] va haver un referèndum en Neus per a decidir sobre la separació de Sant Cristóbal al com li varen faltar els dos terços necessaris per a alcançar la majoria. Despuix, en [[setembre]] de [[1998]], l'Huracà George va causar aproximadament 445 millons de dólars en danys i va llimitar el creiximent del [[PIB]] per a eixe any.		En [[agost]] de [[1998]] va haver un referèndum en Neus per a decidir sobre la separació de Sant Cristóbal al com li varen faltar els dos terços necessaris per a alcançar la majoria. Despuix, en [[setembre]] de [[1998]], l'Huracà George va causar aproximadament 445 millons de dólars en danys i va llimitar el creiximent del [[PIB]] per a eixe any.
Llínea 21:		Llínea 21:

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història de Sant ~~Kitts~~ i Nevis\| ]]		[[Categoria:Història de Sant Cristòfol i Nevis\| ]]

Valencian en 19:39 18 oct 2022

2022-10-18T19:39:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:39 18 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	A l'hora del descobriment europeu, les illes de [[~~Illa de~~ Sant ~~Kitts (Sant Kitts i Nevis)\|Sant Kitts ]]~~ i ~~[[Illa Nevis\|~~Nevis]] estaven habitades pels [[carips]].		A l'hora del descobriment europeu, les illes de [[Sant Cristòfol i Nevis]] estaven habitades pels [[carips]].

	Navegants espanyols varen ser els primers europeus en vore i batejar les illes de [[Sant Kitts i Nevis]]. [[Cristóbal Colón]] les va aguaitar el [[12 de novembre de 1493]] durant el seu segon viage i va denominar ''Sant Jago'' a l'actual Sant Cristóbal. Malinterpretacións de mapes posteriors varen fer que els exploradors espanyols li donaren el nom ''Sant Cristóbal'', que originalment havien aplicat a la [[illa de Saba]], ubicada una miqueta més al nort. L'illa de Nevis va rebre eixe nom pels núvols que normalment cobrixen el pico volcànic de l'illa, que va recordar als espanyols l'antic milacre de [[Nostra Senyora de les Neus]].		Navegants espanyols varen ser els primers europeus en vore i batejar les illes de [[Sant Kitts i Nevis]]. [[Cristóbal Colón]] les va aguaitar el [[12 de novembre de 1493]] durant el seu segon viage i va denominar ''Sant Jago'' a l'actual Sant Cristóbal. Malinterpretacións de mapes posteriors varen fer que els exploradors espanyols li donaren el nom ''Sant Cristóbal'', que originalment havien aplicat a la [[illa de Saba]], ubicada una miqueta més al nort. L'illa de Nevis va rebre eixe nom pels núvols que normalment cobrixen el pico volcànic de l'illa, que va recordar als espanyols l'antic milacre de [[Nostra Senyora de les Neus]].

Valencian: Valencian pàgina traslladada Història de Saint Kitts i Nevis a Història de Sant Cristòfol i Nevis: Text reemplaça - 'Saint Kitts i Nevis' a 'Sant Cristòfol i Nevis'

2022-10-18T19:36:07Z

Valencian pàgina traslladada Història de Saint Kitts i Nevis a Història de Sant Cristòfol i Nevis: Text reemplaça - 'Saint Kitts i Nevis' a 'Sant Cristòfol i Nevis'

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 18 oct 2022
(Sense diferències)

Jose2 en 10:53 7 oct 2022

2022-10-07T10:53:19Z

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «A l'hora del descobriment europeu, les illes de Sant Kitts i Nevis estaven habitades pels carips…»

2022-10-07T07:05:04Z

Pàgina nova, en el contingut: «A l'hora del descobriment europeu, les illes de Sant Kitts i Nevis estaven habitades pels carips…»

Pàgina nova

A l'hora del descobriment europeu, les illes de [[Illa de Sant Kitts (Sant Kitts i Nevis)|Sant Kitts ]] i [[Illa Nevis|Nevis]] estaven habitades pels [[carips]].

Navegants espanyols varen ser els primers europeus en vore i batejar les illes de [[Sant Kitts i Nevis]]. [[Cristóbal Colón]] les va aguaitar el 12 de novembre de 1493 durant el seu segon viage i va denominar ''Sant Jago'' a l'actual Sant Cristóbal. Malinterpretacións de mapes posteriors varen fer que els exploradors espanyols li donaren el nom ''Sant Cristóbal'', que originalment havien aplicat a la [[illa de Saba]], ubicada una miqueta més al nort. L'illa de Nevis va rebre eixe nom pels núvols que normalment cobrixen el pico volcànic de l'illa, que va recordar als espanyols l'antic milacre de [[Nostra Senyora de les Neus]].

El primer intent no espanyol d'establir-se en el [[mar Carib]] va ocórrer en Sant Cristóbal en 1538 quan refugiats [[hugonot]]s francesos de la ciutat de [[Dieppe (Sena Marítim)|Dieppe]] varen establir una poblat i un port en la costa nort d'illa, que varen denominar ''Dieppe''. Alguns mesos despuix de la fundació l'establiment va ser arrasat per espanyols i tots els seus habitants deportats.

El següent intent europeu va ocórrer en 1607 quan el capità [[John Smith (explorador)|John Smith]] va permanéixer en Neus per 5 dies en la seua ruta a fundar el primer exitós establiment en [[Virgínia]].

La colonisació europea no va començar fins a [[1623]]-[[1624|24]], quan primer els anglesos, i despuix els francesos varen aplegar a l'illa de Sant Cristóbal, el nom del qual va ser acurtat pels anglesos a ''St. Kitts Island''. Degut a que va ser la primera colónia anglesa en el [[Antilles|Carib]], Sant Cristóbal va servir com a base per a la futura colonisació de la regió.

Els anglesos i els francesos varen ocupar Sant Cristóbal en comú des de [[1628]] fins a [[1713]], en la breu interrupció de la [[Batalla de Sant Cristóbal (1629)|ocupació espanyola de 1629]]. Durant el sigle XVII, la guerra intermitent entre els colonos francesos i anglesos va devastar l'economia de l'illa. Mentrestant Nevis, colonisada pels anglesos en [[1628]], creixia pròsperament baixe les lleis Britàniques. Sant Cristóbal va ser cedida a [[Gran Bretanya]] en el [[Tractat d'Utrecht]] de [[1713]]. Els francesos varen ocupar Sant Cristóbal i Neus en [[1782]].

El [[Tractat de París (1783)|Tractat de Versalles]] en 1783 va tornar abdós illes definitivament a [[Gran Bretanya]]. Les illes formaven part de la colónia de les [[Illes de Sotavent]] des de [[1871]] a [[1956]], i de la Federació de les Índies Occidentals des de [[1958]] a [[1962]]. En [[1967]], junt a [[Anguilla (dependència)|Anguilla]] va aplegar a ser un estat lliure associat en el [[Regne Unit]]; [[Anguilla (dependència)|Anguilla]] va passar a formar part dels [[Territori Britànic d'Ultramar|Territoris Britànics d'Ultramar]]. La federació de Sant Kitts i Nevis va alcançar la completa independència el [[19 de setembre]] de [[1983]].

En agost de [[1998]] va haver un referèndum en Neus per a decidir sobre la separació de Sant Cristóbal al com li varen faltar els dos terços necessaris per a alcançar la majoria. Despuix, en setembre de [[1998]], l'Huracà George va causar aproximadament 445 millons de dólars en danys i va llimitar el creiximent del [[PIB]] per a eixe any.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|History of Saint Kitts and Nevis}}

{{Història d'Amèrica}}

[[Categoria:Història de Sant Kitts i Nevis| ]]

← Revisió anterior		Revisió de 10:53 7 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	A l'hora del descobriment europeu, les illes de [[Illa de Sant Kitts (Sant Kitts i Nevis)\|Sant Kitts ]] i [[Illa Nevis\|Nevis]] estaven habitades pels [[carips]].		A l'hora del descobriment europeu, les illes de [[Illa de Sant Kitts (Sant Kitts i Nevis)\|Sant Kitts ]] i [[Illa Nevis\|Nevis]] estaven habitades pels [[carips]].

	Navegants espanyols varen ser els primers europeus en vore i batejar les illes de [[Sant Kitts i Nevis]]. [[Cristóbal Colón]] les va aguaitar el 12 de novembre de 1493 durant el seu segon viage i va denominar ''Sant Jago'' a l'actual Sant Cristóbal. Malinterpretacións de mapes posteriors varen fer que els exploradors espanyols li donaren el nom ''Sant Cristóbal'', que originalment havien aplicat a la [[illa de Saba]], ubicada una miqueta més al nort. L'illa de Nevis va rebre eixe nom pels núvols que normalment cobrixen el pico volcànic de l'illa, que va recordar als espanyols l'antic milacre de [[Nostra Senyora de les Neus]].		Navegants espanyols varen ser els primers europeus en vore i batejar les illes de [[Sant Kitts i Nevis]]. [[Cristóbal Colón]] les va aguaitar el [[12 de novembre de 1493]] durant el seu segon viage i va denominar ''Sant Jago'' a l'actual Sant Cristóbal. Malinterpretacións de mapes posteriors varen fer que els exploradors espanyols li donaren el nom ''Sant Cristóbal'', que originalment havien aplicat a la [[illa de Saba]], ubicada una miqueta més al nort. L'illa de Nevis va rebre eixe nom pels núvols que normalment cobrixen el pico volcànic de l'illa, que va recordar als espanyols l'antic milacre de [[Nostra Senyora de les Neus]].

	El primer intent no espanyol d'establir-se en el [[mar ~~Carib~~]] va ocórrer en Sant Cristóbal en 1538 quan refugiats [[hugonot]]s francesos de la ciutat de [[Dieppe (Sena Marítim)\|Dieppe]] varen establir una poblat i un port en la costa nort d'illa, que varen denominar ''Dieppe''. Alguns mesos despuix de la fundació l'establiment va ser arrasat per espanyols i tots els seus habitants deportats.		El primer intent no espanyol d'establir-se en el [[mar Carip]] va ocórrer en Sant Cristóbal en l'any [[1538]] quan refugiats [[hugonot]]s francesos de la ciutat de [[Dieppe (Sena Marítim)\|Dieppe]] varen establir una poblat i un port en la costa nort d'illa, que varen denominar ''Dieppe''. Alguns mesos despuix de la fundació l'establiment va ser arrasat per espanyols i tots els seus habitants deportats.

	El següent intent europeu va ocórrer en 1607 quan el capità [[John Smith (explorador)\|John Smith]] va permanéixer en Neus per 5 dies en la seua ruta a fundar el primer exitós establiment en [[Virgínia]].		El següent intent europeu va ocórrer en l'any [[1607]] quan el capità [[John Smith (explorador)\|John Smith]] va permanéixer en Neus per 5 dies en la seua ruta a fundar el primer exitós establiment en [[Virgínia]].

	La colonisació europea no va començar fins a [[1623]]-[[1624\|24]], quan primer els anglesos, i despuix els francesos varen aplegar a l'illa de Sant Cristóbal, el nom del qual va ser acurtat pels anglesos a ''St. Kitts Island''. Degut a que va ser la primera colónia anglesa en el [[Antilles\|Carib]], Sant Cristóbal va servir com a base per a la futura colonisació de la regió.		La colonisació europea no va començar fins a [[1623]]-[[1624\|24]], quan primer els anglesos, i despuix els francesos varen aplegar a l'illa de Sant Cristóbal, el nom del qual va ser acurtat pels anglesos a ''St. Kitts Island''. Degut a que va ser la primera colónia anglesa en el [[Antilles\|Carib]], Sant Cristóbal va servir com a base per a la futura colonisació de la regió.

	Els anglesos i els francesos varen ocupar Sant Cristóbal en comú des de [[1628]] fins a [[1713]], en la breu interrupció de la [[Batalla de Sant Cristóbal (1629)\|ocupació espanyola de 1629]]. Durant el sigle XVII, la guerra intermitent entre els colonos francesos i anglesos va devastar l'economia de l'illa. Mentrestant Nevis, colonisada pels anglesos en [[1628]], creixia pròsperament baixe les lleis Britàniques. Sant Cristóbal va ser cedida a [[Gran Bretanya]] en el [[Tractat d'Utrecht]] de [[1713]]. Els francesos varen ocupar Sant Cristóbal i Neus en [[1782]].		Els anglesos i els francesos varen ocupar Sant Cristóbal en comú des de [[1628]] fins a [[1713]], en la breu interrupció de la [[Batalla de Sant Cristóbal (1629)\|ocupació espanyola de 1629]]. Durant el [[sigle XVII]], la guerra intermitent entre els colonos francesos i anglesos va devastar l'economia de l'illa. Mentrestant Nevis, colonisada pels anglesos en l'any [[1628]], creixia pròsperament baixe les lleis Britàniques. Sant Cristóbal va ser cedida a [[Gran Bretanya]] en el [[Tractat d'Utrecht]] de [[1713]]. Els francesos varen ocupar Sant Cristóbal i Neus en [[1782]].

	El [[Tractat de París (1783)\|Tractat de Versalles]] en 1783 va tornar abdós illes definitivament a [[Gran Bretanya]]. Les illes formaven part de la colónia de les [[Illes de Sotavent]] des de [[1871]] a [[1956]], i de la Federació de les Índies Occidentals des de [[1958]] a [[1962]]. En [[1967]], junt a [[Anguilla (dependència)\|Anguilla]] va aplegar a ser un estat lliure associat en el [[Regne Unit]]; [[Anguilla (dependència)\|Anguilla]] va passar a formar part dels [[Territori Britànic d'Ultramar\|Territoris Britànics d'Ultramar]]. La federació de Sant Kitts i Nevis va alcançar la completa independència el [[19 de setembre]] de [[1983]].		El [[Tractat de París (1783)\|Tractat de Versalles]] en l'any 1783 va tornar abdós illes definitivament a [[Gran Bretanya]]. Les illes formaven part de la colónia de les [[Illes de Sotavent]] des de l'any [[1871]] fins a l'any [[1956]], i de la Federació de les Índies Occidentals des de [[1958]] a [[1962]]. En l'any [[1967]], junt a [[Anguilla (dependència)\|Anguilla]] va aplegar a ser un estat lliure associat en el [[Regne Unit]]; [[Anguilla (dependència)\|Anguilla]] va passar a formar part dels [[Territori Britànic d'Ultramar\|Territoris Britànics d'Ultramar]]. La federació de Sant Kitts i Nevis va alcançar la completa independència el [[19 de setembre]] de [[1983]].

	En agost de [[1998]] va haver un referèndum en Neus per a decidir sobre la separació de Sant Cristóbal al com li varen faltar els dos terços necessaris per a alcançar la majoria. Despuix, en setembre de [[1998]], l'Huracà George va causar aproximadament 445 millons de dólars en danys i va llimitar el creiximent del [[PIB]] per a eixe any.		En [[agost]] de [[1998]] va haver un referèndum en Neus per a decidir sobre la separació de Sant Cristóbal al com li varen faltar els dos terços necessaris per a alcançar la majoria. Despuix, en [[setembre]] de [[1998]], l'Huracà George va causar aproximadament 445 millons de dólars en danys i va llimitar el creiximent del [[PIB]] per a eixe any.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 20:		Llínea 20:
	{{Història d'Amèrica}}		{{Història d'Amèrica}}

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història de Sant Kitts i Nevis\| ]]		[[Categoria:Història de Sant Kitts i Nevis\| ]]