Historiografia - Historial de revisions

Lluísm en 11:55 14 jun 2024

2024-06-14T11:55:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:55 14 jun 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	Les diferents disciplines que servixen per a l'estudi historiogràfic s'agrupen en el nom de «ciències i tècniques historiogràfiques» (paleografia -que inclouria l'epigrafia i papirologia-, documentació o ciències documentals, sigilografia, diplomàtica, codicologia, numismàtica, etc.).		Les diferents disciplines que servixen per a l'estudi historiogràfic s'agrupen en el nom de «ciències i tècniques historiogràfiques» (paleografia -que inclouria l'epigrafia i papirologia-, documentació o ciències documentals, sigilografia, diplomàtica, codicologia, numismàtica, etc.).

	A l'especialiste en historiografia es denomina historiógraf/a.		A l'especialiste en historiografia es denomina historiógraf/a.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Historiografia\| ]]		[[Categoria:Historiografia\| ]]

Lluísm en 17:20 13 jun 2024

2024-06-13T17:20:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:20 13 jun 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	Les diferents disciplines que servixen per a l'estudi historiogràfic s'agrupen en el nom de «ciències i tècniques historiogràfiques» (paleografia -que inclouria l'epigrafia i papirologia-, documentació o ciències documentals, sigilografia, diplomàtica, codicologia, numismàtica, etc.).		Les diferents disciplines que servixen per a l'estudi historiogràfic s'agrupen en el nom de «ciències i tècniques historiogràfiques» (paleografia -que inclouria l'epigrafia i papirologia-, documentació o ciències documentals, sigilografia, diplomàtica, codicologia, numismàtica, etc.).

	A l'especialiste en historiografia es denomina historiógraf/a.		A l'especialiste en historiografia es denomina historiógraf/a.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Historiografia\| ]]		[[Categoria:Historiografia\| ]]

Jose2 en 15:40 2 jun 2024

2024-06-02T15:40:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:40 2 jun 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	Les diferents disciplines que servixen per a l'estudi historiogràfic s'agrupen en el nom de «ciències i tècniques historiogràfiques» (paleografia -que inclouria l'epigrafia i papirologia-, documentació o ciències documentals, sigilografia, diplomàtica, codicologia, numismàtica, etc.).		Les diferents disciplines que servixen per a l'estudi historiogràfic s'agrupen en el nom de «ciències i tècniques historiogràfiques» (paleografia -que inclouria l'epigrafia i papirologia-, documentació o ciències documentals, sigilografia, diplomàtica, codicologia, numismàtica, etc.).

	A l'especialiste en historiografia es denomina historiógraf/a.		A l'especialiste en historiografia es denomina historiógraf/a.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Historiografia\| ]]		[[Categoria:Historiografia\| ]]

Reval en 10:04 2 jun 2024

2024-06-02T10:04:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:04 2 jun 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	Les diferents disciplines que servixen per a l'estudi historiogràfic s'agrupen en el nom de «ciències i tècniques historiogràfiques» (paleografia -que inclouria l'epigrafia i papirologia-, documentació o ciències documentals, sigilografia, diplomàtica, codicologia, numismàtica, etc.).		Les diferents disciplines que servixen per a l'estudi historiogràfic s'agrupen en el nom de «ciències i tècniques historiogràfiques» (paleografia -que inclouria l'epigrafia i papirologia-, documentació o ciències documentals, sigilografia, diplomàtica, codicologia, numismàtica, etc.).

	A l'especialiste en historiografia es denomina historiógraf/a.		A l'especialiste en historiografia es denomina historiógraf/a.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Historiografia\| ]]		[[Categoria:Historiografia\| ]]

Jose2 en 15:47 26 set 2021

2021-09-26T15:47:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:47 26 set 2021
Llínea 3:		Llínea 3:
	\|-		\|-
	\|style="text-align: center;"\|[[Archiu:Jacob de Wit - Allegorie op het schrijven van de geschiedenis 1754.jpg\|210px]]<br />		\|style="text-align: center;"\|[[Archiu:Jacob de Wit - Allegorie op het schrijven van de geschiedenis 1754.jpg\|210px]]<br />
	<small>Alegoria en l'escritura de l'història de [[Jacob de Wit]] (1754). Una veritat casi nueta manté un ull en l'escritor de l'història. [[Atenea]] (saber) a l'esquerra dona consells.		<small>Alegoria en l'escritura de l'història de [[Jacob de Wit]] ([[1754]]). Una veritat casi nueta manté un ull en l'escritor de l'història. [[Atenea]] (saber) a l'esquerra dona consells.
	</small>		</small>
	<br />		<br />
Llínea 16:		Llínea 16:
	A l'especialiste en historiografia es denomina historiógraf/a.		A l'especialiste en historiografia es denomina historiógraf/a.

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Historiografia\| ]]		[[Categoria:Historiografia\| ]]

Jose2: Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

2021-07-11T11:15:44Z

Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 11 jul 2021
Llínea 10:		Llínea 10:
	El terme '''historiografia''' prové d'historiógraf, i este del [[grec]] ἱστοριογράφος ''historiográphos'', de ἱστορία ''historía'' 'història' i -γράφος ''gráphos'', de la raïl de γράφειν ''gráphein'' 'escriure'; o siga, el que escriu (o descriu) l'història.		El terme '''historiografia''' prové d'historiógraf, i este del [[grec]] ἱστοριογράφος ''historiográphos'', de ἱστορία ''historía'' 'història' i -γράφος ''gráphos'', de la raïl de γράφειν ''gráphein'' 'escriure'; o siga, el que escriu (o descriu) l'història.

	L'historiografia és l'art d'escriure-la, pero també l'historiografia és la ciència que s'encarrega d'estudiar l'història. L'émfasis en la seua condició de "art" (τέχνη ''tékhnē'') o "ciència" (ἐπιστήμη ''epistḗmē'') és un dels objectes de debat metodològic més important entre els historiadors, en abundant participació de tot tipo d'intelectuals que han reflexionat sobre això, donada la seua posició central en la cultura. Per a una part d'ells, ni tan sols pot parlar-se de "història" en singular, ya que la condició de relat dels seus productes els convertix en "històries" en plural. Per a la major part dels historiadors contemporàneus, en canvi, és irrenunciable la condició científica de l'història, o a lo manco l'aspiració a tal condició ("ciència en construcció"), ~~i fins i tot~~ està molt estesa la visió que no percep abdós traces (ciència i art) com estrictament incompatibles sino com a complementaris.		L'historiografia és l'art d'escriure-la, pero també l'historiografia és la ciència que s'encarrega d'estudiar l'història. L'émfasis en la seua condició de "art" (τέχνη ''tékhnē'') o "ciència" (ἐπιστήμη ''epistḗmē'') és un dels objectes de debat metodològic més important entre els historiadors, en abundant participació de tot tipo d'intelectuals que han reflexionat sobre això, donada la seua posició central en la cultura. Per a una part d'ells, ni tan sols pot parlar-se de "història" en singular, ya que la condició de relat dels seus productes els convertix en "històries" en plural. Per a la major part dels historiadors contemporàneus, en canvi, és irrenunciable la condició científica de l'història, o a lo manco l'aspiració a tal condició ("ciència en construcció"), e inclús està molt estesa la visió que no percep abdós traces (ciència i art) com estrictament incompatibles sino com a complementaris.

	Les diferents disciplines que servixen per a l'estudi historiogràfic s'agrupen en el nom de «ciències i tècniques historiogràfiques» (paleografia -que inclouria l'epigrafia i papirologia-, documentació o ciències documentals, sigilografia, diplomàtica, codicologia, numismàtica, etc.).		Les diferents disciplines que servixen per a l'estudi historiogràfic s'agrupen en el nom de «ciències i tècniques historiogràfiques» (paleografia -que inclouria l'epigrafia i papirologia-, documentació o ciències documentals, sigilografia, diplomàtica, codicologia, numismàtica, etc.).

Jose2 en 08:02 17 ago 2018

2018-08-17T08:02:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:02 17 ago 2018
Llínea 8:		Llínea 8:
	\|-		\|-
	\|}		\|}
	El terme '''historiografia''' prové d'historiógraf, i este del grec ἱστοριογράφος ''historiográphos'', de ἱστορία ''historía'' 'història' i -γράφος ''gráphos'', de la raïl de γράφειν ''gráphein'' 'escriure'; o siga, el que escriu (o descriu) l'història.		El terme '''historiografia''' prové d'historiógraf, i este del [[grec]] ἱστοριογράφος ''historiográphos'', de ἱστορία ''historía'' 'història' i -γράφος ''gráphos'', de la raïl de γράφειν ''gráphein'' 'escriure'; o siga, el que escriu (o descriu) l'història.

	L'historiografia és l'art d'escriure-la, pero també l'historiografia és la ciència que s'encarrega d'estudiar l'història. L'émfasis en la seua condició de "art" (τέχνη ''tékhnē'') o "ciència" (ἐπιστήμη ''epistḗmē'') és un dels objectes de debat metodològic més important entre els historiadors, en abundant participació de tot tipo d'intelectuals que han reflexionat sobre això, donada la seua posició central en la cultura. Per a una part d'ells, ni tan sols pot parlar-se de "història" en singular, ya que la condició de relat dels seus productes els convertix en "històries" en plural. Per a la major part dels historiadors contemporàneus, en canvi, és irrenunciable la condició científica de l'història, o a lo manco l'aspiració a tal condició ("ciència en construcció"), i fins i tot està molt estesa la visió que no percep abdós traces (ciència i art) com estrictament incompatibles sino com a complementaris.		L'historiografia és l'art d'escriure-la, pero també l'historiografia és la ciència que s'encarrega d'estudiar l'història. L'émfasis en la seua condició de "art" (τέχνη ''tékhnē'') o "ciència" (ἐπιστήμη ''epistḗmē'') és un dels objectes de debat metodològic més important entre els historiadors, en abundant participació de tot tipo d'intelectuals que han reflexionat sobre això, donada la seua posició central en la cultura. Per a una part d'ells, ni tan sols pot parlar-se de "història" en singular, ya que la condició de relat dels seus productes els convertix en "històries" en plural. Per a la major part dels historiadors contemporàneus, en canvi, és irrenunciable la condició científica de l'història, o a lo manco l'aspiració a tal condició ("ciència en construcció"), i fins i tot està molt estesa la visió que no percep abdós traces (ciència i art) com estrictament incompatibles sino com a complementaris.

Chabi en 08:00 17 ago 2018

2018-08-17T08:00:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:00 17 ago 2018
Llínea 8:		Llínea 8:
	\|-		\|-
	\|}		\|}
	El terme '''historiografia''' prové d'historiógraf, i este del grec ἱστοριογράφος ''historiográphos'', de ἱστορία ''historía'' 'història' i -γράφος ''gráphos'', de la raïl de γράφειν ''gráphein'' 'escriure'; o siga, el que escriu (o descriu) l'història.1		El terme '''historiografia''' prové d'historiógraf, i este del grec ἱστοριογράφος ''historiográphos'', de ἱστορία ''historía'' 'història' i -γράφος ''gráphos'', de la raïl de γράφειν ''gráphein'' 'escriure'; o siga, el que escriu (o descriu) l'història.

	L'historiografia és l'art d'escriure-la, pero també l'historiografia és la ciència que s'encarrega d'estudiar l'història. L'émfasis en la seua condició de "art" (τέχνη ''tékhnē'') o "ciència" (ἐπιστήμη ''epistḗmē'') és un dels objectes de debat metodològic més important entre els historiadors, en abundant participació de tot tipo d'intelectuals que han reflexionat sobre això, donada la seua posició central en la cultura.5 Per a una part d'ells, ni tan sols pot parlar-se de "història" en singular, ya que la condició de relat dels seus productes els convertix en "històries" en plural. Per a la major part dels historiadors contemporàneus, en canvi, és irrenunciable la condició científica de l'història, o a lo manco l'aspiració a tal condició ("ciència en construcció"), i fins i tot està molt estesa la visió que no percep abdós traces (ciència i art) com estrictament incompatibles sino com a complementaris.		L'historiografia és l'art d'escriure-la, pero també l'historiografia és la ciència que s'encarrega d'estudiar l'història. L'émfasis en la seua condició de "art" (τέχνη ''tékhnē'') o "ciència" (ἐπιστήμη ''epistḗmē'') és un dels objectes de debat metodològic més important entre els historiadors, en abundant participació de tot tipo d'intelectuals que han reflexionat sobre això, donada la seua posició central en la cultura. Per a una part d'ells, ni tan sols pot parlar-se de "història" en singular, ya que la condició de relat dels seus productes els convertix en "històries" en plural. Per a la major part dels historiadors contemporàneus, en canvi, és irrenunciable la condició científica de l'història, o a lo manco l'aspiració a tal condició ("ciència en construcció"), i fins i tot està molt estesa la visió que no percep abdós traces (ciència i art) com estrictament incompatibles sino com a complementaris.

	Les diferents disciplines que servixen per a l'estudi historiogràfic s'agrupen en el nom de «ciències i tècniques historiogràfiques» (paleografia -que inclouria l'epigrafia i papirologia-, documentació o ciències documentals, sigilografia, diplomàtica, codicologia, numismàtica, etc.).		Les diferents disciplines que servixen per a l'estudi historiogràfic s'agrupen en el nom de «ciències i tècniques historiogràfiques» (paleografia -que inclouria l'epigrafia i papirologia-, documentació o ciències documentals, sigilografia, diplomàtica, codicologia, numismàtica, etc.).

	A l'especialiste en historiografia es denomina historiógraf/a.1		A l'especialiste en historiografia es denomina historiógraf/a.

	[[Categoria:Historiografia\| ]]		[[Categoria:Historiografia\| ]]

Chabi en 07:58 17 ago 2018

2018-08-17T07:58:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:58 17 ago 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	{\| class=toccolours align="right" style="width:100px; font-size:90%; margin: 0 0 1em 1em;" height:100px" border="0";		{\| class=toccolours align="right" style="width:100px; font-size:90%; margin: 0 0 1em 1em;" height:100px" border="0";
	\|style="text-align: center; font-size:17px;"\|'''Historiografía'''</small>		\|style="text-align: center; font-size:17px;"\|<small>'''Historiografía'''</small>
	\|-		\|-
	\|style="text-align: center;"\|[[~~Archivo~~:Jacob de Wit - Allegorie op het schrijven van de geschiedenis 1754.jpg\|210px]]<br />		\|style="text-align: center;"\|[[Archiu:Jacob de Wit - Allegorie op het schrijven van de geschiedenis 1754.jpg\|210px]]<br />
	<small>Alegoria en l'escritura de l'història de [[Jacob de Wit]] (1754). Una veritat casi nueta manté un ull en l'escritor de l'història. [[Atenea]] (saber) a l'esquerra dona consells.		<small>Alegoria en l'escritura de l'història de [[Jacob de Wit]] (1754). Una veritat casi nueta manté un ull en l'escritor de l'història. [[Atenea]] (saber) a l'esquerra dona consells.
	</small>		</small>

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «{| class=toccolours align="right" style="width:100px; font-size:90%; margin: 0 0 1em 1em;" height:100px" border="0"; |style="text-align: center; font-size:17px;...»

2018-08-17T07:58:15Z

Pàgina nova, en el contingut: «{| class=toccolours align="right" style="width:100px; font-size:90%; margin: 0 0 1em 1em;" height:100px" border="0"; |style="text-align: center; font-size:17px;...»

Pàgina nova

{| class=toccolours align="right" style="width:100px; font-size:90%; margin: 0 0 1em 1em;" height:100px" border="0";
|style="text-align: center; font-size:17px;"|'''Historiografía'''
|-
|style="text-align: center;"|[[Archivo:Jacob de Wit - Allegorie op het schrijven van de geschiedenis 1754.jpg|210px]] 
Alegoria en l'escritura de l'història de [[Jacob de Wit]] (1754). Una veritat casi nueta manté un ull en l'escritor de l'història. [[Atenea]] (saber) a l'esquerra dona consells.

 
|-
|}
El terme '''historiografia''' prové d'historiógraf, i este del grec ἱστοριογράφος ''historiográphos'', de ἱστορία ''historía'' 'història' i -γράφος ''gráphos'', de la raïl de γράφειν ''gráphein'' 'escriure'; o siga, el que escriu (o descriu) l'història.1

L'historiografia és l'art d'escriure-la, pero també l'historiografia és la ciència que s'encarrega d'estudiar l'història. L'émfasis en la seua condició de "art" (τέχνη ''tékhnē'') o "ciència" (ἐπιστήμη ''epistḗmē'') és un dels objectes de debat metodològic més important entre els historiadors, en abundant participació de tot tipo d'intelectuals que han reflexionat sobre això, donada la seua posició central en la cultura.5 Per a una part d'ells, ni tan sols pot parlar-se de "història" en singular, ya que la condició de relat dels seus productes els convertix en "històries" en plural. Per a la major part dels historiadors contemporàneus, en canvi, és irrenunciable la condició científica de l'història, o a lo manco l'aspiració a tal condició ("ciència en construcció"), i fins i tot està molt estesa la visió que no percep abdós traces (ciència i art) com estrictament incompatibles sino com a complementaris.

Les diferents disciplines que servixen per a l'estudi historiogràfic s'agrupen en el nom de «ciències i tècniques historiogràfiques» (paleografia -que inclouria l'epigrafia i papirologia-, documentació o ciències documentals, sigilografia, diplomàtica, codicologia, numismàtica, etc.).

A l'especialiste en historiografia es denomina historiógraf/a.1

[[Categoria:Historiografia| ]]