Hugonot - Historial de revisions

Jose2 en 11:41 28 abr 2024

2024-04-28T11:41:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:41 28 abr 2024
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Exili ==		== Exili ==
	[[Lluís XIV de França]] (qui va regnar de [[1643]] a [[1715]]), va prendre el control del govern francés en [[1661]] i va iniciar una nova onada de persecucions. Finalment, va revocar l'Edicte "irrevocable" de Nantes en l'any [[1685]] i va declarar illegal el [[protestantisme]] per mig de l'Edicte de Fontainebleau. Despuix d'això, milers d'hugonots (entre 200.000 i 500.000) varen fugir a atres països protestants. El govern francés va prohibir que emigraren a [[Nova França]], i un número considerable d'hugonots es va establir en les 13 colònies nort-americanes, especialment en l'estat de [[Nova York]]. La persecució va finalisar en l'any [[1764]], i la [[Revolució Francesa]] els va convertir en ciutadans en tots els drets, en [[1789]].		[[Lluís XIV de França]] (qui va regnar de [[1643]] a [[1715]]), va prendre el control del govern francés en [[1661]] i va iniciar una nova onada de persecucions. Finalment, va revocar l'Edicte "irrevocable" de Nantes en l'any [[1685]] i va declarar illegal el [[protestantisme]] per mig de l'Edicte de Fontainebleau. Despuix d'això, milers d'hugonots (entre 200.000 i 500.000) varen fugir a atres països protestants. El govern francés va prohibir que emigraren a [[Nova França]], i un número considerable d'hugonots es va establir en les 13 colònies nort-americanes, especialment en l'estat de [[Nova York]]. La persecució va finalisar en l'any [[1764]], i la [[Revolució Francesa]] els va convertir en ciutadans en tots els drets, en [[1789]].

	[[Categoria:Història de França]]		[[Categoria:Història de França]]
	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]

Jose2: /* Història */

2022-06-06T15:42:49Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 15:42 6 jun 2022
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Història ==		== Història ==
	Els predecessors dels hugonots varen ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, varen adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Varen compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Iglésia Catòlica]]. Els hugonots varen creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que a soles la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots varen ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Iglésia Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Varen creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Iglésia Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. ~~Van~~ creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mig d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, varen creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el [[Papa]] representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.		Els predecessors dels hugonots varen ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, varen adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Varen compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Iglésia Catòlica]]. Els hugonots varen creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que a soles la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots varen ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Iglésia Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Varen creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Iglésia Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Varen creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mig d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, varen creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el [[Papa]] representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.

	== Guerres de Religió ==		== Guerres de Religió ==

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:09:43Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 24 maig 2021
Llínea 10:		Llínea 10:

	== Guerres de Religió ==		== Guerres de Religió ==
	Els hugonots varen sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. ~~Després~~ de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors varen nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es varen referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava el final de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers.		Els hugonots varen sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Despuix de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors varen nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es varen referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava el final de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers.

	Les [[Guerres de Religió]] en França varen escomençar en la massacre en Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es varen transformar en un moviment polític, despuix d'això. Els predicadors protestants varen agrupar un potent eixèrcit, baix el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es varen aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París.		Les [[Guerres de Religió]] en França varen escomençar en la massacre en Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es varen transformar en un moviment polític, despuix d'això. Els predicadors protestants varen agrupar un potent eixèrcit, baix el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es varen aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París.
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Exili ==		== Exili ==
	[[Lluís XIV de França]] (qui va regnar de [[1643]] a [[1715]]), va prendre el control del govern francés en [[1661]] i va iniciar una nova onada de persecucions. Finalment, va revocar l'Edicte "irrevocable" de Nantes en l'any [[1685]] i va declarar illegal el [[protestantisme]] per mig de l'Edicte de Fontainebleau. ~~Després~~ d'això, milers d'hugonots (entre 200.000 i 500.000) varen fugir a atres països protestants. El govern francés va prohibir que emigraren a [[Nova França]], i un número considerable d'hugonots es va establir en les 13 colònies nort-americanes, especialment en l'estat de [[Nova York]]. La persecució va finalisar en l'any [[1764]], i la [[Revolució Francesa]] els va convertir en ciutadans en tots els drets, en [[1789]].		[[Lluís XIV de França]] (qui va regnar de [[1643]] a [[1715]]), va prendre el control del govern francés en [[1661]] i va iniciar una nova onada de persecucions. Finalment, va revocar l'Edicte "irrevocable" de Nantes en l'any [[1685]] i va declarar illegal el [[protestantisme]] per mig de l'Edicte de Fontainebleau. Despuix d'això, milers d'hugonots (entre 200.000 i 500.000) varen fugir a atres països protestants. El govern francés va prohibir que emigraren a [[Nova França]], i un número considerable d'hugonots es va establir en les 13 colònies nort-americanes, especialment en l'estat de [[Nova York]]. La persecució va finalisar en l'any [[1764]], i la [[Revolució Francesa]] els va convertir en ciutadans en tots els drets, en [[1789]].

	[[Categoria:Història de França]]		[[Categoria:Història de França]]
	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:37:31Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 29 jun 2020
Llínea 12:		Llínea 12:
	Els hugonots varen sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Després de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors varen nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es varen referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava el final de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers.		Els hugonots varen sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Després de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors varen nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es varen referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava el final de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers.

	Les [[Guerres de Religió]] en França varen ~~començar~~ en la massacre en Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es varen transformar en un moviment polític, despuix d'això. Els predicadors protestants varen agrupar un potent eixèrcit, baix el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es varen aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París.		Les [[Guerres de Religió]] en França varen escomençar en la massacre en Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es varen transformar en un moviment polític, despuix d'això. Els predicadors protestants varen agrupar un potent eixèrcit, baix el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es varen aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París.

	Durant la Massacre del dia de Sant Bertomeu ([[24 d'agost]] de 1562), més de 70.000 hugonots varen ser assessinats, entre ells el filòsof [[Petrus Ramus]] i els nobles Armand de Clermont de Piles o Saint-Jean-d'Angely. Es va firmar l'amnistia en l'any [[1573]], pero a l'any següent va començar una atra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de França, es va convertir al [[catolicisme]], i va proclamar l'[[Edicte de Nantes]], el qual donava igualtat de drets als protestants i als catòlics, per be que declarava el catolicisme com a religió oficial de l'estat i en protegia llors interessos atés que prohibia la fundació de noves iglésies protestants en àrees controlades per catòlics.		Durant la Massacre del dia de Sant Bertomeu ([[24 d'agost]] de 1562), més de 70.000 hugonots varen ser assessinats, entre ells el filòsof [[Petrus Ramus]] i els nobles Armand de Clermont de Piles o Saint-Jean-d'Angely. Es va firmar l'amnistia en l'any [[1573]], pero a l'any següent va començar una atra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de França, es va convertir al [[catolicisme]], i va proclamar l'[[Edicte de Nantes]], el qual donava igualtat de drets als protestants i als catòlics, per be que declarava el catolicisme com a religió oficial de l'estat i en protegia llors interessos atés que prohibia la fundació de noves iglésies protestants en àrees controlades per catòlics.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:09:08Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:09 20 feb 2018
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Història ==		== Història ==
	Els predecessors dels hugonots varen ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, varen adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Varen compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Iglésia Catòlica]]. Els hugonots varen creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que ~~només~~ la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots varen ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Iglésia Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Varen creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Iglésia Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mig d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, varen creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el [[Papa]] representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.		Els predecessors dels hugonots varen ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, varen adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Varen compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Iglésia Catòlica]]. Els hugonots varen creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que a soles la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots varen ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Iglésia Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Varen creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Iglésia Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mig d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, varen creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el [[Papa]] representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.

	== Guerres de Religió ==		== Guerres de Religió ==

Posmo: /* Orige del nom */

2016-05-26T17:12:37Z

Orige del nom

← Revisió anterior		Revisió de 17:12 26 maig 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	Utilisat al començament com un terme despectiu, l'orige del nom és incert. Es creu que deriva del nom personal de Besançon Hugues, el líder del "Partit Confederat" de [[Ginebra]], en combinació en la corrupció de la paraula germànica per "conspirador" o "confederat": ''edgenosse''. El partit d'Hugues va ser nomenat "els confederats", ya que favorien l'aliança de la ciutat-estat de [[Ginebra]] en la Confederació [[Suïssa]]. D'acort en esta teoria, el terme hugonot va ser utilisat per a referir-se als conspiradors francesos (membres de l'Iglésia Reformada), en l'intenció de relacionar el moviment protestant en les polítiques impopulars.		Utilisat al començament com un terme despectiu, l'orige del nom és incert. Es creu que deriva del nom personal de Besançon Hugues, el líder del "Partit Confederat" de [[Ginebra]], en combinació en la corrupció de la paraula germànica per "conspirador" o "confederat": ''edgenosse''. El partit d'Hugues va ser nomenat "els confederats", ya que favorien l'aliança de la ciutat-estat de [[Ginebra]] en la Confederació [[Suïssa]]. D'acort en esta teoria, el terme hugonot va ser utilisat per a referir-se als conspiradors francesos (membres de l'Iglésia Reformada), en l'intenció de relacionar el moviment protestant en les polítiques impopulars.

	Una atra teoria sugerix que hugonot és la combinació d'una paraula dels dialectes del [[neerlandés]] i de l'[[~~alemany~~]]. En la regió flamenca de [[França]] els estudiants protestants de la [[Bíblia]] que es reunien en cases per a estudiar en secret eren nomenats ''Huis Genooten'', "companyers de casa", encara que a les fronteres suïssa i alemanya eren nomenats ''Eid Genossen'', "companyers de pacte", ya que estaven units per mijà d'un pacte d'amistat. El terme "huguenot" n'era la versió (adaptació) francesa sovint utilisada despectivament, i d'esta se'n deriva la catalana "hugonot".		Una atra teoria sugerix que hugonot és la combinació d'una paraula dels dialectes del [[neerlandés]] i de l'[[alemà]]. En la regió flamenca de [[França]] els estudiants protestants de la [[Bíblia]] que es reunien en cases per a estudiar en secret eren nomenats ''Huis Genooten'', "companyers de casa", encara que a les fronteres suïssa i alemanya eren nomenats ''Eid Genossen'', "companyers de pacte", ya que estaven units per mijà d'un pacte d'amistat. El terme "huguenot" n'era la versió (adaptació) francesa sovint utilisada despectivament, i d'esta se'n deriva la catalana "hugonot".

	== Història ==		== Història ==

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:18:40Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:18 26 abr 2016
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Història ==		== Història ==
	Els predecessors dels hugonots varen ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, ~~van~~ adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Varen compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Iglésia Catòlica]]. Els hugonots ~~van~~ creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que només la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots ~~van~~ ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Iglésia Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Varen creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Iglésia Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mig d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, ~~van~~ creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el [[Papa]] representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.		Els predecessors dels hugonots varen ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, varen adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Varen compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Iglésia Catòlica]]. Els hugonots varen creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que només la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots varen ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Iglésia Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Varen creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Iglésia Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mig d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, varen creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el [[Papa]] representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.

	== Guerres de Religió ==		== Guerres de Religió ==
	Els hugonots varen sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Després de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors varen nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es ~~van~~ referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava el final de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers.		Els hugonots varen sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Després de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors varen nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es varen referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava el final de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers.

	Les [[Guerres de Religió]] en França varen començar en la massacre en Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es varen transformar en un moviment polític, despuix d'això. Els predicadors protestants varen agrupar un potent eixèrcit, baix el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es varen aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París.		Les [[Guerres de Religió]] en França varen començar en la massacre en Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es varen transformar en un moviment polític, despuix d'això. Els predicadors protestants varen agrupar un potent eixèrcit, baix el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es varen aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París.

Jose2: Text reemplaça - 'Església' a 'Iglésia'

2016-02-19T18:42:36Z

Text reemplaça - 'Església' a 'Iglésia'

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 19 feb 2016
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Història ==		== Història ==
	Els predecessors dels hugonots varen ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, van adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Varen compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[~~Església~~ Catòlica]]. Els hugonots van creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que només la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots van ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Iglésia Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Varen creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Iglésia Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mig d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, van creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el [[Papa]] representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.		Els predecessors dels hugonots varen ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, van adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Varen compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Iglésia Catòlica]]. Els hugonots van creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que només la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots van ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Iglésia Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Varen creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Iglésia Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mig d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, van creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el [[Papa]] representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.

	== Guerres de Religió ==		== Guerres de Religió ==

Jose2 en 18:16 5 oct 2015

2015-10-05T18:16:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 5 oct 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	Durant els [[~~segle~~ XVI\|~~segles~~ XVI]] i [[~~segle~~ XVII\|XVII]], '''Hugonots''' va ser el nom donat als membres de la [[~~Iglesia~~ Reformada\|~~Iglesia~~ Protestant Reformada]] de [[França]].		Durant els [[sigle XVI\|sigles XVI]] i [[sigle XVII\|XVII]], '''Hugonots''' va ser el nom donat als membres de l'[[Iglésia Reformada\|Iglésia Protestant Reformada]] de [[França]].

	== Orige del nom ==		== Orige del nom ==
	Utilisat al començament com un terme despectiu, l'orige del nom és incert. Es creu que deriva del nom personal de Besançon Hugues, el líder del "Partit Confederat" de [[Ginebra]], en combinació en la corrupció de la paraula germànica per "conspirador" o "confederat": ''edgenosse''. El partit d'Hugues va ser nomenat "els confederats", ya que favorien l'aliança de la ciutat-estat de [[Ginebra]] en la Confederació [[Suïssa]]. D'acort en esta teoria, el terme hugonot va ser utilisat per a referir-se als conspiradors francesos (membres de l'~~Església~~ Reformada), en la intenció de relacionar el moviment protestant en les polítiques impopulars.		Utilisat al començament com un terme despectiu, l'orige del nom és incert. Es creu que deriva del nom personal de Besançon Hugues, el líder del "Partit Confederat" de [[Ginebra]], en combinació en la corrupció de la paraula germànica per "conspirador" o "confederat": ''edgenosse''. El partit d'Hugues va ser nomenat "els confederats", ya que favorien l'aliança de la ciutat-estat de [[Ginebra]] en la Confederació [[Suïssa]]. D'acort en esta teoria, el terme hugonot va ser utilisat per a referir-se als conspiradors francesos (membres de l'Iglésia Reformada), en l'intenció de relacionar el moviment protestant en les polítiques impopulars.

	Una atra teoria sugerix que hugonot és la combinació d'una paraula dels dialectes del [[neerlandés]] i de l'[[alemany]]. En la regió flamenca de [[França]] els estudiants protestants de la [[Bíblia]] que es reunien en cases per a estudiar en secret eren nomenats ''Huis Genooten'', "companyers de casa", encara que a les fronteres suïssa i alemanya eren nomenats ''Eid Genossen'', "companyers de pacte", ya que estaven units per mijà d'un pacte d'amistat. El terme "huguenot" n'era la versió (adaptació) francesa sovint utilisada despectivament, i d'esta se'n deriva la catalana "hugonot".		Una atra teoria sugerix que hugonot és la combinació d'una paraula dels dialectes del [[neerlandés]] i de l'[[alemany]]. En la regió flamenca de [[França]] els estudiants protestants de la [[Bíblia]] que es reunien en cases per a estudiar en secret eren nomenats ''Huis Genooten'', "companyers de casa", encara que a les fronteres suïssa i alemanya eren nomenats ''Eid Genossen'', "companyers de pacte", ya que estaven units per mijà d'un pacte d'amistat. El terme "huguenot" n'era la versió (adaptació) francesa sovint utilisada despectivament, i d'esta se'n deriva la catalana "hugonot".

	== Història ==		== Història ==
	Els predecessors dels hugonots ~~van~~ ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, van adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. ~~Van~~ compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Església Catòlica]]. Els hugonots van creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que només la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots van ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'~~Església~~ Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. ~~Van~~ creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'~~Església~~ Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per ~~mijà~~ d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, van creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el Papa representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.		Els predecessors dels hugonots varen ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, van adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Varen compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Església Catòlica]]. Els hugonots van creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que només la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots van ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Iglésia Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Varen creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Iglésia Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mig d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, van creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el [[Papa]] representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.

	== Guerres de Religió ==		== Guerres de Religió ==
	Els hugonots ~~van~~ sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Després de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors ~~van~~ nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es van referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava ~~la fi~~ de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers.		Els hugonots varen sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Després de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors varen nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es van referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava el final de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers.

	Les [[Guerres de Religió]] a França ~~van~~ començar en la massacre a Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es ~~van~~ transformar en un moviment polític, despuix d'això. Els predicadors protestants ~~van~~ agrupar un potent eixèrcit, baix el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es ~~van~~ aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París.		Les [[Guerres de Religió]] en França varen començar en la massacre en Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es varen transformar en un moviment polític, despuix d'això. Els predicadors protestants varen agrupar un potent eixèrcit, baix el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es varen aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París.

	Durant la Massacre del dia de Sant Bertomeu ([[24 d'agost]] de 1562), més de 70.000 hugonots ~~van~~ ser assessinats, entre ells el filòsof [[Petrus Ramus]] i els nobles Armand de Clermont de Piles o Saint-Jean-d'Angely. Es va firmar l'amnistia el [[1573]], pero l'any següent va començar una atra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de França, es va convertir al [[catolicisme]], i va proclamar l'[[Edicte de Nantes]], el qual donava igualtat de drets als protestants i als catòlics, per be que declarava el catolicisme com a religió oficial de l'estat i en protegia llors interessos atés que prohibia la fundació de noves ~~esglésies~~ protestants en àrees controlades per catòlics.		Durant la Massacre del dia de Sant Bertomeu ([[24 d'agost]] de 1562), més de 70.000 hugonots varen ser assessinats, entre ells el filòsof [[Petrus Ramus]] i els nobles Armand de Clermont de Piles o Saint-Jean-d'Angely. Es va firmar l'amnistia en l'any [[1573]], pero a l'any següent va començar una atra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de França, es va convertir al [[catolicisme]], i va proclamar l'[[Edicte de Nantes]], el qual donava igualtat de drets als protestants i als catòlics, per be que declarava el catolicisme com a religió oficial de l'estat i en protegia llors interessos atés que prohibia la fundació de noves iglésies protestants en àrees controlades per catòlics.

	== Exili ==		== Exili ==
	[[Lluís XIV de França]] (qui va regnar de [[1643]] a [[1715]]), va prendre el control del govern francés el [[1661]] i va iniciar una nova onada de persecucions. Finalment, va revocar l'Edicte "irrevocable" de Nantes el [[1685]] i va declarar illegal el [[protestantisme]] per ~~mijà~~ de l'Edicte de Fontainebleau. Després d'això, milers d'hugonots (entre 200.000 i 500.000) ~~van~~ fugir a atres països protestants. El govern francés va prohibir que emigraren a [[Nova França]], i un número considerable d'hugonots es va establir a les 13 colònies nort-americanes, especialment a l'estat de [[Nova York]]. La persecució va finalisar el [[1764]], i la [[Revolució Francesa]] els va convertir en ciutadans en tots els drets, el [[1789]].		[[Lluís XIV de França]] (qui va regnar de [[1643]] a [[1715]]), va prendre el control del govern francés en [[1661]] i va iniciar una nova onada de persecucions. Finalment, va revocar l'Edicte "irrevocable" de Nantes en l'any [[1685]] i va declarar illegal el [[protestantisme]] per mig de l'Edicte de Fontainebleau. Després d'això, milers d'hugonots (entre 200.000 i 500.000) varen fugir a atres països protestants. El govern francés va prohibir que emigraren a [[Nova França]], i un número considerable d'hugonots es va establir en les 13 colònies nort-americanes, especialment en l'estat de [[Nova York]]. La persecució va finalisar en l'any [[1764]], i la [[Revolució Francesa]] els va convertir en ciutadans en tots els drets, en [[1789]].

	[[Categoria:Història de França]]		[[Categoria:Història de França]]
	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T19:01:10Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 19:01 30 abr 2015
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Història ==		== Història ==
	Els predecessors dels hugonots van ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, van adoptar el moviment luterà, i ~~després~~ el [[calvinisme]]. Van compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Església Catòlica]]. Els hugonots van creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que només la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots van ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Església Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Van creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Església Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mijà d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, van creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el Papa representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.		Els predecessors dels hugonots van ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, van adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Van compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Església Catòlica]]. Els hugonots van creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que només la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots van ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Església Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Van creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Església Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mijà d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, van creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el Papa representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.

	== Guerres de Religió ==		== Guerres de Religió ==
	Els hugonots van sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Després de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors van nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es van referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava la fi de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers.		Els hugonots van sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Després de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors van nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es van referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava la fi de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers.

	Les [[Guerres de Religió]] a França van començar en la massacre a Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es van transformar en un moviment polític, ~~després~~ d'això. Els predicadors protestants van agrupar un potent eixèrcit, baix el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es van aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París.		Les [[Guerres de Religió]] a França van començar en la massacre a Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es van transformar en un moviment polític, despuix d'això. Els predicadors protestants van agrupar un potent eixèrcit, baix el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es van aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París.

	Durant la Massacre del dia de Sant Bertomeu ([[24 d'agost]] de 1562), més de 70.000 hugonots van ser assessinats, entre ells el filòsof [[Petrus Ramus]] i els nobles Armand de Clermont de Piles o Saint-Jean-d'Angely. Es va firmar l'amnistia el [[1573]], pero l'any següent va començar una atra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de França, es va convertir al [[catolicisme]], i va proclamar l'[[Edicte de Nantes]], el qual donava igualtat de drets als protestants i als catòlics, per be que declarava el catolicisme com a religió oficial de l'estat i en protegia llors interessos atés que prohibia la fundació de noves esglésies protestants en àrees controlades per catòlics.		Durant la Massacre del dia de Sant Bertomeu ([[24 d'agost]] de 1562), més de 70.000 hugonots van ser assessinats, entre ells el filòsof [[Petrus Ramus]] i els nobles Armand de Clermont de Piles o Saint-Jean-d'Angely. Es va firmar l'amnistia el [[1573]], pero l'any següent va començar una atra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de França, es va convertir al [[catolicisme]], i va proclamar l'[[Edicte de Nantes]], el qual donava igualtat de drets als protestants i als catòlics, per be que declarava el catolicisme com a religió oficial de l'estat i en protegia llors interessos atés que prohibia la fundació de noves esglésies protestants en àrees controlades per catòlics.