Història de la física - Historial de revisions

Caro de Segeda en 09:08 30 març 2026

2026-03-30T09:08:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:08 30 març 2026
Llínea 51:		Llínea 51:
	* [[Història de la ciència]]		* [[Història de la ciència]]
	* [[Ciència migeval]]		* [[Ciència migeval]]

			{{Història de la ciència}}

	[[Categoria:Física\| ]]		[[Categoria:Física\| ]]
	[[Categoria:Història de la física\| ]]		[[Categoria:Història de la física\| ]]

Lluísm en 07:43 27 maig 2024

2024-05-27T07:43:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:43 27 maig 2024
Llínea 43:		Llínea 43:
	La [[teoria quàntica de camps]] es va formular per estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la teoria especial de la relativitat. Va arribar la seua forma moderna a finals de [[1940]] gràcies al treball de [[Richard Feynman\|Feynman]], [[Julian Schwinger\|Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson\|Dyson]]. Ells varen formular la teoria de l'[[electrodinàmica quàntica]], en la qual es descriu la interacció electromagnètica.		La [[teoria quàntica de camps]] es va formular per estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la teoria especial de la relativitat. Va arribar la seua forma moderna a finals de [[1940]] gràcies al treball de [[Richard Feynman\|Feynman]], [[Julian Schwinger\|Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson\|Dyson]]. Ells varen formular la teoria de l'[[electrodinàmica quàntica]], en la qual es descriu la interacció electromagnètica.

	La teoria quàntica de camps suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]], la qual estudia les forces fonamentals i les partícules elementals. En [[1954]] [[Yang Chen Ning\|Yang]] i [[Robert Mills\|Mills]] varen desenrollar les bases del [[model estàndart de física de partícules]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]] i en ell es descriuen quasi totes les partícules elementals observades.		La teoria quàntica de camps suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]], la qual estudia les forces fonamentals i les partícules elementals. En [[1954]] [[Yang Chen Ning\|Yang]] i [[Robert Mills\|Mills]] varen desenrollar les bases del [[model estàndart de física de partícules]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]] i en ell es descriuen quasi totes les partícules elementals observades.

	== La física del sigle XXI ==		== La física del sigle XXI ==

Jose2: Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

2018-11-20T21:03:27Z

Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

← Revisió anterior		Revisió de 21:03 20 nov 2018
Llínea 46:		Llínea 46:

	== La física del sigle XXI ==		== La física del sigle XXI ==
	La física seguix enfrontant-se a grans reptes, tant de caràcter pràctic com teòric, al començament del [[sigle XXI]]. L'estudi dels [[sistema complex\|sistemes complexos]] dominats per sistemes d'equacions no llineals, tal com la [[meteorologia]] o les propietats quàntiques dels materials que han possibilitat el desenroll de nous materials en propietats sorprenents. A nivell teòric l'[[astrofísica]] oferix una visió del món en numeroses preguntes obertes en tots els seus fronts, des de la [[cosmologia]] fins a la [[formació planetaria]]. La física teòrica ~~continua~~ els seus intents de trobar una teoria física capaç d'unificar totes les forces en un únic formulisme en el que seria una [[teoria del tot]]. Entre les teories candidates hem de citar la [[teoria de supercordes]].		La física seguix enfrontant-se a grans reptes, tant de caràcter pràctic com teòric, al començament del [[sigle XXI]]. L'estudi dels [[sistema complex\|sistemes complexos]] dominats per sistemes d'equacions no llineals, tal com la [[meteorologia]] o les propietats quàntiques dels materials que han possibilitat el desenroll de nous materials en propietats sorprenents. A nivell teòric l'[[astrofísica]] oferix una visió del món en numeroses preguntes obertes en tots els seus fronts, des de la [[cosmologia]] fins a la [[formació planetaria]]. La física teòrica contínua els seus intents de trobar una teoria física capaç d'unificar totes les forces en un únic formulisme en el que seria una [[teoria del tot]]. Entre les teories candidates hem de citar la [[teoria de supercordes]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - ' formula ' a ' fòrmula '

2018-11-20T20:57:07Z

Text reemplaça - ' formula ' a ' fòrmula '

← Revisió anterior		Revisió de 20:57 20 nov 2018
Llínea 33:		Llínea 33:
	El [[sigle XX]] va estar marcat pel desenroll de la física com ciència capaç de promoure el desenroll tecnològic. A principis d'este sigle els físics consideraven tindre una visió quasi completa de la naturalea. No obstant això pronte es varen produir dos revolucions conceptuals de gran calat: El desenroll de la [[teoria de la relativitat]] i el començament de la [[mecànica quàntica]].		El [[sigle XX]] va estar marcat pel desenroll de la física com ciència capaç de promoure el desenroll tecnològic. A principis d'este sigle els físics consideraven tindre una visió quasi completa de la naturalea. No obstant això pronte es varen produir dos revolucions conceptuals de gran calat: El desenroll de la [[teoria de la relativitat]] i el començament de la [[mecànica quàntica]].

	En l'any [[1905]] [[Albert Einstein]], va formular la teoria de la [[relativitat especial]], en la qual l'[[espai]] i el [[temps]] s'unifiquen en una sola entitat, l'[[espai-temps]]. La relativitat ~~formula~~ equacions diferents per a la transformació de moviments quan s'observen des de diferents sistemes de referència inercials a aquelles donades per la mecànica clàssica. Les dos teories coincidixen a velocitats chicotetes en relació a la velocitat de la llum. En l'any [[1915]] es va estendre la teoria especial de la relativitat per a explicar la gravetat, formulant la [[relativitat general\|teoria general de la relativitat]], la qual substituïx la llei de la gravitació de Newton.		En l'any [[1905]] [[Albert Einstein]], va formular la teoria de la [[relativitat especial]], en la qual l'[[espai]] i el [[temps]] s'unifiquen en una sola entitat, l'[[espai-temps]]. La relativitat fòrmula equacions diferents per a la transformació de moviments quan s'observen des de diferents sistemes de referència inercials a aquelles donades per la mecànica clàssica. Les dos teories coincidixen a velocitats chicotetes en relació a la velocitat de la llum. En l'any [[1915]] es va estendre la teoria especial de la relativitat per a explicar la gravetat, formulant la [[relativitat general\|teoria general de la relativitat]], la qual substituïx la llei de la gravitació de Newton.

	En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford\|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó\|protons]]. Els [[neutró\|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick\|Chadwick]] en l'any [[1932]].		En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford\|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó\|protons]]. Els [[neutró\|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick\|Chadwick]] en l'any [[1932]].

Jose2: Text reemplaça - 'època' a 'época'

2018-02-20T10:47:13Z

Text reemplaça - 'època' a 'época'

← Revisió anterior		Revisió de 10:47 20 feb 2018
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Diferències de la física elemental ==		== Diferències de la física elemental ==
	En el [[sigle XVI]] [[Galileo Galilei\|Galileu]] va ser pioner en l'us d'experiències per a validar les teories de la física. Es va interessar en el moviment dels [[astre]]s i dels [[cos\|cossos]]. Utilisant instruments com el [[pla inclinat]], va descobrir la [[llei de la inèrcia]] de la [[dinàmica]], i en l'us d'un dels primers [[telescopi]] es va observar que [[Júpiter (planeta)\|Júpiter]] tenia [[satèlit natural \|satèlits]] girant al seu voltant i les [[taques solars]] de [[Sol]]. Estes observacions demostraven el model heliocèntric de [[Nicolau Copèrnic]] i el fet que els cossos celests no són perfectes i immutables. En la mateixa ~~època~~, les observacions de [[Tycho Brahe]] i els càlculs de [[Johannes Kepler]] varen permetre establir les lleis que governen el moviment dels [[planeta\|planetes]] al [[Sistema Solar]].		En el [[sigle XVI]] [[Galileo Galilei\|Galileu]] va ser pioner en l'us d'experiències per a validar les teories de la física. Es va interessar en el moviment dels [[astre]]s i dels [[cos\|cossos]]. Utilisant instruments com el [[pla inclinat]], va descobrir la [[llei de la inèrcia]] de la [[dinàmica]], i en l'us d'un dels primers [[telescopi]] es va observar que [[Júpiter (planeta)\|Júpiter]] tenia [[satèlit natural \|satèlits]] girant al seu voltant i les [[taques solars]] de [[Sol]]. Estes observacions demostraven el model heliocèntric de [[Nicolau Copèrnic]] i el fet que els cossos celests no són perfectes i immutables. En la mateixa época, les observacions de [[Tycho Brahe]] i els càlculs de [[Johannes Kepler]] varen permetre establir les lleis que governen el moviment dels [[planeta\|planetes]] al [[Sistema Solar]].

	En l'any [[1687]] [[Isaac Newton\|Newton]] va publicar els Principis Matemàtics de la Natura ([[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]), una obra en la qual es descriuen les lleis clàssiques de la dinàmica conegudes com: [[Lleis de Newton]], i la [[gravetat\|llei de la gravitació universal de Newton]]. El primer grup de lleis permetia explicar la dinàmica dels cossos i fer prediccions del moviment i equilibri de cossos, la segona llei permetia demostrar les [[lleis de Kepler]] del moviment dels planetes i explicar la [[Gravetat\|gravetat terrestre]] (d'açí el nom de '' gravetat universal ''). En esta época es va posar de manifest un dels principis bàsics de la física, les lleis de la física són les mateixes en qualsevol punt del [[Univers]]. El desenroll per Newton i [[Leibniz]] del [[càlcul matemàtic]] proporcionar les ferramentes matemàtiques per al desenroll de la física com a ciència capaç de fer prediccions. En esta época varen desenrollar els seus treballs físics com [[Robert Hooke]] i [[Christian Huygens]] estudiant les propietats bàsiques de la [[matèria]] i de la [[llum]].		En l'any [[1687]] [[Isaac Newton\|Newton]] va publicar els Principis Matemàtics de la Natura ([[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]), una obra en la qual es descriuen les lleis clàssiques de la dinàmica conegudes com: [[Lleis de Newton]], i la [[gravetat\|llei de la gravitació universal de Newton]]. El primer grup de lleis permetia explicar la dinàmica dels cossos i fer prediccions del moviment i equilibri de cossos, la segona llei permetia demostrar les [[lleis de Kepler]] del moviment dels planetes i explicar la [[Gravetat\|gravetat terrestre]] (d'açí el nom de '' gravetat universal ''). En esta época es va posar de manifest un dels principis bàsics de la física, les lleis de la física són les mateixes en qualsevol punt del [[Univers]]. El desenroll per Newton i [[Leibniz]] del [[càlcul matemàtic]] proporcionar les ferramentes matemàtiques per al desenroll de la física com a ciència capaç de fer prediccions. En esta época varen desenrollar els seus treballs físics com [[Robert Hooke]] i [[Christian Huygens]] estudiant les propietats bàsiques de la [[matèria]] i de la [[llum]].

Jose2: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2018-02-18T00:22:44Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 00:22 18 feb 2018
Llínea 50:		Llínea 50:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Història de la ciència]]		* [[Història de la ciència]]
	* [[Ciència ~~medieval~~]]		* [[Ciència migeval]]

	[[Categoria:Física\| ]]		[[Categoria:Física\| ]]
	[[Categoria:Història de la física\| ]]		[[Categoria:Història de la física\| ]]

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:25:46Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:25 26 abr 2016
Llínea 37:		Llínea 37:
	En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford\|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó\|protons]]. Els [[neutró\|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick\|Chadwick]] en l'any [[1932]].		En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford\|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó\|protons]]. Els [[neutró\|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick\|Chadwick]] en l'any [[1932]].

	En els primers anys del [[sigle XX]] [[Max Planck\|Planck]], [[Albert Einstein\|Einstein]], [[Niels Bohr\|Bohr]] i atres ~~van~~ desenrollar la teoria [[quàntica]] per tal de explicar resultats experimentals anòmals sobre la radiació dels cossos. En esta teoria, els nivells possibles d'energia passen a ser discrets. En [[1925]] [[Werner Heisenberg\|Heisenberg]] i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger\|Schrödinger]] i [[Paul Dirac\|Dirac]] formularen la [[mecànica quàntica]], en la qual expliquen les teories quàntiques precedents. En la mecànica quàntica, els resultats de les mesures físiques són [[provabilitat\|provabilístics]], la teoria quàntica descriu el càlcul d'estes provabilitats.		En els primers anys del [[sigle XX]] [[Max Planck\|Planck]], [[Albert Einstein\|Einstein]], [[Niels Bohr\|Bohr]] i atres varen desenrollar la teoria [[quàntica]] per tal de explicar resultats experimentals anòmals sobre la radiació dels cossos. En esta teoria, els nivells possibles d'energia passen a ser discrets. En [[1925]] [[Werner Heisenberg\|Heisenberg]] i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger\|Schrödinger]] i [[Paul Dirac\|Dirac]] formularen la [[mecànica quàntica]], en la qual expliquen les teories quàntiques precedents. En la mecànica quàntica, els resultats de les mesures físiques són [[provabilitat\|provabilístics]], la teoria quàntica descriu el càlcul d'estes provabilitats.

	La mecànica quàntica va suministrar les ferramentes teòriques per a la [[física de la matèria condensada]], la qual estudia el comportament dels [[sòlit]]s i els [[líquit]]s, incloent fenòmens com ara [[estructura cristalina]] , [[semiconductor\|semiconductivitat]] i [[superconductor\|superconductivitat]]. Entre els pioners de la física de la matèria condensada s'inclou [[Felix Bloch\|Bloch]], que va desenrollar una descripció mecano-quàntica del comportament dels electrons en les estructures cristal ([[1928]]).		La mecànica quàntica va suministrar les ferramentes teòriques per a la [[física de la matèria condensada]], la qual estudia el comportament dels [[sòlit]]s i els [[líquit]]s, incloent fenòmens com ara [[estructura cristalina]] , [[semiconductor\|semiconductivitat]] i [[superconductor\|superconductivitat]]. Entre els pioners de la física de la matèria condensada s'inclou [[Felix Bloch\|Bloch]], que va desenrollar una descripció mecano-quàntica del comportament dels electrons en les estructures cristal ([[1928]]).
Llínea 43:		Llínea 43:
	La [[teoria quàntica de camps]] es va formular per estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la teoria especial de la relativitat. Va arribar la seua forma moderna a finals de [[1940]] gràcies al treball de [[Richard Feynman\|Feynman]], [[Julian Schwinger\|Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson\|Dyson]]. Ells varen formular la teoria de l'[[electrodinàmica quàntica]], en la qual es descriu la interacció electromagnètica.		La [[teoria quàntica de camps]] es va formular per estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la teoria especial de la relativitat. Va arribar la seua forma moderna a finals de [[1940]] gràcies al treball de [[Richard Feynman\|Feynman]], [[Julian Schwinger\|Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson\|Dyson]]. Ells varen formular la teoria de l'[[electrodinàmica quàntica]], en la qual es descriu la interacció electromagnètica.

	La teoria quàntica de camps suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]], la qual estudia les forces fonamentals i les partícules elementals. En [[1954]] [[Yang Chen Ning\|Yang]] i [[Robert Mills\|Mills]] ~~van~~ desenrollar les bases del [[model estàndart de física de partícules]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]] i en ell es descriuen quasi totes les partícules elementals observades.		La teoria quàntica de camps suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]], la qual estudia les forces fonamentals i les partícules elementals. En [[1954]] [[Yang Chen Ning\|Yang]] i [[Robert Mills\|Mills]] varen desenrollar les bases del [[model estàndart de física de partícules]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]] i en ell es descriuen quasi totes les partícules elementals observades.

	== La física del sigle XXI ==		== La física del sigle XXI ==

Jose2: /* El sigle XX: La segona revolució de la física */

2016-02-17T09:14:02Z

El sigle XX: La segona revolució de la física

← Revisió anterior		Revisió de 09:14 17 feb 2016
Llínea 35:		Llínea 35:
	En l'any [[1905]] [[Albert Einstein]], va formular la teoria de la [[relativitat especial]], en la qual l'[[espai]] i el [[temps]] s'unifiquen en una sola entitat, l'[[espai-temps]]. La relativitat formula equacions diferents per a la transformació de moviments quan s'observen des de diferents sistemes de referència inercials a aquelles donades per la mecànica clàssica. Les dos teories coincidixen a velocitats chicotetes en relació a la velocitat de la llum. En l'any [[1915]] es va estendre la teoria especial de la relativitat per a explicar la gravetat, formulant la [[relativitat general\|teoria general de la relativitat]], la qual substituïx la llei de la gravitació de Newton.		En l'any [[1905]] [[Albert Einstein]], va formular la teoria de la [[relativitat especial]], en la qual l'[[espai]] i el [[temps]] s'unifiquen en una sola entitat, l'[[espai-temps]]. La relativitat formula equacions diferents per a la transformació de moviments quan s'observen des de diferents sistemes de referència inercials a aquelles donades per la mecànica clàssica. Les dos teories coincidixen a velocitats chicotetes en relació a la velocitat de la llum. En l'any [[1915]] es va estendre la teoria especial de la relativitat per a explicar la gravetat, formulant la [[relativitat general\|teoria general de la relativitat]], la qual substituïx la llei de la gravitació de Newton.

	En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford\|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó\|protons]]. Els [[neutró\|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick\|Chadwick]] l'any [[1932]].		En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford\|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó\|protons]]. Els [[neutró\|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick\|Chadwick]] en l'any [[1932]].

	En els primers anys del [[sigle XX]] [[Max Planck\|Planck]], [[Albert Einstein\|Einstein]], [[Niels Bohr\|Bohr]] i atres van desenrollar la teoria [[quàntica]] per tal de explicar resultats experimentals anòmals sobre la radiació dels cossos. En esta teoria, els nivells possibles d'energia passen a ser discrets. En [[1925]] [[Werner Heisenberg\|Heisenberg]] i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger\|Schrödinger]] i [[Paul Dirac\|Dirac]] formularen la [[mecànica quàntica]], en la qual expliquen les teories quàntiques precedents. En la mecànica quàntica, els resultats de les mesures físiques són [[provabilitat\|provabilístics]], la teoria quàntica descriu el càlcul d'estes provabilitats.		En els primers anys del [[sigle XX]] [[Max Planck\|Planck]], [[Albert Einstein\|Einstein]], [[Niels Bohr\|Bohr]] i atres van desenrollar la teoria [[quàntica]] per tal de explicar resultats experimentals anòmals sobre la radiació dels cossos. En esta teoria, els nivells possibles d'energia passen a ser discrets. En [[1925]] [[Werner Heisenberg\|Heisenberg]] i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger\|Schrödinger]] i [[Paul Dirac\|Dirac]] formularen la [[mecànica quàntica]], en la qual expliquen les teories quàntiques precedents. En la mecànica quàntica, els resultats de les mesures físiques són [[provabilitat\|provabilístics]], la teoria quàntica descriu el càlcul d'estes provabilitats.

Jose2: /* El sigle XIX: Electromagnetisme i l'estructura atòmica */

2016-02-17T09:12:56Z

El sigle XIX: Electromagnetisme i l'estructura atòmica

← Revisió anterior		Revisió de 09:12 17 feb 2016
Llínea 24:		Llínea 24:

	== El sigle XIX: Electromagnetisme i l'estructura atòmica ==		== El sigle XIX: Electromagnetisme i l'estructura atòmica ==
	La investigació física de la primera mitat del [[sigle XIX]] va estar dominada per l'estudi dels fenòmens de l'[[electricitat]] i el [[magnetisme]]. [[Coulomb]], [[Luigi Galvani]], [[Michael Faraday\|Faraday]], [[Georg Simon Ohm\|Ohm]] i molts atres físics famosos estudiar els fenòmens dispars i contraintuitivos que s'associen a este camp. L'any [[1855]] [[James Clerk Maxwell\|Maxwell]] va unificar les lleis conegudes sobre el comportament de l'electricitat i el magnetisme en una sola teoria en un marc matemàtic comú mostrant la natura unida del [[electromagnetisme]]. Els treballs de Maxwell en l'electromagnetisme es consideren a sovint equiparables als descobriments de Newton sobre la gravitació universal i es resumixen en les conegudes, [[equacions de Maxwell]], un conjunt de quatre equacions capaç de predir i explicar tots els fenòmens electromagnètics clàssics. Una de les prediccions d'esta teoria era que la [[llum]] és una [[radiació electromagnètica\|ona electromagnètica]]. Este descobriment de Maxwell proporcionaria la possibilitat del desenroll de la [[ràdio (comunicacions)]] unes décades més tart per [[Heinrich Rudolf Hertz\|Heinrich Hertz]] l'any [[1888]].		La investigació física de la primera mitat del [[sigle XIX]] va estar dominada per l'estudi dels fenòmens de l'[[electricitat]] i el [[magnetisme]]. [[Coulomb]], [[Luigi Galvani]], [[Michael Faraday\|Faraday]], [[Georg Simon Ohm\|Ohm]] i molts atres físics famosos estudiar els fenòmens dispars i contraintuitivos que s'associen a este camp. En l'any [[1855]] [[James Clerk Maxwell\|Maxwell]] va unificar les lleis conegudes sobre el comportament de l'electricitat i el magnetisme en una sola teoria en un marc matemàtic comú mostrant la natura unida del [[electromagnetisme]]. Els treballs de Maxwell en l'electromagnetisme es consideren a sovint equiparables als descobriments de Newton sobre la gravitació universal i es resumixen en les conegudes, [[equacions de Maxwell]], un conjunt de quatre equacions capaç de predir i explicar tots els fenòmens electromagnètics clàssics. Una de les prediccions d'esta teoria era que la [[llum]] és una [[radiació electromagnètica\|ona electromagnètica]]. Este descobriment de Maxwell proporcionaria la possibilitat del desenroll de la [[ràdio (comunicacions)]] unes décades més tart per [[Heinrich Rudolf Hertz\|Heinrich Hertz]] en l'any [[1888]].

	En l'any [[1895]] [[Wilhelm Röntgen\|Roentgen]] va descobrir els [[rajos X]], ones electromagnètiques de [[freqüència\|freqüències]] molt altes. Quasi simultàneament, [[Henri Becquerel]] descobria la [[radioactivitat]] l'any [[1896]]. Este camp es va desenrollar ràpidament en els treballs posteriors de [[Pierre Curie]], [[Marie Curie]] i molts atres, donant inici a la [[física nuclear]] i al començament de l'estructura microscòpica de la matèria.		En l'any [[1895]] [[Wilhelm Röntgen\|Roentgen]] va descobrir els [[rajos X]], ones electromagnètiques de [[freqüència\|freqüències]] molt altes. Quasi simultàneament, [[Henri Becquerel]] descobria la [[radioactivitat]] l'any [[1896]]. Este camp es va desenrollar ràpidament en els treballs posteriors de [[Pierre Curie]], [[Marie Curie]] i molts atres, donant inici a la [[física nuclear]] i al començament de l'estructura microscòpica de la matèria.

	En l'any [[1897]] [[Joseph John Thomson\|Thomson]] va descobrir el [[electró]], la partícula elemental que transporta la corrent en els circuits elèctrics proponent l'any [[1904]] un primer model simplificat de l'[[àtom]].		En l'any [[1897]] [[Joseph John Thomson\|Thomson]] va descobrir el [[electró]], la partícula elemental que transporta la corrent en els circuits elèctrics proponent en l'any [[1904]] un primer model simplificat de l'[[àtom]].

	== El sigle XX: La segona revolució de la física ==		== El sigle XX: La segona revolució de la física ==

Jose2: /* El sigle XVIII: Termodinàmica i òptica */

2016-02-17T09:11:40Z

El sigle XVIII: Termodinàmica i òptica

← Revisió anterior		Revisió de 09:11 17 feb 2016
Llínea 19:		Llínea 19:
	== El sigle XVIII: Termodinàmica i òptica ==		== El sigle XVIII: Termodinàmica i òptica ==

	A partir del [[sigle XVIII]] [[Robert Boyle\|Boyle]], [[Thomas Young\|Young]] i atres varen desenrollar la [[termodinàmica]]. L'any [[1733]] [[Daniel Bernoulli\|Bernoulli]] va usar arguments estadístics, juntament en la [[mecànica]] clàssica, per extraure resultats de la [[termodinàmica]], iniciant la [[mecànica estadística]]. En l'any [[1798]] [[Benjamin Thompson\|Thompson]] va demostrar la conversió del treball mecànic en [[calor]] i en [[1847]] [[James Prescott Joule\|Joule]] va formular la llei de conservació de l'[[energia]].		A partir del [[sigle XVIII]] [[Robert Boyle\|Boyle]], [[Thomas Young\|Young]] i atres varen desenrollar la [[termodinàmica]]. En l'any [[1733]] [[Daniel Bernoulli\|Bernoulli]] va usar arguments estadístics, juntament en la [[mecànica]] clàssica, per extraure resultats de la [[termodinàmica]], iniciant la [[mecànica estadística]]. En l'any [[1798]] [[Benjamin Thompson\|Thompson]] va demostrar la conversió del treball mecànic en [[calor]] i en [[1847]] [[James Prescott Joule\|Joule]] va formular la llei de conservació de l'[[energia]].

	En el camp de l'[[òptica]] el sigle va començar en la teoria corpuscular de la llum de [[Isaac Newton\|Newton]] exposta en la seua famosa obra '' [[Opticks]] ''. Encara que les lleis bàsiques de l'òptica geomètrica havien estat descobertes algunes décades abans el sigle XVIII va ser ric en avanços tècnics en este camp produint les primeres lents acromàtiques, mesurant-se per primera vegada la [[velocitat de la llum]] i descobrint la naturalea espectral de la llum. El sigle va concloure en el célebre [[experiment de Young]] de [[1801]] en el qual es posava de manifest la [[Interferència òptica\|interferència]] de la llum demostrant la naturalea ondulatòria d'esta.		En el camp de l'[[òptica]] el sigle va començar en la teoria corpuscular de la llum de [[Isaac Newton\|Newton]] exposta en la seua famosa obra '' [[Opticks]] ''. Encara que les lleis bàsiques de l'òptica geomètrica havien estat descobertes algunes décades abans el sigle XVIII va ser ric en avanços tècnics en este camp produint les primeres lents acromàtiques, mesurant-se per primera vegada la [[velocitat de la llum]] i descobrint la naturalea espectral de la llum. El sigle va concloure en el célebre [[experiment de Young]] de [[1801]] en el qual es posava de manifest la [[Interferència òptica\|interferència]] de la llum demostrant la naturalea ondulatòria d'esta.

← Revisió anterior		Revisió de 11:25 26 abr 2016
Llínea 37:		Llínea 37:
	En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford\|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó\|protons]]. Els [[neutró\|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick\|Chadwick]] en l'any [[1932]].		En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford\|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó\|protons]]. Els [[neutró\|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick\|Chadwick]] en l'any [[1932]].

	En els primers anys del [[sigle XX]] [[Max Planck\|Planck]], [[Albert Einstein\|Einstein]], [[Niels Bohr\|Bohr]] i atres ~~van~~ desenrollar la teoria [[quàntica]] per tal de explicar resultats experimentals anòmals sobre la radiació dels cossos. En esta teoria, els nivells possibles d'energia passen a ser discrets. En [[1925]] [[Werner Heisenberg\|Heisenberg]] i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger\|Schrödinger]] i [[Paul Dirac\|Dirac]] formularen la [[mecànica quàntica]], en la qual expliquen les teories quàntiques precedents. En la mecànica quàntica, els resultats de les mesures físiques són [[provabilitat\|provabilístics]], la teoria quàntica descriu el càlcul d'estes provabilitats.		En els primers anys del [[sigle XX]] [[Max Planck\|Planck]], [[Albert Einstein\|Einstein]], [[Niels Bohr\|Bohr]] i atres varen desenrollar la teoria [[quàntica]] per tal de explicar resultats experimentals anòmals sobre la radiació dels cossos. En esta teoria, els nivells possibles d'energia passen a ser discrets. En [[1925]] [[Werner Heisenberg\|Heisenberg]] i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger\|Schrödinger]] i [[Paul Dirac\|Dirac]] formularen la [[mecànica quàntica]], en la qual expliquen les teories quàntiques precedents. En la mecànica quàntica, els resultats de les mesures físiques són [[provabilitat\|provabilístics]], la teoria quàntica descriu el càlcul d'estes provabilitats.

	La mecànica quàntica va suministrar les ferramentes teòriques per a la [[física de la matèria condensada]], la qual estudia el comportament dels [[sòlit]]s i els [[líquit]]s, incloent fenòmens com ara [[estructura cristalina]] , [[semiconductor\|semiconductivitat]] i [[superconductor\|superconductivitat]]. Entre els pioners de la física de la matèria condensada s'inclou [[Felix Bloch\|Bloch]], que va desenrollar una descripció mecano-quàntica del comportament dels electrons en les estructures cristal ([[1928]]).		La mecànica quàntica va suministrar les ferramentes teòriques per a la [[física de la matèria condensada]], la qual estudia el comportament dels [[sòlit]]s i els [[líquit]]s, incloent fenòmens com ara [[estructura cristalina]] , [[semiconductor\|semiconductivitat]] i [[superconductor\|superconductivitat]]. Entre els pioners de la física de la matèria condensada s'inclou [[Felix Bloch\|Bloch]], que va desenrollar una descripció mecano-quàntica del comportament dels electrons en les estructures cristal ([[1928]]).
Llínea 43:		Llínea 43:
	La [[teoria quàntica de camps]] es va formular per estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la teoria especial de la relativitat. Va arribar la seua forma moderna a finals de [[1940]] gràcies al treball de [[Richard Feynman\|Feynman]], [[Julian Schwinger\|Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson\|Dyson]]. Ells varen formular la teoria de l'[[electrodinàmica quàntica]], en la qual es descriu la interacció electromagnètica.		La [[teoria quàntica de camps]] es va formular per estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la teoria especial de la relativitat. Va arribar la seua forma moderna a finals de [[1940]] gràcies al treball de [[Richard Feynman\|Feynman]], [[Julian Schwinger\|Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson\|Dyson]]. Ells varen formular la teoria de l'[[electrodinàmica quàntica]], en la qual es descriu la interacció electromagnètica.

	La teoria quàntica de camps suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]], la qual estudia les forces fonamentals i les partícules elementals. En [[1954]] [[Yang Chen Ning\|Yang]] i [[Robert Mills\|Mills]] ~~van~~ desenrollar les bases del [[model estàndart de física de partícules]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]] i en ell es descriuen quasi totes les partícules elementals observades.		La teoria quàntica de camps suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]], la qual estudia les forces fonamentals i les partícules elementals. En [[1954]] [[Yang Chen Ning\|Yang]] i [[Robert Mills\|Mills]] varen desenrollar les bases del [[model estàndart de física de partícules]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]] i en ell es descriuen quasi totes les partícules elementals observades.

	== La física del sigle XXI ==		== La física del sigle XXI ==

← Revisió anterior		Revisió de 09:14 17 feb 2016
Llínea 35:		Llínea 35:
	En l'any [[1905]] [[Albert Einstein]], va formular la teoria de la [[relativitat especial]], en la qual l'[[espai]] i el [[temps]] s'unifiquen en una sola entitat, l'[[espai-temps]]. La relativitat formula equacions diferents per a la transformació de moviments quan s'observen des de diferents sistemes de referència inercials a aquelles donades per la mecànica clàssica. Les dos teories coincidixen a velocitats chicotetes en relació a la velocitat de la llum. En l'any [[1915]] es va estendre la teoria especial de la relativitat per a explicar la gravetat, formulant la [[relativitat general\|teoria general de la relativitat]], la qual substituïx la llei de la gravitació de Newton.		En l'any [[1905]] [[Albert Einstein]], va formular la teoria de la [[relativitat especial]], en la qual l'[[espai]] i el [[temps]] s'unifiquen en una sola entitat, l'[[espai-temps]]. La relativitat formula equacions diferents per a la transformació de moviments quan s'observen des de diferents sistemes de referència inercials a aquelles donades per la mecànica clàssica. Les dos teories coincidixen a velocitats chicotetes en relació a la velocitat de la llum. En l'any [[1915]] es va estendre la teoria especial de la relativitat per a explicar la gravetat, formulant la [[relativitat general\|teoria general de la relativitat]], la qual substituïx la llei de la gravitació de Newton.

	En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford\|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó\|protons]]. Els [[neutró\|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick\|Chadwick]] l'any [[1932]].		En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford\|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó\|protons]]. Els [[neutró\|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick\|Chadwick]] en l'any [[1932]].

	En els primers anys del [[sigle XX]] [[Max Planck\|Planck]], [[Albert Einstein\|Einstein]], [[Niels Bohr\|Bohr]] i atres van desenrollar la teoria [[quàntica]] per tal de explicar resultats experimentals anòmals sobre la radiació dels cossos. En esta teoria, els nivells possibles d'energia passen a ser discrets. En [[1925]] [[Werner Heisenberg\|Heisenberg]] i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger\|Schrödinger]] i [[Paul Dirac\|Dirac]] formularen la [[mecànica quàntica]], en la qual expliquen les teories quàntiques precedents. En la mecànica quàntica, els resultats de les mesures físiques són [[provabilitat\|provabilístics]], la teoria quàntica descriu el càlcul d'estes provabilitats.		En els primers anys del [[sigle XX]] [[Max Planck\|Planck]], [[Albert Einstein\|Einstein]], [[Niels Bohr\|Bohr]] i atres van desenrollar la teoria [[quàntica]] per tal de explicar resultats experimentals anòmals sobre la radiació dels cossos. En esta teoria, els nivells possibles d'energia passen a ser discrets. En [[1925]] [[Werner Heisenberg\|Heisenberg]] i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger\|Schrödinger]] i [[Paul Dirac\|Dirac]] formularen la [[mecànica quàntica]], en la qual expliquen les teories quàntiques precedents. En la mecànica quàntica, els resultats de les mesures físiques són [[provabilitat\|provabilístics]], la teoria quàntica descriu el càlcul d'estes provabilitats.