Història de la ciència - Historial de revisions

Caro de Segeda en 09:09 30 març 2026

2026-03-30T09:09:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:09 30 març 2026
Llínea 89:		Llínea 89:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

			{{Història de la ciència}}

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història de la ciència\| ]]		[[Categoria:Història de la ciència\| ]]

Lluísm en 13:09 9 dec 2025

2025-12-09T13:09:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:09 9 dec 2025
Llínea 86:		Llínea 86:
	* [[Ciència migeval]]		* [[Ciència migeval]]
	* [[Canvi conceptual]]		* [[Canvi conceptual]]

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Lluísm en 17:50 2 set 2025

2025-09-02T17:50:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:50 2 set 2025
Llínea 83:		Llínea 83:
	* [[René Taton]]		* [[René Taton]]

	== ~~Artículs relacionats~~ ==		== Vore també ==
	* [[Ciència migeval]]		* [[Ciència migeval]]
	* [[Canvi conceptual]]		* [[Canvi conceptual]]

Valencian: Text reemplaça - 'cop ' a 'colp '

2025-08-08T10:14:53Z

Text reemplaça - 'cop ' a 'colp '

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 8 ago 2025
Llínea 43:		Llínea 43:
	En el camp de la medicina, varen aportar complets tractats d'anatomia i tècniques de cirugia. Demòcrit va afirmar que tota la matèria, inclosa la viva, estava formada per [[àtoms]]. Els meges grecs practicaven la dissecció de cadàvers i varen descobrir l'existència del sistema nerviós.		En el camp de la medicina, varen aportar complets tractats d'anatomia i tècniques de cirugia. Demòcrit va afirmar que tota la matèria, inclosa la viva, estava formada per [[àtoms]]. Els meges grecs practicaven la dissecció de cadàvers i varen descobrir l'existència del sistema nerviós.

	[[Antiga Roma\|Roma]] heretà la ciència grega i va desenrollar les seues aplicacions pràctiques, especialment en l'ingenieria. El tractat de Tolomeu sobre astronomia, per eixemple, és un compendi del coneiximent clàssic sobre l'univers. [[Galè]], per la seua banda, va continuar les investigacions mèdiques gregues i va afirmar per primer ~~cop~~ que les artèries transportaven la sanc.		[[Antiga Roma\|Roma]] heretà la ciència grega i va desenrollar les seues aplicacions pràctiques, especialment en l'ingenieria. El tractat de Tolomeu sobre astronomia, per eixemple, és un compendi del coneiximent clàssic sobre l'univers. [[Galè]], per la seua banda, va continuar les investigacions mèdiques gregues i va afirmar per primer colp que les artèries transportaven la sanc.

	== Ciència migeval ==		== Ciència migeval ==

Reval en 20:52 3 gin 2025

2025-01-03T20:52:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:52 3 gin 2025
Llínea 86:		Llínea 86:
	* [[Ciència migeval]]		* [[Ciència migeval]]
	* [[Canvi conceptual]]		* [[Canvi conceptual]]

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Lluísm en 16:12 15 set 2024

2024-09-15T16:12:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:12 15 set 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''història de la ciència''' és el conjunt d'avanços, invents i paradigmes teòrics que han tengut lloc en l'història del [[coneiximent]]. És una disciplina d'estudi que juntament en la [[filosofia de la ciència]] i la sociologia intenten explicar l'alvanç i el canvi científic lligant-los al context social a on es produïxen. Com a tal, naix en el [[sigle XX]], si be sempre hi ha hagut referències al passat per explicar el present de la ciència. Destaca el nom de [[George Sarton]] <ref> Sarton, George. ''Introduction to the History of Science'', Carnegie institution of Washington Publication nº 376. Baltimore, 1927-1948.</ref> com un dels seus fundadors.		L''''història de la ciència''' és el conjunt d'avanços, invents i paradigmes teòrics que han tengut lloc en l'història del [[coneiximent]]. És una disciplina d'estudi que juntament en la [[filosofia de la ciència]] i la sociologia intenten explicar l'alvanç i el canvi científic lligant-los al context social a on es produïxen. Com a tal, naix en el [[sigle XX]], si be sempre hi ha hagut referències al passat per explicar el present de la ciència. Destaca el nom de [[George Sarton]] <ref> Sarton, George. ''Introduction to the History of Science'', Carnegie institution of Washington Publication nº 376. Baltimore, 1927-1948.</ref> com un dels seus fundadors.

	==Història de la ciència en les primeres cultures==		== Història de la ciència en les primeres cultures ==
	L'història de la ciència en les primeres cultures estudia la [[protociència]] en la [[història antiga]], prèvia al desenroll de la ciència en l'[[Edat mija]]. En els temps [[prehistòria\|prehistòrics]], el consell i el coneiximent es passava de generació en generació a través de la [[tradició oral]]. El desenroll de l'[[escritura]] va permetre que el coneiximent es poguerà almagasenar i comunicar a través de generacions en molta més fidelitat. Combinat en el [[orígens de l'agricultura\|desenroll de]] l'[[agricultura]], que va permetre dispondre d'un excedent de menjar, va possibilitar que les primeres [[civilisació\|civilisacions]] es desenrollen i tinguen més temps per a dedicar-se a d'atres tasques ademés de sobreviure, com l'investigació de coneiximent per pròpia curiositat.		L'història de la ciència en les primeres cultures estudia la [[protociència]] en la [[història antiga]], prèvia al desenroll de la ciència en l'[[Edat mija]]. En els temps [[prehistòria\|prehistòrics]], el consell i el coneiximent es passava de generació en generació a través de la [[tradició oral]]. El desenroll de l'[[escritura]] va permetre que el coneiximent es poguerà almagasenar i comunicar a través de generacions en molta més fidelitat. Combinat en el [[orígens de l'agricultura\|desenroll de]] l'[[agricultura]], que va permetre dispondre d'un excedent de menjar, va possibilitar que les primeres [[civilisació\|civilisacions]] es desenrollen i tinguen més temps per a dedicar-se a d'atres tasques ademés de sobreviure, com l'investigació de coneiximent per pròpia curiositat.

	===Ciència en Mesopotàmia===		=== Ciència en Mesopotàmia ===
	El desenroll de l'[[escritura]] és condició indispensable per a la ciència avançada, que requerix càlculs matemàtics complexos. Per això les primeres manifestacions científiques es desenrollen al voltant de Súmer. S'han trobat en Babilònia restes de tauletes en les quatre operacions bàsiques i problemes que inclouen equacions.<ref> Duncan J. Melville (2003). Third Millennium Chronology, Third Millennium Mathematics. St. Lawrence University.</ref> El sistema numèric és de base sexagesimal.		El desenroll de l'[[escritura]] és condició indispensable per a la ciència avançada, que requerix càlculs matemàtics complexos. Per això les primeres manifestacions científiques es desenrollen al voltant de Súmer. S'han trobat en Babilònia restes de tauletes en les quatre operacions bàsiques i problemes que inclouen equacions.<ref> Duncan J. Melville (2003). Third Millennium Chronology, Third Millennium Mathematics. St. Lawrence University.</ref> El sistema numèric és de base sexagesimal.

Llínea 13:		Llínea 13:
	En el camp de la geografia, han perdurat mapes mesopotàmics que inclouen distàncies aproximades, descripcions d'endrets i traçats del relleu, sens dubte per orientar les caravanes i expedicions comercials.		En el camp de la geografia, han perdurat mapes mesopotàmics que inclouen distàncies aproximades, descripcions d'endrets i traçats del relleu, sens dubte per orientar les caravanes i expedicions comercials.

	===Ciència en Egipte===		=== Ciència en Egipte ===
	Els egipcis varen sobreeixir en la [[geometria]], forçats per la necessitat de mesurar unes terres canviants a causa de les creixcudes del [[riu Nil]]. Els primers teoremes relacionats en els [[triàngul]]s són de les primeres dinasties egípcies, aixina com el concepte del [[número pi]]. Es conserva un important document, el [[papir Rhind]], a on es detallen els métodos de resolució dels problemes matemàtics més comuns. Estos coneiximents els varen aplicar als àmbits de l'ingenieria i la construcció de les piràmides. Varen crear també un sistema de numeració de base 10, si be encara no era posicional		Els egipcis varen sobreeixir en la [[geometria]], forçats per la necessitat de mesurar unes terres canviants a causa de les creixcudes del [[riu Nil]]. Els primers teoremes relacionats en els [[triàngul]]s són de les primeres dinasties egípcies, aixina com el concepte del [[número pi]]. Es conserva un important document, el [[papir Rhind]], a on es detallen els métodos de resolució dels problemes matemàtics més comuns. Estos coneiximents els varen aplicar als àmbits de l'ingenieria i la construcció de les piràmides. Varen crear també un sistema de numeració de base 10, si be encara no era posicional

Llínea 22:		Llínea 22:
	La [[biblioteca d'Aleixandria]] reunia gran part del saber de l'época antiga fins que va desaparéixer cremada. Diverses cases del coneiximent en les principals ciutats són una prova de l'interés egipci per la ciència.		La [[biblioteca d'Aleixandria]] reunia gran part del saber de l'época antiga fins que va desaparéixer cremada. Diverses cases del coneiximent en les principals ciutats són una prova de l'interés egipci per la ciència.

	===Ciència chinenca===		=== Ciència chinenca ===
	Els chinencs varen compendiar el seu saber matemàtic en el document nomenat ''[[yijing]]'', que inclou fòrmules geomètriques i les primeres descripcions de l'[[àlgebra]].		Els chinencs varen compendiar el seu saber matemàtic en el document nomenat ''[[yijing]]'', que inclou fòrmules geomètriques i les primeres descripcions de l'[[àlgebra]].

Llínea 29:		Llínea 29:
	En medicina varen basar-se en els [[fitoteràpia\|remeis vegetals]] i l'[[acupuntura]], aixina com en l'equilibri dels humors interiors. Es creu que varen predir la circulació de la [[sanc]] (dins el model del [[Yin i Yang]]). Varen inventar el [[paper]] i una [[imprenta]] primitiva, que va servir per accelerar la difusió de les idees científiques i que no serien introduïts en [[Europa]] fins sigles despuix.		En medicina varen basar-se en els [[fitoteràpia\|remeis vegetals]] i l'[[acupuntura]], aixina com en l'equilibri dels humors interiors. Es creu que varen predir la circulació de la [[sanc]] (dins el model del [[Yin i Yang]]). Varen inventar el [[paper]] i una [[imprenta]] primitiva, que va servir per accelerar la difusió de les idees científiques i que no serien introduïts en [[Europa]] fins sigles despuix.

	===Ciència de l'Índia===		=== Ciència de l'Índia ===
	Els indis varen desenrollar les sifres que s'usen hui dia majoritàriament (traslladades pels [[àraps]] a Europa), aixina com el [[zero]] i el sistema de numeració posicional. Una escola jaïnista va crear el concepte de números binaris, usats en la informàtica moderna.		Els indis varen desenrollar les sifres que s'usen hui dia majoritàriament (traslladades pels [[àraps]] a Europa), aixina com el [[zero]] i el sistema de numeració posicional. Una escola jaïnista va crear el concepte de números binaris, usats en la informàtica moderna.

Llínea 36:		Llínea 36:
	Varen ser els primers em desenrollar les ciències humanes, com la [[llingüística]]. Varen alvançar també en el coneiximent de les propietats del [[ferro]], fet que els va permetre fondre metals i crear objectes d'artesania i armes.		Varen ser els primers em desenrollar les ciències humanes, com la [[llingüística]]. Varen alvançar també en el coneiximent de les propietats del [[ferro]], fet que els va permetre fondre metals i crear objectes d'artesania i armes.

	===Ciència del món clàssic===		=== Ciència del món clàssic ===
	La ciència grega està fortament lligada a la [[filosofia]], que comença a preguntar-se per l'orige racional del món exterior, abandonant en part les explicacions religioses imperants. Creien que l'univers era un cosmos ordenat i per tant que era possible conéixer-lo i explicar-lo,<ref> [[F. M. Cornford]], ''Principium Sapientiae: The Origins of Greek Philosophical Thought'', (Gloucester, Mass., Peter Smith, 1971), p. 159.</ref> fet que va impulsar l'ensenyança i el conreu de la ciència. En estes círculs educatius va sorgir el raonament deductiu, base del [[método científic]]. Hi destaca la figura de [[Pitàgores]], que inclús considerava que l'orige de tot (''arkhé'') era el número, aixina com els noms d'[[Euclides]] o [[Tales de Milet\|Tales]].		La ciència grega està fortament lligada a la [[filosofia]], que comença a preguntar-se per l'orige racional del món exterior, abandonant en part les explicacions religioses imperants. Creien que l'univers era un cosmos ordenat i per tant que era possible conéixer-lo i explicar-lo,<ref> [[F. M. Cornford]], ''Principium Sapientiae: The Origins of Greek Philosophical Thought'', (Gloucester, Mass., Peter Smith, 1971), p. 159.</ref> fet que va impulsar l'ensenyança i el conreu de la ciència. En estes círculs educatius va sorgir el raonament deductiu, base del [[método científic]]. Hi destaca la figura de [[Pitàgores]], que inclús considerava que l'orige de tot (''arkhé'') era el número, aixina com els noms d'[[Euclides]] o [[Tales de Milet\|Tales]].

Llínea 45:		Llínea 45:
	[[Antiga Roma\|Roma]] heretà la ciència grega i va desenrollar les seues aplicacions pràctiques, especialment en l'ingenieria. El tractat de Tolomeu sobre astronomia, per eixemple, és un compendi del coneiximent clàssic sobre l'univers. [[Galè]], per la seua banda, va continuar les investigacions mèdiques gregues i va afirmar per primer cop que les artèries transportaven la sanc.		[[Antiga Roma\|Roma]] heretà la ciència grega i va desenrollar les seues aplicacions pràctiques, especialment en l'ingenieria. El tractat de Tolomeu sobre astronomia, per eixemple, és un compendi del coneiximent clàssic sobre l'univers. [[Galè]], per la seua banda, va continuar les investigacions mèdiques gregues i va afirmar per primer cop que les artèries transportaven la sanc.

	==Ciència migeval==		== Ciència migeval ==
	===Ciència europea===		=== Ciència europea ===
	El desenroll de la ciència europea durant l'[[Edat Mija]] es va lligar als centres de cultura, dominats per religiosos cristians: els monasteris i les primeres universitats a partir del [[sigle XII]]. Europa no va ser, pero, líder en investigació durant este periodo, sino que varen dominar les adaptacions foranes i les controvèrsies entre fe i raó, és dir, sobre l'estatut de la ciència i la seua relació en el ser humà. Les principals contribucions varen donar-se en el camp de la cinemàtica i la modernisacions agrícola.		El desenroll de la ciència europea durant l'[[Edat Mija]] es va lligar als centres de cultura, dominats per religiosos cristians: els monasteris i les primeres universitats a partir del [[sigle XII]]. Europa no va ser, pero, líder en investigació durant este periodo, sino que varen dominar les adaptacions foranes i les controvèrsies entre fe i raó, és dir, sobre l'estatut de la ciència i la seua relació en el ser humà. Les principals contribucions varen donar-se en el camp de la cinemàtica i la modernisacions agrícola.

Llínea 54:		Llínea 54:
	Un dels invents més destacats va ser l'[[astrolabi]], que va ajudar al desenroll de l'astronomia i la navegació. Això va impulsar la cartografia i el contacte en atres pobles, nodrint-se de les aportacions de diferents cultures. En el camp de la medicina, vaREn perfeccionar els instruments quirúrgics i les descripcions del cos humà.		Un dels invents més destacats va ser l'[[astrolabi]], que va ajudar al desenroll de l'astronomia i la navegació. Això va impulsar la cartografia i el contacte en atres pobles, nodrint-se de les aportacions de diferents cultures. En el camp de la medicina, vaREn perfeccionar els instruments quirúrgics i les descripcions del cos humà.

	===Ciència chinenca===		=== Ciència chinenca ===
	Els chinencs vaREn inventar la [[pólvora]] i a partir d'ella coets i armes que posteriorment passarien a Occident. També varen inventar el [[rellonge]] mecànic i la càmara fosca (clau per a la fotografia). Varen ser els primers en explicar de manera convincent fenòmens com l'[[Arc de Sant Martí]] o que la [[lluna]] era un cos esfèric.<ref> Joseph Needham, Science and Civilization in China: Volume 3, Mathematics and the Sciences of the Heavens and the Earth (Taipei: Caves Books, Ltd., 1986) pp. 415–416.</ref> Un dels noms més destacats és el de [[Shen Kuo]], qui va aventurar hipòtesis com la del canvi climàtic.		Els chinencs vaREn inventar la [[pólvora]] i a partir d'ella coets i armes que posteriorment passarien a Occident. També varen inventar el [[rellonge]] mecànic i la càmara fosca (clau per a la fotografia). Varen ser els primers en explicar de manera convincent fenòmens com l'[[Arc de Sant Martí]] o que la [[lluna]] era un cos esfèric.<ref> Joseph Needham, Science and Civilization in China: Volume 3, Mathematics and the Sciences of the Heavens and the Earth (Taipei: Caves Books, Ltd., 1986) pp. 415–416.</ref> Un dels noms més destacats és el de [[Shen Kuo]], qui va aventurar hipòtesis com la del canvi climàtic.

	==Ciència moderna==		== Ciència moderna ==
	En el Renaiximent es viu una verdadera [[revolució científica]]. Es qüestionen alguns dels dogmes religiosos i se somet l'estudi de l'entorn a la raó. Les noves idees es difonen més ràpidament gràcies a l'aument dels intercanvis comercials, l'auge de les ciutats i l'invenció de la [[imprenta]] en Europa, qui agafa el liderage en investigació.		En el Renaiximent es viu una verdadera [[revolució científica]]. Es qüestionen alguns dels dogmes religiosos i se somet l'estudi de l'entorn a la raó. Les noves idees es difonen més ràpidament gràcies a l'aument dels intercanvis comercials, l'auge de les ciutats i l'invenció de la [[imprenta]] en Europa, qui agafa el liderage en investigació.

Llínea 64:		Llínea 64:
	Estos canvis varen preparar el camp per a l'adveniment de la ciència moderna. Alguns estudiosos, com [[Pierre Duhem]], qüestionen que hi hagué una ruptura radical en el passat per a esta época.<ref> Duhem, Pierre, Les origines de la statique, Harvard University Press 1905.</ref> Ademés, durant el [[sigle XVI]] es va viure un auge de la [[màgia]], embolcada de doctrines neoplatòniques.		Estos canvis varen preparar el camp per a l'adveniment de la ciència moderna. Alguns estudiosos, com [[Pierre Duhem]], qüestionen que hi hagué una ruptura radical en el passat per a esta época.<ref> Duhem, Pierre, Les origines de la statique, Harvard University Press 1905.</ref> Ademés, durant el [[sigle XVI]] es va viure un auge de la [[màgia]], embolcada de doctrines neoplatòniques.

	==Historiadors de la ciència destacats==		== Historiadors de la ciència destacats ==
	* [[Isaac Asimov]]		* [[Isaac Asimov]]
	* [[José Babini]]		* [[José Babini]]

Lluísm en 12:10 21 set 2021

2021-09-21T12:10:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:10 21 set 2021
Llínea 90:		Llínea 90:
	<references />		<references />

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història de la ciència\| ]]		[[Categoria:Història de la ciència\| ]]

Lluísm: /* Ciència en Egipte */

2021-09-21T12:09:35Z

Ciència en Egipte

← Revisió anterior		Revisió de 12:09 21 set 2021
Llínea 14:		Llínea 14:

	===Ciència en Egipte===		===Ciència en Egipte===
	Els egipcis varen sobreeixir en la [[geometria]], forçats per la necessitat de mesurar unes terres canviants a causa de les creixcudes del riu Nil. Els primers teoremes relacionats en els [[triàngul]]s són de les primeres dinasties egípcies, aixina com el concepte del número pi. Es conserva un important document, el [[papir Rhind]], a on es detallen els métodos de resolució dels problemes matemàtics més comuns. Estos coneiximents els varen aplicar als àmbits de l'ingenieria i la construcció de les piràmides. Varen crear també un sistema de numeració de base 10, si be encara no era posicional		Els egipcis varen sobreeixir en la [[geometria]], forçats per la necessitat de mesurar unes terres canviants a causa de les creixcudes del [[riu Nil]]. Els primers teoremes relacionats en els [[triàngul]]s són de les primeres dinasties egípcies, aixina com el concepte del [[número pi]]. Es conserva un important document, el [[papir Rhind]], a on es detallen els métodos de resolució dels problemes matemàtics més comuns. Estos coneiximents els varen aplicar als àmbits de l'ingenieria i la construcció de les piràmides. Varen crear també un sistema de numeració de base 10, si be encara no era posicional

	Varen alvançar en l'experimentació mèdica i si be la majoria de remeis farmacològics han provat ser inefectius o inclús perjudicials,<ref> Snoerk, Frank The Mind Matters - Snoek 14 (3): 116 - Diabetes Spectrum </ref> varen desenrollar el concepte de dosis i les primeres descripcions del [[cervell]]. En la [[momificació]] va desenrollar-se l'anatomia interna. El primer document mèdic extens és el [[Papir Edwin Smith]].		Varen alvançar en l'experimentació mèdica i si be la majoria de remeis farmacològics han provat ser inefectius o inclús perjudicials,<ref> Snoerk, Frank The Mind Matters - Snoek 14 (3): 116 - Diabetes Spectrum </ref> varen desenrollar el concepte de dosis i les primeres descripcions del [[cervell]]. En la [[momificació]] va desenrollar-se l'anatomia interna. El primer document mèdic extens és el [[Papir Edwin Smith]].

Jose2: Text reemplaça - ' avançar ' a ' alvançar '

2020-06-26T11:28:45Z

Text reemplaça - ' avançar ' a ' alvançar '

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 26 jun 2020
Llínea 16:		Llínea 16:
	Els egipcis varen sobreeixir en la [[geometria]], forçats per la necessitat de mesurar unes terres canviants a causa de les creixcudes del riu Nil. Els primers teoremes relacionats en els [[triàngul]]s són de les primeres dinasties egípcies, aixina com el concepte del número pi. Es conserva un important document, el [[papir Rhind]], a on es detallen els métodos de resolució dels problemes matemàtics més comuns. Estos coneiximents els varen aplicar als àmbits de l'ingenieria i la construcció de les piràmides. Varen crear també un sistema de numeració de base 10, si be encara no era posicional		Els egipcis varen sobreeixir en la [[geometria]], forçats per la necessitat de mesurar unes terres canviants a causa de les creixcudes del riu Nil. Els primers teoremes relacionats en els [[triàngul]]s són de les primeres dinasties egípcies, aixina com el concepte del número pi. Es conserva un important document, el [[papir Rhind]], a on es detallen els métodos de resolució dels problemes matemàtics més comuns. Estos coneiximents els varen aplicar als àmbits de l'ingenieria i la construcció de les piràmides. Varen crear també un sistema de numeració de base 10, si be encara no era posicional

	Varen ~~avançar~~ en l'experimentació mèdica i si be la majoria de remeis farmacològics han provat ser inefectius o inclús perjudicials,<ref> Snoerk, Frank The Mind Matters - Snoek 14 (3): 116 - Diabetes Spectrum </ref> varen desenrollar el concepte de dosis i les primeres descripcions del [[cervell]]. En la [[momificació]] va desenrollar-se l'anatomia interna. El primer document mèdic extens és el [[Papir Edwin Smith]].		Varen alvançar en l'experimentació mèdica i si be la majoria de remeis farmacològics han provat ser inefectius o inclús perjudicials,<ref> Snoerk, Frank The Mind Matters - Snoek 14 (3): 116 - Diabetes Spectrum </ref> varen desenrollar el concepte de dosis i les primeres descripcions del [[cervell]]. En la [[momificació]] va desenrollar-se l'anatomia interna. El primer document mèdic extens és el [[Papir Edwin Smith]].

	Varen calcular en precisió les efemèrides dels astres i el seu model del [[zodíac]] és la base de l'actual <ref> Christiane Desroches Noblecourt, Le fabuleux héritage de l'Égypte, éditions Pocket, 2006, (ISBN 2266154273), pp.322-328.</ref> Es considera que l'[[alquímia]] va nàixer en Egipte (pel deu Thoth). Varen crear el [[vidre]], el [[morter]] i el [[guix]].<ref> Velasco Montes, José Ignacio: Magia, alquimia y medicina en el Antiguo Egipto, Instituto de estudios del antiguo Egipto.</ref>		Varen calcular en precisió les efemèrides dels astres i el seu model del [[zodíac]] és la base de l'actual <ref> Christiane Desroches Noblecourt, Le fabuleux héritage de l'Égypte, éditions Pocket, 2006, (ISBN 2266154273), pp.322-328.</ref> Es considera que l'[[alquímia]] va nàixer en Egipte (pel deu Thoth). Varen crear el [[vidre]], el [[morter]] i el [[guix]].<ref> Velasco Montes, José Ignacio: Magia, alquimia y medicina en el Antiguo Egipto, Instituto de estudios del antiguo Egipto.</ref>
Llínea 34:		Llínea 34:
	De la mateixa manera que els chinencs, creuen que la major part de les malalties es devien a desequilibris. Per això l'[[ayurveda]] o medicina tradicional es basava en recuperar esta harmonia. Varen destacar les seues observacions sobre el mig ambient com a font de salut o alteracions corporals.		De la mateixa manera que els chinencs, creuen que la major part de les malalties es devien a desequilibris. Per això l'[[ayurveda]] o medicina tradicional es basava en recuperar esta harmonia. Varen destacar les seues observacions sobre el mig ambient com a font de salut o alteracions corporals.

	Varen ser els primers em desenrollar les ciències humanes, com la [[llingüística]]. Varen ~~avançar~~ també en el coneiximent de les propietats del [[ferro]], fet que els va permetre fondre metals i crear objectes d'artesania i armes.		Varen ser els primers em desenrollar les ciències humanes, com la [[llingüística]]. Varen alvançar també en el coneiximent de les propietats del [[ferro]], fet que els va permetre fondre metals i crear objectes d'artesania i armes.

	===Ciència del món clàssic===		===Ciència del món clàssic===

Jose2: Text reemplaça - ' dades ' a ' senyes '

2020-03-02T15:35:42Z

Text reemplaça - ' dades ' a ' senyes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:35 2 març 2020
Llínea 7:		Llínea 7:
	El desenroll de l'[[escritura]] és condició indispensable per a la ciència avançada, que requerix càlculs matemàtics complexos. Per això les primeres manifestacions científiques es desenrollen al voltant de Súmer. S'han trobat en Babilònia restes de tauletes en les quatre operacions bàsiques i problemes que inclouen equacions.<ref> Duncan J. Melville (2003). Third Millennium Chronology, Third Millennium Mathematics. St. Lawrence University.</ref> El sistema numèric és de base sexagesimal.		El desenroll de l'[[escritura]] és condició indispensable per a la ciència avançada, que requerix càlculs matemàtics complexos. Per això les primeres manifestacions científiques es desenrollen al voltant de Súmer. S'han trobat en Babilònia restes de tauletes en les quatre operacions bàsiques i problemes que inclouen equacions.<ref> Duncan J. Melville (2003). Third Millennium Chronology, Third Millennium Mathematics. St. Lawrence University.</ref> El sistema numèric és de base sexagesimal.

	Consideraven que el perímetro d'una [[circumferència]] era tres vegades el seu diàmetro i tenien fòrmules per calcular les àrees dels principals cossos en geometria. Varen traçar les primeres cartes de constelacions, fet que implicava mesures angulars.<ref> Maor, Eli (1998), Trigonometric Delights, Princeton University Press, p. 20, ISBN 0691095418</ref> En estes ~~dades~~ varen crear el model de tots els [[calendari]]s posteriors. Els sacerdots eren instruïts en astrologia i astronomia i varen influir en tota la ciència helenística relacionada en l'univers (és la tradició coneguda com a caldea). Destaca el nom de [[Seleucus]], qui va propondre un model heliocèntric que no va ser acceptat pels seus contemporàneus.		Consideraven que el perímetro d'una [[circumferència]] era tres vegades el seu diàmetro i tenien fòrmules per calcular les àrees dels principals cossos en geometria. Varen traçar les primeres cartes de constelacions, fet que implicava mesures angulars.<ref> Maor, Eli (1998), Trigonometric Delights, Princeton University Press, p. 20, ISBN 0691095418</ref> En estes senyes varen crear el model de tots els [[calendari]]s posteriors. Els sacerdots eren instruïts en astrologia i astronomia i varen influir en tota la ciència helenística relacionada en l'univers (és la tradició coneguda com a caldea). Destaca el nom de [[Seleucus]], qui va propondre un model heliocèntric que no va ser acceptat pels seus contemporàneus.

	Els babilonis també varen desenrollar una contabilitat avançada. Com que gran part dels intercanvis es fea en els recursos naturals (minerals, plantes i animals o productes derivats), va sorgir l'interés per classificar-los. Varen crear el concepte de [[regne (biologia)\|regne]] en biologia, dividint les espècies més propenques en tipos que encara es conserven en la cultura popular. En este coneiximent de l'entorn, varen crear els primers remeis i consells agrícoles, que es transmetien per escrit.		Els babilonis també varen desenrollar una contabilitat avançada. Com que gran part dels intercanvis es fea en els recursos naturals (minerals, plantes i animals o productes derivats), va sorgir l'interés per classificar-los. Varen crear el concepte de [[regne (biologia)\|regne]] en biologia, dividint les espècies més propenques en tipos que encara es conserven en la cultura popular. En este coneiximent de l'entorn, varen crear els primers remeis i consells agrícoles, que es transmetien per escrit.