Honori Garcia - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

2025-07-24T15:45:56Z

Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

← Revisió anterior		Revisió de 15:45 24 jul 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	=== Trayectòria professional ===		=== Trayectòria professional ===

	El seu primer destí fon [[Nofuentes]], un ~~menut~~ municipi de la [[província de Burgos]]. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de [[Las Merindades]] i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en [[carro]] o cavalleries. Estant en [[Burgos]] feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en [[Ezcaray]] ([[La Rioja]]). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, [[Bernardo Tarín]], flare de la Cartoixa de Miraflors, i [[Joaquín García]], cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del [[Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura]]. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.		El seu primer destí fon [[Nofuentes]], un chicotet municipi de la [[província de Burgos]]. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de [[Las Merindades]] i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en [[carro]] o cavalleries. Estant en [[Burgos]] feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en [[Ezcaray]] ([[La Rioja]]). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, [[Bernardo Tarín]], flare de la Cartoixa de Miraflors, i [[Joaquín García]], cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del [[Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura]]. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.

	Durant la seua estància en Burgos feeu un treball sobre el dret valencià, el primer d'una llarga série d'artículs durant la seua vida: ''Estudis de dret foral valencià: El 'exovar''', que fon publicat en [[1922]] en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura, tom III.		Durant la seua estància en Burgos feeu un treball sobre el dret valencià, el primer d'una llarga série d'artículs durant la seua vida: ''Estudis de dret foral valencià: El 'exovar''', que fon publicat en [[1922]] en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura, tom III.

Xavier en 19:04 6 abr 2025

2025-04-06T19:04:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:04 6 abr 2025
Llínea 54:		Llínea 54:
	En Vich la documentació notarial es conservava en dos archius: el de la Cúria Fumada i l'Archiu Notarial. El de la Cúria es trobava, sense cap tipo d'ordenació, en la sacristia de la catedral, i el notarial ho tenia en la seua casa el notari archiver del districte de Vich. L'archiu de la Cúria fon traslladat als Archius Episcopals de Vich, i com Honori Garcia fon nomenat archiver de protocols notarials del districte de Vich en l'any [[1947]], va favorir i va formalisar el depòsit de l'Archiu Notarial de Vich en l'Archiu Episcopal de Vich, el qual encara rep els fondos notarials que generen els actuals notaris de Vich. Ademés posà a l'alcanç dels investigadors el fondo històric de l'Archiu Notarial. Els dos archius estan un al costat de l'atre.		En Vich la documentació notarial es conservava en dos archius: el de la Cúria Fumada i l'Archiu Notarial. El de la Cúria es trobava, sense cap tipo d'ordenació, en la sacristia de la catedral, i el notarial ho tenia en la seua casa el notari archiver del districte de Vich. L'archiu de la Cúria fon traslladat als Archius Episcopals de Vich, i com Honori Garcia fon nomenat archiver de protocols notarials del districte de Vich en l'any [[1947]], va favorir i va formalisar el depòsit de l'Archiu Notarial de Vich en l'Archiu Episcopal de Vich, el qual encara rep els fondos notarials que generen els actuals notaris de Vich. Ademés posà a l'alcanç dels investigadors el fondo històric de l'Archiu Notarial. Els dos archius estan un al costat de l'atre.

	~~(Secció~~ per ~~completar)~~		Estos treballs en els archius de Barcelona i Vich varen permetre a Raimundo Noguera i Honori Garcia presentar una ponència conjunta en el II Congrés del Notariat Llatí: ''Organización y funciones de los archivos notariales'', publicat en Madrit en [[1950]].

			L'atra preocupació d'Honori Garcia fon la recuperació de la vida cultural en Vich i en el comtat d'Osona. Donà conferències i escomençà la publicació de la revista ''Vic'' de periodicitat anual. Participà en la fundació del “Patronat d'Estudis Ausonencs” aplegant a redactar els primers estatuts. En març de [[1952]] quedà constituïda la societat i en setembre es publicà el primer número de la revista ''Ausa''.

			En novembre de [[1952]] es varen inaugurar en un sol acte el Museu i la Biblioteca episcopals, els Archius Històrics reunits i el Patronat d'Estudis Ausonencs.

			Honori Garcia continuava en les investigacions sobre Dret valencià i tortosí, l'història de les comarques castellonenques, l'història de la Vall d'Uxó, la de Vich, la del Notariat. També participà en diversos proyectes, un dels quals era realisar una edició dels Furs de Valéncia en [[Manuel Dualde]] i [[Manuel Sanchis Guarner]], pero este proyecte quedà pospost per al futur per la malaltia que li va causar la mort el 9 d'octubre de [[1953]], en la Vall d'Uxó.

			El seu fill Arcadio va continuar publicant investigacions de son pare, entre elles ''Notas para la historia de Vall de Uxó'' en [[1962]], i una reedició en [[1982]].

			El total de publicacions d'Honori Garcia són setantaquatre, pero la seua figura encara és una referència de primera magnitut en el panorama cultural valencià del [[sigle XX]]. Fon un home de sòlida cultura jurídica i històrica, treballador incansable, compromés en la seua terra, en la curiositat sempre desperta i d'enorme claritat d'enteniment. En Vich se li coneixia com "el notari dels pobres", donada la seua capacitat per a abaratir els actes notarials a les persones d'escassa capacitat adquisitiva.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm: /* L'estància en Vich: l'eclosió de l'activitat humanística i cultural */

2025-04-06T18:35:13Z

L'estància en Vich: l'eclosió de l'activitat humanística i cultural

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 6 abr 2025
Llínea 44:		Llínea 44:
	=== L'estància en Vich: l'eclosió de l'activitat humanística i cultural ===		=== L'estància en Vich: l'eclosió de l'activitat humanística i cultural ===

	En maig de [[1935]] Honorio es va traslladar a Vich, comarca d'Osona (Barcelona). El seu amic Raimundo Noguera va aplegar a Barcelona, i això va tornar a acostar-los. La colaboració entre els dos va quedar truncada per la [[Guerra Civil espanyola\|guerra civil de 1936-39]]. La guerra la va passar en Vich treballant com a notari, soportant la carència d'aliments, les amenaces de destrucció dels archius notarials i amenaces sobre la pròpia vida.		En [[maig]] de [[1935]] Honorio es va traslladar a Vich, comarca d'Osona (Barcelona). El seu amic Raimundo Noguera va aplegar a Barcelona, i això va tornar a acostar-los. La colaboració entre els dos va quedar truncada per la [[Guerra Civil espanyola\|guerra civil de 1936-39]]. La guerra la va passar en Vich treballant com a notari, soportant la carència d'aliments, les amenaces de destrucció dels archius notarials i amenaces sobre la pròpia vida.

	Acabada la guerra, Honori va reprendre les publicacions en [[1943]] i la primera d'elles fon ''Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón'', premiat en els Jocs Florals de Valéncia i publicat en Vich. Feu tres publicacions més en eixe any, una sobre la carta pobla d'Eslida, una atra sobre el campanar de l'iglésia de l'Assunción de la Vall d'Uxó, i una atra sobre el dret foral valencià.		Acabada la guerra, Honori va reprendre les publicacions en l'any [[1943]] i la primera d'elles fon ''Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón'', premiat en els [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia\|Jocs Florals de Valéncia]] i publicat en Vich. Feu tres publicacions més en eixe any, una sobre la carta pobla d'Eslida, una atra sobre el campanar de l'iglésia de l'Assunción de la Vall d'Uxó, i una atra sobre el dret foral valencià.

	En l'any [[1944]] Raimundo Noguera i Honori Garcia varen reprendre la publicació de ''La Notaría'', revista del Colege Notarial que es publicava des de [[1858]] i que la guerra civil havia paralisat. Açò els va permetre prestar atenció a l'Archiu de Protocols Notarials de Barcelona, i obrir una secció històrica de la revista ''La Notaría'', dedicada a l'estudi de la documentació notarial. Com Honori i Raimundo pertanyien a la “Comissió de Cultura del Colege Notarial de Barcelona”, front a l'èxit que va obtindre la secció històrica, es varen vore obligats a constituir-la en una atra revista estrictament històrica, a la que varen titular ''Estudios históricos y documentos de los Archivos de Protocolos'', la qual encara té continuïtat hui en dia.		En l'any [[1944]] Raimundo Noguera i Honori Garcia varen reprendre la publicació de ''La Notaría'', revista del Colege Notarial que es publicava des de [[1858]] i que la guerra civil havia paralisat. Açò els va permetre prestar atenció a l'Archiu de Protocols Notarials de Barcelona, i obrir una secció històrica de la revista ''La Notaría'', dedicada a l'estudi de la documentació notarial. Com Honori i Raimundo pertanyien a la “Comissió de Cultura del Colege Notarial de Barcelona”, front a l'èxit que va obtindre la secció històrica, es varen vore obligats a constituir-la en una atra revista estrictament històrica, a la que varen titular ''Estudios históricos y documentos de los Archivos de Protocolos'', la qual encara té continuïtat hui en dia.
Llínea 52:		Llínea 52:
	La recuperació de l'activitat cultural en Vich, despuix de la guerra civil, va recaure en Eduardo Junyent, clerc, conservador del Museu Episcopal, archiver Municipal de Vich, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal de Vich, i des de [[1944]], director de l'Archiu Episcopal de Vich. Este personage es va dedicar a ordenar i reestructurar tot allò que estava desorganisat, i a recuperar la normalitat de la vida cultural en Vich. Contà en la colaboració d'hòmens de ciència, artistes, amants de la cultura, entre ells Honori Garcia, que va trobar en els archius de Vich abundant documentació sobre les matèries que l'apassionaven: l'història i el dret foral de la comarca d'Osona.		La recuperació de l'activitat cultural en Vich, despuix de la guerra civil, va recaure en Eduardo Junyent, clerc, conservador del Museu Episcopal, archiver Municipal de Vich, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal de Vich, i des de [[1944]], director de l'Archiu Episcopal de Vich. Este personage es va dedicar a ordenar i reestructurar tot allò que estava desorganisat, i a recuperar la normalitat de la vida cultural en Vich. Contà en la colaboració d'hòmens de ciència, artistes, amants de la cultura, entre ells Honori Garcia, que va trobar en els archius de Vich abundant documentació sobre les matèries que l'apassionaven: l'història i el dret foral de la comarca d'Osona.

	En Vich la documentació notarial es conservava en dos archius: el de la Cúria Fumada i l'Archiu Notarial. El de la Cúria es trobava, sense cap tipo d'ordenació, en la sacristia de la catedral, i el notarial ho tenia en la seua casa el notari archiver del districte de Vich. L'archiu de la Cúria fon traslladat als Archius Episcopals de Vich, i com Honori Garcia fon nomenat archiver de protocols notarials del districte de Vich en [[1947]], va favorir i va formalisar el depòsit de l'Archiu Notarial de Vich en l'Archiu Episcopal de Vich, el qual encara rep els fondos notarials que generen els actuals notaris de Vich. Ademés posà a l'alcanç dels investigadors el fondo històric de l'Archiu Notarial. Els dos archius estan un al costat de l'atre.		En Vich la documentació notarial es conservava en dos archius: el de la Cúria Fumada i l'Archiu Notarial. El de la Cúria es trobava, sense cap tipo d'ordenació, en la sacristia de la catedral, i el notarial ho tenia en la seua casa el notari archiver del districte de Vich. L'archiu de la Cúria fon traslladat als Archius Episcopals de Vich, i com Honori Garcia fon nomenat archiver de protocols notarials del districte de Vich en l'any [[1947]], va favorir i va formalisar el depòsit de l'Archiu Notarial de Vich en l'Archiu Episcopal de Vich, el qual encara rep els fondos notarials que generen els actuals notaris de Vich. Ademés posà a l'alcanç dels investigadors el fondo històric de l'Archiu Notarial. Els dos archius estan un al costat de l'atre.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 11:51 6 abr 2025

2025-04-06T11:51:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 6 abr 2025
Llínea 51:		Llínea 51:

	La recuperació de l'activitat cultural en Vich, despuix de la guerra civil, va recaure en Eduardo Junyent, clerc, conservador del Museu Episcopal, archiver Municipal de Vich, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal de Vich, i des de [[1944]], director de l'Archiu Episcopal de Vich. Este personage es va dedicar a ordenar i reestructurar tot allò que estava desorganisat, i a recuperar la normalitat de la vida cultural en Vich. Contà en la colaboració d'hòmens de ciència, artistes, amants de la cultura, entre ells Honori Garcia, que va trobar en els archius de Vich abundant documentació sobre les matèries que l'apassionaven: l'història i el dret foral de la comarca d'Osona.		La recuperació de l'activitat cultural en Vich, despuix de la guerra civil, va recaure en Eduardo Junyent, clerc, conservador del Museu Episcopal, archiver Municipal de Vich, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal de Vich, i des de [[1944]], director de l'Archiu Episcopal de Vich. Este personage es va dedicar a ordenar i reestructurar tot allò que estava desorganisat, i a recuperar la normalitat de la vida cultural en Vich. Contà en la colaboració d'hòmens de ciència, artistes, amants de la cultura, entre ells Honori Garcia, que va trobar en els archius de Vich abundant documentació sobre les matèries que l'apassionaven: l'història i el dret foral de la comarca d'Osona.

			En Vich la documentació notarial es conservava en dos archius: el de la Cúria Fumada i l'Archiu Notarial. El de la Cúria es trobava, sense cap tipo d'ordenació, en la sacristia de la catedral, i el notarial ho tenia en la seua casa el notari archiver del districte de Vich. L'archiu de la Cúria fon traslladat als Archius Episcopals de Vich, i com Honori Garcia fon nomenat archiver de protocols notarials del districte de Vich en [[1947]], va favorir i va formalisar el depòsit de l'Archiu Notarial de Vich en l'Archiu Episcopal de Vich, el qual encara rep els fondos notarials que generen els actuals notaris de Vich. Ademés posà a l'alcanç dels investigadors el fondo històric de l'Archiu Notarial. Els dos archius estan un al costat de l'atre.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 18:09 24 març 2025

2025-03-24T18:09:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 24 març 2025
Llínea 47:		Llínea 47:

	Acabada la guerra, Honori va reprendre les publicacions en [[1943]] i la primera d'elles fon ''Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón'', premiat en els Jocs Florals de Valéncia i publicat en Vich. Feu tres publicacions més en eixe any, una sobre la carta pobla d'Eslida, una atra sobre el campanar de l'iglésia de l'Assunción de la Vall d'Uxó, i una atra sobre el dret foral valencià.		Acabada la guerra, Honori va reprendre les publicacions en [[1943]] i la primera d'elles fon ''Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón'', premiat en els Jocs Florals de Valéncia i publicat en Vich. Feu tres publicacions més en eixe any, una sobre la carta pobla d'Eslida, una atra sobre el campanar de l'iglésia de l'Assunción de la Vall d'Uxó, i una atra sobre el dret foral valencià.

			En l'any [[1944]] Raimundo Noguera i Honori Garcia varen reprendre la publicació de ''La Notaría'', revista del Colege Notarial que es publicava des de [[1858]] i que la guerra civil havia paralisat. Açò els va permetre prestar atenció a l'Archiu de Protocols Notarials de Barcelona, i obrir una secció històrica de la revista ''La Notaría'', dedicada a l'estudi de la documentació notarial. Com Honori i Raimundo pertanyien a la “Comissió de Cultura del Colege Notarial de Barcelona”, front a l'èxit que va obtindre la secció històrica, es varen vore obligats a constituir-la en una atra revista estrictament històrica, a la que varen titular ''Estudios históricos y documentos de los Archivos de Protocolos'', la qual encara té continuïtat hui en dia.

			La recuperació de l'activitat cultural en Vich, despuix de la guerra civil, va recaure en Eduardo Junyent, clerc, conservador del Museu Episcopal, archiver Municipal de Vich, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal de Vich, i des de [[1944]], director de l'Archiu Episcopal de Vich. Este personage es va dedicar a ordenar i reestructurar tot allò que estava desorganisat, i a recuperar la normalitat de la vida cultural en Vich. Contà en la colaboració d'hòmens de ciència, artistes, amants de la cultura, entre ells Honori Garcia, que va trobar en els archius de Vich abundant documentació sobre les matèries que l'apassionaven: l'història i el dret foral de la comarca d'Osona.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 21:30 22 març 2025

2025-03-22T21:30:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:30 22 març 2025
Llínea 43:		Llínea 43:

	=== L'estància en Vich: l'eclosió de l'activitat humanística i cultural ===		=== L'estància en Vich: l'eclosió de l'activitat humanística i cultural ===

			En maig de [[1935]] Honorio es va traslladar a Vich, comarca d'Osona (Barcelona). El seu amic Raimundo Noguera va aplegar a Barcelona, i això va tornar a acostar-los. La colaboració entre els dos va quedar truncada per la [[Guerra Civil espanyola\|guerra civil de 1936-39]]. La guerra la va passar en Vich treballant com a notari, soportant la carència d'aliments, les amenaces de destrucció dels archius notarials i amenaces sobre la pròpia vida.

			Acabada la guerra, Honori va reprendre les publicacions en [[1943]] i la primera d'elles fon ''Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón'', premiat en els Jocs Florals de Valéncia i publicat en Vich. Feu tres publicacions més en eixe any, una sobre la carta pobla d'Eslida, una atra sobre el campanar de l'iglésia de l'Assunción de la Vall d'Uxó, i una atra sobre el dret foral valencià.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Reval en 12:14 20 març 2025

2025-03-20T12:14:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:14 20 març 2025
Llínea 49:		Llínea 49:

	* [[Arcadi Garcia i Sanz]]		* [[Arcadi Garcia i Sanz]]

			== Referències ==

			* Garcia i Sans, Arcadi. Vida i obra d'Honori Garcia en Honori Garcia, el personage, l'època, el centre. Diputación de Castellón, 1997
			* Garcia i Sans, Arcadi. Op. Cit. Diputación de Castellón, 1997
			* Llidó, Joan. Historia de la cooperativa Agrícola San José de Artana. 2018
			* Rocafiguera i Garcia, Francesc. Op. Cit. Diputació de Castelló. 1997
			* Rocafiguera i Garcia, Francesc. L'aportació d'Honori Garcia a la cultura vigatana en Honori Garcia, el personage, l'època, el centre. Diputación de Castellón, 1997
			* Sánchez Gozalvo, Ángel. ''A todas horas''. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo XXX. 1954
			* Sánchez Gozalvo, Ángel. Op. Cit BSCC Tomo XXX. 1954

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 12:07 20 març 2025

2025-03-20T12:07:11Z

Xavier en 19:25 18 març 2025

2025-03-18T19:25:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:25 18 març 2025
Llínea 31:		Llínea 31:

	=== Santa Bárbara i les Normes del 32 ===		=== Santa Bárbara i les Normes del 32 ===

			==== Santa Bárbara ====

			En juny de l'any [[1930]] es va traslladar a [[Santa Bárbara]], molt prop de [[Tortosa]], abdós poblacions tarraconines. Allí escomençà a conéixer el dret tortosí, i per proximitat geogràfica, les comarques castellonenques de [[la Tinença de Benifassà]] i [[els Ports]]. Els estudis d'Honori es varen orientar en dos sentits: per una part comparar el dret tortosí en el valencià, i per una atra part estudià el monasteri cistercenc de Benifassà i el repoblament de la Tinença.

			Allí feu numeroses investigacions sobre el monasteri, les cartes de repoblament de [[Tortosa]] i [[Morella]], que varen constituir un numerós material documental i gràfic que es va perdre en [[1936]], degut a la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]]. Els bolletins de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] XIII, XIV, XV, XVI i XVII, que van de [[1932]] a [[1936]] reflectixen estos estudis.

			==== Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana ====
			{{AP\|Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana}}
			Durant la seua etapa tortosina, Honori Garcia, firmà el document referent a les ''Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana'' de l'any [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]]. No les firmà com a filòlec, sino com un intelectual conscient de que era necessari un acort ortogràfic que posara fi a la caòtica ortografia valenciana fins ad eixos moments.

			=== L'estància en Vich: l'eclosió de l'activitat humanística i cultural ===

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 21:55 17 març 2025

2025-03-17T21:55:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:55 17 març 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Honori Garcia i Garcia
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Notari, historiador i escritor.
			\| data_naix = [[23 de febrer]] de [[1896]]
			\| lloc_naix = [[Vall d'Uxó]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[9 d'octubre]] de [[1953]]
			\| lloc_mort = [[Vall d'Uxó]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			}}
	'''Honori Garcia i Garcia''' ([[Vall d'Uxó]], [[23 de febrer]] de [[1896]] – [[9 d'octubre]] de [[1953]]), fon un notari, historiador, escritor i publiciste [[Valencians\|valencià]].		'''Honori Garcia i Garcia''' ([[Vall d'Uxó]], [[23 de febrer]] de [[1896]] – [[9 d'octubre]] de [[1953]]), fon un notari, historiador, escritor i publiciste [[Valencians\|valencià]].

← Revisió anterior		Revisió de 12:07 20 març 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Vall d'Uxó]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Vall d'Uxó]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Honori Garcia i Garcia''' ([[Vall d'Uxó]], [[23 de febrer]] de [[1896]] – [[9 d'octubre]] de [[1953]]), fon un notari, historiador, escritor i publiciste [[Valencians\|valencià]].		'''Honori Garcia i Garcia''' ([[Vall d'Uxó]], [[23 de febrer]] de [[1896]] - † [[9 d'octubre]] de [[1953]]), fon un notari, historiador, escritor i publiciste [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Honori Garcia i Garcia fon el segon fill del matrimoni format per [[Arcadi Garcia i Sanz\|Arcadi Garcia]] i María Rosa García. Cursà els estudis de primària en la seua localitat natal i per a començar a estudiar bachillerat en [[1906]], va realisar la prova d'ingrés en l'[[Institut Francesc Ribalta\|institut de Castelló]]. Allí estudià els dos primers cursos de bachillerat com a alumne lliure, i en [[1908]] es va traslladar a [[Valéncia]], a l'[[Institut Lluís Vives de Valéncia\|Institut Lluís Vives]], a on acabà els estudis de bachillerat en [[1912]].		Honori Garcia i Garcia fon el segon fill del matrimoni format per [[Arcadi Garcia i Sanz\|Arcadi Garcia]] i María Rosa García. Cursà els estudis de primària en la seua localitat natal i per a començar a estudiar bachillerat en l'any [[1906]], va realisar la prova d'ingrés en l'[[Institut Francesc Ribalta\|institut de Castelló]]. Allí estudià els dos primers cursos de bachillerat com a alumne lliure, i en [[1908]] es va traslladar a [[Valéncia]], a l'[[Institut Lluís Vives de Valéncia\|Institut Lluís Vives]], a on acabà els estudis de bachillerat en l'any [[1912]].

	En l'[[Universitat Lliterària de Valéncia]] cursà els quatre primers cursos de la llicenciatura de Dret, i en [[1916]] es va traslladar a [[Saragossa]], a on acabà la carrera en premi extraordinari de llicenciatura en [[1917]], tenia 21 anys. Acte seguit es va marchar a l'[[Universitat Central de Madrit]] (actual Complutense) per a realisar els estudis de doctorat. En Madrit va conéixer al jove castellonenc [[Lluís Revest]] en qui mantindria amistat tota la seua vida. Abandonat el doctorat per a fer el [[servici militar]] i es dedicà a preparar oposicions a notaries, que aprovà en [[1922]].		En l'[[Universitat Lliterària de Valéncia]] cursà els quatre primers cursos de la llicenciatura de Dret, i en [[1916]] es va traslladar a [[Saragossa]], a on acabà la carrera en premi extraordinari de llicenciatura en l'any [[1917]], tenia 21 anys. Acte seguit es va marchar a l'[[Universitat Central de Madrit]] (actual Complutense) per a realisar els estudis de doctorat. En Madrit va conéixer al jove castellonenc [[Lluís Revest]] en qui mantindria amistat tota la seua vida. Abandonat el doctorat per a fer el [[servici militar]] i es dedicà a preparar oposicions a notaries, que aprovà en l'any [[1922]].

	=== Trayectòria professional ===		=== Trayectòria professional ===

	El seu primer destí fon [[Nofuentes]], un menut municipi de la [[província de Burgos]]. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de Las Merindades i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en carro o cavalleries. Estant en [[Burgos]] feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en [[Ezcaray]] ([[La Rioja]]). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, [[Bernardo Tarín]], flare de la Cartoixa de Miraflors, i [[Joaquín García]], cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del [[Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura]]. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.		El seu primer destí fon [[Nofuentes]], un menut municipi de la [[província de Burgos]]. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de [[Las Merindades]] i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en [[carro]] o cavalleries. Estant en [[Burgos]] feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en [[Ezcaray]] ([[La Rioja]]). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, [[Bernardo Tarín]], flare de la Cartoixa de Miraflors, i [[Joaquín García]], cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del [[Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura]]. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.

	Durant la seua estància en Burgos feeu un treball sobre el dret valencià, el primer d'una llarga série d'artículs durant la seua vida: ''Estudis de dret foral valencià: El 'exovar''', que fon publicat en [[1922]] en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura, tom III.		Durant la seua estància en Burgos feeu un treball sobre el dret valencià, el primer d'una llarga série d'artículs durant la seua vida: ''Estudis de dret foral valencià: El 'exovar''', que fon publicat en [[1922]] en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura, tom III.

	En decembre de l'any [[1923]] fon nomenat notari d'[[Aliaga]] ([[província de Terol]]). En [[1924]] va contraure matrimoni en Amalia Sanz, també de la Vall d'Uxó, en la que tingué dos fills: Amalia i Arcadio. En juliol de [[1925]] es va traslladar a [[Llucena]] ([[província de Castelló]]) i en [[1926]] a [[Artana]], també de Castelló, a on estigué fins a [[1930]]. Durant la seua estància en Llucena descobrí en l'Archiu de Protocols Notarials al seu càrrec, el contracte del retaule de Sant Miquel en el pintor Mateo de Montoliu per a l'ermita de les Torrocelles, aixina com documents que li varen servir per a estudiar l'institució matrimonial en la comarca de [[L'Alcalatén]]. L'any [[1930]] a petició del bisbat de [[Tortosa]] fon fundador i primer president de la Cooperativa Agrícola Sant Josep d'Artana, que naixent com a cooperativa catòlica encara existix en l'actualitat.		En [[decembre]] de l'any [[1923]] fon nomenat notari d'[[Aliaga]] ([[província de Terol]]). En [[1924]] va contraure matrimoni en Amalia Sanz, també de la Vall d'Uxó, en la que tingué dos fills: Amalia i Arcadio. En [[juliol]] de [[1925]] es va traslladar a [[Llucena]] ([[província de Castelló]]) i en [[1926]] a [[Artana]], també de Castelló, a on estigué fins a l'any [[1930]]. Durant la seua estància en Llucena descobrí en l'Archiu de Protocols Notarials al seu càrrec, el contracte del retaule de Sant Miquel en el pintor Mateo de Montoliu per a l'ermita de les Torrocelles, aixina com documents que li varen servir per a estudiar l'institució matrimonial en la comarca de [[L'Alcalatén]]. L'any [[1930]] a petició del bisbat de [[Tortosa]] fon fundador i primer president de la Cooperativa Agrícola Sant Josep d'Artana, que naixent com a cooperativa catòlica encara existix en l'actualitat.

	En este periodo d'estància en Castelló va reprendre l'amistat que havia fet en [[Lluís Revest]], que era l'archiver de [[Castelló de la Plana]]; en Raimundo Noguera, que era notari també de Castelló de la Plana i en el mege [[Ángel Sánchez Gozalbo]], tots membres de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). El contacte en este mig natural i la seua pròpia predisposició professional, ho varen orientar cap a una preocupació per l'estat de desorganisació en que es trobaven els archius notarials, compartida en Raimundo Noguera, i els archius en general, compartida en [[Lluís Revest]].		En este periodo d'estància en Castelló va reprendre l'amistat que havia fet en [[Lluís Revest]], que era l'archiver de [[Castelló de la Plana]]; en Raimundo Noguera, que era notari també de Castelló de la Plana i en el [[mege]] [[Ángel Sánchez Gozalbo]], tots membres de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). El contacte en este mig natural i la seua pròpia predisposició professional, ho varen orientar cap a una preocupació per l'estat de desorganisació en que es trobaven els archius notarials, compartida en Raimundo Noguera, i els archius en general, compartida en [[Lluís Revest]].

	En esta época Honori Garcia estudià els archius parroquials i el municipal de la [[Vall d'Uxó]], i això li va permetre redactar les “Notas para la historia de Vall de Uxó” en [[1928]]. La passió que sentia pels archius i el seu contingut fon aumentant i Honori es va orientar cap al dret valencià, utilisant els documents com a fonts dels estudis que realisava.		En esta época Honori Garcia estudià els archius parroquials i el municipal de la [[Vall d'Uxó]], i això li va permetre redactar les “Notas para la historia de Vall de Uxó” en [[1928]]. La passió que sentia pels archius i el seu contingut fon aumentant i Honori es va orientar cap al dret valencià, utilisant els documents com a fonts dels estudis que realisava.
Llínea 34:		Llínea 34:
	==== Santa Bárbara ====		==== Santa Bárbara ====

	En juny de l'any [[1930]] es va traslladar a [[Santa Bárbara]], molt prop de [[Tortosa]], abdós poblacions tarraconines. Allí escomençà a conéixer el dret tortosí, i per proximitat geogràfica, les comarques castellonenques de [[la Tinença de Benifassà]] i [[els Ports]]. Els estudis d'Honori es varen orientar en dos sentits: per una part comparar el dret tortosí en el valencià, i per una atra part estudià el monasteri cistercenc de Benifassà i el repoblament de la Tinença.		En [[juny]] de l'any [[1930]] es va traslladar a [[Santa Bárbara]], molt prop de [[Tortosa]], abdós poblacions tarraconines. Allí escomençà a conéixer el dret tortosí, i per proximitat geogràfica, les comarques castellonenques de [[la Tinença de Benifassà]] i [[els Ports]]. Els estudis d'Honori es varen orientar en dos sentits: per una part comparar el dret tortosí en el valencià, i per una atra part estudià el monasteri cistercenc de Benifassà i el repoblament de la Tinença.

	Allí feu numeroses investigacions sobre el monasteri, les cartes de repoblament de [[Tortosa]] i [[Morella]], que varen constituir un numerós material documental i gràfic que es va perdre en [[1936]], degut a la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]]. Els bolletins de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] XIII, XIV, XV, XVI i XVII, que van de [[1932]] a [[1936]] reflectixen estos estudis.		Allí feu numeroses investigacions sobre el monasteri, les cartes de repoblament de [[Tortosa]] i [[Morella]], que varen constituir un numerós material documental i gràfic que es va perdre en [[1936]], degut a la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]]. Els bolletins de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] XIII, XIV, XV, XVI i XVII, que van de l'any [[1932]] a l'any [[1936]] reflectixen estos estudis.

	==== Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana ====		==== Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana ====