Història de l'electricitat - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'nombrosos' a 'numerosos'

2023-09-26T07:22:03Z

Text reemplaça - 'nombrosos' a 'numerosos'

← Revisió anterior		Revisió de 07:22 26 set 2023
Llínea 76:		Llínea 76:
	{{principal\|Alessandro Volta\|Luigi Galvani\|Pila de Volta}}		{{principal\|Alessandro Volta\|Luigi Galvani\|Pila de Volta}}
	[[Archiu:Alessandro Volta.jpg\|thumb\|100px\|[[Alessandro Volta]] ]]		[[Archiu:Alessandro Volta.jpg\|thumb\|100px\|[[Alessandro Volta]] ]]
	El físic italià [[Alessandro Volta]] ([[1745]]-[[1827]]) [[invent]]à la [[pila voltaica\|pila]], precursora de la [[bateria elèctrica]]. En un apilament de discs de [[zinc]] i [[coure]], separats per discs de [[cartó]] humits en un [[electròlit]], i units als seus extrems per un [[Circuit elèctric\|circuit]] exterior. Volta conseguí, per primera vegada, produir [[corrent elèctric\|corrent elèctrica continua]] a voluntat.<ref name="volta">[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_volta.htm Biografia d'Alessandro Volta] Astrocosmo Chile. [15-5-2008]</ref> Dedicà la majoria de la seua vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics, inventà l'[[electròmetre]] i l'[[audiòmetre]] i escrigué ~~nombrosos~~ tractats científics. Pel seu treball en el camp de l'electricitat, [[Napoleó]] el nomenà conte en l'any [[1801]]. La unitat de [[tensió elèctrica]] o [[força electromotriu]], el [[volt]] (símbol V), rebé este nom en honor seu.<ref name="volta" />		El físic italià [[Alessandro Volta]] ([[1745]]-[[1827]]) [[invent]]à la [[pila voltaica\|pila]], precursora de la [[bateria elèctrica]]. En un apilament de discs de [[zinc]] i [[coure]], separats per discs de [[cartó]] humits en un [[electròlit]], i units als seus extrems per un [[Circuit elèctric\|circuit]] exterior. Volta conseguí, per primera vegada, produir [[corrent elèctric\|corrent elèctrica continua]] a voluntat.<ref name="volta">[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_volta.htm Biografia d'Alessandro Volta] Astrocosmo Chile. [15-5-2008]</ref> Dedicà la majoria de la seua vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics, inventà l'[[electròmetre]] i l'[[audiòmetre]] i escrigué numerosos tractats científics. Pel seu treball en el camp de l'electricitat, [[Napoleó]] el nomenà conte en l'any [[1801]]. La unitat de [[tensió elèctrica]] o [[força electromotriu]], el [[volt]] (símbol V), rebé este nom en honor seu.<ref name="volta" />

	== Principis del [[sigle XIX]]: el temps dels teòrics ==		== Principis del [[sigle XIX]]: el temps dels teòrics ==

Valencian: Text reemplaça - 'Tanmateix' a 'Ausades'

2023-09-21T01:09:12Z

Text reemplaça - 'Tanmateix' a 'Ausades'

← Revisió anterior		Revisió de 01:09 21 set 2023
Llínea 554:		Llínea 554:
	=== Làser ===		=== Làser ===
	{{principal\|Làser}}		{{principal\|Làser}}
	En l'any [[1960]] el físic nort-americà [[Charles Townes]] ([[1915]] -) realisà en l'[[Universitat Colúmbia]] el descobriment que li proporcionaria el seu bot a la fama científica: fon descrit com ''Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' ([[màser]]). ~~Tanmateix~~ fon el físic nort-americà [[Gordon Gould]] ([[1920]]-[[2005]]) qui patentà els primers làsers per a usos industrials i militars, a pesar de que hi hagué molts llitigis perqué diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories desenrollades per [[Albert Einstein\|Einstein]] sobre l'[[làser\|emissió estimulada de radiació]]. Fon aixina perqué Gould fon el científic que primer el fabricà i li posà el nom: ''Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, [[Làser\|LASER]])<ref>Alboites, Vicente[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/105/htm/sec_5.htm. Artícul tècnic sobre el LASER] omega.ilce.edu.mex [30-05-2008]</ref> ~~Tanmateix~~, fon Charles Townes a qui li fon concedit el [[premi Nobel de Física]] en [[1964]].		En l'any [[1960]] el físic nort-americà [[Charles Townes]] ([[1915]] -) realisà en l'[[Universitat Colúmbia]] el descobriment que li proporcionaria el seu bot a la fama científica: fon descrit com ''Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' ([[màser]]). Ausades fon el físic nort-americà [[Gordon Gould]] ([[1920]]-[[2005]]) qui patentà els primers làsers per a usos industrials i militars, a pesar de que hi hagué molts llitigis perqué diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories desenrollades per [[Albert Einstein\|Einstein]] sobre l'[[làser\|emissió estimulada de radiació]]. Fon aixina perqué Gould fon el científic que primer el fabricà i li posà el nom: ''Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, [[Làser\|LASER]])<ref>Alboites, Vicente[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/105/htm/sec_5.htm. Artícul tècnic sobre el LASER] omega.ilce.edu.mex [30-05-2008]</ref> Ausades, fon Charles Townes a qui li fon concedit el [[premi Nobel de Física]] en [[1964]].

	Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un mig adequat i en la mesura, la forma i la purea controlats. La mesura dels làsers varia àmpliament, des de [[diodo]]s làser microscòpics en numeroses aplicacions, al làser de cristals dopats en [[neodimi]] en una mesura similar al d'un camp de fútbol, utilisat per la [[confinament inercial\|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear\|armament nuclear]] o atre experiments físics en els que es presenten altes densitats d'energia. Des de la seua invenció en l'any [[1960]] s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de l'informació (sistemes de llectura digital dels [[disc dur\|discs durs]], els [[CD (disc)\|CD]] i els [[DVD]] i del [[còdic de barres]]), fins a anàlisis científiques i métodos de diagnòstic en medicina, aixina com la mecanisació, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>		Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un mig adequat i en la mesura, la forma i la purea controlats. La mesura dels làsers varia àmpliament, des de [[diodo]]s làser microscòpics en numeroses aplicacions, al làser de cristals dopats en [[neodimi]] en una mesura similar al d'un camp de fútbol, utilisat per la [[confinament inercial\|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear\|armament nuclear]] o atre experiments físics en els que es presenten altes densitats d'energia. Des de la seua invenció en l'any [[1960]] s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de l'informació (sistemes de llectura digital dels [[disc dur\|discs durs]], els [[CD (disc)\|CD]] i els [[DVD]] i del [[còdic de barres]]), fins a anàlisis científiques i métodos de diagnòstic en medicina, aixina com la mecanisació, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>

Valencian: Text reemplaça - 'Tóquio' a 'Tòkio'

2023-09-05T13:38:32Z

Text reemplaça - 'Tóquio' a 'Tòkio'

← Revisió anterior		Revisió de 13:38 5 set 2023
Llínea 568:		Llínea 568:
	En la [[década de 1980]] s'integraren com a propulsors de vehículs elèctrics ferroviaris els [[motor asíncron\|motors asíncrons]], i aparegueren els sistemes electrònics de regulació de potència que donaren l'impuls definitiu a l'elecció d'este tipo de tracció per les companyies ferroviàries. Les dificultats d'aplicar la tracció elèctrica en zones en climatologia extrema fan que en estos casos, se seguixca utilisant la tracció dièsel, perque la neu intensa i la seua filtració per ventiladors a les cambres d'alta tensió originen derivacions de circuits elèctrics que deixen inservibles estes locomotores mentres dure el temporal. Les baixes temperatures també afecten de diferent manera al cable de contacte de la catenària que pert la conductivitat durant intervals de temps. La fita dels trens elèctrics el constituïxen els nomenats trens d'alta velocitat en el desenroll següent:		En la [[década de 1980]] s'integraren com a propulsors de vehículs elèctrics ferroviaris els [[motor asíncron\|motors asíncrons]], i aparegueren els sistemes electrònics de regulació de potència que donaren l'impuls definitiu a l'elecció d'este tipo de tracció per les companyies ferroviàries. Les dificultats d'aplicar la tracció elèctrica en zones en climatologia extrema fan que en estos casos, se seguixca utilisant la tracció dièsel, perque la neu intensa i la seua filtració per ventiladors a les cambres d'alta tensió originen derivacions de circuits elèctrics que deixen inservibles estes locomotores mentres dure el temporal. Les baixes temperatures també afecten de diferent manera al cable de contacte de la catenària que pert la conductivitat durant intervals de temps. La fita dels trens elèctrics el constituïxen els nomenats trens d'alta velocitat en el desenroll següent:

	[[1964]] El ''[[Shinkansen]]'' o tren bala japonés fon el primer tren d'alta velocitat en utilisar un traçat propi, i s'inaugurà pels [[Jocs Olímpics de ~~Tóquio~~ 1964]]. [[1979]] Un [[tren de levitació magnètica]] s'instalà per primera vegada en [[Hamburc (estat)\|Hamburc]] per l'[[Exhibició Internacional del Transport]] (IVA 79), desenrollant patents anteriors. Hi hagué proves posteriors de trens similars en [[Anglaterra]] i actualment operen comercialment llínies en [[Japó]] i [[China]]. Es combinen en el sistema de [[monocarril]]. [[1981]] El '''Tren de Gran velocitat''' (en francés: ''[[Train à Grande Vitesse]]''), conegut com a [[TGV]], és un tipo de tren elèctric d'alta velocitat desenrollat per l'empresa francesa [[Alstom]] per fer inicialment el recorregut entre [[París]] i [[Lió]]. El TGV és un dels trens més veloços del món, operant en alguns trams a velocitats de fins a 320 km/h tenint el récort de major velocitat mijana en un servici de passagers i el de major velocitat en condicions especials de prova. En l'any [[1990]] assolí la velocitat de 515,3 km/h, i en l'any [[2007]] superà el seu propi registre en arribar als 574,8 km/h en la llínea París-Estrasburc.<ref>[http://gitel.unizar.es/contenidos/cursos/FTE/Web_Ferrocarriles/INTRODUCCION_HISTORICA(Traccion_electrica).html Història de la tracció elèctrica] gitel unizar.es [01-06-2008]</ref>		[[1964]] El ''[[Shinkansen]]'' o tren bala japonés fon el primer tren d'alta velocitat en utilisar un traçat propi, i s'inaugurà pels [[Jocs Olímpics de Tòkio 1964]]. [[1979]] Un [[tren de levitació magnètica]] s'instalà per primera vegada en [[Hamburc (estat)\|Hamburc]] per l'[[Exhibició Internacional del Transport]] (IVA 79), desenrollant patents anteriors. Hi hagué proves posteriors de trens similars en [[Anglaterra]] i actualment operen comercialment llínies en [[Japó]] i [[China]]. Es combinen en el sistema de [[monocarril]]. [[1981]] El '''Tren de Gran velocitat''' (en francés: ''[[Train à Grande Vitesse]]''), conegut com a [[TGV]], és un tipo de tren elèctric d'alta velocitat desenrollat per l'empresa francesa [[Alstom]] per fer inicialment el recorregut entre [[París]] i [[Lió]]. El TGV és un dels trens més veloços del món, operant en alguns trams a velocitats de fins a 320 km/h tenint el récort de major velocitat mijana en un servici de passagers i el de major velocitat en condicions especials de prova. En l'any [[1990]] assolí la velocitat de 515,3 km/h, i en l'any [[2007]] superà el seu propi registre en arribar als 574,8 km/h en la llínea París-Estrasburc.<ref>[http://gitel.unizar.es/contenidos/cursos/FTE/Web_Ferrocarriles/INTRODUCCION_HISTORICA(Traccion_electrica).html Història de la tracció elèctrica] gitel unizar.es [01-06-2008]</ref>

	=== Electromedicina ===		=== Electromedicina ===

Valencian: Text reemplaça - 'Estrasburg' a 'Estrasburc'

2023-09-02T18:47:35Z

Text reemplaça - 'Estrasburg' a 'Estrasburc'

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 2 set 2023
Llínea 568:		Llínea 568:
	En la [[década de 1980]] s'integraren com a propulsors de vehículs elèctrics ferroviaris els [[motor asíncron\|motors asíncrons]], i aparegueren els sistemes electrònics de regulació de potència que donaren l'impuls definitiu a l'elecció d'este tipo de tracció per les companyies ferroviàries. Les dificultats d'aplicar la tracció elèctrica en zones en climatologia extrema fan que en estos casos, se seguixca utilisant la tracció dièsel, perque la neu intensa i la seua filtració per ventiladors a les cambres d'alta tensió originen derivacions de circuits elèctrics que deixen inservibles estes locomotores mentres dure el temporal. Les baixes temperatures també afecten de diferent manera al cable de contacte de la catenària que pert la conductivitat durant intervals de temps. La fita dels trens elèctrics el constituïxen els nomenats trens d'alta velocitat en el desenroll següent:		En la [[década de 1980]] s'integraren com a propulsors de vehículs elèctrics ferroviaris els [[motor asíncron\|motors asíncrons]], i aparegueren els sistemes electrònics de regulació de potència que donaren l'impuls definitiu a l'elecció d'este tipo de tracció per les companyies ferroviàries. Les dificultats d'aplicar la tracció elèctrica en zones en climatologia extrema fan que en estos casos, se seguixca utilisant la tracció dièsel, perque la neu intensa i la seua filtració per ventiladors a les cambres d'alta tensió originen derivacions de circuits elèctrics que deixen inservibles estes locomotores mentres dure el temporal. Les baixes temperatures també afecten de diferent manera al cable de contacte de la catenària que pert la conductivitat durant intervals de temps. La fita dels trens elèctrics el constituïxen els nomenats trens d'alta velocitat en el desenroll següent:

	[[1964]] El ''[[Shinkansen]]'' o tren bala japonés fon el primer tren d'alta velocitat en utilisar un traçat propi, i s'inaugurà pels [[Jocs Olímpics de Tóquio 1964]]. [[1979]] Un [[tren de levitació magnètica]] s'instalà per primera vegada en [[Hamburc (estat)\|Hamburc]] per l'[[Exhibició Internacional del Transport]] (IVA 79), desenrollant patents anteriors. Hi hagué proves posteriors de trens similars en [[Anglaterra]] i actualment operen comercialment llínies en [[Japó]] i [[China]]. Es combinen en el sistema de [[monocarril]]. [[1981]] El '''Tren de Gran velocitat''' (en francés: ''[[Train à Grande Vitesse]]''), conegut com a [[TGV]], és un tipo de tren elèctric d'alta velocitat desenrollat per l'empresa francesa [[Alstom]] per fer inicialment el recorregut entre [[París]] i [[Lió]]. El TGV és un dels trens més veloços del món, operant en alguns trams a velocitats de fins a 320 km/h tenint el récort de major velocitat mijana en un servici de passagers i el de major velocitat en condicions especials de prova. En l'any [[1990]] assolí la velocitat de 515,3 km/h, i en l'any [[2007]] superà el seu propi registre en arribar als 574,8 km/h en la llínea París-~~Estrasburg~~.<ref>[http://gitel.unizar.es/contenidos/cursos/FTE/Web_Ferrocarriles/INTRODUCCION_HISTORICA(Traccion_electrica).html Història de la tracció elèctrica] gitel unizar.es [01-06-2008]</ref>		[[1964]] El ''[[Shinkansen]]'' o tren bala japonés fon el primer tren d'alta velocitat en utilisar un traçat propi, i s'inaugurà pels [[Jocs Olímpics de Tóquio 1964]]. [[1979]] Un [[tren de levitació magnètica]] s'instalà per primera vegada en [[Hamburc (estat)\|Hamburc]] per l'[[Exhibició Internacional del Transport]] (IVA 79), desenrollant patents anteriors. Hi hagué proves posteriors de trens similars en [[Anglaterra]] i actualment operen comercialment llínies en [[Japó]] i [[China]]. Es combinen en el sistema de [[monocarril]]. [[1981]] El '''Tren de Gran velocitat''' (en francés: ''[[Train à Grande Vitesse]]''), conegut com a [[TGV]], és un tipo de tren elèctric d'alta velocitat desenrollat per l'empresa francesa [[Alstom]] per fer inicialment el recorregut entre [[París]] i [[Lió]]. El TGV és un dels trens més veloços del món, operant en alguns trams a velocitats de fins a 320 km/h tenint el récort de major velocitat mijana en un servici de passagers i el de major velocitat en condicions especials de prova. En l'any [[1990]] assolí la velocitat de 515,3 km/h, i en l'any [[2007]] superà el seu propi registre en arribar als 574,8 km/h en la llínea París-Estrasburc.<ref>[http://gitel.unizar.es/contenidos/cursos/FTE/Web_Ferrocarriles/INTRODUCCION_HISTORICA(Traccion_electrica).html Història de la tracció elèctrica] gitel unizar.es [01-06-2008]</ref>

	=== Electromedicina ===		=== Electromedicina ===

Llana: /* Referències */

2023-03-20T22:07:53Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 22:07 20 març 2023
Llínea 605:		Llínea 605:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències\|2}}		{{referències\|2}}

			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Tecnologia]]		[[Categoria:Tecnologia]]
	[[Categoria:Electricitat]]		[[Categoria:Electricitat]]
	[[Categoria:Història de la física\|Electricitat]]		[[Categoria:Història de la física\|Electricitat]]

Valencian: Text reemplaça - 'Iraq' a 'Irac'

2022-10-19T16:08:58Z

Text reemplaça - 'Iraq' a 'Irac'

← Revisió anterior		Revisió de 16:08 19 oct 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	Una de les seues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia\|filòsof]] [[antiga Grècia\|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que fregant una vara d'àmbar en una pell o en llana, s'obtenien chicotetes [[Càrrega elèctrica\|càrregues]] ([[efecte triboelèctric]]) que atreen chicotets objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una purna. Prop de l'antiga ciutat grega de [[Magnèsia (Tessàlia)\|Magnèsia]] es trobaven les denominades [[Òxit de magnesi\|pedres de Magnèsia]], que incloïen [[magnetita]]. Els antics grecs varen observar que els trossos d'este material s'atreen entre si, i també atreen chicotets objectes de [[ferro]]. Les paraules ''magneto'' – equivalent al terme [[valencià]] [[imant]] – i [[magnetisme]] deriven d'este topònim.		Una de les seues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia\|filòsof]] [[antiga Grècia\|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que fregant una vara d'àmbar en una pell o en llana, s'obtenien chicotetes [[Càrrega elèctrica\|càrregues]] ([[efecte triboelèctric]]) que atreen chicotets objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una purna. Prop de l'antiga ciutat grega de [[Magnèsia (Tessàlia)\|Magnèsia]] es trobaven les denominades [[Òxit de magnesi\|pedres de Magnèsia]], que incloïen [[magnetita]]. Els antics grecs varen observar que els trossos d'este material s'atreen entre si, i també atreen chicotets objectes de [[ferro]]. Les paraules ''magneto'' – equivalent al terme [[valencià]] [[imant]] – i [[magnetisme]] deriven d'este topònim.

	L'electricitat evolucionà històricament des de la simple percepció del fenomen, al seu tractament científic, que no es faria sistemàtic fins al [[sigle XVIII]]. Es varen registrar a lo llarc de l'[[edat antiga]] i la [[edat mija\|mija]] atres observacions aïllades i simples especulacions, aixina com intuïcions mèdiques (us de [[Anguila elèctrica\|peixos elèctrics]] en malalties com la [[gota (malaltia)\|gota]] i el [[mal de cap]]) referides per autors com [[Plini el Vell]] i [[Escriboni Llarg]], o objectes arqueològics d'interpretació discutible, com la [[bateria de Bagdad]], un objecte trobat en [[~~Iraq~~]] en l'any [[1938]], datat al voltant de l'any [[250 a. C.]], que s'assembla a una cela electroquímica. No s'han trobat documents que en demostren l'utilisació, encara que hi ha atres descripcions anacròniques de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.		L'electricitat evolucionà històricament des de la simple percepció del fenomen, al seu tractament científic, que no es faria sistemàtic fins al [[sigle XVIII]]. Es varen registrar a lo llarc de l'[[edat antiga]] i la [[edat mija\|mija]] atres observacions aïllades i simples especulacions, aixina com intuïcions mèdiques (us de [[Anguila elèctrica\|peixos elèctrics]] en malalties com la [[gota (malaltia)\|gota]] i el [[mal de cap]]) referides per autors com [[Plini el Vell]] i [[Escriboni Llarg]], o objectes arqueològics d'interpretació discutible, com la [[bateria de Bagdad]], un objecte trobat en [[Irac]] en l'any [[1938]], datat al voltant de l'any [[250 a. C.]], que s'assembla a una cela electroquímica. No s'han trobat documents que en demostren l'utilisació, encara que hi ha atres descripcions anacròniques de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.

	Estes especulacions i registres fragmentaris són el tractament quasi exclusiu (en la notable excepció de l'us del magnetisme per a la [[brúixola]]) que hi ha des de l'[[Història Antiga\|antiguetat]] fins a la [[Revolució científica]] del [[sigle XVII]]; encara que encara llavors, passa a ser no més que un espectàcul per a exhibir en els salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realisades per investigadors sistemàtics com [[William Gilbert]], [[Otto von Guericke]], [[Du Fay]], [[Pieter van Musschenbroek]] ([[Ampolla de Leiden]]) o [[William Watson]]. Les observacions someses al método científic varen escomençar a donar els seus fruits en [[Luigi Galvani]], [[Alessandro Volta]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] o [[Benjamin Franklin]], proseguides a començaments del [[sigle XIX]] per [[André-Marie Ampère]], [[Michael Faraday]] o [[Georg Ohm]]. Els noms d'alguns d'estos pioners varen acabar donant nom a numeroses unitats utilisades hui dia en la mesura de les diferents magnituts del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va conseguir per mig de la seua unificació en el magnetisme en un únic [[Electromagnetisme\|fenomen electromagnètic]] descrit per les [[equacions de Maxwell]] ([[1861]]-[[1865]]).		Estes especulacions i registres fragmentaris són el tractament quasi exclusiu (en la notable excepció de l'us del magnetisme per a la [[brúixola]]) que hi ha des de l'[[Història Antiga\|antiguetat]] fins a la [[Revolució científica]] del [[sigle XVII]]; encara que encara llavors, passa a ser no més que un espectàcul per a exhibir en els salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realisades per investigadors sistemàtics com [[William Gilbert]], [[Otto von Guericke]], [[Du Fay]], [[Pieter van Musschenbroek]] ([[Ampolla de Leiden]]) o [[William Watson]]. Les observacions someses al método científic varen escomençar a donar els seus fruits en [[Luigi Galvani]], [[Alessandro Volta]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] o [[Benjamin Franklin]], proseguides a començaments del [[sigle XIX]] per [[André-Marie Ampère]], [[Michael Faraday]] o [[Georg Ohm]]. Els noms d'alguns d'estos pioners varen acabar donant nom a numeroses unitats utilisades hui dia en la mesura de les diferents magnituts del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va conseguir per mig de la seua unificació en el magnetisme en un únic [[Electromagnetisme\|fenomen electromagnètic]] descrit per les [[equacions de Maxwell]] ([[1861]]-[[1865]]).

Valencian: Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc'

2022-07-05T21:50:54Z

Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc'

Mostrar els canvis

Valencian: Text reemplaça - 'desenrollament' a 'desenroll'

2022-06-30T17:53:42Z

Text reemplaça - 'desenrollament' a 'desenroll'

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 30 jun 2022
Llínea 595:		Llínea 595:
	Un satèlit actua bàsicament com un repetidor situat en l'espai: rep les senyals enviades des de l'estació terrestre i les remet a un atre satèlit o de tornada als receptors terrestres. Els satèlits són posats en òrbita per mig de coets espacials que els situen circumdant la [[Terra]] a distàncies relativament propenques fora de l'atmòsfera. Les antenes utilisades preferentment en les comunicacions via satèlit són les [[antena parabòlica\|antenes parabòliques]], cada vegada més freqüents en les terraces i teulades de les ciutats. Tenen forma de paràbola i la particularitat que les senyals que incidixen sobre la seua superfície es reflectixen i incidixen sobre el foco de la paràbola, a on es troba l'element receptor.		Un satèlit actua bàsicament com un repetidor situat en l'espai: rep les senyals enviades des de l'estació terrestre i les remet a un atre satèlit o de tornada als receptors terrestres. Els satèlits són posats en òrbita per mig de coets espacials que els situen circumdant la [[Terra]] a distàncies relativament propenques fora de l'atmòsfera. Les antenes utilisades preferentment en les comunicacions via satèlit són les [[antena parabòlica\|antenes parabòliques]], cada vegada més freqüents en les terraces i teulades de les ciutats. Tenen forma de paràbola i la particularitat que les senyals que incidixen sobre la seua superfície es reflectixen i incidixen sobre el foco de la paràbola, a on es troba l'element receptor.

	En la posada en marcha dels satèlits de comunicacions ha segut possible dispondre de molts canals de [[televisió]], l'impressionant ~~desenrollament~~ de la [[teléfon mòvil\|telefonia mòvil]] i d'[[Internet]]. '''Internet''' és un método d'interconexió descentralisada de [[xarxa d'ordenadors\|xàrcies d'ordenadors]] implementat en un conjunt de [[protocol de xarxa\|protocols]] denominat [[TCP/IP]] i garantix que xàrcies físiques [[heterogeneïtat\|heterogénees]] funcionen com una ret llògica única, d'abast mundial. Els seus orígens es remonten a l'any [[1969]], quan s'establí la primera conexió d'ordenadors, coneguda com a [[ARPANET]], entre tres universitats en [[Califòrnia]] i una en [[Utah]] ([[Estats Units]]).		En la posada en marcha dels satèlits de comunicacions ha segut possible dispondre de molts canals de [[televisió]], l'impressionant desenroll de la [[teléfon mòvil\|telefonia mòvil]] i d'[[Internet]]. '''Internet''' és un método d'interconexió descentralisada de [[xarxa d'ordenadors\|xàrcies d'ordenadors]] implementat en un conjunt de [[protocol de xarxa\|protocols]] denominat [[TCP/IP]] i garantix que xàrcies físiques [[heterogeneïtat\|heterogénees]] funcionen com una ret llògica única, d'abast mundial. Els seus orígens es remonten a l'any [[1969]], quan s'establí la primera conexió d'ordenadors, coneguda com a [[ARPANET]], entre tres universitats en [[Califòrnia]] i una en [[Utah]] ([[Estats Units]]).

	El [[sigle XXI]] està vivint els començaments de la interconexió total a la que convergixen les telecomunicacions, a través de tot tipo de dispositius cada vegada més ràpits, més compactes, més poderosos i multifuncionals. Ya no és necessari establir enllaços físics entre dos punts per transmetre l'informació d'un punt a un atre. A causa de la gran [[velocitat de la llum\|velocitat de propagació]] de les ones electromagnètiques, els mensages enviats des de qualsevol punt de la superfície terrestre o de la seua atmòsfera es reben simultàneament a qualsevol atre.		El [[sigle XXI]] està vivint els començaments de la interconexió total a la que convergixen les telecomunicacions, a través de tot tipo de dispositius cada vegada més ràpits, més compactes, més poderosos i multifuncionals. Ya no és necessari establir enllaços físics entre dos punts per transmetre l'informació d'un punt a un atre. A causa de la gran [[velocitat de la llum\|velocitat de propagació]] de les ones electromagnètiques, els mensages enviats des de qualsevol punt de la superfície terrestre o de la seua atmòsfera es reben simultàneament a qualsevol atre.

Valencian: Text reemplaça - 'cerca ' a 'busca '

2022-06-30T17:34:34Z

Text reemplaça - 'cerca ' a 'busca '

← Revisió anterior		Revisió de 17:34 30 jun 2022
Llínea 548:		Llínea 548:
	La [[robòtica]] és una branca de la [[tecnologia]] (i que integra l'[[àlgebra]], els [[autòmat programable\|autòmats programables]], les [[màquina d'estats\|màquines d'estats]], la [[mecànica]], l'[[electrònica]] i l'[[informàtica]]), que estudia el disseny i construcció de màquines capaços de complir tasques repetitives, tasques en les quals cal una alta precisió, tasques perilloses pel home o tasques no realisables sense intervenció d'una màquina. Estes màquines, els ''robots'' mantenen la conexió de retroalimentació inteligent entre el sentit i l'acció directa baix el control d'un [[ordenador]] prèviament programat en les tasques que ha de realisar. Les accions d'este tipo de robots són generalment dutes a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Cap a l'any [[1942]], [[Isaac Asimov]]<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/asimov.htm Biografia d'Isaac Asimov] biografíasyvidas.com [30-005-2008]</ref> dóna una versió humanisada a través de la seua coneguda série de relats, en els quals introduïx per primera vegada el terme ''robòtica'' en el sentit de disciplina científica encarregada de construir i programar robots. Ademés, est autor planteja que les accions que desenrolla un robot han de ser dirigides per una série de regles morals, nomenades les [[Tres lleis de la robòtica]].		La [[robòtica]] és una branca de la [[tecnologia]] (i que integra l'[[àlgebra]], els [[autòmat programable\|autòmats programables]], les [[màquina d'estats\|màquines d'estats]], la [[mecànica]], l'[[electrònica]] i l'[[informàtica]]), que estudia el disseny i construcció de màquines capaços de complir tasques repetitives, tasques en les quals cal una alta precisió, tasques perilloses pel home o tasques no realisables sense intervenció d'una màquina. Estes màquines, els ''robots'' mantenen la conexió de retroalimentació inteligent entre el sentit i l'acció directa baix el control d'un [[ordenador]] prèviament programat en les tasques que ha de realisar. Les accions d'este tipo de robots són generalment dutes a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Cap a l'any [[1942]], [[Isaac Asimov]]<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/asimov.htm Biografia d'Isaac Asimov] biografíasyvidas.com [30-005-2008]</ref> dóna una versió humanisada a través de la seua coneguda série de relats, en els quals introduïx per primera vegada el terme ''robòtica'' en el sentit de disciplina científica encarregada de construir i programar robots. Ademés, est autor planteja que les accions que desenrolla un robot han de ser dirigides per una série de regles morals, nomenades les [[Tres lleis de la robòtica]].

	Els robots són utilisats hui en dia per a dur a terme tasques brutes, perilloses, difícils, repetitives o esmussades pels humans. Això usualment pren la forma d'un [[robot industrial]] utilisat en les llínies de producció. Atres aplicacions inclouen la neteja de [[residus tòxics]], [[exploració espacial]], [[mineria]], ~~cerca~~ i rescat de persones i localisació de mines terrestres. La [[manufactura]] contínua sent el principal mercat a on els robots són utilisats. En particular, robots articulats (similars en capacitat de moviment a un braç humà) són els més utilisats comunment. Les aplicacions inclouen soldadura, pintat i càrrega de maquinària.		Els robots són utilisats hui en dia per a dur a terme tasques brutes, perilloses, difícils, repetitives o esmussades pels humans. Això usualment pren la forma d'un [[robot industrial]] utilisat en les llínies de producció. Atres aplicacions inclouen la neteja de [[residus tòxics]], [[exploració espacial]], [[mineria]], busca i rescat de persones i localisació de mines terrestres. La [[manufactura]] contínua sent el principal mercat a on els robots són utilisats. En particular, robots articulats (similars en capacitat de moviment a un braç humà) són els més utilisats comunment. Les aplicacions inclouen soldadura, pintat i càrrega de maquinària.

	L'[[indústria automotriu]] ha aprofitat esta nova tecnologia a on els robots han segut programats per reemplaçar el treball dels humans en moltes tasques repetitives. Recentment, s'ha conseguit un gran avanç en els robots dedicat a la [[medicina]] que utilisa robots d'última generació en procediments de [[cirugia invasiva]] mínima. L'automatisació de laboratoris també és una àrea en creiximent. Els robots semblen estar abaratint-se, tot relacionat en la miniaturisació dels components electrònics que s'utilisen per controlar-los. També, molts robots són dissenyats en [[simulador]]s molt abans que siguen construïts i interaccionen en ambients físics reals.<ref>Pérez Cordero, Víctor Hugo[http://web.archive.org/20020209203455/www.geocities.com/Eureka/Office/4595/robotica.html La robòtica] Geocities.com [26-05-2008]</ref>		L'[[indústria automotriu]] ha aprofitat esta nova tecnologia a on els robots han segut programats per reemplaçar el treball dels humans en moltes tasques repetitives. Recentment, s'ha conseguit un gran avanç en els robots dedicat a la [[medicina]] que utilisa robots d'última generació en procediments de [[cirugia invasiva]] mínima. L'automatisació de laboratoris també és una àrea en creiximent. Els robots semblen estar abaratint-se, tot relacionat en la miniaturisació dels components electrònics que s'utilisen per controlar-los. També, molts robots són dissenyats en [[simulador]]s molt abans que siguen construïts i interaccionen en ambients físics reals.<ref>Pérez Cordero, Víctor Hugo[http://web.archive.org/20020209203455/www.geocities.com/Eureka/Office/4595/robotica.html La robòtica] Geocities.com [26-05-2008]</ref>

Valencian: Text reemplaça - 'd'images' a 'd'imàgens'

2022-06-23T17:48:34Z

Text reemplaça - 'd'images' a 'd'imàgens'

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 23 jun 2022
Llínea 419:		Llínea 419:
	Emigrà als [[Estats Units]] i començà a treballar en els laboratoris de la Westinghouse Electric and Manufacturing Company, en [[Pittsburgh]]. En la Westinghouse tingué llibertat per a continuar en els seus proyectes personals, és dir, els seus treballs sobre la televisió, especialment sobre l'[[iconoscopi]] (1923), un dispositiu que convertia imàgens òptiques en senyals elèctrics.		Emigrà als [[Estats Units]] i començà a treballar en els laboratoris de la Westinghouse Electric and Manufacturing Company, en [[Pittsburgh]]. En la Westinghouse tingué llibertat per a continuar en els seus proyectes personals, és dir, els seus treballs sobre la televisió, especialment sobre l'[[iconoscopi]] (1923), un dispositiu que convertia imàgens òptiques en senyals elèctrics.

	Un atre dels seus invents, que possibilità una televisió totalment electrònica, fon el [[cinescopi]] que transformava les senyals elèctriques de l'iconoscopi en imàgens visibles, encara que de baixa resolució. Els treballs d'investigació de Zworikin i del seu grup de colaboradors no es llimitaren només a la televisió, abastaren molts atres aspectes de l'electrònica, sobretot els relacionats en l'òptica. La seua activitat en este camp permeté el desenroll de dispositius tan importants com els tubs d'~~images~~ i multiplicadors secundaris d'emissió de diferents tipos. Una gran cantitat		Un atre dels seus invents, que possibilità una televisió totalment electrònica, fon el [[cinescopi]] que transformava les senyals elèctriques de l'iconoscopi en imàgens visibles, encara que de baixa resolució. Els treballs d'investigació de Zworikin i del seu grup de colaboradors no es llimitaren només a la televisió, abastaren molts atres aspectes de l'electrònica, sobretot els relacionats en l'òptica. La seua activitat en este camp permeté el desenroll de dispositius tan importants com els tubs d'imàgens i multiplicadors secundaris d'emissió de diferents tipos. Una gran cantitat
	d'aparells electrònics militars utilisats en la [[Segona Guerra Mundial]] són resultat directe de les investigacions de Zworikin i dels seus colaboradors, que també participàren en l'invenció del [[microscopi electrònic]].<ref>[http://j.orellana.free.fr/textos Biografia de Vladímir Zworikin] Orellana.free.fr. [10-06-2008]</ref>		d'aparells electrònics militars utilisats en la [[Segona Guerra Mundial]] són resultat directe de les investigacions de Zworikin i dels seus colaboradors, que també participàren en l'invenció del [[microscopi electrònic]].<ref>[http://j.orellana.free.fr/textos Biografia de Vladímir Zworikin] Orellana.free.fr. [10-06-2008]</ref>

← Revisió anterior		Revisió de 16:08 19 oct 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	Una de les seues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia\|filòsof]] [[antiga Grècia\|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que fregant una vara d'àmbar en una pell o en llana, s'obtenien chicotetes [[Càrrega elèctrica\|càrregues]] ([[efecte triboelèctric]]) que atreen chicotets objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una purna. Prop de l'antiga ciutat grega de [[Magnèsia (Tessàlia)\|Magnèsia]] es trobaven les denominades [[Òxit de magnesi\|pedres de Magnèsia]], que incloïen [[magnetita]]. Els antics grecs varen observar que els trossos d'este material s'atreen entre si, i també atreen chicotets objectes de [[ferro]]. Les paraules ''magneto'' – equivalent al terme [[valencià]] [[imant]] – i [[magnetisme]] deriven d'este topònim.		Una de les seues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia\|filòsof]] [[antiga Grècia\|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que fregant una vara d'àmbar en una pell o en llana, s'obtenien chicotetes [[Càrrega elèctrica\|càrregues]] ([[efecte triboelèctric]]) que atreen chicotets objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una purna. Prop de l'antiga ciutat grega de [[Magnèsia (Tessàlia)\|Magnèsia]] es trobaven les denominades [[Òxit de magnesi\|pedres de Magnèsia]], que incloïen [[magnetita]]. Els antics grecs varen observar que els trossos d'este material s'atreen entre si, i també atreen chicotets objectes de [[ferro]]. Les paraules ''magneto'' – equivalent al terme [[valencià]] [[imant]] – i [[magnetisme]] deriven d'este topònim.

	L'electricitat evolucionà històricament des de la simple percepció del fenomen, al seu tractament científic, que no es faria sistemàtic fins al [[sigle XVIII]]. Es varen registrar a lo llarc de l'[[edat antiga]] i la [[edat mija\|mija]] atres observacions aïllades i simples especulacions, aixina com intuïcions mèdiques (us de [[Anguila elèctrica\|peixos elèctrics]] en malalties com la [[gota (malaltia)\|gota]] i el [[mal de cap]]) referides per autors com [[Plini el Vell]] i [[Escriboni Llarg]], o objectes arqueològics d'interpretació discutible, com la [[bateria de Bagdad]], un objecte trobat en [[~~Iraq~~]] en l'any [[1938]], datat al voltant de l'any [[250 a. C.]], que s'assembla a una cela electroquímica. No s'han trobat documents que en demostren l'utilisació, encara que hi ha atres descripcions anacròniques de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.		L'electricitat evolucionà històricament des de la simple percepció del fenomen, al seu tractament científic, que no es faria sistemàtic fins al [[sigle XVIII]]. Es varen registrar a lo llarc de l'[[edat antiga]] i la [[edat mija\|mija]] atres observacions aïllades i simples especulacions, aixina com intuïcions mèdiques (us de [[Anguila elèctrica\|peixos elèctrics]] en malalties com la [[gota (malaltia)\|gota]] i el [[mal de cap]]) referides per autors com [[Plini el Vell]] i [[Escriboni Llarg]], o objectes arqueològics d'interpretació discutible, com la [[bateria de Bagdad]], un objecte trobat en [[Irac]] en l'any [[1938]], datat al voltant de l'any [[250 a. C.]], que s'assembla a una cela electroquímica. No s'han trobat documents que en demostren l'utilisació, encara que hi ha atres descripcions anacròniques de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.

	Estes especulacions i registres fragmentaris són el tractament quasi exclusiu (en la notable excepció de l'us del magnetisme per a la [[brúixola]]) que hi ha des de l'[[Història Antiga\|antiguetat]] fins a la [[Revolució científica]] del [[sigle XVII]]; encara que encara llavors, passa a ser no més que un espectàcul per a exhibir en els salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realisades per investigadors sistemàtics com [[William Gilbert]], [[Otto von Guericke]], [[Du Fay]], [[Pieter van Musschenbroek]] ([[Ampolla de Leiden]]) o [[William Watson]]. Les observacions someses al método científic varen escomençar a donar els seus fruits en [[Luigi Galvani]], [[Alessandro Volta]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] o [[Benjamin Franklin]], proseguides a començaments del [[sigle XIX]] per [[André-Marie Ampère]], [[Michael Faraday]] o [[Georg Ohm]]. Els noms d'alguns d'estos pioners varen acabar donant nom a numeroses unitats utilisades hui dia en la mesura de les diferents magnituts del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va conseguir per mig de la seua unificació en el magnetisme en un únic [[Electromagnetisme\|fenomen electromagnètic]] descrit per les [[equacions de Maxwell]] ([[1861]]-[[1865]]).		Estes especulacions i registres fragmentaris són el tractament quasi exclusiu (en la notable excepció de l'us del magnetisme per a la [[brúixola]]) que hi ha des de l'[[Història Antiga\|antiguetat]] fins a la [[Revolució científica]] del [[sigle XVII]]; encara que encara llavors, passa a ser no més que un espectàcul per a exhibir en els salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realisades per investigadors sistemàtics com [[William Gilbert]], [[Otto von Guericke]], [[Du Fay]], [[Pieter van Musschenbroek]] ([[Ampolla de Leiden]]) o [[William Watson]]. Les observacions someses al método científic varen escomençar a donar els seus fruits en [[Luigi Galvani]], [[Alessandro Volta]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] o [[Benjamin Franklin]], proseguides a començaments del [[sigle XIX]] per [[André-Marie Ampère]], [[Michael Faraday]] o [[Georg Ohm]]. Els noms d'alguns d'estos pioners varen acabar donant nom a numeroses unitats utilisades hui dia en la mesura de les diferents magnituts del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va conseguir per mig de la seua unificació en el magnetisme en un únic [[Electromagnetisme\|fenomen electromagnètic]] descrit per les [[equacions de Maxwell]] ([[1861]]-[[1865]]).

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 30 jun 2022
Llínea 595:		Llínea 595:
	Un satèlit actua bàsicament com un repetidor situat en l'espai: rep les senyals enviades des de l'estació terrestre i les remet a un atre satèlit o de tornada als receptors terrestres. Els satèlits són posats en òrbita per mig de coets espacials que els situen circumdant la [[Terra]] a distàncies relativament propenques fora de l'atmòsfera. Les antenes utilisades preferentment en les comunicacions via satèlit són les [[antena parabòlica\|antenes parabòliques]], cada vegada més freqüents en les terraces i teulades de les ciutats. Tenen forma de paràbola i la particularitat que les senyals que incidixen sobre la seua superfície es reflectixen i incidixen sobre el foco de la paràbola, a on es troba l'element receptor.		Un satèlit actua bàsicament com un repetidor situat en l'espai: rep les senyals enviades des de l'estació terrestre i les remet a un atre satèlit o de tornada als receptors terrestres. Els satèlits són posats en òrbita per mig de coets espacials que els situen circumdant la [[Terra]] a distàncies relativament propenques fora de l'atmòsfera. Les antenes utilisades preferentment en les comunicacions via satèlit són les [[antena parabòlica\|antenes parabòliques]], cada vegada més freqüents en les terraces i teulades de les ciutats. Tenen forma de paràbola i la particularitat que les senyals que incidixen sobre la seua superfície es reflectixen i incidixen sobre el foco de la paràbola, a on es troba l'element receptor.

	En la posada en marcha dels satèlits de comunicacions ha segut possible dispondre de molts canals de [[televisió]], l'impressionant ~~desenrollament~~ de la [[teléfon mòvil\|telefonia mòvil]] i d'[[Internet]]. '''Internet''' és un método d'interconexió descentralisada de [[xarxa d'ordenadors\|xàrcies d'ordenadors]] implementat en un conjunt de [[protocol de xarxa\|protocols]] denominat [[TCP/IP]] i garantix que xàrcies físiques [[heterogeneïtat\|heterogénees]] funcionen com una ret llògica única, d'abast mundial. Els seus orígens es remonten a l'any [[1969]], quan s'establí la primera conexió d'ordenadors, coneguda com a [[ARPANET]], entre tres universitats en [[Califòrnia]] i una en [[Utah]] ([[Estats Units]]).		En la posada en marcha dels satèlits de comunicacions ha segut possible dispondre de molts canals de [[televisió]], l'impressionant desenroll de la [[teléfon mòvil\|telefonia mòvil]] i d'[[Internet]]. '''Internet''' és un método d'interconexió descentralisada de [[xarxa d'ordenadors\|xàrcies d'ordenadors]] implementat en un conjunt de [[protocol de xarxa\|protocols]] denominat [[TCP/IP]] i garantix que xàrcies físiques [[heterogeneïtat\|heterogénees]] funcionen com una ret llògica única, d'abast mundial. Els seus orígens es remonten a l'any [[1969]], quan s'establí la primera conexió d'ordenadors, coneguda com a [[ARPANET]], entre tres universitats en [[Califòrnia]] i una en [[Utah]] ([[Estats Units]]).

	El [[sigle XXI]] està vivint els començaments de la interconexió total a la que convergixen les telecomunicacions, a través de tot tipo de dispositius cada vegada més ràpits, més compactes, més poderosos i multifuncionals. Ya no és necessari establir enllaços físics entre dos punts per transmetre l'informació d'un punt a un atre. A causa de la gran [[velocitat de la llum\|velocitat de propagació]] de les ones electromagnètiques, els mensages enviats des de qualsevol punt de la superfície terrestre o de la seua atmòsfera es reben simultàneament a qualsevol atre.		El [[sigle XXI]] està vivint els començaments de la interconexió total a la que convergixen les telecomunicacions, a través de tot tipo de dispositius cada vegada més ràpits, més compactes, més poderosos i multifuncionals. Ya no és necessari establir enllaços físics entre dos punts per transmetre l'informació d'un punt a un atre. A causa de la gran [[velocitat de la llum\|velocitat de propagació]] de les ones electromagnètiques, els mensages enviats des de qualsevol punt de la superfície terrestre o de la seua atmòsfera es reben simultàneament a qualsevol atre.