Home de vímen - Historial de revisions

Lluísm en 16:40 8 set 2024

2024-09-08T16:40:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 8 set 2024
Llínea 8:		Llínea 8:

	En temps més moderns, els hòmens de vímen s'utilisen per a varis events. La figura ha segut adoptada per a festivals com a part d'algunes cerimònies de temàtica neopagana, sense l'element del sacrifici humà. També s'han amprat efigies d'esta classe com a elements artístics en representacions, com a artículs d'exhibició en festivals de música roc, com a material temàtic en cançons: l'idea darrere de la cançó d'Iron Maiden The Wicker Man, i com a element central de la película de cult de terror britànica L'home de vímen ([[1973]]). Gran part de la notorietat de l'home de vímen en la cultura popular moderna com a estructura i concepte és atribuible a esta película.		En temps més moderns, els hòmens de vímen s'utilisen per a varis events. La figura ha segut adoptada per a festivals com a part d'algunes cerimònies de temàtica neopagana, sense l'element del sacrifici humà. També s'han amprat efigies d'esta classe com a elements artístics en representacions, com a artículs d'exhibició en festivals de música roc, com a material temàtic en cançons: l'idea darrere de la cançó d'Iron Maiden The Wicker Man, i com a element central de la película de cult de terror britànica L'home de vímen ([[1973]]). Gran part de la notorietat de l'home de vímen en la cultura popular moderna com a estructura i concepte és atribuible a esta película.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.		* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.

Lluísm en 16:51 25 abr 2024

2024-04-25T16:51:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:51 25 abr 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	Evidències arqueològiques d'[[Irlanda]] també indiquen que el sacrifici humà va poder haver-se practicat en temps previs a qualsevol contacte en Roma. S'han trobat restants humans en els fonaments d'estructures des del [[Neolític]] a l'época romana, en lesions i en posicions que sustenten el que foren sacrificis de fonamentació.		Evidències arqueològiques d'[[Irlanda]] també indiquen que el sacrifici humà va poder haver-se practicat en temps previs a qualsevol contacte en Roma. S'han trobat restants humans en els fonaments d'estructures des del [[Neolític]] a l'época romana, en lesions i en posicions que sustenten el que foren sacrificis de fonamentació.

	En temps més moderns, els hòmens de vímen s'utilisen per a varis events. La figura ha segut adoptada per a festivals com a part d'algunes cerimònies de temàtica neopagana, sense l'element del sacrifici humà. També s'han amprat efigies d'esta classe com a elements artístics en representacions, com a artículs d'exhibició en festivals de música roc, com a material temàtic en cançons: l'idea darrere de la cançó d'Iron Maiden The Wicker Man, i com a element central de la película de cult de terror britànica L'home de vímen ([[1973]]). Gran part de la notorietat de l'home de vímen en la cultura popular moderna com a estructura i concepte és atribuible a esta película.		En temps més moderns, els hòmens de vímen s'utilisen per a varis events. La figura ha segut adoptada per a festivals com a part d'algunes cerimònies de temàtica neopagana, sense l'element del sacrifici humà. També s'han amprat efigies d'esta classe com a elements artístics en representacions, com a artículs d'exhibició en festivals de música roc, com a material temàtic en cançons: l'idea darrere de la cançó d'Iron Maiden The Wicker Man, i com a element central de la película de cult de terror britànica L'home de vímen ([[1973]]). Gran part de la notorietat de l'home de vímen en la cultura popular moderna com a estructura i concepte és atribuible a esta película.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: /* Bibliografia */

2023-02-10T13:46:13Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 13:46 10 feb 2023
Llínea 24:		Llínea 24:
	* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171		* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
	* Natividad Torres Rodríguez, Montsacro. Universidá d'Uvieu (2014).		* Natividad Torres Rodríguez, Montsacro. Universidá d'Uvieu (2014).
	* [ https://web.archive.org/web/20120315150158/http://www.gallica.co.uk/celts/wickerman.htm Wicker-Man: The Burning Question]		* [https://web.archive.org/web/20120315150158/http://www.gallica.co.uk/celts/wickerman.htm Wicker-Man: The Burning Question]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 13:43 10 feb 2023

2023-02-10T13:43:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:43 10 feb 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	Un '''home de vímen''' era una gran estàtua de [[vímen]] segons es diu utilisada pels antics [[druïdes]] (sacerdots del paganisme celta) per a sacrificis fent ardir l'efigie, d'acort en Juliol César en el seu Commentarii de Bell Gallico (Comentaris sobre la guerra de les Galies).		Un '''home de vímen''' era una gran estàtua de [[vímen]] segons es diu utilisada pels antics [[druïdes]] (sacerdots del paganisme celta) per a sacrificis fent ardir l'efigie, d'acort en Juliol César en el seu Commentarii de Bell Gallico (Comentaris sobre la guerra de les Galies).

	Contradient les fonts romanes, investigacions més recents diuen que hi ha poca evidència arqueològica de sacrificis humans per part dels celtes, i sugerixen la possibilitat de que els [[Antiga Grècia\|grecs]] i els [[Antiga Roma\|romans]] disseminaren informació negativa per despit als bàrbars. No hi ha cap evidència de les pràctiques que Julio César va descriure, i les històries de sacrifici humà semblen derivades d'una sola font, Posidonio, les exposicions de la qual no tenen base.		Contradient les fonts romanes, investigacions més recents diuen que hi ha poca evidència arqueològica de sacrificis humans per part dels celtes, i sugerixen la possibilitat de que els [[Antiga Grècia\|grecs]] i els [[Antiga Roma\|romans]] disseminaren informació negativa per despit als bàrbars. No hi ha cap evidència de les pràctiques que Julio César va descriure, i les històries de sacrifici humà semblen derivades d'una sola font, Posidonio, les exposicions de la qual no tenen base.

	Evidències arqueològiques d'[[Irlanda]] també indiquen que el sacrifici humà va poder haver-se practicat en temps previs a qualsevol contacte en Roma. S'han trobat restants humans en els fonaments d'estructures des del [[Neolític]] a l'época romana, en lesions i en posicions que sustenten el que foren sacrificis de fonamentació.		Evidències arqueològiques d'[[Irlanda]] també indiquen que el sacrifici humà va poder haver-se practicat en temps previs a qualsevol contacte en Roma. S'han trobat restants humans en els fonaments d'estructures des del [[Neolític]] a l'época romana, en lesions i en posicions que sustenten el que foren sacrificis de fonamentació.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Ilustració del [[sigle XVIII representant a l'home de vímen]] Un '''home de vímen''' era una gran est…»

2023-02-10T13:42:57Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Ilustració del [[sigle XVIII representant a l'home de vímen]] Un '''home de vímen''' era una gran est…»

Pàgina nova

[[File:The_Wicker_Man_of_the_Druids.jpg|thumb|250px|Ilustració del [[sigle XVIII]] representant a l'home de vímen]]

Un '''home de vímen''' era una gran estàtua de [[vímen]] segons es diu utilisada pels antics [[druïdes]] (sacerdots del paganisme celta) per a sacrificis fent ardir l'efigie, d'acort en Juliol César en el seu Commentarii de Bell Gallico (Comentaris sobre la guerra de les Galies).

Contradient les fonts romanes, investigacions més recents diuen que hi ha poca evidència arqueològica de sacrificis humans per part dels celtes, i sugerixen la possibilitat de que els [[Antiga Grècia|grecs]] i els [[Antiga Roma|romans]] disseminaren informació negativa per despit als bàrbars. No hi ha cap evidència de les pràctiques que Julio César va descriure, i les històries de sacrifici humà semblen derivades d'una sola font, Posidonio, les exposicions de la qual no tenen base.

Evidències arqueològiques d'[[Irlanda]] també indiquen que el sacrifici humà va poder haver-se practicat en temps previs a qualsevol contacte en Roma. S'han trobat restants humans en els fonaments d'estructures des del [[Neolític]] a l'época romana, en lesions i en posicions que sustenten el que foren sacrificis de fonamentació.

En temps més moderns, els hòmens de vímen s'utilisen per a varis events. La figura ha segut adoptada per a festivals com a part d'algunes cerimònies de temàtica neopagana, sense l'element del sacrifici humà. També s'han amprat efigies d'esta classe com a elements artístics en representacions, com a artículs d'exhibició en festivals de música roc, com a material temàtic en cançons: l'idea darrere de la cançó d'Iron Maiden The Wicker Man, i com a element central de la película de cult de terror britànica L'home de vímen ([[1973]]). Gran part de la notorietat de l'home de vímen en la cultura popular moderna com a estructura i concepte és atribuible a esta película.

== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.

== Bibliografia ==
* Brunaux, Jean-Louis (2014). «Los misteriosos filósofos de la Galia, los druidas». Historia National Geographic (Barcelona) (121): 50-61. ISSN 1696-7755.
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Natividad Torres Rodríguez, Montsacro. Universidá d'Uvieu (2014).
* [ https://web.archive.org/web/20120315150158/http://www.gallica.co.uk/celts/wickerman.htm Wicker-Man: The Burning Question]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Wicker_man_(ritual)}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]