Història de la ciutat de Valéncia - Historial de revisions

Reval en 16:44 27 jun 2025

2025-06-27T16:44:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:44 27 jun 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	Les últimes investigacions demostren que Valéncia i el seu entorn, (hui inclós dins de l'entorn urbà), formaven part d'una ruta comercial de ceràmica de lux.		Les últimes investigacions demostren que Valéncia i el seu entorn, (hui inclós dins de l'entorn urbà), formaven part d'una ruta comercial de ceràmica de lux.

	La zona de Valéncia també va ser ocupada per les tribus [[edetans\|edetanes]] (Llíria), que es varen estendre cap al nort de la península.<ref name="La Valencia musulmana">{{cita libro\|apellidos=Coscollá Sanz, Vicente\|título=La Valencia musulmana\|año=2003\|editorial=Carena Editors\|ubicación=Valencia\|isbn=84-87398-75-8\|páginas=11-21}}</ref>		La zona de Valéncia també va ser ocupada per les tribus [[edetans\|edetanes]] (Llíria), que es varen estendre cap al nort de la península.<ref name="La Valencia musulmana">{{cita libro\|apellidos=Coscollá Sanz, Vicente\|título=La Valencia musulmana\|año=2003\|editorial=Carena Editors\|ubicación=Valencia\|isbn=84-87398-75-8\|páginas=11-21}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'de [[Àfrica' a 'd'[[Àfrica'

2022-12-16T17:16:37Z

Text reemplaça - 'de [[Àfrica' a 'd'[[Àfrica'

← Revisió anterior		Revisió de 17:16 16 dec 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	En l'any [[2008]] s'han trobat restants arqueològics del [[sigle III a. C.]] en la zona dels carrers Ruaya i Sagunt. Estos restants demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i la seua horta, existia activitat humana.<Ref>[https://www.levante-emv.com/valencia/2012/11/09/fundacion-valencia-romana-entorno-poblado-12942230.html ''La fundación de Valencia es romana pero el entorno estaba poblado antes'', Levante-EMV, 09/11/2012]</ref>		En l'any [[2008]] s'han trobat restants arqueològics del [[sigle III a. C.]] en la zona dels carrers Ruaya i Sagunt. Estos restants demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i la seua horta, existia activitat humana.<Ref>[https://www.levante-emv.com/valencia/2012/11/09/fundacion-valencia-romana-entorno-poblado-12942230.html ''La fundación de Valencia es romana pero el entorno estaba poblado antes'', Levante-EMV, 09/11/2012]</ref>

	Posteriorment passaria per este lloc la [[Via Augusta]], de la que tenim referències, i inclús podem observar-la junt a la [[Seu de Valéncia]], en el [[L'Almoina\|museu de l'Almoina]]. En les excavacions s'han trobat restants que corresponen a una construcció hidràulica de planta rectangular, ''potser una bassa'', (segons la regidor Alcón), que ha aparegut repleta de [[ceràmica ibèrica\|ceràmiques íberas]] i [[República Cartaginesa\|púnicas]]. També s'ha localisat un pou que contenia ánfores que podrien procedir de [[Eivissa]], de [[Càdis]] o del nort de [[Àfrica]], i una moneda cartaginesa de l'época [[Bàrcidas\|Bàrcida]].		Posteriorment passaria per este lloc la [[Via Augusta]], de la que tenim referències, i inclús podem observar-la junt a la [[Seu de Valéncia]], en el [[L'Almoina\|museu de l'Almoina]]. En les excavacions s'han trobat restants que corresponen a una construcció hidràulica de planta rectangular, ''potser una bassa'', (segons la regidor Alcón), que ha aparegut repleta de [[ceràmica ibèrica\|ceràmiques íberas]] i [[República Cartaginesa\|púnicas]]. També s'ha localisat un pou que contenia ánfores que podrien procedir de [[Eivissa]], de [[Càdis]] o del nort d'[[Àfrica]], i una moneda cartaginesa de l'época [[Bàrcidas\|Bàrcida]].

	Tot açò vindria a confirmar lo que els jaciments [[iberos]] en tota la geografia valenciana demostren, que en lo que hui coneixem com [[Comunitat Valenciana]], el gros dels pobladors eren iberos, aixina com el pas dels cartagineses, i que segurament va existir comerç entre abdós.		Tot açò vindria a confirmar lo que els jaciments [[iberos]] en tota la geografia valenciana demostren, que en lo que hui coneixem com [[Comunitat Valenciana]], el gros dels pobladors eren iberos, aixina com el pas dels cartagineses, i que segurament va existir comerç entre abdós.

Jose2 en 18:11 18 set 2022

2022-09-18T18:11:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:11 18 set 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	En l'any [[2008]] s'han trobat restants arqueològics del [[sigle III a. C.]] en la zona dels carrers Ruaya i Sagunt. Estos restants demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i la seua horta, existia activitat humana.<Ref>[https://www.levante-emv.com/valencia/2012/11/09/fundacion-valencia-romana-entorno-poblado-12942230.html ''La fundación de Valencia es romana pero el entorno estaba poblado antes'', Levante-EMV, 09/11/2012]</ref>		En l'any [[2008]] s'han trobat restants arqueològics del [[sigle III a. C.]] en la zona dels carrers Ruaya i Sagunt. Estos restants demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i la seua horta, existia activitat humana.<Ref>[https://www.levante-emv.com/valencia/2012/11/09/fundacion-valencia-romana-entorno-poblado-12942230.html ''La fundación de Valencia es romana pero el entorno estaba poblado antes'', Levante-EMV, 09/11/2012]</ref>

	Posteriorment passaria per este lloc la [[Via Augusta]], de la que tenim referències, i inclús podem observar-la junt a la [[Seu de Valéncia]], en el [[museu de l'Almoina]]. En les excavacions s'han trobat restants que corresponen a una construcció hidràulica de planta rectangular, ''potser una bassa'', (segons la regidor Alcón), que ha aparegut repleta de [[ceràmica ibèrica\|ceràmiques íberas]] i [[República Cartaginesa\|púnicas]]. També s'ha localisat un pou que contenia ánfores que podrien procedir de [[Eivissa]], de [[Càdis]] o del nort de [[Àfrica]], i una moneda cartaginesa de l'época [[Bàrcidas\|Bàrcida]].		Posteriorment passaria per este lloc la [[Via Augusta]], de la que tenim referències, i inclús podem observar-la junt a la [[Seu de Valéncia]], en el [[L'Almoina\|museu de l'Almoina]]. En les excavacions s'han trobat restants que corresponen a una construcció hidràulica de planta rectangular, ''potser una bassa'', (segons la regidor Alcón), que ha aparegut repleta de [[ceràmica ibèrica\|ceràmiques íberas]] i [[República Cartaginesa\|púnicas]]. També s'ha localisat un pou que contenia ánfores que podrien procedir de [[Eivissa]], de [[Càdis]] o del nort de [[Àfrica]], i una moneda cartaginesa de l'época [[Bàrcidas\|Bàrcida]].

	Tot açò vindria a confirmar lo que els jaciments [[iberos]] en tota la geografia valenciana demostren, que en lo que hui coneixem com [[Comunitat Valenciana]], el gros dels pobladors eren iberos, aixina com el pas dels cartagineses, i que segurament va existir comerç entre abdós.		Tot açò vindria a confirmar lo que els jaciments [[iberos]] en tota la geografia valenciana demostren, que en lo que hui coneixem com [[Comunitat Valenciana]], el gros dels pobladors eren iberos, aixina com el pas dels cartagineses, i que segurament va existir comerç entre abdós.

Jose2 en 18:09 18 set 2022

2022-09-18T18:09:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 18 set 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	En l'any [[2008]] s'han trobat restants arqueològics del [[sigle III a. C.]] en la zona dels carrers Ruaya i Sagunt. Estos restants demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i la seua horta, existia activitat humana.<Ref>[https://www.levante-emv.com/valencia/2012/11/09/fundacion-valencia-romana-entorno-poblado-12942230.html ''La fundación de Valencia es romana pero el entorno estaba poblado antes'', Levante-EMV, 09/11/2012]</ref>		En l'any [[2008]] s'han trobat restants arqueològics del [[sigle III a. C.]] en la zona dels carrers Ruaya i Sagunt. Estos restants demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i la seua horta, existia activitat humana.<Ref>[https://www.levante-emv.com/valencia/2012/11/09/fundacion-valencia-romana-entorno-poblado-12942230.html ''La fundación de Valencia es romana pero el entorno estaba poblado antes'', Levante-EMV, 09/11/2012]</ref>

	Posteriorment passaria per este lloc la [[Via Augusta]], de la que tenim referències, i inclús podem observar-la junt a la [[~~catedral~~ de Valéncia]], en el [[museu de l'Almoina]]. En les excavacions s'han trobat restants que corresponen a una construcció hidràulica de planta rectangular, ''potser una bassa'', (segons la regidor Alcón), que ha aparegut repleta de [[ceràmica ibèrica\|ceràmiques íberas]] i [[República Cartaginesa\|púnicas]]. També s'ha localisat un pou que contenia ~~ánforas~~ que podrien procedir de [[Eivissa]], de [[Càdis]] o del nort de [[Àfrica]], i una moneda cartaginesa de l'época [[Bàrcidas\|Bàrcida]].		Posteriorment passaria per este lloc la [[Via Augusta]], de la que tenim referències, i inclús podem observar-la junt a la [[Seu de Valéncia]], en el [[museu de l'Almoina]]. En les excavacions s'han trobat restants que corresponen a una construcció hidràulica de planta rectangular, ''potser una bassa'', (segons la regidor Alcón), que ha aparegut repleta de [[ceràmica ibèrica\|ceràmiques íberas]] i [[República Cartaginesa\|púnicas]]. També s'ha localisat un pou que contenia ánfores que podrien procedir de [[Eivissa]], de [[Càdis]] o del nort de [[Àfrica]], i una moneda cartaginesa de l'época [[Bàrcidas\|Bàrcida]].

	Tot açò vindria a confirmar lo que els jaciments [[iberos]] ~~a lo largo y ancho de~~ la geografia valenciana demostren, que en lo que hui coneixem com [[Comunitat Valenciana]], el gros dels pobladors eren iberos, aixina com el pas dels cartagineses, i que segurament va existir comerç entre abdós.		Tot açò vindria a confirmar lo que els jaciments [[iberos]] en tota la geografia valenciana demostren, que en lo que hui coneixem com [[Comunitat Valenciana]], el gros dels pobladors eren iberos, aixina com el pas dels cartagineses, i que segurament va existir comerç entre abdós.

	Les últimes investigacions demostren que Valéncia i el seu entorn, (hui inclós dins de l'entorn urbà), formaven part d'una ruta comercial de ceràmica de lux.		Les últimes investigacions demostren que Valéncia i el seu entorn, (hui inclós dins de l'entorn urbà), formaven part d'una ruta comercial de ceràmica de lux.

Caro de Segeda: /* Época romana */

2022-09-18T17:25:45Z

Época romana

← Revisió anterior		Revisió de 17:25 18 set 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	En l'any [[2008]] s'han trobat restants arqueològics del [[sigle III a. C.]] en la zona dels carrers Ruaya i Sagunt. Estos restants demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i la seua horta, existia activitat humana.<Ref>[https://www.levante-emv.com/valencia/2012/11/09/fundacion-valencia-romana-entorno-poblado-12942230.html ''La fundación de Valencia es romana pero el entorno estaba poblado antes'', Levante-EMV, 09/11/2012]</ref>		En l'any [[2008]] s'han trobat restants arqueològics del [[sigle III a. C.]] en la zona dels carrers Ruaya i Sagunt. Estos restants demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i la seua horta, existia activitat humana.<Ref>[https://www.levante-emv.com/valencia/2012/11/09/fundacion-valencia-romana-entorno-poblado-12942230.html ''La fundación de Valencia es romana pero el entorno estaba poblado antes'', Levante-EMV, 09/11/2012]</ref>

	Posteriorment passaria per este lloc la [[Via Augusta]], de la que tenim referències, i inclús podem observar-la junt a la [[catedral de Valéncia]], en el [[museu de l'Almoina]]. En les excavacions s'han trobat restants que corresponen a una construcció hidràulica de planta rectangular, ''potser una bassa'', (segons la regidor *Alcón), que ha aparegut repleta de [[ceràmica ibèrica\|ceràmiques íberas]] i [[República Cartaginesa\|púnicas]]. També s'ha localisat un pou que contenia ánforas que podrien procedir de [[Eivissa]], de [[Càdis]] o del nort de [[Àfrica]], i una moneda cartaginesa de l'época [[Bàrcidas\|Bàrcida]].		Posteriorment passaria per este lloc la [[Via Augusta]], de la que tenim referències, i inclús podem observar-la junt a la [[catedral de Valéncia]], en el [[museu de l'Almoina]]. En les excavacions s'han trobat restants que corresponen a una construcció hidràulica de planta rectangular, ''potser una bassa'', (segons la regidor Alcón), que ha aparegut repleta de [[ceràmica ibèrica\|ceràmiques íberas]] i [[República Cartaginesa\|púnicas]]. També s'ha localisat un pou que contenia ánforas que podrien procedir de [[Eivissa]], de [[Càdis]] o del nort de [[Àfrica]], i una moneda cartaginesa de l'época [[Bàrcidas\|Bàrcida]].

	Tot açò vindria a confirmar lo que els jaciments [[iberos]] a lo largo y ancho de la geografia valenciana demostren, que en lo que hui coneixem com [[Comunitat Valenciana]], el gros dels pobladors eren iberos, aixina com el pas dels cartagineses, i que segurament va existir comerç entre abdós.		Tot açò vindria a confirmar lo que els jaciments [[iberos]] a lo largo y ancho de la geografia valenciana demostren, que en lo que hui coneixem com [[Comunitat Valenciana]], el gros dels pobladors eren iberos, aixina com el pas dels cartagineses, i que segurament va existir comerç entre abdós.

Caro de Segeda: /* Época romana */

2022-09-18T17:25:27Z

Época romana

← Revisió anterior		Revisió de 17:25 18 set 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	Les últimes investigacions demostren que Valéncia i el seu entorn, (hui inclós dins de l'entorn urbà), formaven part d'una ruta comercial de ceràmica de lux.		Les últimes investigacions demostren que Valéncia i el seu entorn, (hui inclós dins de l'entorn urbà), formaven part d'una ruta comercial de ceràmica de lux.

	La zona de Valéncia també va ser ocupada per les tribus [[edetans\|edetanes]] (Llíria), que es varen estendre cap al nort de la península.<ref name="La Valencia musulmana">{{cita libro\|apellidos=Coscollá Sanz, Vicente\|título=La Valencia musulmana\|año=2003\|editorial=Carena Editors\|ubicación=Valencia\|isbn=84-87398-75-		La zona de Valéncia també va ser ocupada per les tribus [[edetans\|edetanes]] (Llíria), que es varen estendre cap al nort de la península.<ref name="La Valencia musulmana">{{cita libro\|apellidos=Coscollá Sanz, Vicente\|título=La Valencia musulmana\|año=2003\|editorial=Carena Editors\|ubicación=Valencia\|isbn=84-87398-75-8\|páginas=11-21}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Caro de Segeda en 17:25 18 set 2022

2022-09-18T17:25:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:25 18 set 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	== Época romana ==		== Época romana ==
	En l'any [[2008]] s'han trobat restants arqueològics del [[sigle III a. C.]] en la zona dels carrers Ruaya i Sagunt. Estos restants demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i la seua horta, existia activitat humana.<Ref>[https://www.levante-emv.com/valencia/2012/11/09/fundacion-valencia-romana-entorno-poblado-12942230.html ''La fundación de Valencia es romana pero el entorno estaba poblado antes'', Levante-EMV, 09/11/2012]</ref>		En l'any [[2008]] s'han trobat restants arqueològics del [[sigle III a. C.]] en la zona dels carrers Ruaya i Sagunt. Estos restants demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i la seua horta, existia activitat humana.<Ref>[https://www.levante-emv.com/valencia/2012/11/09/fundacion-valencia-romana-entorno-poblado-12942230.html ''La fundación de Valencia es romana pero el entorno estaba poblado antes'', Levante-EMV, 09/11/2012]</ref>

			Posteriorment passaria per este lloc la [[Via Augusta]], de la que tenim referències, i inclús podem observar-la junt a la [[catedral de Valéncia]], en el [[museu de l'Almoina]]. En les excavacions s'han trobat restants que corresponen a una construcció hidràulica de planta rectangular, ''potser una bassa'', (segons la regidor *Alcón), que ha aparegut repleta de [[ceràmica ibèrica\|ceràmiques íberas]] i [[República Cartaginesa\|púnicas]]. També s'ha localisat un pou que contenia ánforas que podrien procedir de [[Eivissa]], de [[Càdis]] o del nort de [[Àfrica]], i una moneda cartaginesa de l'época [[Bàrcidas\|Bàrcida]].

			Tot açò vindria a confirmar lo que els jaciments [[iberos]] a lo largo y ancho de la geografia valenciana demostren, que en lo que hui coneixem com [[Comunitat Valenciana]], el gros dels pobladors eren iberos, aixina com el pas dels cartagineses, i que segurament va existir comerç entre abdós.

			Les últimes investigacions demostren que Valéncia i el seu entorn, (hui inclós dins de l'entorn urbà), formaven part d'una ruta comercial de ceràmica de lux.

			La zona de Valéncia també va ser ocupada per les tribus [[edetans\|edetanes]] (Llíria), que es varen estendre cap al nort de la península.<ref name="La Valencia musulmana">{{cita libro\|apellidos=Coscollá Sanz, Vicente\|título=La Valencia musulmana\|año=2003\|editorial=Carena Editors\|ubicación=Valencia\|isbn=84-87398-75-

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian en 13:49 16 set 2022

2022-09-16T13:49:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:49 16 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:As de Valentia. Museo de Prehistoria de Valencia.jpg\|~~250px~~\|thumb\|As de Valentia (sigle II a. C.). [[Museu de Prehistòria de Valéncia]].]]		[[Archiu:As de Valentia. Museo de Prehistoria de Valencia.jpg\|200px\|thumb\|As de Valentia (sigle II a. C.). [[Museu de Prehistòria de Valéncia]].]]
	L''''història de la ciutat de Valéncia''' comprén des de l'época anterior a la fundació formal de la ciutat quan la regió ya estava habitada per pobles prerromans fins a l'actualitat. Gràcies a la fèrtil [[horta de Valéncia\|horta]] sobre la que se sustenta, les afores de [[Valéncia]] varen ser ya una zona d'alta densitat humana abans de la seua fundació en el [[sigle II a. C.\|sigle II a. C.]] pels romans. Des de llavors, la ciutat ha constituït un dels majors núcleus urbans de la [[península ibèrica]]		L''''història de la ciutat de Valéncia''' comprén des de l'época anterior a la fundació formal de la ciutat quan la regió ya estava habitada per pobles prerromans fins a l'actualitat. Gràcies a la fèrtil [[horta de Valéncia\|horta]] sobre la que se sustenta, les afores de [[Valéncia]] varen ser ya una zona d'alta densitat humana abans de la seua fundació en el [[sigle II a. C.\|sigle II a. C.]] pels romans. Des de llavors, la ciutat ha constituït un dels majors núcleus urbans de la [[península ibèrica]]

Valencian en 13:49 16 set 2022

2022-09-16T13:49:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:49 16 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:As de Valentia. Museo de Prehistoria de Valencia.jpg\|250px\|thumb\|[[As de Valentia (sigle II a. C.). [[Museu de Prehistòria de Valéncia]].]]		[[Archiu:As de Valentia. Museo de Prehistoria de Valencia.jpg\|250px\|thumb\|As de Valentia (sigle II a. C.). [[Museu de Prehistòria de Valéncia]].]]
	L''''història de la ciutat de Valéncia''' comprén des de l'época anterior a la fundació formal de la ciutat quan la regió ya estava habitada per pobles prerromans fins a l'actualitat. Gràcies a la fèrtil [[horta de Valéncia\|horta]] sobre la que se sustenta, les afores de [[Valéncia]] varen ser ya una zona d'alta densitat humana abans de la seua fundació en el [[sigle II a. C.\|sigle II a. C.]] pels romans. Des de llavors, la ciutat ha constituït un dels majors núcleus urbans de la [[península ibèrica]]		L''''història de la ciutat de Valéncia''' comprén des de l'época anterior a la fundació formal de la ciutat quan la regió ya estava habitada per pobles prerromans fins a l'actualitat. Gràcies a la fèrtil [[horta de Valéncia\|horta]] sobre la que se sustenta, les afores de [[Valéncia]] varen ser ya una zona d'alta densitat humana abans de la seua fundació en el [[sigle II a. C.\|sigle II a. C.]] pels romans. Des de llavors, la ciutat ha constituït un dels majors núcleus urbans de la [[península ibèrica]]

Valencian en 13:48 16 set 2022

2022-09-16T13:48:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:48 16 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:As de Valentia. Museo de Prehistoria de Valencia.jpg\|~~miniaturadeimagen~~\|[[As ~~(moneda)\|As]]~~ de Valentia (sigle II a. C.). [[Museu de ~~Prehistoria~~ de Valéncia]].]]		[[Archiu:As de Valentia. Museo de Prehistoria de Valencia.jpg\|250px\|thumb\|[[As de Valentia (sigle II a. C.). [[Museu de Prehistòria de Valéncia]].]]
	L''''història de la ciutat de Valéncia''' comprén des de l'época anterior a la fundació formal de la ciutat quan la regió ya estava habitada per pobles prerromans fins a l'actualitat. Gràcies a la fèrtil [[horta de Valéncia\|horta]] sobre la que se sustenta, les afores de [[Valéncia]] varen ser ya una zona d'alta densitat humana abans de la seua fundació en el [[sigle II a. C.\|sigle II a. C.]] pels romans. Des de llavors, la ciutat ha constituït un dels majors núcleus urbans de la [[península ibèrica]]		L''''història de la ciutat de Valéncia''' comprén des de l'época anterior a la fundació formal de la ciutat quan la regió ya estava habitada per pobles prerromans fins a l'actualitat. Gràcies a la fèrtil [[horta de Valéncia\|horta]] sobre la que se sustenta, les afores de [[Valéncia]] varen ser ya una zona d'alta densitat humana abans de la seua fundació en el [[sigle II a. C.\|sigle II a. C.]] pels romans. Des de llavors, la ciutat ha constituït un dels majors núcleus urbans de la [[península ibèrica]]