Ibers - Historial de revisions

Lluísm en 20:00 29 dec 2024

2024-12-29T20:00:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:00 29 dec 2024
Llínea 2:		Llínea 2:
	Els '''ibers''' fon com nomenaren els antics escritors grecs a les gents del llevant i sur de la [[Península Ibèrica]] per a distinguir-los dels pobles de l'interior, del qual la seua cultura i costums eren diferents. D'estos pobles escriviren Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabó, Ruf Fest Avié, citant-los en estos noms, al manco des del [[sigle VI a. C.]]: elisiços, sordons, ceretans, airenosins, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelani, lacetans, layetans, cossetans, ilergates, iacetans, sossetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.		Els '''ibers''' fon com nomenaren els antics escritors grecs a les gents del llevant i sur de la [[Península Ibèrica]] per a distinguir-los dels pobles de l'interior, del qual la seua cultura i costums eren diferents. D'estos pobles escriviren Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabó, Ruf Fest Avié, citant-los en estos noms, al manco des del [[sigle VI a. C.]]: elisiços, sordons, ceretans, airenosins, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelani, lacetans, layetans, cossetans, ilergates, iacetans, sossetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

	Geogràficament, Estrabó i Apià denominaren Ibèria al territori de la [[Península Ibèrica]].		Geogràficament, Estrabó i Apià denominaren Ibèria al territori de la [[Península Ibèrica]].

	== Orige dels ibers ==		== Orige dels ibers ==

Jose2 en 11:12 15 set 2024

2024-09-15T11:12:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 15 set 2024
Llínea 39:		Llínea 39:
	* [[Dama d'Elig]]		* [[Dama d'Elig]]
	* [[Guerrer de Moixent]]		* [[Guerrer de Moixent]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fontelles, Antoni i Lozano, Maria Angels. Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana. [[Grup d'Acció Valencianista]]. 1982. ISBN 84-85872-03-7		* Fontelles, Antoni i Lozano, Maria Angels. Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana. [[Grup d'Acció Valencianista]]. 1982. ISBN 84-85872-03-7

Lluísm en 18:16 17 ago 2024

2024-08-17T18:16:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 17 ago 2024
Llínea 39:		Llínea 39:
	* [[Dama d'Elig]]		* [[Dama d'Elig]]
	* [[Guerrer de Moixent]]		* [[Guerrer de Moixent]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fontelles, Antoni i Lozano, Maria Angels. Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana. [[Grup d'Acció Valencianista]]. 1982. ISBN 84-85872-03-7		* Fontelles, Antoni i Lozano, Maria Angels. Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana. [[Grup d'Acció Valencianista]]. 1982. ISBN 84-85872-03-7

Lluísm en 16:19 29 jul 2024

2024-07-29T16:19:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:19 29 jul 2024
Llínea 39:		Llínea 39:
	* [[Dama d'Elig]]		* [[Dama d'Elig]]
	* [[Guerrer de Moixent]]		* [[Guerrer de Moixent]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fontelles, Antoni i Lozano, Maria Angels. Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana. [[Grup d'Acció Valencianista]]. 1982. ISBN 84-85872-03-7		* Fontelles, Antoni i Lozano, Maria Angels. Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana. [[Grup d'Acció Valencianista]]. 1982. ISBN 84-85872-03-7

Reval en 16:30 18 abr 2024

2024-04-18T16:30:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:30 18 abr 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	A pesar de que estos pobles compartien certes característiques comuns, no eren un grup ètnic homogéneu ya que divergien en molts aspectes. No se sap detalladament l'orige dels ibers, encara que n'hi han vàries teories que intenten establir-los:		A pesar de que estos pobles compartien certes característiques comuns, no eren un grup ètnic homogéneu ya que divergien en molts aspectes. No se sap detalladament l'orige dels ibers, encara que n'hi han vàries teories que intenten establir-los:

	*Una teoria sugerix que arribaren a la Península en el periodo [[Neolític]], i la seua arribada se data des del quint milenari ans de [[Crist]] al tercer milenari ans de Crist. La majoria dels estudiosos que adopten esta teoria se recolzen en evidències arqueològiques, antropològiques i genètiques estimant que els ibers procedien de les regions mediterrànees situades més al est.		* Una teoria sugerix que arribaren a la Península en el periodo [[Neolític]], i la seua arribada se data des del quint milenari ans de [[Crist]] al tercer milenari ans de Crist. La majoria dels estudiosos que adopten esta teoria se recolzen en evidències arqueològiques, antropològiques i genètiques estimant que els ibers procedien de les regions mediterrànees situades més al est.

	*Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'[[Àfrica]]. Els ibers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el rest de la Península Ibèrica.		* Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'[[Àfrica]]. Els ibers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el rest de la Península Ibèrica.

	*Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari ans de Crist d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. Posteriorment, els celtes creuarien els [[Pirineus]] en dos grans migracions: en el [[sigle IX a. C.]] i el [[sigle VII a. C.]]. Els celtes s'establiren en la seua major part al nort del riu [[Duero]] i el riu [[Ebre]], a on se barrejaren en els ibers per a conformar el dit celtíber.		* Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari ans de Crist d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. Posteriorment, els celtes creuarien els [[Pirineus]] en dos grans migracions: en el [[sigle IX a. C.]] i el [[sigle VII a. C.]]. Els celtes s'establiren en la seua major part al nort del riu [[Duero]] i el riu [[Ebre]], a on se barrejaren en els ibers per a conformar el dit celtíber.

	==Guerrers==		== Guerrers ==

	Gràcies als bons [[cavall\|cavalls]] que posseïen i ser uns grans ginets, la cavalleria ibèrica fon molt important i molt considerada tan pels [[Antiga Roma\|romans]] com pels [[Cartaginés\|cartaginessos]]		Gràcies als bons [[cavall\|cavalls]] que posseïen i ser uns grans ginets, la cavalleria ibèrica fon molt important i molt considerada tan pels [[Antiga Roma\|romans]] com pels [[Cartaginés\|cartaginessos]]
Llínea 39:		Llínea 39:
	* [[Dama d'Elig]]		* [[Dama d'Elig]]
	* [[Guerrer de Moixent]]		* [[Guerrer de Moixent]]

			== Bibliografia ==
			* Fontelles, Antoni i Lozano, Maria Angels. Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana. [[Grup d'Acció Valencianista]]. 1982. ISBN 84-85872-03-7

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 50:		Llínea 53:
	* [http://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm Mapa etnològic d'Iberia, ca. 200 a. C.] (en portugués)		* [http://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm Mapa etnològic d'Iberia, ca. 200 a. C.] (en portugués)
	* [http://www.ujaen.es/centros/caai/enlaces.html Enllaços a pàgines relacionades en els Ibers, Universidad de Jaen]		* [http://www.ujaen.es/centros/caai/enlaces.html Enllaços a pàgines relacionades en els Ibers, Universidad de Jaen]


	~~==Bibliografia==~~
	* Fontelles, Antoni i Lozano, Maria Angels. Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana. [[Grup d'Acció Valencianista]]. 1982. ISBN 84-85872-03-7

	[[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]

Reval en 16:29 18 abr 2024

2024-04-18T16:29:36Z

@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 {{AP|Idioma iber}}
 L'iber és una llengua pre-[[indoeuropeu|indoeuropea]] parlada per les tribus iberes.
 == Vore també ==
@@ Llínea 54: / Llínea 39: @@
 * [[Dama d'Elig]]
 * [[Guerrer de Moixent]]
 [[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana]]
 [[Categoria:Història Valenciana]]

Jose2: /* Art */

2022-04-10T11:47:08Z

Art

← Revisió anterior		Revisió de 11:47 10 abr 2022
Llínea 22:		Llínea 22:

	== Art ==		== Art ==
	[[~~Image~~:~~Guerrer_Moixent~~.jpg\|thumb\|right\|200px\|El [[Guerrer de Moixent]], figura ibèrica datada cap al 400 a.C., descoberta en la Bastida de les Alcusses, [[Moixent]] ([[Província de Valéncia\|Valéncia]])]]		[[File:Guerrero de Mogente.jpg\|thumb\|right\|200px\|El [[Guerrer de Moixent]], figura ibèrica datada cap al 400 a.C., descoberta en la Bastida de les Alcusses, [[Moixent]] ([[Província de Valéncia\|Valéncia]])]]
	La mateixa diversitat que existix entre les zones ibèriques es troba en el art. L'escultura sols existix en [[Andalusia]] i el SE, mentres que la orfebreria és casi en sa totalitat de filiació tartesa, tant per les tendències que manifesta com pel àrea geogràfica en que apareix centrada.		La mateixa diversitat que existix entre les zones ibèriques es troba en el art. L'escultura sols existix en [[Andalusia]] i el SE, mentres que la orfebreria és casi en sa totalitat de filiació tartesa, tant per les tendències que manifesta com pel àrea geogràfica en que apareix centrada.

Jose2 en 11:46 10 abr 2022

2022-04-10T11:46:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:46 10 abr 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:Dama ~~delig~~.jpg\|thumb\|right\|300px\|[[Dama d'Elig]], l'obra escultòrica més important ibera, trobada en el jaciment arqueològic de l'Alcúdia, [[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]]). Actualment es troba en el ''Museo Arqueológico Nacional de Madrit.]]		[[File:Dama d'Elx.jpg\|thumb\|right\|300px\|[[Dama d'Elig]], l'obra escultòrica més important ibera, trobada en el jaciment arqueològic de l'Alcúdia, [[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]]). Actualment es troba en el ''Museo Arqueológico Nacional de Madrit.]]
	Els '''ibers''' fon com nomenaren els antics escritors grecs a les gents del llevant i sur de la [[Península Ibèrica]] per a distinguir-los dels pobles de l'interior, del qual la seua cultura i costums eren diferents. D'estos pobles escriviren Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabó, Ruf Fest Avié, citant-los en estos noms, al manco des del [[sigle VI a. C.]]: elisiços, sordons, ceretans, airenosins, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelani, lacetans, layetans, cossetans, ilergates, iacetans, sossetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.		Els '''ibers''' fon com nomenaren els antics escritors grecs a les gents del llevant i sur de la [[Península Ibèrica]] per a distinguir-los dels pobles de l'interior, del qual la seua cultura i costums eren diferents. D'estos pobles escriviren Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabó, Ruf Fest Avié, citant-los en estos noms, al manco des del [[sigle VI a. C.]]: elisiços, sordons, ceretans, airenosins, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelani, lacetans, layetans, cossetans, ilergates, iacetans, sossetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

Jose2: /* Llengua */

2017-07-11T09:55:18Z

Llengua

← Revisió anterior		Revisió de 09:55 11 jul 2017
Llínea 31:		Llínea 31:
	== Llengua ==		== Llengua ==
	{{AP\|Idioma iber}}		{{AP\|Idioma iber}}
	L'iber és una llengua pre-indoeuropea parlada per les tribus iberes.		L'iber és una llengua pre-[[indoeuropeu\|indoeuropea]] parlada per les tribus iberes.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: /* Guerrers */

2017-07-11T09:54:37Z

Guerrers

← Revisió anterior		Revisió de 09:54 11 jul 2017
Llínea 15:		Llínea 15:
	==Guerrers==		==Guerrers==

	Gràcies als bons cavalls que posseïen i ser uns grans ginets,la cavalleria ibèrica fon molt important i molt considerada tan pels [[~~Romà~~\|romans]] com pels [[Cartaginés\|cartaginessos]]		Gràcies als bons [[cavall\|cavalls]] que posseïen i ser uns grans ginets, la cavalleria ibèrica fon molt important i molt considerada tan pels [[Antiga Roma\|romans]] com pels [[Cartaginés\|cartaginessos]]

	La seua tàctica més destacada era l'atac per sorpresa.		La seua tàctica més destacada era l'atac per sorpresa.

	A vegades foren reclamats com mercenaris, conservant sempre als seus caps o diligents. Si be la guerrera no era la seua activitat principal ya que era un poble agrícola i ganader i profundament amant de la [[llibertat]].		A vegades foren reclamats com mercenaris, conservant sempre als seus caps o diligents. Si be la guerrera no era la seua activitat principal ya que era un poble agrícola i ganader i profundament amant de la [[llibertat]].


	== Art ==		== Art ==