Història de Santa Llúcia - Historial de revisions

Jose2 en 18:03 27 gin 2026

2026-01-27T18:03:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 27 gin 2026
Llínea 17:		Llínea 17:

	En l'any [[2006]], el Partit Unit dels Treballadors, de nou dirigida per Compton, va guanyar el control del Parlament. En [[maig]] de [[2007]], despuix de que Compton sofrira una série de chicotets accidents cerebrovasculars, el secretari de Facenda i Ministre d'Assunts Exteriors, Stephenson King es va convertir en primer ministre en funcions. Va tindre èxit com a primer ministre en acabant de que Compton va morir en [[setembre]] de 2007. En novembre de [[2011]], Kenny D. Anthony va ser reelegit com a primer ministre per segona volta.		En l'any [[2006]], el Partit Unit dels Treballadors, de nou dirigida per Compton, va guanyar el control del Parlament. En [[maig]] de [[2007]], despuix de que Compton sofrira una série de chicotets accidents cerebrovasculars, el secretari de Facenda i Ministre d'Assunts Exteriors, Stephenson King es va convertir en primer ministre en funcions. Va tindre èxit com a primer ministre en acabant de que Compton va morir en [[setembre]] de 2007. En novembre de [[2011]], Kenny D. Anthony va ser reelegit com a primer ministre per segona volta.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|History of Saint Lucia}}		{{Commonscat\|History of Saint Lucia}}

Jose2 en 09:35 11 set 2024

2024-09-11T09:35:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:35 11 set 2024
Llínea 17:		Llínea 17:

	En l'any [[2006]], el Partit Unit dels Treballadors, de nou dirigida per Compton, va guanyar el control del Parlament. En [[maig]] de [[2007]], despuix de que Compton sofrira una série de chicotets accidents cerebrovasculars, el secretari de Facenda i Ministre d'Assunts Exteriors, Stephenson King es va convertir en primer ministre en funcions. Va tindre èxit com a primer ministre en acabant de que Compton va morir en [[setembre]] de 2007. En novembre de [[2011]], Kenny D. Anthony va ser reelegit com a primer ministre per segona volta.		En l'any [[2006]], el Partit Unit dels Treballadors, de nou dirigida per Compton, va guanyar el control del Parlament. En [[maig]] de [[2007]], despuix de que Compton sofrira una série de chicotets accidents cerebrovasculars, el secretari de Facenda i Ministre d'Assunts Exteriors, Stephenson King es va convertir en primer ministre en funcions. Va tindre èxit com a primer ministre en acabant de que Compton va morir en [[setembre]] de 2007. En novembre de [[2011]], Kenny D. Anthony va ser reelegit com a primer ministre per segona volta.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|History of Saint Lucia}}		{{Commonscat\|History of Saint Lucia}}

Jose2 en 17:34 4 set 2024

2024-09-04T17:34:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:34 4 set 2024
Llínea 17:		Llínea 17:

	En l'any [[2006]], el Partit Unit dels Treballadors, de nou dirigida per Compton, va guanyar el control del Parlament. En [[maig]] de [[2007]], despuix de que Compton sofrira una série de chicotets accidents cerebrovasculars, el secretari de Facenda i Ministre d'Assunts Exteriors, Stephenson King es va convertir en primer ministre en funcions. Va tindre èxit com a primer ministre en acabant de que Compton va morir en [[setembre]] de 2007. En novembre de [[2011]], Kenny D. Anthony va ser reelegit com a primer ministre per segona volta.		En l'any [[2006]], el Partit Unit dels Treballadors, de nou dirigida per Compton, va guanyar el control del Parlament. En [[maig]] de [[2007]], despuix de que Compton sofrira una série de chicotets accidents cerebrovasculars, el secretari de Facenda i Ministre d'Assunts Exteriors, Stephenson King es va convertir en primer ministre en funcions. Va tindre èxit com a primer ministre en acabant de que Compton va morir en [[setembre]] de 2007. En novembre de [[2011]], Kenny D. Anthony va ser reelegit com a primer ministre per segona volta.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|History of Saint Lucia}}		{{Commonscat\|History of Saint Lucia}}

Alacanti: Text reemplaça - 'Santa Llucía' a 'Santa Llúcia'

2022-10-07T18:28:19Z

Text reemplaça - 'Santa Llucía' a 'Santa Llúcia'

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 7 oct 2022
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Época independent ==		== Época independent ==
	El [[Partit Laboriste de Santa Llúcia]] (en [[Idioma anglés\|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'') va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980\|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar. A partir de l'any [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa ~~Llucía~~\|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP'').		El [[Partit Laboriste de Santa Llúcia]] (en [[Idioma anglés\|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'') va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980\|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar. A partir de l'any [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa Llúcia\|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP'').

	El Partit Unit dels Treballadors de Santa Llúcia es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).		El Partit Unit dels Treballadors de Santa Llúcia es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).

Alacanti: /* Época independent */

2022-10-07T18:21:40Z

Época independent

← Revisió anterior		Revisió de 18:21 7 oct 2022
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Época independent ==		== Época independent ==
	El [[Partit Laboriste de Santa ~~Llucía~~]] (en [[Idioma anglés\|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'') va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980\|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar. A partir de l'any [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa Llucía\|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP'').		El [[Partit Laboriste de Santa Llúcia]] (en [[Idioma anglés\|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'') va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980\|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar. A partir de l'any [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa Llucía\|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP'').

	El Partit Unit dels Treballadors de Santa ~~Llucía~~ es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).		El Partit Unit dels Treballadors de Santa Llúcia es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).

	En [[abril]] de [[1992]] el Partit Unit dels Treballadors va lligar la seua tercera victòria consecutiva, esta volta aumentant la seua presència en el Parlament a onze escans. Compton va renunciar finalment en [[1996]] per a donar pas al seu successor, [[Vaughan Lewis]], qui perdria les eleccions de [[1997]] front a [[Kenneth Anthony]], un exoficial de la [[Caricom]] que va conseguir 16 dels 17 escans per als laboristes.		En [[abril]] de [[1992]] el Partit Unit dels Treballadors va lligar la seua tercera victòria consecutiva, esta volta aumentant la seua presència en el Parlament a onze escans. Compton va renunciar finalment en [[1996]] per a donar pas al seu successor, [[Vaughan Lewis]], qui perdria les eleccions de [[1997]] front a [[Kenneth Anthony]], un exoficial de la [[Caricom]] que va conseguir 16 dels 17 escans per als laboristes.

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-10-07T18:20:55Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:20 7 oct 2022
Llínea 24:		Llínea 24:

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història de ~~Saint Lucia~~\| ]]		[[Categoria:Història de Santa Llúcia\| ]]

Alacanti en 18:19 7 oct 2022

2022-10-07T18:19:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:19 7 oct 2022
Llínea 24:		Llínea 24:

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història de ~~Santa Llucía~~\| ]]		[[Categoria:Història de Saint Lucia\| ]]

Alacanti en 18:14 7 oct 2022

2022-10-07T18:14:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:14 7 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Santa ~~Llucía~~''' és un país ubicat al [[nort]] de [[Veneçuela]] i [[Trinitat i Tobago]], en aigües del [[Carip\|mar Carip]]. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant del [[sigle III]] de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors [[Europa\|europeus]] va terminar sent conquistada pel [[Regne Unit]], el qual li va otorgar l'independència en l'any [[1979]].		'''Santa Llúcia''' és un país ubicat al [[nort]] de [[Veneçuela]] i [[Trinitat i Tobago]], en aigües del [[Carip\|mar Carip]]. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant del [[sigle III]] de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors [[Europa\|europeus]] va terminar sent conquistada pel [[Regne Unit]], el qual li va otorgar l'independència en l'any [[1979]].

	== Els primers pobladors ==		== Els primers pobladors ==
	Els primers pobladors de Santa ~~Llucía~~ varen ser els indígenes [[taín]]s, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de [[Sudamèrica]] entre el sigle III i el [[sigle V]]. A partir del [[sigle IX]] els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes [[carip (ètnia)\|carips]]. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals del [[sigle XV]] o a principis del [[sigle XVI]]. Donada la conveniència del seu port en [[Castries]], l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el [[sigle XVII\|XVII]], canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de [[França]] i el del [[Regne Unit]], sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any [[1814]].		Els primers pobladors de Santa Llúcia varen ser els indígenes [[taín]]s, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de [[Sudamèrica]] entre el sigle III i el [[sigle V]]. A partir del [[sigle IX]] els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes [[carip (ètnia)\|carips]]. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals del [[sigle XV]] o a principis del [[sigle XVI]]. Donada la conveniència del seu port en [[Castries]], l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el [[sigle XVII\|XVII]], canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de [[França]] i el del [[Regne Unit]], sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any [[1814]].

	== Domini britànic ==		== Domini britànic ==

Alacanti: Alacanti pàgina traslladada Història de Santa Llucía a Història de Santa Llúcia: Text reemplaça - 'Santa Llucía' a 'Santa Llúcia'

2022-10-07T18:12:56Z

Alacanti pàgina traslladada Història de Santa Llucía a Història de Santa Llúcia: Text reemplaça - 'Santa Llucía' a 'Santa Llúcia'

← Revisió anterior		Revisió de 18:12 7 oct 2022
(Sense diferències)

Alacanti: Text reemplaça - 'Santa Lucía' a 'Santa Llucía'

2022-10-07T18:07:17Z

Text reemplaça - 'Santa Lucía' a 'Santa Llucía'

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 7 oct 2022
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Época independent ==		== Época independent ==
	El [[Partit Laboriste de Santa Llucía]] (en [[Idioma anglés\|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'') va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980\|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar. A partir de l'any [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa ~~Lucía~~\|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP'').		El [[Partit Laboriste de Santa Llucía]] (en [[Idioma anglés\|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'') va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980\|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar. A partir de l'any [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa Llucía\|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP'').

	El Partit Unit dels Treballadors de Santa ~~Lucía~~ es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).		El Partit Unit dels Treballadors de Santa Llucía es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).

	En [[abril]] de [[1992]] el Partit Unit dels Treballadors va lligar la seua tercera victòria consecutiva, esta volta aumentant la seua presència en el Parlament a onze escans. Compton va renunciar finalment en [[1996]] per a donar pas al seu successor, [[Vaughan Lewis]], qui perdria les eleccions de [[1997]] front a [[Kenneth Anthony]], un exoficial de la [[Caricom]] que va conseguir 16 dels 17 escans per als laboristes.		En [[abril]] de [[1992]] el Partit Unit dels Treballadors va lligar la seua tercera victòria consecutiva, esta volta aumentant la seua presència en el Parlament a onze escans. Compton va renunciar finalment en [[1996]] per a donar pas al seu successor, [[Vaughan Lewis]], qui perdria les eleccions de [[1997]] front a [[Kenneth Anthony]], un exoficial de la [[Caricom]] que va conseguir 16 dels 17 escans per als laboristes.
Llínea 24:		Llínea 24:

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història de Santa ~~Lucía~~\| ]]		[[Categoria:Història de Santa Llucía\| ]]