Huitzilopochtli - Historial de revisions

Reval en 12:10 13 dec 2025

2025-12-13T12:10:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:10 13 dec 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	Despuix de la Caiguda de Mèxic-Tenochtitlan els conquistadors espanyols el varen cridar Huichilobos, els qui varen buscar la pronta erradicació del seu cult per mig de l'associació del deu en qualitats malignes europees i la desaparició d'escultures, temples, còdexs i productes agrícoles associats a la deitat.		Despuix de la Caiguda de Mèxic-Tenochtitlan els conquistadors espanyols el varen cridar Huichilobos, els qui varen buscar la pronta erradicació del seu cult per mig de l'associació del deu en qualitats malignes europees i la desaparició d'escultures, temples, còdexs i productes agrícoles associats a la deitat.

	Estudis recents sugerixen que la relació entre [[Tezcatlipoca]] i Huitzilopochtli era més be de germà major i germà menor respectivament, a on la festa de Tóxcatl era dedicada al «deu descendent» Tezcatlipoca i la de Panquetzaliztli, al «deu ascendent» Huitzilopochtli.		Estudis recents sugerixen que la relació entre [[Tezcatlipoca]] i Huitzilopochtli era més be de germà major i germà menor respectivament, a on la festa de Tóxcatl era dedicada al «deu descendent» Tezcatlipoca i la de Panquetzaliztli, al «deu ascendent» Huitzilopochtli.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 17:40 17 jul 2024

2024-07-17T17:40:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:40 17 jul 2024
Llínea 17:		Llínea 17:
	* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. p. 192. ISBN 0500021139		* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. p. 192. ISBN 0500021139

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
	* Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0		* Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T11:59:37Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Huitzilopochtli_1.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Huitzilopochtli en el [[Còdex borbònic]]]]		[[File:Huitzilopochtli_1.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Huitzilopochtli en el [[Còdex borbònic]]]]

	'''Huitzilopochtli''' (AFI: /wiːtsiloːˈpoːtʃtɬi/) (del [[~~náhuatl~~]]: Huītzilōpōchtlia o Witsilopochtlib ‘huītzil-, colibrí; ōpōchtli, esquerra’) va ser la principal [[Deu\|deitat]] de la [[mitologia asteca]], associat en el [[sol]]. També va ser conegut com '''Ilhuicatl Xoxouhqui''' o '''Tlacauepan Cuexcotzin'''. A l'arribada dels espanyols a Mesoamérica, era la deitat més adorada en l'Altiplà Central per imposició dels mexicas. El seu temple principal es trobava en Huitzilopochco (Witsilopochko), ara Churubusco.		'''Huitzilopochtli''' (AFI: /wiːtsiloːˈpoːtʃtɬi/) (del [[nàhuatl]]: Huītzilōpōchtlia o Witsilopochtlib ‘huītzil-, colibrí; ōpōchtli, esquerra’) va ser la principal [[Deu\|deitat]] de la [[mitologia asteca]], associat en el [[sol]]. També va ser conegut com '''Ilhuicatl Xoxouhqui''' o '''Tlacauepan Cuexcotzin'''. A l'arribada dels espanyols a Mesoamérica, era la deitat més adorada en l'Altiplà Central per imposició dels mexicas. El seu temple principal es trobava en Huitzilopochco (Witsilopochko), ara Churubusco.

	En la mitologia mexica, Huitzilopochtli ordena la fundació de Mèxic-Tenochtitlan en el lloc a on els mexicas trobaren a un [[àguila]] portant el Atl-tlachinolli, la qual tindria que estar reposant sobre un nopal entre atres característiques. Este mit mexica sobre Huitzilopochtli i la fundació de Mèxic-Tenochtitlan es troba en l'Escut Nacional de [[Mèxic]], part de la Bandera de Mèxic.		En la mitologia mexica, Huitzilopochtli ordena la fundació de Mèxic-Tenochtitlan en el lloc a on els mexicas trobaren a un [[àguila]] portant el Atl-tlachinolli, la qual tindria que estar reposant sobre un nopal entre atres característiques. Este mit mexica sobre Huitzilopochtli i la fundació de Mèxic-Tenochtitlan es troba en l'Escut Nacional de [[Mèxic]], part de la Bandera de Mèxic.

Lluísm: Text reemplaça - ' náhuatl ' a ' nàhuatl '

2023-02-27T11:58:01Z

Text reemplaça - ' náhuatl ' a ' nàhuatl '

← Revisió anterior		Revisió de 11:58 27 feb 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	En la mitologia mexica, Huitzilopochtli ordena la fundació de Mèxic-Tenochtitlan en el lloc a on els mexicas trobaren a un [[àguila]] portant el Atl-tlachinolli, la qual tindria que estar reposant sobre un nopal entre atres característiques. Este mit mexica sobre Huitzilopochtli i la fundació de Mèxic-Tenochtitlan es troba en l'Escut Nacional de [[Mèxic]], part de la Bandera de Mèxic.		En la mitologia mexica, Huitzilopochtli ordena la fundació de Mèxic-Tenochtitlan en el lloc a on els mexicas trobaren a un [[àguila]] portant el Atl-tlachinolli, la qual tindria que estar reposant sobre un nopal entre atres característiques. Este mit mexica sobre Huitzilopochtli i la fundació de Mèxic-Tenochtitlan es troba en l'Escut Nacional de [[Mèxic]], part de la Bandera de Mèxic.

	D'acort en la mitologia mexica Huitzilopochtli és el fill de la deesa de la Fertilitat ([[Coatlicue]]) i el Sol jove fill del Sol vell ([[Tonatiuh]]). La Festa en honor a Huitzilopochtli se celebrava una volta a l'any el nom del qual en ~~náhuatl~~ és Panquetzaliztli. Esta deitat mexica no és comuna als demés pobles nahuas o mesoamericans, i segons pareix va ser popularisada pel reformador Tlacaélel ([[1398]]-[[1480]]).		D'acort en la mitologia mexica Huitzilopochtli és el fill de la deesa de la Fertilitat ([[Coatlicue]]) i el Sol jove fill del Sol vell ([[Tonatiuh]]). La Festa en honor a Huitzilopochtli se celebrava una volta a l'any el nom del qual en nàhuatl és Panquetzaliztli. Esta deitat mexica no és comuna als demés pobles nahuas o mesoamericans, i segons pareix va ser popularisada pel reformador Tlacaélel ([[1398]]-[[1480]]).

	Despuix de la Caiguda de Mèxic-Tenochtitlan els conquistadors espanyols el varen cridar Huichilobos, els qui varen buscar la pronta erradicació del seu cult per mig de l'associació del deu en qualitats malignes europees i la desaparició d'escultures, temples, còdexs i productes agrícoles associats a la deitat.		Despuix de la Caiguda de Mèxic-Tenochtitlan els conquistadors espanyols el varen cridar Huichilobos, els qui varen buscar la pronta erradicació del seu cult per mig de l'associació del deu en qualitats malignes europees i la desaparició d'escultures, temples, còdexs i productes agrícoles associats a la deitat.

Lluísm en 18:17 23 feb 2023

2023-02-23T18:17:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:17 23 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Huitzilopochtli_1.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Huitzilopochtli en el Còdex borbònic]]		[[File:Huitzilopochtli_1.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Huitzilopochtli en el [[Còdex borbònic]]]]

	'''Huitzilopochtli''' (AFI: /wiːtsiloːˈpoːtʃtɬi/) (del [[náhuatl]]: Huītzilōpōchtlia o Witsilopochtlib ‘huītzil-, colibrí; ōpōchtli, esquerra’) va ser la principal [[Deu\|deitat]] de la [[mitologia asteca]], associat en el [[sol]]. També va ser conegut com '''Ilhuicatl Xoxouhqui''' o '''Tlacauepan Cuexcotzin'''. A l'arribada dels espanyols a Mesoamérica, era la deitat més adorada en l'Altiplà Central per imposició dels mexicas. El seu temple principal es trobava en Huitzilopochco (Witsilopochko), ara Churubusco.		'''Huitzilopochtli''' (AFI: /wiːtsiloːˈpoːtʃtɬi/) (del [[náhuatl]]: Huītzilōpōchtlia o Witsilopochtlib ‘huītzil-, colibrí; ōpōchtli, esquerra’) va ser la principal [[Deu\|deitat]] de la [[mitologia asteca]], associat en el [[sol]]. També va ser conegut com '''Ilhuicatl Xoxouhqui''' o '''Tlacauepan Cuexcotzin'''. A l'arribada dels espanyols a Mesoamérica, era la deitat més adorada en l'Altiplà Central per imposició dels mexicas. El seu temple principal es trobava en Huitzilopochco (Witsilopochko), ara Churubusco.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de Huitzilopochtli en el Còdex borbònic '''Huitzilopochtli''' (AFI: /wiːtsiloːˈpoːtʃtɬi/) (de…»

2023-02-23T17:54:52Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Huitzilopochtli en el Còdex borbònic '''Huitzilopochtli''' (AFI: /wiːtsiloːˈpoːtʃtɬi/) (de…»

Pàgina nova

[[File:Huitzilopochtli_1.jpg|thumb|250px|Representació de Huitzilopochtli en el Còdex borbònic]]

'''Huitzilopochtli''' (AFI: /wiːtsiloːˈpoːtʃtɬi/) (del [[náhuatl]]: Huītzilōpōchtlia o Witsilopochtlib ‘huītzil-, colibrí; ōpōchtli, esquerra’) va ser la principal [[Deu|deitat]] de la [[mitologia asteca]], associat en el [[sol]]. També va ser conegut com '''Ilhuicatl Xoxouhqui''' o '''Tlacauepan Cuexcotzin'''. A l'arribada dels espanyols a Mesoamérica, era la deitat més adorada en l'Altiplà Central per imposició dels mexicas. El seu temple principal es trobava en Huitzilopochco (Witsilopochko), ara Churubusco.

En la mitologia mexica, Huitzilopochtli ordena la fundació de Mèxic-Tenochtitlan en el lloc a on els mexicas trobaren a un [[àguila]] portant el Atl-tlachinolli, la qual tindria que estar reposant sobre un nopal entre atres característiques. Este mit mexica sobre Huitzilopochtli i la fundació de Mèxic-Tenochtitlan es troba en l'Escut Nacional de [[Mèxic]], part de la Bandera de Mèxic.

D'acort en la mitologia mexica Huitzilopochtli és el fill de la deesa de la Fertilitat ([[Coatlicue]]) i el Sol jove fill del Sol vell ([[Tonatiuh]]). La Festa en honor a Huitzilopochtli se celebrava una volta a l'any el nom del qual en náhuatl és Panquetzaliztli. Esta deitat mexica no és comuna als demés pobles nahuas o mesoamericans, i segons pareix va ser popularisada pel reformador Tlacaélel ([[1398]]-[[1480]]).

Despuix de la Caiguda de Mèxic-Tenochtitlan els conquistadors espanyols el varen cridar Huichilobos, els qui varen buscar la pronta erradicació del seu cult per mig de l'associació del deu en qualitats malignes europees i la desaparició d'escultures, temples, còdexs i productes agrícoles associats a la deitat.

Estudis recents sugerixen que la relació entre [[Tezcatlipoca]] i Huitzilopochtli era més be de germà major i germà menor respectivament, a on la festa de Tóxcatl era dedicada al «deu descendent» Tezcatlipoca i la de Panquetzaliztli, al «deu ascendent» Huitzilopochtli.

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6
* González Torres, Yolotl. Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. México, Larousse, 1995
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. p. 192. ISBN 0500021139

==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Huitzilopochtli}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]