Hugo Grotius - Historial de revisions

Reval en 19:19 30 març 2026

2026-03-30T19:19:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 30 març 2026
Llínea 18:		Llínea 18:
	* ''Annales et historiae de rebus belgicis'' (publicada en 1657)		* ''Annales et historiae de rebus belgicis'' (publicada en 1657)
	* ''De iure prade'' (publicada en 1868)		* ''De iure prade'' (publicada en 1868)

	== Referències ==		== Referències ==
	* Latorre, Ángel. Introducción al Derecho. (2002), Ariel, Barcelona; pág. 131		* Latorre, Ángel. Introducción al Derecho. (2002), Ariel, Barcelona; pág. 131

Jose2 en 16:50 3 abr 2025

2025-04-03T16:50:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:50 3 abr 2025
Llínea 18:		Llínea 18:
	* ''Annales et historiae de rebus belgicis'' (publicada en 1657)		* ''Annales et historiae de rebus belgicis'' (publicada en 1657)
	* ''De iure prade'' (publicada en 1868)		* ''De iure prade'' (publicada en 1868)

	== Referències ==		== Referències ==
	* Latorre, Ángel. Introducción al Derecho. (2002), Ariel, Barcelona; pág. 131		* Latorre, Ángel. Introducción al Derecho. (2002), Ariel, Barcelona; pág. 131

Reval en 07:48 6 ago 2024

2024-08-06T07:48:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:48 6 ago 2024
Llínea 18:		Llínea 18:
	* ''Annales et historiae de rebus belgicis'' (publicada en 1657)		* ''Annales et historiae de rebus belgicis'' (publicada en 1657)
	* ''De iure prade'' (publicada en 1868)		* ''De iure prade'' (publicada en 1868)

	== Referències ==		== Referències ==
	* Latorre, Ángel. Introducción al Derecho. (2002), Ariel, Barcelona; pág. 131		* Latorre, Ángel. Introducción al Derecho. (2002), Ariel, Barcelona; pág. 131

Lluísm en 12:03 17 jun 2024

2024-06-17T12:03:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:03 17 jun 2024
Llínea 18:		Llínea 18:
	* ''Annales et historiae de rebus belgicis'' (publicada en 1657)		* ''Annales et historiae de rebus belgicis'' (publicada en 1657)
	* ''De iure prade'' (publicada en 1868)		* ''De iure prade'' (publicada en 1868)

	== Referències ==		== Referències ==
	* Latorre, Ángel. Introducción al Derecho. (2002), Ariel, Barcelona; pág. 131		* Latorre, Ángel. Introducción al Derecho. (2002), Ariel, Barcelona; pág. 131

Reval en 16:01 10 oct 2023

2023-10-10T16:01:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:01 10 oct 2023
Llínea 25:		Llínea 25:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* De la Reza, Germán A.: La invención de la paz. De la República cristiana del duque de Sully a la Sociedad de naciones de Simón Bolívar, Siglo XXI Editores, México, 2009, ISBN 9786070300546		* De la Reza, Germán A.: La invención de la paz. De la República cristiana del duque de Sully a la Sociedad de naciones de Simón Bolívar, Siglo XXI Editores, México, 2009, ISBN 9786070300546

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Hugo Grotius}}

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Reval en 16:00 10 oct 2023

2023-10-10T16:00:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 10 oct 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	* ''Annales et historiae de rebus belgicis'' (publicada en 1657)		* ''Annales et historiae de rebus belgicis'' (publicada en 1657)
	* ''De iure prade'' (publicada en 1868)		* ''De iure prade'' (publicada en 1868)

			== Referències ==
			* Latorre, Ángel. Introducción al Derecho. (2002), Ariel, Barcelona; pág. 131
			* Salvadori, Pierre-Ange (2021). Le Nord de la Renaissance : la carte, l'humanisme suédois et la genèse de l'Arctique. Bibliothèque d'histoire de la Renaissance. Paris: Classiques Garnier. p. 803. ISBN 978-2-406-10700-2

			== Bibliografia ==
			* De la Reza, Germán A.: La invención de la paz. De la República cristiana del duque de Sully a la Sociedad de naciones de Simón Bolívar, Siglo XXI Editores, México, 2009, ISBN 9786070300546

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Reval en 15:58 10 oct 2023

2023-10-10T15:58:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:58 10 oct 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Michiel Jansz van Mierevelt - Hugo Grotius.jpg\|right\|thumb\|Hugo Grotius.]]		[[Image:Michiel Jansz van Mierevelt - Hugo Grotius.jpg\|right\|thumb\|Hugo Grotius.]]
	'''Huig de Groot''' ([[Llatí\|llatinisat]] com a '''Hugo Grotius''') ([[Delft]], [[Províncies Unides]], [[10 d'abril]] de [[1583]] - [[Rostock]], [[Mecklemburg-Schwerin]], [[Sacre Imperi]], [[28 d'agost]] de [[1645]]) va ser un [[juriste]], [[filòsof]], [[escritor]] i [[poeta]] holandés. De la mateixa manera que [[Francisco Suárez]], afirma que el [[dret internacional]] prové del [[dret natural]] i del dret de gents. El dret internacional és independent de la [[teologia]] o de l'existència de [[Deu]], el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta [[raó]] i existiria encara que Deu no existí.		'''Huig de Groot''' ([[Llatí\|llatinisat]] com a '''Hugo Grotius''') ([[Delft]], [[Províncies Unides]], [[10 d'abril]] de [[1583]] - † [[Rostock]], [[Mecklemburg-Schwerin]], [[Sacre Imperi]], [[28 d'agost]] de [[1645]]) va ser un [[juriste]], [[filòsof]], [[escritor]] i [[poeta]] holandés. De la mateixa manera que [[Francisco Suárez]], afirma que el [[dret internacional]] prové del [[dret natural]] i del dret de gents. El dret internacional és independent de la [[teologia]] o de l'existència de [[Deu]], el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta [[raó]] i existiria encara que Deu no existí.

	La seua estàtua presidix la plaça principal de [[Delft]], la seua ciutat natal.		La seua estàtua presidix la plaça principal de [[Delft]], la seua ciutat natal.
Llínea 19:		Llínea 19:
	* ''De iure prade'' (publicada en 1868)		* ''De iure prade'' (publicada en 1868)

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Persones d'Holanda Meridional]]		[[Categoria:Persones d'Holanda Meridional]]
	[[Categoria:Escritors neerlandesos]]		[[Categoria:Escritors neerlandesos]]

Jose2: Text reemplaça - 't on ' a 't a on '

2021-05-28T11:32:37Z

Text reemplaça - 't on ' a 't a on '

← Revisió anterior		Revisió de 11:32 28 maig 2021
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Juriste ==		== Juriste ==
	En l'any [[1599]] va començar a eixercir de juriste en [[La Haya]]. En l'any [[1609]] va publicar de forma anònima ''Mare liberum'', breu tractat on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés [[John Selden]], en ''Mare clausum''. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. ''Mare liberum'' és part d'un obra major, ''De iure praede'', inèdita fins a [[1868]]. En l'any [[1613]] va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra.		En l'any [[1599]] va començar a eixercir de juriste en [[La Haya]]. En l'any [[1609]] va publicar de forma anònima ''Mare liberum'', breu tractat a on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés [[John Selden]], en ''Mare clausum''. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. ''Mare liberum'' és part d'un obra major, ''De iure praede'', inèdita fins a [[1868]]. En l'any [[1613]] va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra.

	== Obres principals ==		== Obres principals ==

Loís: -ista > -iste (masculí)

2020-03-11T09:06:24Z

-ista > -iste (masculí)

← Revisió anterior		Revisió de 09:06 11 març 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Michiel Jansz van Mierevelt - Hugo Grotius.jpg\|right\|thumb\|Hugo Grotius.]]		[[Image:Michiel Jansz van Mierevelt - Hugo Grotius.jpg\|right\|thumb\|Hugo Grotius.]]
	'''Huig de Groot''' ([[Llatí\|llatinisat]] com a '''Hugo Grotius''') ([[Delft]], [[Províncies Unides]], [[10 d'abril]] de [[1583]] - [[Rostock]], [[Mecklemburg-Schwerin]], [[Sacre Imperi]], [[28 d'agost]] de [[1645]]) va ser un [[~~jurista~~]], [[filòsof]], [[escritor]] i [[poeta]] holandés. De la mateixa manera que [[Francisco Suárez]], afirma que el [[dret internacional]] prové del [[dret natural]] i del dret de gents. El dret internacional és independent de la [[teologia]] o de l'existència de [[Deu]], el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta [[raó]] i existiria encara que Deu no existí.		'''Huig de Groot''' ([[Llatí\|llatinisat]] com a '''Hugo Grotius''') ([[Delft]], [[Províncies Unides]], [[10 d'abril]] de [[1583]] - [[Rostock]], [[Mecklemburg-Schwerin]], [[Sacre Imperi]], [[28 d'agost]] de [[1645]]) va ser un [[juriste]], [[filòsof]], [[escritor]] i [[poeta]] holandés. De la mateixa manera que [[Francisco Suárez]], afirma que el [[dret internacional]] prové del [[dret natural]] i del dret de gents. El dret internacional és independent de la [[teologia]] o de l'existència de [[Deu]], el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta [[raó]] i existiria encara que Deu no existí.

	La seua estàtua presidix la plaça principal de [[Delft]], la seua ciutat natal.		La seua estàtua presidix la plaça principal de [[Delft]], la seua ciutat natal.
Llínea 7:		Llínea 7:
	Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en [[Leiden]] (Holanda) en l'any [[1594]], i es va graduar quatre anys més tart a [[Orleans]] ([[França]]) en [[jurisprudència]] i [[filosofia]], havent a més aprovat els cursos d'[[astrologia]], [[matemàtiques]] i [[teologia]].		Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en [[Leiden]] (Holanda) en l'any [[1594]], i es va graduar quatre anys més tart a [[Orleans]] ([[França]]) en [[jurisprudència]] i [[filosofia]], havent a més aprovat els cursos d'[[astrologia]], [[matemàtiques]] i [[teologia]].

	== ~~Jurista~~ ==		== Juriste ==
	En l'any [[1599]] va començar a eixercir de ~~jurista~~ en [[La Haya]]. En l'any [[1609]] va publicar de forma anònima ''Mare liberum'', breu tractat on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés [[John Selden]], en ''Mare clausum''. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. ''Mare liberum'' és part d'un obra major, ''De iure praede'', inèdita fins a [[1868]]. En l'any [[1613]] va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra.		En l'any [[1599]] va començar a eixercir de juriste en [[La Haya]]. En l'any [[1609]] va publicar de forma anònima ''Mare liberum'', breu tractat on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés [[John Selden]], en ''Mare clausum''. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. ''Mare liberum'' és part d'un obra major, ''De iure praede'', inèdita fins a [[1868]]. En l'any [[1613]] va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra.

	== Obres principals ==		== Obres principals ==

Jose2: /* Jurista */

2020-03-10T19:14:07Z

Jurista

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 10 març 2020
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Jurista ==		== Jurista ==
	En [[1599]] va començar a eixercir de jurista en [[La Haya]]. En l'any [[1609]] va publicar de forma anònima ''Mare liberum'', breu tractat on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés [[John Selden]], en ''Mare clausum''. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. ''Mare liberum'' és part d'un obra major, ''De iure praede'', inèdita fins a [[1868]]. En [[1613]] va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra.		En l'any [[1599]] va començar a eixercir de jurista en [[La Haya]]. En l'any [[1609]] va publicar de forma anònima ''Mare liberum'', breu tractat on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés [[John Selden]], en ''Mare clausum''. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. ''Mare liberum'' és part d'un obra major, ''De iure praede'', inèdita fins a [[1868]]. En l'any [[1613]] va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra.

	== Obres principals ==		== Obres principals ==