Idioma afrikaans - Historial de revisions

Alacanti: Text reemplaça - 'Johannesburg' a 'Johannesburc'

2023-09-05T20:27:21Z

Text reemplaça - 'Johannesburg' a 'Johannesburc'

← Revisió anterior		Revisió de 20:27 5 set 2023
Llínea 31:		Llínea 31:

	== Número de parlants ==		== Número de parlants ==
	[[Suràfrica]]: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'ampren com a llengua vehicular. Les zones d'afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cap del Nort]] i del [[Cap Occidental]] i les ciutats de [[~~Johannesburg~~]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] i [[Bloemfontein]].		[[Suràfrica]]: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'ampren com a llengua vehicular. Les zones d'afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cap del Nort]] i del [[Cap Occidental]] i les ciutats de [[Johannesburc]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] i [[Bloemfontein]].

	[[Botsuana]]: 100.000, principalment per afrikàners en el distrit de [[Ghanzi]].		[[Botsuana]]: 100.000, principalment per afrikàners en el distrit de [[Ghanzi]].

Valencian: Text reemplaça - 'Botsvana' a 'Botsuana'

2022-10-19T17:46:01Z

Text reemplaça - 'Botsvana' a 'Botsuana'

← Revisió anterior		Revisió de 17:46 19 oct 2022
Llínea 33:		Llínea 33:
	[[Suràfrica]]: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'ampren com a llengua vehicular. Les zones d'afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cap del Nort]] i del [[Cap Occidental]] i les ciutats de [[Johannesburg]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] i [[Bloemfontein]].		[[Suràfrica]]: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'ampren com a llengua vehicular. Les zones d'afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cap del Nort]] i del [[Cap Occidental]] i les ciutats de [[Johannesburg]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] i [[Bloemfontein]].

	[[~~Botsvana~~]]: 100.000, principalment per afrikàners en el distrit de [[Ghanzi]].		[[Botsuana]]: 100.000, principalment per afrikàners en el distrit de [[Ghanzi]].

	[[Namíbia]]: 150.000 (7,5%), és una de les 4 llengües reconegudes com nacionals; parlat pel 25% de la població en [[Windhoek]].		[[Namíbia]]: 150.000 (7,5%), és una de les 4 llengües reconegudes com nacionals; parlat pel 25% de la població en [[Windhoek]].

Alacanti: Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

2022-10-01T04:19:47Z

Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

← Revisió anterior		Revisió de 04:19 1 oct 2022
Llínea 226:		Llínea 226:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{~~Commons~~\|Afrikaans}}		{{Commonscat\|Afrikaans}}

	{{Llengües germàniques}}		{{Llengües germàniques}}
	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües germàniques]]		[[Categoria:Llengües germàniques]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-17T04:19:03Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 04:19 17 set 2022
Llínea 226:		Llínea 226:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commons\|Afrikaans ~~language~~}}		{{Commons\|Afrikaans}}

	{{Llengües germàniques}}		{{Llengües germàniques}}
	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües germàniques]]		[[Categoria:Llengües germàniques]]

Valencian: /* Lèxic */

2022-09-17T04:18:46Z

Lèxic

← Revisió anterior		Revisió de 04:18 17 set 2022
Llínea 225:		Llínea 225:
	\|}		\|}

			== Enllaços externs ==
			{{Commons\|Afrikaans language}}

			{{Llengües germàniques}}
	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües germàniques]]		[[Categoria:Llengües germàniques]]

Valencian: Text reemplaça - ' articul' a ' artícul'

2022-06-01T21:36:01Z

Text reemplaça - ' articul' a ' artícul'

← Revisió anterior		Revisió de 21:36 1 jun 2022
Llínea 129:		Llínea 129:
	\|-		\|-
	\|die		\|die
	\|el, lo (det. ~~articul~~.), els, los, la, les.		\|el, lo (det. artícul.), els, los, la, les.
	\|-		\|-
	\|'n		\|'n

Valencian: Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

2021-11-30T03:02:20Z

Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

← Revisió anterior		Revisió de 03:02 30 nov 2021
Llínea 31:		Llínea 31:

	== Número de parlants ==		== Número de parlants ==
	[[Suràfrica]]: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'ampren com a llengua vehicular. Les zones de afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cap del Nort]] i del [[Cap Occidental]] i les ciutats de [[Johannesburg]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] i [[Bloemfontein]].		[[Suràfrica]]: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'ampren com a llengua vehicular. Les zones d'afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cap del Nort]] i del [[Cap Occidental]] i les ciutats de [[Johannesburg]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] i [[Bloemfontein]].

	[[Botsvana]]: 100.000, principalment per afrikàners en el distrit de [[Ghanzi]].		[[Botsvana]]: 100.000, principalment per afrikàners en el distrit de [[Ghanzi]].

Teniente en 20:53 17 jul 2018

2018-07-17T20:53:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:53 17 jul 2018
Llínea 24:		Llínea 24:
	[[Image:Afrikaans ETN15 Spread.svg\|300px\|right]]		[[Image:Afrikaans ETN15 Spread.svg\|300px\|right]]
	}}		}}
	El '''afrikaans''' (''afrikaans'' en afrikaans) és una [[Llengua germànica\|llengua germànica]], [[llengua criolla\|criolla]] del [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], parlada principalment en [[Suràfrica]] i [[Namíbia]]. Esta llengua és l'evolució de la que parlaven els colons ~~holandessos~~ que habitaven la Colònia del Cap. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, ~~ya que~~ ha assimilat vocables ~~del~~ [[anglés]], [[malay]], [[portugués]], i de les llengües zulús dels natius de la zona.		El '''afrikaans''' (''afrikaans'' en afrikaans) és una [[Llengua germànica\|llengua germànica]], [[llengua criolla\|criolla]] del [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], parlada principalment en [[Suràfrica]] i [[Namíbia]]. Esta llengua és l'evolució de la que parlaven els colons holandesos que habitaven la Colònia del Cap. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, puix ha assimilat vocables de l'[[anglés]], [[malay]], [[portugués]], i de les llengües zulús dels natius de la zona.

	A mijans del [[sigle XIX]] era una llengua oral sense representació escrita ni formes lliteràries, puix la llengua oficial era l'[[Idioma neerlandés\|holandés]].		A mijans del [[sigle XIX]] era una llengua oral sense representació escrita ni formes lliteràries, puix la llengua oficial era l'[[Idioma neerlandés\|holandés]].

	És una de les llengües oficials de [[Suràfrica]], i es gastà majoritàriament pels blancs i els mestiços que habiten en els províncies del [[Cap (Suràfrica)\|Cap]]. En aquell moment començà a ~~utilisar~~-se en les escoles i inicià el camí a l'oficialitat, declarada en l'any [[1925]]. Durant el [[sigle XX]] es mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent és [[Breyten Breytenbach]], autor entre atres obres de ''Ysterkoei Moet Weet'' (poesia, [[1964]]) i ''Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc'' ([[1984]]).		És una de les llengües oficials de [[Suràfrica]], i es gastà majoritàriament pels blancs i els mestiços que habiten en els províncies del [[Cap (Suràfrica)\|Cap]]. En aquell moment començà a usar-se en les escoles i inicià el camí a l'oficialitat, declarada en l'any [[1925]]. Durant el [[sigle XX]] se mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent és [[Breyten Breytenbach]], autor entre atres obres de ''Ysterkoei Moet Weet'' (poesia, [[1964]]) i ''Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc'' ([[1984]]).

	== Número de parlants ==		== Número de parlants ==
	[[Suràfrica]]: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'~~utilisen~~ com a llengua vehicular. Les zones de afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cap del Nort]] i del [[Cap Occidental]] i les ciutats de [[Johannesburg]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] i [[Bloemfontein]].		[[Suràfrica]]: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'ampren com a llengua vehicular. Les zones de afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cap del Nort]] i del [[Cap Occidental]] i les ciutats de [[Johannesburg]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] i [[Bloemfontein]].

	[[Botsvana]]: 100.000, principalment per ~~afrikaners~~ en el distrit de [[Ghanzi]].		[[Botsvana]]: 100.000, principalment per afrikàners en el distrit de [[Ghanzi]].

	[[Namíbia]]: 150.000 (7,5%), és una de les 4 llengües reconegudes com nacionals; parlat pel 25% de la població en [[Windhoek]].		[[Namíbia]]: 150.000 (7,5%), és una de les 4 llengües reconegudes com nacionals; parlat pel 25% de la població en [[Windhoek]].

	[[Regne Unit]]: 100.000, parlat per ~~inmigrants sudafricans~~.		[[Regne Unit]]: 100.000, parlat per immigrants surafricans.

	[[Malaui]] i [[Zàmbia]]: Sense senyes concretes.		[[Malaui]] i [[Zàmbia]]: Sense senyes concretes.

	== Filiació ==		== Filiació ==
	El afrikaans és una [[llengua germànica occidental]] especialment propenca al [[neerlandés]].		L'afrikaans és una [[llengua germànica occidental]] especialment propenca al [[neerlandés]].

	== Gramàtica ==		== Gramàtica ==
Llínea 48:		Llínea 48:

	== Ortografia ==		== Ortografia ==
	El afrikaans escrit ~~es diferència~~ del neerlandés en que l'ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminades. Una característica notable és l'artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'un Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen l'us de 's' en conte de 'z', per tant Suràfrica en afrikaans s'escriu Suid-~~Afriza~~, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".		L'afrikaans escrit se diferencia del neerlandés en que l'ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminades. Una característica notable és l'artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'n Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen l'us de 's' en conte de 'z', per tant Suràfrica en afrikaans s'escriu Suid-Afrika, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".

	{\| cellspacing="7px"		{\| cellspacing="7px"

Jose2 en 19:17 6 jul 2018

2018-07-06T19:17:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:17 6 jul 2018
Llínea 24:		Llínea 24:
	[[Image:Afrikaans ETN15 Spread.svg\|300px\|right]]		[[Image:Afrikaans ETN15 Spread.svg\|300px\|right]]
	}}		}}
	El '''afrikaans''' (''afrikaans'' en afrikaans) és una [[Llengua germànica\|llengua germànica]], [[llengua criolla\|criolla]] del [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], parlada principalment en [[Suràfrica]] i [[Namíbia]]. Esta llengua és la evolució de la que parlaven els colons holandessos que habitaven la Colònia del Cap. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, ya que ha assimilat vocables del [[anglés]], [[malay]], [[portugués]], i de les llengües zulús dels natius de la zona.		El '''afrikaans''' (''afrikaans'' en afrikaans) és una [[Llengua germànica\|llengua germànica]], [[llengua criolla\|criolla]] del [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], parlada principalment en [[Suràfrica]] i [[Namíbia]]. Esta llengua és l'evolució de la que parlaven els colons holandessos que habitaven la Colònia del Cap. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, ya que ha assimilat vocables del [[anglés]], [[malay]], [[portugués]], i de les llengües zulús dels natius de la zona.

	A ~~mitat~~ del [[sigle XIX]] era una llengua oral sense representació escrita ni formes lliteràries, puix la llengua oficial era l'[[Idioma neerlandés\|holandés]].		A mijans del [[sigle XIX]] era una llengua oral sense representació escrita ni formes lliteràries, puix la llengua oficial era l'[[Idioma neerlandés\|holandés]].

	És una de les llengües oficials de [[Suràfrica]], i es gastà majoritàriament ~~per els~~ blancs i els mestiços que habiten en els províncies del [[Cap (Suràfrica)\|Cap]]. En aquell moment començà a utilisar-se en les escoles i inicià el camí a l'oficialitat, declarada en [[1925]]. Durant el [[sigle XX]] es mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent es [[Breyten Breytenbach]], autor entre atres obres de ''Ysterkoei Moet Weet'' (poesia, [[1964]]) i ''Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc'' ([[1984]]).		És una de les llengües oficials de [[Suràfrica]], i es gastà majoritàriament pels blancs i els mestiços que habiten en els províncies del [[Cap (Suràfrica)\|Cap]]. En aquell moment començà a utilisar-se en les escoles i inicià el camí a l'oficialitat, declarada en l'any [[1925]]. Durant el [[sigle XX]] es mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent és [[Breyten Breytenbach]], autor entre atres obres de ''Ysterkoei Moet Weet'' (poesia, [[1964]]) i ''Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc'' ([[1984]]).

	== Número de parlants ==		== Número de parlants ==
Llínea 48:		Llínea 48:

	== Ortografia ==		== Ortografia ==
	El afrikaans escrit es diferència del neerlandés en que l'ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són ~~eliminaes~~. Una característica notable és l'artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'un Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen l'us de 's' en conte de 'z', per tant Suràfrica en afrikaans s'escriu Suid-Afriza, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".		El afrikaans escrit es diferència del neerlandés en que l'ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminades. Una característica notable és l'artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'un Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen l'us de 's' en conte de 'z', per tant Suràfrica en afrikaans s'escriu Suid-Afriza, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".

	{\| cellspacing="7px"		{\| cellspacing="7px"

Jose2: Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

2017-01-03T16:43:46Z

Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 3 gin 2017
Llínea 168:		Llínea 168:
	\|-		\|-
	\|klein		\|klein
	\|chicotet/~~menut~~		\|chicotet/chicotet
	\|-		\|-
	\|een		\|een