Historiografia grega - Historial de revisions

Jose2 en 07:56 3 oct 2024

2024-10-03T07:56:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:56 3 oct 2024
Llínea 29:		Llínea 29:
	* Tucídides (1990/1992). ''[[Història de la Guerra del Pelopones]].'' Madrit: Editorial Gredos.		* Tucídides (1990/1992). ''[[Història de la Guerra del Pelopones]].'' Madrit: Editorial Gredos.
	** (1990) Llibres I-II. Trad. i notes de J. J. Torres Esbarranch. Intr. general de J. Calonge. Rev.: I. Rodríguez Monescillo. ISBN 84-249-1443-0.		** (1990) Llibres I-II. Trad. i notes de J. J. Torres Esbarranch. Intr. general de J. Calonge. Rev.: I. Rodríguez Monescillo. ISBN 84-249-1443-0.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Historiografia clàssica\|Grega]]		[[Categoria:Historiografia clàssica\|Grega]]
	[[Categoria:Antiga Grècia]]		[[Categoria:Antiga Grècia]]

Xavi Dengra en 21:45 4 nov 2022

2022-11-04T21:45:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:45 4 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Herodot und Thukydides.jpg\|thumb\|230px\|Heròdot, «pare de l'historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric».]]		[[Archiu:Herodot und Thukydides.jpg\|thumb\|230px\|Heròdot, «pare de l'historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric».]]

	Per '''historiografia grega''' s'entén aquella referida a ' [[Antiga Grècia]], des del [[sigle V a. C.]] fins al [[sigle IV]] d. C., des de [[Heròdot]] fins a [[Zòsim (historiador)\|Zòsim]], passant per [[Tucídides]], [[Posidoni]], [[Polibi]], etcétera. En total, [[Félix Jacoby\|Jacoby]], en [[Fragmente der griechischen Historiker]], va identificar a 856 historiadors grecs, inclosos els [[mitografia\|mitògrafes]] i [[crònica\|cronistes]] locals.		Per '''historiografia grega''' s'entén aquella referida a l'[[Antiga Grècia]], des del [[sigle V a. C.]] fins al [[sigle IV]] d. C., des de [[Heròdot]] fins a [[Zòsim (historiador)\|Zòsim]], passant per [[Tucídides]], [[Posidoni]], [[Polibi]], etcétera. En total, [[Félix Jacoby\|Jacoby]], en [[Fragmente der griechischen Historiker]], va identificar a 856 historiadors grecs, inclosos els [[mitografia\|mitògrafes]] i [[crònica\|cronistes]] locals.

	El concepte d'[[historiografia]] naixqué en [[Antiga Grècia\|Grècia]], encara que s'accepta que anteriorment ya existia una concepció històrica en Orient, un desig de permanència de tot lo que s'ha fet. Ara be, eixa concepció històrica primitiva és una mera transmissió de senyes històriques que, com les llistes reals del [[Antic Egipte]], carien d'anàlisis històric, per lo que no es tractava de [[historiografia]], sense negar per això el seu valor documental.		El concepte d'[[historiografia]] naixqué en [[Antiga Grècia\|Grècia]], encara que s'accepta que anteriorment ya existia una concepció històrica en Orient, un desig de permanència de tot lo que s'ha fet. Ara be, eixa concepció històrica primitiva és una mera transmissió de senyes històriques que, com les llistes reals del [[Antic Egipte]], carien d'anàlisis històric, per lo que no es tractava de [[historiografia]], sense negar per això el seu valor documental.

Jose2 en 10:14 10 oct 2021

2021-10-10T10:14:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 10 oct 2021
Llínea 32:		Llínea 32:
	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Historiografia clàssica\|Grega]]		[[Categoria:Historiografia clàssica\|Grega]]
	[[Categoria:~~Història de l'~~Antiga Grècia]]		[[Categoria:Antiga Grècia]]

Jose2 en 10:41 30 jul 2021

2021-07-30T10:41:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:41 30 jul 2021
Llínea 30:		Llínea 30:
	** (1990) Llibres I-II. Trad. i notes de J. J. Torres Esbarranch. Intr. general de J. Calonge. Rev.: I. Rodríguez Monescillo. ISBN 84-249-1443-0.		** (1990) Llibres I-II. Trad. i notes de J. J. Torres Esbarranch. Intr. general de J. Calonge. Rev.: I. Rodríguez Monescillo. ISBN 84-249-1443-0.

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Historiografia clàssica\|Grega]]		[[Categoria:Historiografia clàssica\|Grega]]
	~~[[Categoria:Història]]~~
	[[Categoria:Història de l'Antiga Grècia]]		[[Categoria:Història de l'Antiga Grècia]]

Jose2 en 09:45 5 oct 2016

2016-10-05T09:45:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:45 5 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Herodot und Thukydides.jpg\|thumb\|230px\|Heròdot, «pare de l'historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric».]]		[[Archiu:Herodot und Thukydides.jpg\|thumb\|230px\|Heròdot, «pare de l'historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric».]]

	Per '''historiografia grega''' s'entén aquella referida a la [[Antiga Grècia]], des del [[sigle V a. C.]] fins al [[sigle IV]] d. C., des de [[Heròdot]] fins a [[Zòsim (historiador)\|Zòsim]], passant per [[Tucídides]], [[Posidoni]], [[Polibi]], etcétera. En total, [[Félix Jacoby\|Jacoby]], en [[Fragmente der griechischen Historiker]], va identificar a 856 historiadors grecs, inclosos els [[mitografia\|mitògrafes]] i [[crònica\|cronistes]] locals.		Per '''historiografia grega''' s'entén aquella referida a ' [[Antiga Grècia]], des del [[sigle V a. C.]] fins al [[sigle IV]] d. C., des de [[Heròdot]] fins a [[Zòsim (historiador)\|Zòsim]], passant per [[Tucídides]], [[Posidoni]], [[Polibi]], etcétera. En total, [[Félix Jacoby\|Jacoby]], en [[Fragmente der griechischen Historiker]], va identificar a 856 historiadors grecs, inclosos els [[mitografia\|mitògrafes]] i [[crònica\|cronistes]] locals.

	El concepte de [[historiografia]] naixqué en [[Antiga Grècia\|Grècia]], encara que s'accepta que anteriorment ya existia una concepció històrica en Orient, un desig de permanència de tot lo que s'ha fet. Ara be, eixa concepció històrica primitiva és una mera transmissió de senyes històriques que, com les llistes reals del [[Antic Egipte]], carien d'anàlisis històric, per lo que no es tractava de [[historiografia]], sense negar per això el seu valor documental.		El concepte d'[[historiografia]] naixqué en [[Antiga Grècia\|Grècia]], encara que s'accepta que anteriorment ya existia una concepció històrica en Orient, un desig de permanència de tot lo que s'ha fet. Ara be, eixa concepció històrica primitiva és una mera transmissió de senyes històriques que, com les llistes reals del [[Antic Egipte]], carien d'anàlisis històric, per lo que no es tractava de [[historiografia]], sense negar per això el seu valor documental.

	Es considera a [[Heródot]] el primer [[historiador]], tant en l'actualitat com en l'antiguetat. Tucídides va establir posteriorment la base racional i metodològica d'una historiografia naixcuda com a reacció davant lo irracional de la [[mitologia grega]]. Prèviament, ya [[Hecateu de Milet]] havia atenuat lo sobrenatural, pero la separació total no es produïx fins a Tucídides. Heròdot va concebre el seu "[[Història (Heròdot)\|Història]]" com un mig d'evitar l'oblit d'allò que mereixia ser recordat. En la [[Antiga Grècia]] es vea també la [[història]] com a mig de mostrar eixemples, encara que no models d'acontenyiments futurs. Aixina mateix des de Heròdot els historiadors realisen un examen crític del passat i dels fets supostament ocorreguts. El pare de l'historiografia, Heròdot, aixina ho expressa en IV, 195, 2: "realment, ignore si açò és veritat, simplement consigne lo que conten".		Es considera a [[Heródot]] el primer [[historiador]], tant en l'actualitat com en l'antiguetat. Tucídides va establir posteriorment la base racional i metodològica d'una historiografia naixcuda com a reacció davant lo irracional de la [[mitologia grega]]. Prèviament, ya [[Hecateu de Milet]] havia atenuat lo sobrenatural, pero la separació total no es produïx fins a Tucídides. Heròdot va concebre el seu "[[Història (Heròdot)\|Història]]" com un mig d'evitar l'oblit d'allò que mereixia ser recordat. En la [[Antiga Grècia]] es vea també la [[història]] com a mig de mostrar eixemples, encara que no models d'acontenyiments futurs. Aixina mateix des de Heròdot els historiadors realisen un examen crític del passat i dels fets supostament ocorreguts. El pare de l'historiografia, Heròdot, aixina ho expressa en IV, 195, 2: "realment, ignore si açò és veritat, simplement consigne lo que conten".
Llínea 31:		Llínea 31:

	[[Categoria:Historiografia clàssica\|Grega]]		[[Categoria:Historiografia clàssica\|Grega]]
			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història de l'Antiga Grècia]]		[[Categoria:Història de l'Antiga Grècia]]

Chabi en 11:08 4 oct 2016

2016-10-04T11:08:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 4 oct 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	El concepte de [[historiografia]] naixqué en [[Antiga Grècia\|Grècia]], encara que s'accepta que anteriorment ya existia una concepció històrica en Orient, un desig de permanència de tot lo que s'ha fet. Ara be, eixa concepció històrica primitiva és una mera transmissió de senyes històriques que, com les llistes reals del [[Antic Egipte]], carien d'anàlisis històric, per lo que no es tractava de [[historiografia]], sense negar per això el seu valor documental.		El concepte de [[historiografia]] naixqué en [[Antiga Grècia\|Grècia]], encara que s'accepta que anteriorment ya existia una concepció històrica en Orient, un desig de permanència de tot lo que s'ha fet. Ara be, eixa concepció històrica primitiva és una mera transmissió de senyes històriques que, com les llistes reals del [[Antic Egipte]], carien d'anàlisis històric, per lo que no es tractava de [[historiografia]], sense negar per això el seu valor documental.

	Es considera a [[Heródot]] el primer [[historiador]], tant en l'actualitat com en l'antiguetat. Tucídides va establir posteriorment la base racional i metodològica d'una historiografia naixcuda com a reacció davant lo irracional de la [[mitologia grega]]. Prèviament, ya [[Hecateu de Milet]] havia atenuat lo sobrenatural, pero la separació total no es produïx fins a Tucídides. Heròdot va concebre el seu ''[[Història (Heròdot)\|Història]]'' com un mig d'evitar l'oblit d'allò que mereixia ser recordat. En la [[Antiga Grècia]] es vea també la [[història]] com a mig de mostrar eixemples, encara que no models d'acontenyiments futurs. Aixina mateix des de Heròdot els historiadors realisen un examen crític del passat i dels fets supostament ocorreguts. El pare de l'historiografia, Heròdot, aixina ho expressa en IV, 195, 2: "realment, ignore si açò és veritat, simplement consigne lo que conten".		Es considera a [[Heródot]] el primer [[historiador]], tant en l'actualitat com en l'antiguetat. Tucídides va establir posteriorment la base racional i metodològica d'una historiografia naixcuda com a reacció davant lo irracional de la [[mitologia grega]]. Prèviament, ya [[Hecateu de Milet]] havia atenuat lo sobrenatural, pero la separació total no es produïx fins a Tucídides. Heròdot va concebre el seu "[[Història (Heròdot)\|Història]]" com un mig d'evitar l'oblit d'allò que mereixia ser recordat. En la [[Antiga Grècia]] es vea també la [[història]] com a mig de mostrar eixemples, encara que no models d'acontenyiments futurs. Aixina mateix des de Heròdot els historiadors realisen un examen crític del passat i dels fets supostament ocorreguts. El pare de l'historiografia, Heròdot, aixina ho expressa en IV, 195, 2: "realment, ignore si açò és veritat, simplement consigne lo que conten".

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Chabi en 11:08 4 oct 2016

2016-10-04T11:08:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 4 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Herodot und Thukydides.jpg\|thumb\|230px\|Heròdot, «pare de l'historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric».]]		[[Archiu:Herodot und Thukydides.jpg\|thumb\|230px\|Heròdot, «pare de l'historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric».]]

	Per '''historiografia grega''' s'entén aquella referida a la [[Antiga Grècia]], des del [[sigle V a. C.]] fins al [[sigle IV]] d. C., des de [[Heròdot]] fins a [[Zòsim (historiador)\|Zòsim]], passant per [[Tucídides]], [[Posidoni]], [[Polibi]], etcétera. En total, [[Félix Jacoby\|Jacoby]], en ''[[Fragmente der griechischen Historiker]]'', va identificar a 856 historiadors grecs, inclosos els [[mitografia\|mitògrafes]] i [[crònica\|cronistes]] locals.		Per '''historiografia grega''' s'entén aquella referida a la [[Antiga Grècia]], des del [[sigle V a. C.]] fins al [[sigle IV]] d. C., des de [[Heròdot]] fins a [[Zòsim (historiador)\|Zòsim]], passant per [[Tucídides]], [[Posidoni]], [[Polibi]], etcétera. En total, [[Félix Jacoby\|Jacoby]], en [[Fragmente der griechischen Historiker]], va identificar a 856 historiadors grecs, inclosos els [[mitografia\|mitògrafes]] i [[crònica\|cronistes]] locals.

	El concepte de [[historiografia]] naixqué en [[Antiga Grècia\|Grècia]], encara que s'accepta que anteriorment ya existia una concepció històrica en Orient, un desig de permanència de tot lo que s'ha fet. Ara be, eixa concepció històrica primitiva és una mera transmissió de senyes històriques que, com les llistes reals del [[Antic Egipte]], carien d'anàlisis històric, per lo que no es tractava de [[historiografia]], sense negar per això el seu valor documental.		El concepte de [[historiografia]] naixqué en [[Antiga Grècia\|Grècia]], encara que s'accepta que anteriorment ya existia una concepció històrica en Orient, un desig de permanència de tot lo que s'ha fet. Ara be, eixa concepció històrica primitiva és una mera transmissió de senyes històriques que, com les llistes reals del [[Antic Egipte]], carien d'anàlisis històric, per lo que no es tractava de [[historiografia]], sense negar per això el seu valor documental.

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Heròdot, «pare de l'historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric». Per '''historiografia gre...»

2016-10-04T11:08:01Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|230px|Heròdot, «pare de l'historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric». Per '''historiografia gre...»

Pàgina nova

[[Archiu:Herodot und Thukydides.jpg|thumb|230px|Heròdot, «pare de l'historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric».]]

Per '''historiografia grega''' s'entén aquella referida a la [[Antiga Grècia]], des del [[sigle V a. C.]] fins al [[sigle IV]] d. C., des de [[Heròdot]] fins a [[Zòsim (historiador)|Zòsim]], passant per [[Tucídides]], [[Posidoni]], [[Polibi]], etcétera. En total, [[Félix Jacoby|Jacoby]], en ''[[Fragmente der griechischen Historiker]]'', va identificar a 856 historiadors grecs, inclosos els [[mitografia|mitògrafes]] i [[crònica|cronistes]] locals.

El concepte de [[historiografia]] naixqué en [[Antiga Grècia|Grècia]], encara que s'accepta que anteriorment ya existia una concepció històrica en Orient, un desig de permanència de tot lo que s'ha fet. Ara be, eixa concepció històrica primitiva és una mera transmissió de senyes històriques que, com les llistes reals del [[Antic Egipte]], carien d'anàlisis històric, per lo que no es tractava de [[historiografia]], sense negar per això el seu valor documental.

Es considera a [[Heródot]] el primer [[historiador]], tant en l'actualitat com en l'antiguetat. Tucídides va establir posteriorment la base racional i metodològica d'una historiografia naixcuda com a reacció davant lo irracional de la [[mitologia grega]]. Prèviament, ya [[Hecateu de Milet]] havia atenuat lo sobrenatural, pero la separació total no es produïx fins a Tucídides. Heròdot va concebre el seu ''[[Història (Heròdot)|Història]]'' com un mig d'evitar l'oblit d'allò que mereixia ser recordat. En la [[Antiga Grècia]] es vea també la [[història]] com a mig de mostrar eixemples, encara que no models d'acontenyiments futurs. Aixina mateix des de Heròdot els historiadors realisen un examen crític del passat i dels fets supostament ocorreguts. El pare de l'historiografia, Heròdot, aixina ho expressa en IV, 195, 2: "realment, ignore si açò és veritat, simplement consigne lo que conten".

== Bibliografia ==
=== General ===
* Bravo Castañeda, Gonzalo: ''Historia del mundo antiguo: Una introducción crítica''. Alianza, Madrid, 1994. ISBN 84-206-2773-9
* Burrow, John: ''Historia de las Historias: de Heródoto al siglo XX''. Crítica, Barcelona, 2009. ISBN 84-7423-699-6
* Grant, Michael: ''Historiadores de Grecia y Roma: información y desinformación''. Alianza Editorial, Madrid, 2003. ISBN 84-206-5606-2
* López López, Matías: ''La historiografía en Grecia y Roma: Conceptos y autores''. Departament de Geografía i Historia, Universitat de Barcelona, Lleida, 1991.
* Momigliano, Arnaldo: ''La historiografía griega''. Crítica, Barcelona, 1984. ISBN 84-7423-243-0
* Roussel, Denis: ''Los historiadores griegos''. Siglo XXI, Buenos Aires, 1975.
* Shotwell, James T.: ''Historia de la historia en el mundo antiguo''. Fondo de Cultura Económica, Madrid, 1982. ISBN 84-375-0215-2

=== Monografies ===
* Andrade, Nora (editora): ''Discurso y poder en la tragedia y la historiografía griegas''. Editorial Universitaria de Buenos Aires, 2003. ISBN 950-23-1264-3
* Châtelet, François: ''El nacimiento de la Historia: la formación del pensamiento historiador en Grecia''. Siglo XXI, 1978. ISBN 84-323-0322-4
* Lérida Lafarga, Roberto: ''Comentario histórico de la Helénicas de Oxirrinco''. Institución Fernando el Católico, Diputación de Zaragoza, 2007. ISBN 84-7820-912-5
* López Eire, Antonio y Schrader, Carlos: ''Los orígenes de la oratoria y la historiografía en la Grecia clásica''. Departamento de Ciencias de la Antigüedad de la Universidad de Zaragoza. 1994. ISBN 84-600-8987-8
* Ramón Palerm, Vicente: ''Estudios sobre Tucídides. Ensayo de un repertorio bibliográfico (1973-1995)''. Departamento de Ciencias de la Antigüedad de la Universidad de Zaragoza. 1996. ISBN 84-920431-2-1

=== Fonts primàries ===
* Heròdot (1987/1992). ''[[Història (Heròdot)|Història]]. Obra completa.'' Madrit: Editorial Gredos. {{es}}
** Volumen I: Libros I-II. Trad. y notas de C. Schrader. Intr. de F. Rodríguez Adrados. Rev.: M. Jufresa Muñoz, 1992 [1ª edición, 4ª impresión]. ISBN 978-84-249-3482-8.
* Tucídides (1990/1992). ''[[Història de la Guerra del Pelopones]].'' Madrit: Editorial Gredos.
** (1990) Llibres I-II. Trad. i notes de J. J. Torres Esbarranch. Intr. general de J. Calonge. Rev.: I. Rodríguez Monescillo. ISBN 84-249-1443-0.

[[Categoria:Historiografia clàssica|Grega]]
[[Categoria:Història de l'Antiga Grècia]]