Idioma alemà - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Núremberg' a 'Nuremberg'

2023-08-27T18:30:35Z

Text reemplaça - 'Núremberg' a 'Nuremberg'

← Revisió anterior		Revisió de 18:30 27 ago 2023
Llínea 114:		Llínea 114:
	* '''Fràncic renà''' (''Rheinisches Fränkisch''), considerat com un àrea de transició entre el Alt i el Baix alemà i a on existixen una gran dispersió de [[isoglosa\|isoglosa/es]].		* '''Fràncic renà''' (''Rheinisches Fränkisch''), considerat com un àrea de transició entre el Alt i el Baix alemà i a on existixen una gran dispersió de [[isoglosa\|isoglosa/es]].
	* '''Fràncic del Mosela''' (''Moselfränkish''), parlat en el Sur de Renania ([[Trèveris]]) i en Luxemburc. Bas de la '''[[llengua estàndart luxemburguesa]] '''.		* '''Fràncic del Mosela''' (''Moselfränkish''), parlat en el Sur de Renania ([[Trèveris]]) i en Luxemburc. Bas de la '''[[llengua estàndart luxemburguesa]] '''.
	* '''Francó''' (''Fränkisch''), parlan en Francònia (zona septentrional de Baviera). El seu domini llingüístic comprén les ciutats de [[Würzburg]], [[~~Núremberg~~]] i [[Bayreuth]]. És la llengua que empleà [[Hans Sachs]] en la seua obra i en el sigle XVI era molt pròxima llingüísticament als dialectes de la Alta Sajonia.		* '''Francó''' (''Fränkisch''), parlan en Francònia (zona septentrional de Baviera). El seu domini llingüístic comprén les ciutats de [[Würzburg]], [[Nuremberg]] i [[Bayreuth]]. És la llengua que empleà [[Hans Sachs]] en la seua obra i en el sigle XVI era molt pròxima llingüísticament als dialectes de la Alta Sajonia.
	* El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en l'estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''.		* El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en l'estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''.
	* El '''[[Alemà de Pennsilvània]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà\|canadenca]] [[Ontari\|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pennsilvània).		* El '''[[Alemà de Pennsilvània]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà\|canadenca]] [[Ontari\|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pennsilvània).

Valencian: Text reemplaça - 'Rúsia' a 'Rússia'

2023-08-27T01:24:26Z

Text reemplaça - 'Rúsia' a 'Rússia'

← Revisió anterior		Revisió de 01:24 27 ago 2023
Llínea 31:		Llínea 31:
	Encara sobreviuen certes comunitats germanoparlants en zones de [[Romania]], la [[República Checa]], [[Hongria]] i sobre tot [[Rússia]], [[Kazagistà]] i [[Polònia]], encara que els regressos massius a Alemanya en els anys [[1990]] han fet recréixer estes poblacions d'una manera significativa. Llevat d'[[Europa]], les majors comunitats germanoparlants es troben en els [[Estats Units]], en [[Brasil]], en [[Chile]] i en [[Argentina]] a on millons d'alemans emigraren durant els últims 200 anys, a psar d'això, la gran majoria dels seus descendents no parlen alemà. Ademés, poden trobar-se comunitats germanoparlants en l'antiga colònia alemana de [[Namíbia]]. L'organisació Alexander von Humboldt de la ciutat de Mèxic conta en l'escola d'ensenyança d'alemà més gran fòra d'A[[lemanya]], aixina com en atres països objecte d'emigració alemana com Canadà, Islàndia, Tailàndia, i Austràlia.		Encara sobreviuen certes comunitats germanoparlants en zones de [[Romania]], la [[República Checa]], [[Hongria]] i sobre tot [[Rússia]], [[Kazagistà]] i [[Polònia]], encara que els regressos massius a Alemanya en els anys [[1990]] han fet recréixer estes poblacions d'una manera significativa. Llevat d'[[Europa]], les majors comunitats germanoparlants es troben en els [[Estats Units]], en [[Brasil]], en [[Chile]] i en [[Argentina]] a on millons d'alemans emigraren durant els últims 200 anys, a psar d'això, la gran majoria dels seus descendents no parlen alemà. Ademés, poden trobar-se comunitats germanoparlants en l'antiga colònia alemana de [[Namíbia]]. L'organisació Alexander von Humboldt de la ciutat de Mèxic conta en l'escola d'ensenyança d'alemà més gran fòra d'A[[lemanya]], aixina com en atres països objecte d'emigració alemana com Canadà, Islàndia, Tailàndia, i Austràlia.

	L'alemà és l'idioma matern d'un voltant de 100 millons de persones en Europa (en [[2004]]), el 13,3% dels europeus, sent l'idioma més parlat d'Europa excluïda ~~Rúsia~~, per damunt del francés (66,5 millons de parlants en Europa en 2004) i l'[[anglés]] (64,2 millons de parlants en Europa en 2004). L'alemà és el tercer idioma més ensenyat com a llengua estrangera en tot lo mon, el segon d'Europa i el tercer en Estats Units (despuix de l'[[espanyol]] i el [[francés]]). És un dels idiomes oficials de l'Unió Europea, on és el segón idioma més ensenyat com a llengua estrangera.		L'alemà és l'idioma matern d'un voltant de 100 millons de persones en Europa (en [[2004]]), el 13,3% dels europeus, sent l'idioma més parlat d'Europa excluïda Rússia, per damunt del francés (66,5 millons de parlants en Europa en 2004) i l'[[anglés]] (64,2 millons de parlants en Europa en 2004). L'alemà és el tercer idioma més ensenyat com a llengua estrangera en tot lo mon, el segon d'Europa i el tercer en Estats Units (despuix de l'[[espanyol]] i el [[francés]]). És un dels idiomes oficials de l'Unió Europea, on és el segón idioma més ensenyat com a llengua estrangera.

	En més de 150 millons de parlants d'alemà en 38 països del món, a penes sorprén que l'us de l'idioma varie. Com l'anglés i l'espanyol, l'alemà és un idioma pluricèntric en tres centres principals: Alemanya, [[Àustria]] i [[Suïssa]].		En més de 150 millons de parlants d'alemà en 38 països del món, a penes sorprén que l'us de l'idioma varie. Com l'anglés i l'espanyol, l'alemà és un idioma pluricèntric en tres centres principals: Alemanya, [[Àustria]] i [[Suïssa]].

Jose2: Text reemplaça - ' En tot i això' a ' Encara que '

2023-08-25T12:19:00Z

Text reemplaça - ' En tot i això' a ' Encara que '

← Revisió anterior		Revisió de 12:19 25 ago 2023
Llínea 41:		Llínea 41:
	L'alemà forma junt en el neerlandés, el seu parent més pròxim, una zona llingüística cohesionada i ben definida que se separa dels seus veïns per fronteres llingüístiques precises. Estos veïns son: en el nort el frisó i el danés; per l'est el polac, el sòrap, el chec i el húngar, pel sur el eslovac, el tialià, el fruilà, el ladí i el romanç; i per l'oest el francés. Excepte el frisó, cap d'estes llengües és germànica, al igual que l'alemà i el neerlandés, no es considera que siguen mútuament inteligible entre ells.		L'alemà forma junt en el neerlandés, el seu parent més pròxim, una zona llingüística cohesionada i ben definida que se separa dels seus veïns per fronteres llingüístiques precises. Estos veïns son: en el nort el frisó i el danés; per l'est el polac, el sòrap, el chec i el húngar, pel sur el eslovac, el tialià, el fruilà, el ladí i el romanç; i per l'oest el francés. Excepte el frisó, cap d'estes llengües és germànica, al igual que l'alemà i el neerlandés, no es considera que siguen mútuament inteligible entre ells.

	La situació és més complexa respecte a la distinció entre alemà i neerlandés. Fins fa poc hi hagut un continu dialectal a lo llarc de tota l'àrea germanoparlant, sense fronteres llingüístiques. En eixe continuu, els dialectes sempre són mútuament inteligibles pels seus veïns, pero els dialectes que estàn alluntats no solen ser-ho. El continu alemà-neerlandés es presta a una classificació dels dialectes en alt alemà i baix alemà basant-se en la presència de la segona mutació consonàntica. El neerlandés és part del grup baix alemà. ~~En tot i això~~, degut a la separació política entre Alemanya i els [[Països Baixos]], els dialectes del baix alemà d'Alemanya i dels Països Baixos estàn començant a divergir a lo llarc del [[sigle XX]]. Ademés, en abdós països molts dialectes estàn a la vora de l'extinció en haver segut reemplaçats per la llengua estàndart. Per açò, la frontera llingüística entre el neerlandés i l'alemà està començant a formar-se.		La situació és més complexa respecte a la distinció entre alemà i neerlandés. Fins fa poc hi hagut un continu dialectal a lo llarc de tota l'àrea germanoparlant, sense fronteres llingüístiques. En eixe continuu, els dialectes sempre són mútuament inteligibles pels seus veïns, pero els dialectes que estàn alluntats no solen ser-ho. El continu alemà-neerlandés es presta a una classificació dels dialectes en alt alemà i baix alemà basant-se en la presència de la segona mutació consonàntica. El neerlandés és part del grup baix alemà. Encara que , degut a la separació política entre Alemanya i els [[Països Baixos]], els dialectes del baix alemà d'Alemanya i dels Països Baixos estàn començant a divergir a lo llarc del [[sigle XX]]. Ademés, en abdós països molts dialectes estàn a la vora de l'extinció en haver segut reemplaçats per la llengua estàndart. Per açò, la frontera llingüística entre el neerlandés i l'alemà està començant a formar-se.

	Mentres que l'alemà és gramaticalment molt similar al neerlandés, es molt diferent en el diàlec. Un parlant d'un dels idiomes necessita un poc de pràctica per a poder entendre a un parlant d'atre idioma. Per eixemple:		Mentres que l'alemà és gramaticalment molt similar al neerlandés, es molt diferent en el diàlec. Un parlant d'un dels idiomes necessita un poc de pràctica per a poder entendre a un parlant d'atre idioma. Per eixemple:
Llínea 59:		Llínea 59:
	Hui en dia, en la major part de les regions del Nort d'Alemanya, la gent ha abandonat els seus dialectes i parlen coloquialment alemà estàndart, sent els casos més extrems la vall del Rhr (lloc a on acodiren immigrants de tota Alemanya a lo llarc del [[sigle XIX]]) i el sur de l'estat de Brandeburc, en la que es diu [[Sajonia]] prussiana, a on el dialecte pràcticament ha desaparegut. Açò no ocorre en el Sur d'Alemanya, Àustria i sobre tot Suïssa on l'alemà estàndart quasi no es parla, soles en ocasions contades, com a l'hora de parlar en algú que no entén el dialecte suís. En certes regions alemanes, sobre tot en algunes grans ciutats, una gran part de la població soles parla la llengua estàndart.		Hui en dia, en la major part de les regions del Nort d'Alemanya, la gent ha abandonat els seus dialectes i parlen coloquialment alemà estàndart, sent els casos més extrems la vall del Rhr (lloc a on acodiren immigrants de tota Alemanya a lo llarc del [[sigle XIX]]) i el sur de l'estat de Brandeburc, en la que es diu [[Sajonia]] prussiana, a on el dialecte pràcticament ha desaparegut. Açò no ocorre en el Sur d'Alemanya, Àustria i sobre tot Suïssa on l'alemà estàndart quasi no es parla, soles en ocasions contades, com a l'hora de parlar en algú que no entén el dialecte suís. En certes regions alemanes, sobre tot en algunes grans ciutats, una gran part de la població soles parla la llengua estàndart.

	La llengua estàndart té diferències regionals, especialment en vocabulari, encara que també en pronunciació i gramàtica. Estes diferències són molt menors que les que existien entre els dialectes locals. ~~En tot i això~~, l'alemà es considera una llengua pluricèntrica, puix les varietats dels tres majors països germanoparlants són considerats estàndart al mateix modo.		La llengua estàndart té diferències regionals, especialment en vocabulari, encara que també en pronunciació i gramàtica. Estes diferències són molt menors que les que existien entre els dialectes locals. Encara que , l'alemà es considera una llengua pluricèntrica, puix les varietats dels tres majors països germanoparlants són considerats estàndart al mateix modo.

	=== Dialectes ===		=== Dialectes ===

Valencian: Text reemplaça - 'Rusia' a 'Rússia'

2023-08-20T17:19:38Z

Text reemplaça - 'Rusia' a 'Rússia'

← Revisió anterior		Revisió de 17:19 20 ago 2023
Llínea 29:		Llínea 29:
	En [[Luxemburc]], aixina com en les regions franceses d'Alsàcia i Lorena, les poblacions natives parlen dialectes alemans, i alguns inclús dominen l'alemà estàndart (especialment en [[Luxemburc]]), encara que en Alsàcia i Lorena el francés ha reemplaçat significativament als dialectes alemans locals durant els últims quaranta anys.		En [[Luxemburc]], aixina com en les regions franceses d'Alsàcia i Lorena, les poblacions natives parlen dialectes alemans, i alguns inclús dominen l'alemà estàndart (especialment en [[Luxemburc]]), encara que en Alsàcia i Lorena el francés ha reemplaçat significativament als dialectes alemans locals durant els últims quaranta anys.

	Encara sobreviuen certes comunitats germanoparlants en zones de [[Romania]], la [[República Checa]], [[Hongria]] i sobre tot [[~~Rusia~~]], [[Kazagistà]] i [[Polònia]], encara que els regressos massius a Alemanya en els anys [[1990]] han fet recréixer estes poblacions d'una manera significativa. Llevat d'[[Europa]], les majors comunitats germanoparlants es troben en els [[Estats Units]], en [[Brasil]], en [[Chile]] i en [[Argentina]] a on millons d'alemans emigraren durant els últims 200 anys, a psar d'això, la gran majoria dels seus descendents no parlen alemà. Ademés, poden trobar-se comunitats germanoparlants en l'antiga colònia alemana de [[Namíbia]]. L'organisació Alexander von Humboldt de la ciutat de Mèxic conta en l'escola d'ensenyança d'alemà més gran fòra d'A[[lemanya]], aixina com en atres països objecte d'emigració alemana com Canadà, Islàndia, Tailàndia, i Austràlia.		Encara sobreviuen certes comunitats germanoparlants en zones de [[Romania]], la [[República Checa]], [[Hongria]] i sobre tot [[Rússia]], [[Kazagistà]] i [[Polònia]], encara que els regressos massius a Alemanya en els anys [[1990]] han fet recréixer estes poblacions d'una manera significativa. Llevat d'[[Europa]], les majors comunitats germanoparlants es troben en els [[Estats Units]], en [[Brasil]], en [[Chile]] i en [[Argentina]] a on millons d'alemans emigraren durant els últims 200 anys, a psar d'això, la gran majoria dels seus descendents no parlen alemà. Ademés, poden trobar-se comunitats germanoparlants en l'antiga colònia alemana de [[Namíbia]]. L'organisació Alexander von Humboldt de la ciutat de Mèxic conta en l'escola d'ensenyança d'alemà més gran fòra d'A[[lemanya]], aixina com en atres països objecte d'emigració alemana com Canadà, Islàndia, Tailàndia, i Austràlia.

	L'alemà és l'idioma matern d'un voltant de 100 millons de persones en Europa (en [[2004]]), el 13,3% dels europeus, sent l'idioma més parlat d'Europa excluïda Rúsia, per damunt del francés (66,5 millons de parlants en Europa en 2004) i l'[[anglés]] (64,2 millons de parlants en Europa en 2004). L'alemà és el tercer idioma més ensenyat com a llengua estrangera en tot lo mon, el segon d'Europa i el tercer en Estats Units (despuix de l'[[espanyol]] i el [[francés]]). És un dels idiomes oficials de l'Unió Europea, on és el segón idioma més ensenyat com a llengua estrangera.		L'alemà és l'idioma matern d'un voltant de 100 millons de persones en Europa (en [[2004]]), el 13,3% dels europeus, sent l'idioma més parlat d'Europa excluïda Rúsia, per damunt del francés (66,5 millons de parlants en Europa en 2004) i l'[[anglés]] (64,2 millons de parlants en Europa en 2004). L'alemà és el tercer idioma més ensenyat com a llengua estrangera en tot lo mon, el segon d'Europa i el tercer en Estats Units (despuix de l'[[espanyol]] i el [[francés]]). És un dels idiomes oficials de l'Unió Europea, on és el segón idioma més ensenyat com a llengua estrangera.

Valencian: /* Dialectes */

2022-10-24T22:10:12Z

Dialectes

← Revisió anterior		Revisió de 22:10 24 oct 2022
Llínea 66:		Llínea 66:
	Podem dividir els dialectes entre els dialectes del baix alemà i els del alt alemà.		Podem dividir els dialectes entre els dialectes del baix alemà i els del alt alemà.

	La separació entre les dos zones ve donada per la que es diu '''[[Llínea de Benrath]] '''. Esta llínea separa els zones que varen patir la segon mutació consonàntica germànica de les que no la varen patir. Esta mutuació e va produir al voltant de l'any 500 d.C. en els pobles al sur d'esta llínea, els dialectes d'estos pobles han donat lloc al alt alemà actual. Els dialectes dels pobles al nort d'esta llínea han donat lloc al [[idioma anglés\|anglés]], [[neerlandés]], [[frisó]] i els dialectes del baix alemà.		La separació entre les dos zones ve donada per la que es diu '''[[Llínea de Benrath]]'''. Esta llínea separa els zones que varen patir la segon mutació consonàntica germànica de les que no la varen patir. Esta mutuació e va produir al voltant de l'any 500 d.C. en els pobles al sur d'esta llínea, els dialectes d'estos pobles han donat lloc al alt alemà actual. Els dialectes dels pobles al nort d'esta llínea han donat lloc al [[idioma anglés\|anglés]], [[neerlandés]], [[frisó]] i els dialectes del baix alemà.

	Atra segona llínea destacable seria la marcada pel riu [[Meno]], al sur de la qual la segona mutació es dona totalment (alemà alt u ''Oberdetusch''), i al nort soles parcialment (alemà mig o ''Mitteldetusch'', dels quals es deriva el alemà estàndart). Un eixemple de les variacions fonètiques se veu a continuació.		Atra segona llínea destacable seria la marcada pel riu [[Meno]], al sur de la qual la segona mutació es dona totalment (alemà alt u ''Oberdetusch''), i al nort soles parcialment (alemà mig o ''Mitteldetusch'', dels quals es deriva el alemà estàndart). Un eixemple de les variacions fonètiques se veu a continuació.

Valencian: Text reemplaça - 'Namibia' a 'Namíbia'

2022-10-19T18:11:54Z

Text reemplaça - 'Namibia' a 'Namíbia'

← Revisió anterior		Revisió de 18:11 19 oct 2022
Llínea 29:		Llínea 29:
	En [[Luxemburc]], aixina com en les regions franceses d'Alsàcia i Lorena, les poblacions natives parlen dialectes alemans, i alguns inclús dominen l'alemà estàndart (especialment en [[Luxemburc]]), encara que en Alsàcia i Lorena el francés ha reemplaçat significativament als dialectes alemans locals durant els últims quaranta anys.		En [[Luxemburc]], aixina com en les regions franceses d'Alsàcia i Lorena, les poblacions natives parlen dialectes alemans, i alguns inclús dominen l'alemà estàndart (especialment en [[Luxemburc]]), encara que en Alsàcia i Lorena el francés ha reemplaçat significativament als dialectes alemans locals durant els últims quaranta anys.

	Encara sobreviuen certes comunitats germanoparlants en zones de [[Romania]], la [[República Checa]], [[Hongria]] i sobre tot [[Rusia]], [[Kazagistà]] i [[Polònia]], encara que els regressos massius a Alemanya en els anys [[1990]] han fet recréixer estes poblacions d'una manera significativa. Llevat d'[[Europa]], les majors comunitats germanoparlants es troben en els [[Estats Units]], en [[Brasil]], en [[Chile]] i en [[Argentina]] a on millons d'alemans emigraren durant els últims 200 anys, a psar d'això, la gran majoria dels seus descendents no parlen alemà. Ademés, poden trobar-se comunitats germanoparlants en l'antiga colònia alemana de [[~~Namibia~~]]. L'organisació Alexander von Humboldt de la ciutat de Mèxic conta en l'escola d'ensenyança d'alemà més gran fòra d'A[[lemanya]], aixina com en atres països objecte d'emigració alemana com Canadà, Islàndia, Tailàndia, i Austràlia.		Encara sobreviuen certes comunitats germanoparlants en zones de [[Romania]], la [[República Checa]], [[Hongria]] i sobre tot [[Rusia]], [[Kazagistà]] i [[Polònia]], encara que els regressos massius a Alemanya en els anys [[1990]] han fet recréixer estes poblacions d'una manera significativa. Llevat d'[[Europa]], les majors comunitats germanoparlants es troben en els [[Estats Units]], en [[Brasil]], en [[Chile]] i en [[Argentina]] a on millons d'alemans emigraren durant els últims 200 anys, a psar d'això, la gran majoria dels seus descendents no parlen alemà. Ademés, poden trobar-se comunitats germanoparlants en l'antiga colònia alemana de [[Namíbia]]. L'organisació Alexander von Humboldt de la ciutat de Mèxic conta en l'escola d'ensenyança d'alemà més gran fòra d'A[[lemanya]], aixina com en atres països objecte d'emigració alemana com Canadà, Islàndia, Tailàndia, i Austràlia.

	L'alemà és l'idioma matern d'un voltant de 100 millons de persones en Europa (en [[2004]]), el 13,3% dels europeus, sent l'idioma més parlat d'Europa excluïda Rúsia, per damunt del francés (66,5 millons de parlants en Europa en 2004) i l'[[anglés]] (64,2 millons de parlants en Europa en 2004). L'alemà és el tercer idioma més ensenyat com a llengua estrangera en tot lo mon, el segon d'Europa i el tercer en Estats Units (despuix de l'[[espanyol]] i el [[francés]]). És un dels idiomes oficials de l'Unió Europea, on és el segón idioma més ensenyat com a llengua estrangera.		L'alemà és l'idioma matern d'un voltant de 100 millons de persones en Europa (en [[2004]]), el 13,3% dels europeus, sent l'idioma més parlat d'Europa excluïda Rúsia, per damunt del francés (66,5 millons de parlants en Europa en 2004) i l'[[anglés]] (64,2 millons de parlants en Europa en 2004). L'alemà és el tercer idioma més ensenyat com a llengua estrangera en tot lo mon, el segon d'Europa i el tercer en Estats Units (despuix de l'[[espanyol]] i el [[francés]]). És un dels idiomes oficials de l'Unió Europea, on és el segón idioma més ensenyat com a llengua estrangera.

Valencian: Text reemplaça - 'Pensilvània' a 'Pennsilvània'

2022-10-19T09:37:02Z

Text reemplaça - 'Pensilvània' a 'Pennsilvània'

← Revisió anterior		Revisió de 09:37 19 oct 2022
Llínea 116:		Llínea 116:
	* '''Francó''' (''Fränkisch''), parlan en Francònia (zona septentrional de Baviera). El seu domini llingüístic comprén les ciutats de [[Würzburg]], [[Núremberg]] i [[Bayreuth]]. És la llengua que empleà [[Hans Sachs]] en la seua obra i en el sigle XVI era molt pròxima llingüísticament als dialectes de la Alta Sajonia.		* '''Francó''' (''Fränkisch''), parlan en Francònia (zona septentrional de Baviera). El seu domini llingüístic comprén les ciutats de [[Würzburg]], [[Núremberg]] i [[Bayreuth]]. És la llengua que empleà [[Hans Sachs]] en la seua obra i en el sigle XVI era molt pròxima llingüísticament als dialectes de la Alta Sajonia.
	* El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en l'estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''.		* El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en l'estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''.
	* El '''[[Alemà de ~~Pensilvània~~]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà\|canadenca]] [[Ontari\|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pennsilvània).		* El '''[[Alemà de Pennsilvània]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà\|canadenca]] [[Ontari\|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pennsilvània).
	* El '''Alamànic''' (''Allemanisch''), parlat en casi tot Baden-Württemberg (en excepció de la seua franja septentrional), [[Alsàcia]], Suïssa, la [[Suabia Bàvara]] (con capital en [[Augsburgo]]), [[Liechtenstein]] i el [[Vorarlberg]] (el [[Estat federat]] més occidental de Àustria). Es tracta de la llengua empleda per [[Wolfram von Eschenbach]], [[Walther von der Volgelweide]] i atres [[trovador\|trovadors]] migevals alemans, aixina com per autors posteriors com [[Sebastian Brant]] (autor de la [[Nau dels Folls]]). Durant sigles va persisitir en estedomini llingüístic una varietat es`tandar pròpia, que fon gradualment sustituida pel alemà modern en els sigles XVII i XVIII.		* El '''Alamànic''' (''Allemanisch''), parlat en casi tot Baden-Württemberg (en excepció de la seua franja septentrional), [[Alsàcia]], Suïssa, la [[Suabia Bàvara]] (con capital en [[Augsburgo]]), [[Liechtenstein]] i el [[Vorarlberg]] (el [[Estat federat]] més occidental de Àustria). Es tracta de la llengua empleda per [[Wolfram von Eschenbach]], [[Walther von der Volgelweide]] i atres [[trovador\|trovadors]] migevals alemans, aixina com per autors posteriors com [[Sebastian Brant]] (autor de la [[Nau dels Folls]]). Durant sigles va persisitir en estedomini llingüístic una varietat es`tandar pròpia, que fon gradualment sustituida pel alemà modern en els sigles XVII i XVIII.

Valencian: Text reemplaça - 'Pensilvania' a 'Pennsilvània'

2022-10-19T09:33:47Z

Text reemplaça - 'Pensilvania' a 'Pennsilvània'

← Revisió anterior		Revisió de 09:33 19 oct 2022
Llínea 116:		Llínea 116:
	* '''Francó''' (''Fränkisch''), parlan en Francònia (zona septentrional de Baviera). El seu domini llingüístic comprén les ciutats de [[Würzburg]], [[Núremberg]] i [[Bayreuth]]. És la llengua que empleà [[Hans Sachs]] en la seua obra i en el sigle XVI era molt pròxima llingüísticament als dialectes de la Alta Sajonia.		* '''Francó''' (''Fränkisch''), parlan en Francònia (zona septentrional de Baviera). El seu domini llingüístic comprén les ciutats de [[Würzburg]], [[Núremberg]] i [[Bayreuth]]. És la llengua que empleà [[Hans Sachs]] en la seua obra i en el sigle XVI era molt pròxima llingüísticament als dialectes de la Alta Sajonia.
	* El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en l'estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''.		* El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en l'estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''.
	* El '''[[Alemà de Pensilvània]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà\|canadenca]] [[Ontari\|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i ~~Pensilvania~~).		* El '''[[Alemà de Pensilvània]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà\|canadenca]] [[Ontari\|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pennsilvània).
	* El '''Alamànic''' (''Allemanisch''), parlat en casi tot Baden-Württemberg (en excepció de la seua franja septentrional), [[Alsàcia]], Suïssa, la [[Suabia Bàvara]] (con capital en [[Augsburgo]]), [[Liechtenstein]] i el [[Vorarlberg]] (el [[Estat federat]] més occidental de Àustria). Es tracta de la llengua empleda per [[Wolfram von Eschenbach]], [[Walther von der Volgelweide]] i atres [[trovador\|trovadors]] migevals alemans, aixina com per autors posteriors com [[Sebastian Brant]] (autor de la [[Nau dels Folls]]). Durant sigles va persisitir en estedomini llingüístic una varietat es`tandar pròpia, que fon gradualment sustituida pel alemà modern en els sigles XVII i XVIII.		* El '''Alamànic''' (''Allemanisch''), parlat en casi tot Baden-Württemberg (en excepció de la seua franja septentrional), [[Alsàcia]], Suïssa, la [[Suabia Bàvara]] (con capital en [[Augsburgo]]), [[Liechtenstein]] i el [[Vorarlberg]] (el [[Estat federat]] més occidental de Àustria). Es tracta de la llengua empleda per [[Wolfram von Eschenbach]], [[Walther von der Volgelweide]] i atres [[trovador\|trovadors]] migevals alemans, aixina com per autors posteriors com [[Sebastian Brant]] (autor de la [[Nau dels Folls]]). Durant sigles va persisitir en estedomini llingüístic una varietat es`tandar pròpia, que fon gradualment sustituida pel alemà modern en els sigles XVII i XVIII.

Valencian: Text reemplaça - 'Suissa' a 'Suïssa'

2022-10-18T19:02:27Z

Text reemplaça - 'Suissa' a 'Suïssa'

← Revisió anterior		Revisió de 19:02 18 oct 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	Occidental<br />		Occidental<br />
	'''Alemà'''		'''Alemà'''
	\|nació= [[Alemanya]], [[~~Suissa~~]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[Àustria]].		\|nació= [[Alemanya]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[Àustria]].
	\|fontcolor=		\|fontcolor=
	\|regulat= No està regulat		\|regulat= No està regulat
Llínea 117:		Llínea 117:
	* El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en l'estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''.		* El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en l'estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''.
	* El '''[[Alemà de Pensilvània]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà\|canadenca]] [[Ontari\|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pensilvania).		* El '''[[Alemà de Pensilvània]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà\|canadenca]] [[Ontari\|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pensilvania).
	* El '''Alamànic''' (''Allemanisch''), parlat en casi tot Baden-Württemberg (en excepció de la seua franja septentrional), [[Alsàcia]], ~~Suissa~~, la [[Suabia Bàvara]] (con capital en [[Augsburgo]]), [[Liechtenstein]] i el [[Vorarlberg]] (el [[Estat federat]] més occidental de Àustria). Es tracta de la llengua empleda per [[Wolfram von Eschenbach]], [[Walther von der Volgelweide]] i atres [[trovador\|trovadors]] migevals alemans, aixina com per autors posteriors com [[Sebastian Brant]] (autor de la [[Nau dels Folls]]). Durant sigles va persisitir en estedomini llingüístic una varietat es`tandar pròpia, que fon gradualment sustituida pel alemà modern en els sigles XVII i XVIII.		* El '''Alamànic''' (''Allemanisch''), parlat en casi tot Baden-Württemberg (en excepció de la seua franja septentrional), [[Alsàcia]], Suïssa, la [[Suabia Bàvara]] (con capital en [[Augsburgo]]), [[Liechtenstein]] i el [[Vorarlberg]] (el [[Estat federat]] més occidental de Àustria). Es tracta de la llengua empleda per [[Wolfram von Eschenbach]], [[Walther von der Volgelweide]] i atres [[trovador\|trovadors]] migevals alemans, aixina com per autors posteriors com [[Sebastian Brant]] (autor de la [[Nau dels Folls]]). Durant sigles va persisitir en estedomini llingüístic una varietat es`tandar pròpia, que fon gradualment sustituida pel alemà modern en els sigles XVII i XVIII.

	Per sa part, el grup '''Baix Alemà''' s'articula en les següents modalitats llingüístics:		Per sa part, el grup '''Baix Alemà''' s'articula en les següents modalitats llingüístics:

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-10-07T06:48:20Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 06:48 7 oct 2022
Llínea 217:		Llínea 217:

	{{Llengües germàniques}}		{{Llengües germàniques}}
			{{Llengües de França}}

	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües germàniques]]		[[Categoria:Llengües germàniques]]