Idioma alemany - Historial de revisions

Joan85: S'està redirigint a Idioma alemà

2009-03-22T17:12:20Z

S'està redirigint a Idioma alemà

Vixca Valencia en 15:43 12 març 2009

2009-03-12T15:43:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:43 12 març 2009
Llínea 5:		Llínea 5:
	\|atresdenominacions=		\|atresdenominacions=
	\|estats=[[Alemanya]], [[Austria]], [[Suissa]], [[Itàlia]], [[Estats Units]], [[França]], [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], [[Liechtenstein]], [[Dinamarca]], [[Argentina]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Mèxic]]		\|estats=[[Alemanya]], [[Austria]], [[Suissa]], [[Itàlia]], [[Estats Units]], [[França]], [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], [[Liechtenstein]], [[Dinamarca]], [[Argentina]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Mèxic]]
	\|regió=		\|regió= [[Alemanya]], [[Suissa]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[Austria]].
	\|parlants= 185 millons		\|parlants= 185 millons
	\|parlantsnatius= 105 millons		\|parlantsnatius= 105 millons
Llínea 14:		Llínea 14:
	Occidental<br />		Occidental<br />
	'''Alemà'''<br />		'''Alemà'''<br />
	\|nació=		\|nació= [[Alemanya]], [[Suissa]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[Austria]].
	\|fontcolor=		\|fontcolor=
	\|regulat= No està regulat		\|regulat= No està regulat
	\|iso1=		\|iso1= de
	\|iso2=~~roa~~		\|iso2= ger, deu
	\|iso3=~~mxi~~		\|iso3= deu
	\|sil=		\|sil=
	\|mapa=[[Image:Alemà en lo mon.png\|center]]		\|mapa=[[Image:Alemà en lo mon.png\|center]]

Vixca Valencia en 15:39 12 març 2009

2009-03-12T15:39:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:39 12 març 2009
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{llengua\|
			\|nom= Alemà
			\|nomnatiu=Deutsch
			\|pronunciació=
			\|atresdenominacions=
			\|estats=[[Alemanya]], [[Austria]], [[Suissa]], [[Itàlia]], [[Estats Units]], [[França]], [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], [[Liechtenstein]], [[Dinamarca]], [[Argentina]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Mèxic]]
			\|regió=
			\|parlants= 185 millons
			\|parlantsnatius= 105 millons
			\|parlantsnonatius= 80 millons
			\|rank= 9º
			\|família=[[Llengües indoeuropees\|Indoeuropea]]<br />
			[[Llengües germàniques\|Germànica]]<br />
			Occidental<br />
			'''Alemà'''<br />
			\|nació=
			\|fontcolor=
			\|regulat= No està regulat
			\|iso1=
			\|iso2=roa
			\|iso3=mxi
			\|sil=
			\|mapa=[[Image:Alemà en lo mon.png\|center]]
			}}
	L''''alemany''', o '''alemà''' (Detusch, en alemà) és una llengua indoeuropea pertanyent al grup de les llengües germàniques occidentals. És també una de les llengües mésimportants dle moni la que més parlants natius téen la Unió Europea. Els adjectius que es referixen a la parla alemana son germanpolarlant o germanòfon(a).		L''''alemany''', o '''alemà''' (Detusch, en alemà) és una llengua indoeuropea pertanyent al grup de les llengües germàniques occidentals. És també una de les llengües mésimportants dle moni la que més parlants natius téen la Unió Europea. Els adjectius que es referixen a la parla alemana son germanpolarlant o germanòfon(a).

Vixca Valencia en 15:16 12 març 2009

2009-03-12T15:16:47Z

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-{{metaplantilla de avisos
+L''''alemany''', o '''alemà'''  (Detusch, en alemà) és una llengua indoeuropea pertanyent al grup de les llengües germàniques occidentals. És també una de les llengües mésimportants dle moni la que més parlants natius téen la Unió Europea. Els adjectius que es referixen a la parla alemana son germanpolarlant o germanòfon(a).
 Es parla principalment en [[Alemanya]], [[Austria]], [[Liechtenstein]], en dos terços de [[Suissa]], en dos terços de la província del Tirol del Sur ([[Itàlia]]), en dos chicotets cantons de l'Est de Bèlgica i en alguns pobles fronteriços del comtat de Jutlàndia meridional (Nordschleswig) en [[Dinamarca]].
@@ Llínea 166: / Llínea 162: @@
 En l'alemà lo gèner d'una paraula és precedible, quan esta se referix a persones. Example: Der Vater (lo pare), és masculí, i Die Mutter (la mare), és femení. Pero no quan se referix a obgectes, animals o parts del cos. Example: Der Bleistift (lo llàpiç), és masculí, Die Schere (la tissora), és femení i Das Notizbuch (la llibreta), és neutre.
-Atra notable (pero no exclusiva) característica del alemà es la habilitat per a construir paraules composades de complexitat teòricament illmità. Per alló, a molts invents se'ls dona noms composts d'este tipo, en lloc d'inventar paraules noves. Per example, "frigorífic" és Kühlschrank (lliteralment, "armari de enfredar"); televisor és Fersenher (lliteralment, "visor a distància"); telescòpi es Fernröhr (lliteralment, "canó alluntat"). Los obgectes antics també seguixen lo mateix patró, com Handschuhe (guants, lliteralment "sabates de mà"). E inclús este patró s'aplica a la terminologia mèdica i científica, per example Harnröhr (uretra, lliteralment "canó d'orina"), Harnstoff (urea, lliteralment "matèria d'orina") o Wasserstoff (hidrògen, lliteralment "matèria d'auia"), Sauerstoff (oxígen, lliteralment "matèria àcida"). Açò fa a molts pensar que el alemà és un idioma especialment adequat per a la filosofia, per quant se pot acunyar fàcilment noves paraules que poden ser enteses sense problema per el llector (alemà.
+Atra notable (pero no exclusiva) característica del alemà es la habilitat per a construir paraules composades de complexitat teòricament illmità. Per alló, a molts invents se'ls dona noms composts d'este tipo, en lloc d'inventar paraules noves. Per example, "frigorífic" és Kühlschrank (lliteralment, "armari de enfredar"); televisor és Fersenher (lliteralment, "visor a distància"); telescòpi es Fernröhr (lliteralment, "canó alluntat"). Los obgectes antics també seguixen lo mateix patró, com Handschuhe (guants, lliteralment "sabates de mà"). E inclús este patró s'aplica a la terminologia mèdica i científica, per example Harnröhr (uretra, lliteralment "canó d'orina"), Harnstoff (urea, lliteralment "matèria d'orina") o Wasserstoff (hidrògen, lliteralment "matèria d'auia"), Sauerstoff (oxígen, lliteralment "matèria àcida"). Açò fa a molts pensar que el alemà és un idioma especialment adequat per a la filosofia, per quant se pot acunyar fàcilment noves paraules que poden ser enteses sense problema per el llector (alemà).

Vixca Valencia en 16:49 11 març 2009

2009-03-11T16:49:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 11 març 2009
Llínea 104:		Llínea 104:
	* '''Baix Sajó''' (''Niedersächsisch'') o '''[[Baix alemà]]''' (``Plattdetusch``) pròpiament dit, que se parla en tota la zona septentrional de [[Alemanya]], aixina com en el Nordest de [[Països Baixos\|Holanda]].		* '''Baix Sajó''' (''Niedersächsisch'') o '''[[Baix alemà]]''' (``Plattdetusch``) pròpiament dit, que se parla en tota la zona septentrional de [[Alemanya]], aixina com en el Nordest de [[Països Baixos\|Holanda]].
	* '''Baix Fràncic''' (''Niederfränkisch''), del qual el seu domini llingüístic s'extén per casi tota [[Països Baixos\|Holanda]], [[Flandes]], aixina com aquelles marques renanes ([[Kleve]], [[Emmerich]]) que linden en dits països. El dialecte de Holanda i Zelanda, el '''holandés''', es va convertir en llengua estàndar d'estos territoris en el sigle XVII.		* '''Baix Fràncic''' (''Niederfränkisch''), del qual el seu domini llingüístic s'extén per casi tota [[Països Baixos\|Holanda]], [[Flandes]], aixina com aquelles marques renanes ([[Kleve]], [[Emmerich]]) que linden en dits països. El dialecte de Holanda i Zelanda, el '''holandés''', es va convertir en llengua estàndar d'estos territoris en el sigle XVII.

			=== L'alemà de [[Suissa]] ===
			Es dona lo cas curiós dels dialectes de l'alemà suiss. Existixen diverses modalitats depenent de la regió geogràfica, per example el Züridütsch (alemà suiss de Zúrich), Bärnütsh (de Berna), Urnerdüütsch (de Uri), Luzärnerdütsch, (de Lucerna), Baseldiitsch (de Basilea), Sanggallerdüütsch (de Sankt Gallen), Wallisertiitsch (del Valais).

			En tots estos casos es tracta de dialectes parlats. Es a dir, la seua parla és dialectal, perno normalment escriuen en alemà estàndar. Encara que també n'existix una tendència minoritària que intenta reflectir la parla dialectal en edicions escrites (email, sms). Lo principal problema que es troba en dita empresa és la gran cantitat de variacions dialectals, que en molts casos diferixen significativament unes de les atres. Per example, los alemans no entenen el alemà suiss en facilitat, pero los suissos, per lo contrari, entenen a los alemans sense problema.

			=== Examples de variacions lèxiques dialectals ===
			* Grüezi (en alemà suiss de Zürich zürituusch) > Hallo (en Hochdeutsch) > <<Hola>> (si be el seu orige és Grüß dich en alemà estàndar significa <<salut>>)
			* Rüebli (en alemà suiss) > Karotte o Möhre (o Mohrrübe o Wurzel) > (en Hocdeutsh) Wuddel (en Niederdeutsh) > <<carlota>>
			* Merci vill mal (en alemà suiss) > Danke schön (en Hochdeutsh) > <<moltes gràcies>>
			* Schnufe (en alemà suiss) > nicht (en Hochdeutsch) > <<no>>
			* Chli (en alemà suiss) > klein (en alemà estàndar) > glõa (en dialecte bàvar) > lütt (en Niederdetusch) > <<chicotet>>
			* Weggli (en alemà suiss) > Semmel (en dialecte bàvar) > Brötchen (en Hochdeutsh) > <<panecet>>
			* Sonnabend (en lo nort d'Alemanya) > Samstag (en Hochdeutsh o alemà estàndar) > <<dissapte>>
			Segons la religió, l'automne pot rebre els noms Herbst, Spätjahr, Spätling, entre atres.

			En alguns casos, los dialectes suissos diferixen considerablement los uns de los atres, tal i com se pot observar en lo següent example:

			es mödell ankä (en alemà suiss de Berna Bärndütsh) >>
			e stückli butter (en alemà suiss de Zürich züritüütsh) >>
			ein Stück(chen) Butter (en Hochdeutsch) >>
			<<un trocet de mantequilla>>

			=== Examples de variacions morfològiques ===
			En alemà suiss empleen -li com sufixe diminutiu en lloc de -chen del alemà estàndar.

			=== Examples de variacions fonològiques ===
			En alemà de Zúrich es pronuncia una vibrant, al igual que los hispanoparlants, quan realisa el fonema corresponent a la lletra <<r>>.

			La seqüència ei que es pronuncia /ai/ en alemà estàndar, se pronuncia /i:/ en alemà suiss.

			== Gramàtica ==
			L'alemà és una llengua flexiva. A diferència del llatí, la inflexió no soles afecta al final de la paraula, sino també a la seua arrel, lo qual fa la declinació i la conjugació algo més compexa.

			Es posible que siga per la declinació (vejas declinació alemana) per lo que el alemà te fama de idioma difícil. La realitat és que no és ni més ni manco complicat que atres idiomes.

			Les seues ventages, a l'hora del aprendage, son:

			* Té una estructura molt rígida, posicional. Per example, en una oració principal el verp sempre va en segón lugar dins de la oració (i dona lo mateix que lo que vaja en primer lloc siga el subjecte, un complement o una oracio subordinada completa) i el subjecte si no ocupa la primera posició, ans del verp, es coloca en tercera posició, després el verp.

			* La pronunciació, que també te fama de "difícil", en realitat no ho és tant per a un hispano-parlant. Es llig com s'escriu, encara que els seus sons o fonemes no siguen exactament iguals que als espanyols. Una série de regles fan que determinats grups de lletres tinguen una pronunciació prefixà (com en valencià en "gue" i "güe"). Per example, "eu" i "äu" se pronuncien /oi/.

			* La formació de paraules compostes es simple. S'aconseguix per mig de la adicció de paraules més simples. Per example, "Tisch" significa taula, "Nacht" esnit i "Nachtisch" es tauleta de nit. Al contrari que en valencià, no se necesitaria l'us d'una preposició. La adicció de paraules per atra banda, no significa necesariament la adicció de significats.

			Les seues desventages, son:

			* És imprescoindible dependre en cada paraula el seu gèner i el seu plural. No obstant, existixen regles que ajuden a saber determinar el gèner de moltes paraules o el número, si be hi ha una gran cantitat de sufixes que determinen la afiliació a un gener o atre, per example "-keit", "-heit", "-ung" son femenins, "-er", "-ig" son masculins i "-chen", "-lein" son neutres.

			* L'us de la declinació es important en alemà. En valencià queda soles un residu, com les diferents formes dels pronoms personals segon la funció sintàctica que representen.

			=== Flexió nominal ===
			Los noms alemans se flexionen segon:

			*Tres tipos de declinació (fort, dèbil o mixta).
			*Tres gèners (masculí, femení o neutre).
			*Dos números (singular o plural).
			*Quatre casos (nominatiu, genitiu, datiu o acusatiu). Lo cas genitiu no se gasta massa en la llengua coloquial.

			En alemà tots los noms sustantius han d'escriures en mayúscula, independentment de que siguen comuns o propis.

			En l'alemà lo gèner d'una paraula és precedible, quan esta se referix a persones. Example: Der Vater (lo pare), és masculí, i Die Mutter (la mare), és femení. Pero no quan se referix a obgectes, animals o parts del cos. Example: Der Bleistift (lo llàpiç), és masculí, Die Schere (la tissora), és femení i Das Notizbuch (la llibreta), és neutre.

			Atra notable (pero no exclusiva) característica del alemà es la habilitat per a construir paraules composades de complexitat teòricament illmità. Per alló, a molts invents se'ls dona noms composts d'este tipo, en lloc d'inventar paraules noves. Per example, "frigorífic" és Kühlschrank (lliteralment, "armari de enfredar"); televisor és Fersenher (lliteralment, "visor a distància"); telescòpi es Fernröhr (lliteralment, "canó alluntat"). Los obgectes antics també seguixen lo mateix patró, com Handschuhe (guants, lliteralment "sabates de mà"). E inclús este patró s'aplica a la terminologia mèdica i científica, per example Harnröhr (uretra, lliteralment "canó d'orina"), Harnstoff (urea, lliteralment "matèria d'orina") o Wasserstoff (hidrògen, lliteralment "matèria d'auia"), Sauerstoff (oxígen, lliteralment "matèria àcida"). Açò fa a molts pensar que el alemà és un idioma especialment adequat per a la filosofia, per quant se pot acunyar fàcilment noves paraules que poden ser enteses sense problema per el llector (alemà.

Silla Blava: /* Oficialitat */

2009-02-15T02:03:23Z

Oficialitat

← Revisió anterior		Revisió de 02:03 15 feb 2009
Llínea 32:		Llínea 32:

	=== Oficialitat ===		=== Oficialitat ===
	[[Image:~~Distribución geográfica del alemá~~.~~png~~\|thumb\|right\|Distribució geogràfica del alemà.]]		[[Image: Distribución_geográfica_del_alemá.JPG‎\|thumb\|right\|350px\|Distribució geogràfica del alemà.]]
	L'alemà és l'únic idioma oficial en Alemanya, Austria i Liechtenstein. Compartix el seu estat d'oficialitat en Bèlgica (en el francés i el neerlandés), Luxemburc (en el francés i el luxemburgués), Suissa (en el francés, italià i rètic), en certes regions d'Itàlia com el Alt Adigio (en el italià).		L'alemà és l'únic idioma oficial en Alemanya, Austria i Liechtenstein. Compartix el seu estat d'oficialitat en Bèlgica (en el francés i el neerlandés), Luxemburc (en el francés i el luxemburgués), Suissa (en el francés, italià i rètic), en certes regions d'Itàlia com el Alt Adigio (en el italià).

Vixca Valencia: /* Oficialitat */

2009-02-14T20:49:41Z

Oficialitat

← Revisió anterior		Revisió de 20:49 14 feb 2009
Llínea 32:		Llínea 32:

	=== Oficialitat ===		=== Oficialitat ===
	[[Image:Distribución geográfica del ~~alemán~~.png\|thumb\|right\|Distribució geogràfica del alemà.]]		[[Image:Distribución geográfica del alemá.png\|thumb\|right\|Distribució geogràfica del alemà.]]
	L'alemà és l'únic idioma oficial en Alemanya, Austria i Liechtenstein. Compartix el seu estat d'oficialitat en Bèlgica (en el francés i el neerlandés), Luxemburc (en el francés i el luxemburgués), Suissa (en el francés, italià i rètic), en certes regions d'Itàlia com el Alt Adigio (en el italià).		L'alemà és l'únic idioma oficial en Alemanya, Austria i Liechtenstein. Compartix el seu estat d'oficialitat en Bèlgica (en el francés i el neerlandés), Luxemburc (en el francés i el luxemburgués), Suissa (en el francés, italià i rètic), en certes regions d'Itàlia com el Alt Adigio (en el italià).

80.25.126.49 en 20:32 14 feb 2009

2009-02-14T20:32:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:32 14 feb 2009
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'alemany (Detusch, en alemà) és una llengua indoeuropea pertanyent al grup de les llengües germàniques occidentals. És també una de les llengües mésimportants dle moni la que més parlants natius téen la Unió Europea. Els adjectius que es referixen a la parla alemana son germanpolarlant o germanòfon(a).		L'alemany (Detusch, en alemà) és una llengua indoeuropea pertanyent al grup de les llengües germàniques occidentals. És també una de les llengües mésimportants dle moni la que més parlants natius téen la Unió Europea. Els adjectius que es referixen a la parla alemana son germanpolarlant o germanòfon(a).

	Se parla principalment en [[Alemanya]], [[Austria]], [[Liechtenstein]], en dos ~~tercis~~ de [[Suissa]], ~~endos tercis~~ de la província ~~delTirol~~ del Sur ([[Itàlia]]), en dos chicotets cantons ~~del est~~ de ~~Bèlgicai~~ en alguns pobles fronteriços ~~delcomtat~~ de Jutlàndia meridional (Nordschleswig) en [[Dinamarca]].		Es parla principalment en [[Alemanya]], [[Austria]], [[Liechtenstein]], en dos terços de [[Suissa]], en dos terços de la província del Tirol del Sur ([[Itàlia]]), en dos chicotets cantons de l'Est de Bèlgica i en alguns pobles fronteriços del comtat de Jutlàndia meridional (Nordschleswig) en [[Dinamarca]].

	En [[Luxemburc]], aixina com en les regions ~~francesesde Alsàciai~~ Lorena, les poblacions natives parlen dialectes alemans,i alguns inclús dominen el alemà ~~estàndar~~ (especialment en Luxemburc), ~~encaraque~~ en Alsàcia i Lorena el francés ha reemplaçat significativament als dialectes alemans locals durant els últims quaranta anys.		En [[Luxemburc]], aixina com en les regions franceses d'Alsàcia i Lorena, les poblacions natives parlen dialectes alemans, i alguns inclús dominen l'alemà estàndart (especialment en Luxemburc), encara que en Alsàcia i Lorena el francés ha reemplaçat significativament als dialectes alemans locals durant els últims quaranta anys.

	Encara sobreviuen certes comunitats germanoparlants en zones de Rumania, la ~~república~~ Checa, Hungria i sobre tot Rusia Kazagistà i Polònia, encara que els regresos masius a Aelamanya en els anys 1990 han fet recreixer estes poblacions d'una manera significativa. ~~Fora~~ d'Europa, les majors comunitats germanoparlants es troben en els ~~EstatsUnits~~, en Brasil, en Chile i en Argentina a on ~~milons de~~ alemans ~~migraren~~ durant els últims 200 anys, en tot i això, la gran majoria dels seus descendents no ~~parla~~ alemà. Ademés, poden trobar-se comunitats germanoparlants en la antiga colònia alemana de Namibia. L'organisació Alexander von Humboldt de la ciutat de Mèxic conta en l'escola d'ensenyança d'alemà més gran ~~fora~~ d'Alemanya, aixina com en atres països objecte de emigració alemana com Canadà, Islàndia, Tailàndia, i Austràlia.		Encara sobreviuen certes comunitats germanoparlants en zones de Rumania, la República Checa, Hungria i sobre tot Rusia, Kazagistà i Polònia, encara que els regresos masius a Aelamanya en els anys 1990 han fet recreixer estes poblacions d'una manera significativa. Llevat d'Europa, les majors comunitats germanoparlants es troben en els Estats Units, en Brasil, en Chile i en Argentina a on millons d'alemans emigraren durant els últims 200 anys, en tot i això, la gran majoria dels seus descendents no parlen alemà. Ademés, poden trobar-se comunitats germanoparlants en l'antiga colònia alemana de Namibia. L'organisació Alexander von Humboldt de la ciutat de Mèxic conta en l'escola d'ensenyança d'alemà més gran fòra d'Alemanya, aixina com en atres països objecte d'emigració alemana com Canadà, Islàndia, Tailàndia, i Austràlia.

	L'alemà és el idioma matern ~~de alrededor~~ de 100 millons de persones en Europa (en 2004), el 13,3% dels europeus, sent el idioma més parlat d'Europa excluïda Rúsia, per damunt del francés (66,5 millons de parlants en Europa en 2004) i el anglés (64,2 millons de parlants en Europa en 2004). L'alemà és el tercer idioma més ~~ansenyat~~ com a llengua extrangera en tot el mon, el segon d'Europa i el tercer en Estats Units (~~después del Espanyol~~ i el ~~Francés~~). És u dels idiomes oficials de la Unió Europea, a on és el segón idioma més ~~ansenyat~~ com a llengua extrangera.		L'alemà és l'idioma matern d'un voltant de 100 millons de persones en Europa (en 2004), el 13,3% dels europeus, sent l'idioma més parlat d'Europa excluïda Rúsia, per damunt del francés (66,5 millons de parlants en Europa en 2004) i l'anglés (64,2 millons de parlants en Europa en 2004). L'alemà és el tercer idioma més ensenyat com a llengua extrangera en tot el mon, el segon d'Europa i el tercer en Estats Units (després de l'espanyol i el francés). És un dels idiomes oficials de la Unió Europea, on és el segón idioma més ensenyat com a llengua extrangera.

	En més de 150 millons de ~~persones~~ parlatns d'alemà en 38 països del ~~mon~~, a penes sorprén que e us ~~del~~ idioma varie. Com el anglés, i el espanyol, el alemà és un idioma pluricèntric en tres centres principals: Alemanya, ~~Àustria~~ i Suissa.		En més de 150 millons de parlatns d'alemà en 38 països del món, a penes sorprén que l'us de l'idioma varie. Com l'anglés i l'espanyol, l'alemà és un idioma pluricèntric en tres centres principals: Alemanya, Austria i Suissa.

	== Situació actual ==		== Situació actual ==
	El alemà pertany a la rama occidental de les llengües germàniques, dins de la família llingüística indoeuropea.		L'alemà pertany a la rama occidental de les llengües germàniques, dins de la família llingüística indoeuropea.

	=== Llengües veïnes ===		=== Llengües veïnes ===
	L'alemà forma junt en el neerlandés, el seu ~~parient~~ més pròxim, una zona llingüística cohesionada i ben ~~definidaque~~ se separa dels seus veïns per fronteres llingüístiques precises. Estos veïns son: en el nort el frisó i el danés; per el est el polac, el sòrap, el chec i el húngar, ~~per el~~ sur el esolevny, el tialià, el fruilà, el ladí i el romanç; i per el oest el francés. Excepte el frisó, cap d'estes llengües és germànica, al ~~igualq ue el~~ alemà i el neerlandés, no se considera que siguen mutuament inteligible ~~netre~~ ells.		L'alemà forma junt en el neerlandés, el seu parent més pròxim, una zona llingüística cohesionada i ben definida que se separa dels seus veïns per fronteres llingüístiques precises. Estos veïns son: en el nort el frisó i el danés; per l'est el polac, el sòrap, el chec i el húngar, pel sur el esolevny, el tialià, el fruilà, el ladí i el romanç; i per l'oest el francés. Excepte el frisó, cap d'estes llengües és germànica, al igual que l'alemà i el neerlandés, no es considera que siguen mutuament inteligible entre ells.

	La situació és més complexa en respecte a la distinció entre alemà i neerlandés. ~~Hasda~~ fa poc ~~ha existit~~ un continuum dialectal al llarc de tota la àrea germanoparlant, sense fronteres ~~llingüístices~~. En eixe continuu,, els dialectes sempre son mutuament inteligibles ~~en els~~ seus veïns, pero els dialectes que estàn alluntats no solen ser-ho. El continuum alemà-neerlandés se presta a una clasificació dels dialectes en alt alemà i baix alemà basant-se en la presència de la ~~segon~~ mutació consonàntica. El neerlandés es part del grup baix alemà. En tot i això, degut a la separació política entre Alemanya i els Països ~~aixos~~, els dialectes ~~delbaix~~ alemà d'Alemanya i dels ~~PaïsosBaixos~~ estàn començant a divergir al llarc del sigle XX. Ademés, en ~~els dos~~ països molts dialectes estàn a la ~~bora~~ de la extinció ~~al haber~~ segut reemplaçats per la llengua ~~estàndar~~. Per açò, la frontera llingüística entre el neerlandés i el alemà està començant a formar-se.		La situació és més complexa respecte a la distinció entre alemà i neerlandés. Fins fa poc hi hagut un continuum dialectal al llarc de tota l'àrea germanoparlant, sense fronteres llingüístiques. En eixe continuu, els dialectes sempre son mutuament inteligibles pels seus veïns, pero els dialectes que estàn alluntats no solen ser-ho. El continuum alemà-neerlandés es presta a una clasificació dels dialectes en alt alemà i baix alemà basant-se en la presència de la segona mutació consonàntica. El neerlandés és part del grup baix alemà. En tot i això, degut a la separació política entre Alemanya i els Països Baixos, els dialectes del baix alemà d'Alemanya i dels Països Baixos estàn començant a divergir al llarc del sigle XX. Ademés, en abdós països molts dialectes estàn a la vora de l'extinció en haver segut reemplaçats per la llengua estàndart. Per açò, la frontera llingüística entre el neerlandés i l'alemà està començant a formar-se.

	Mentres que el alemà és gramaticalment molt similar al neerlandés, es molt diferent en el diàlec. Un parlant d'u dels idomes ~~necesita algo~~ de pràctica per a poder entendre a un parlant d'atre idioma. ~~Compare's per~~ eixemple:		Mentres que l'alemà és gramaticalment molt similar al neerlandés, es molt diferent en el diàlec. Un parlant d'un dels idomes necessita un poc de pràctica per a poder entendre a un parlant d'atre idioma. Per eixemple:

	*De kleinste kameleon is volwassen 2 cm groot, de grootste kan wel 80 cm worden. (neerlandés)		*De kleinste kameleon is volwassen 2 cm groot, de grootste kan wel 80 cm worden. (neerlandés)
Llínea 29:		Llínea 29:
	*(valencià: "El camalleó adult més menut medix 2 cm, el més llarc ben pot atènyer 80 cm."		*(valencià: "El camalleó adult més menut medix 2 cm, el més llarc ben pot atènyer 80 cm."

	Els parlants ~~deneerlandés~~ generalment poden llegir alemà, i els parlants d'alemà que poden parlar baix alemà generalment entenen el neerlandés llegit, pero té problemes per a entendre el neerlandés parlat.		Els parlants de neerlandés generalment poden llegir alemà, i els parlants d'alemà que poden parlar baix alemà generalment entenen el neerlandés llegit, pero tenen problemes per a entendre el neerlandés parlat.

	=== Oficialitat ===		=== Oficialitat ===
	[[Image:Distribución geográfica del alemán.png\|thumb\|right\|Distribució geogràfica del alemà.]]		[[Image:Distribución geográfica del alemán.png\|thumb\|right\|Distribució geogràfica del alemà.]]
	El alemà és el únic idioma oficial en Alemanya, Austria i Liechtenstein. ~~Compart~~ el seu estat d'oficialitat en Bèlgica (en el francés i el neerlandés), Luxemburc (en el francés i el luxemburgués), Suissa (en el francés, italià i rètic), en certes regions d'Itàlia com el Alt Adigio (en el italià).		L'alemà és l'únic idioma oficial en Alemanya, Austria i Liechtenstein. Compartix el seu estat d'oficialitat en Bèlgica (en el francés i el neerlandés), Luxemburc (en el francés i el luxemburgués), Suissa (en el francés, italià i rètic), en certes regions d'Itàlia com el Alt Adigio (en el italià).

	=== Llengua estàndart ===		=== Llengua estàndart ===
	Encara que utilisem el terme "alemà" per a referir-se al idioma escrit, en el terreny parlat existix una àmplia varietat de dialectes al llarc i ample del territori germanoparlant. L'alemà ~~estàndar~~, conegut com "[[Hochdeutsch]]", no s'originà a partir d'un dialecte ~~cocret~~, sino que ~~se creà~~ a partir dels diversos dialectes (sobre tot els centrals i surenys) com llengua escirta. Ya desde el sigle ~~xV,~~ esta permitia la comunicació entre els mateixos, pero a l'hora de parlar no existia un patró unificat. La creació d'una pronunciació ~~estàndar~~ es va fer necesària per el aument de en importància del teatre en el sigle XIX que portà als responsables de les comanyies a trobar una forma de recitar única que fora entesa en tot lo territori. Aixina es creà el "[[Bühnendetusch]]" o "alemà de escenari", que ~~al final~~ es va convertir en la pronunciació ideal ~~del~~ idioma alemà, encara que alguns dels seus preceptes com que "-ig" = /ç/; no obeïxen a raons llingüístices sino acústiques.		Encara que utilisem el terme "alemà" per a referir-se al idioma escrit, en el terreny parlat existix una àmplia varietat de dialectes al llarc i ample del territori germanoparlant. L'alemà estàndart, conegut com "[[Hochdeutsch]]", no s'originà a partir d'un dialecte concret, sino que es va crear a partir dels diversos dialectes (sobre tot els centrals i surenys) com llengua escirta. Ya desde el sigle XV esta permitia la comunicació entre els mateixos, pero a l'hora de parlar no existia un patró unificat. La creació d'una pronunciació estàndart es va fer necesària per l'aument en importància del teatre en el sigle XIX que portà als responsables de les comanyies a trobar una forma de recitar única que fora entesa en tot lo territori. Aixina es creà el "[[Bühnendetusch]]" o "alemà d'escenari", que a la fi es va convertir en la pronunciació ideal de l'idioma alemà, encara que alguns dels seus preceptes com que "-ig" = /ç/; no obeïxen a raons llingüístices sino acústiques.

	Hui dia, en la major part de les regions del Nort d'Alemanya, la gent ha abandonat els seus dialectes i parlen coloquialment alemà ~~estandar~~, sent els casos més extrems la vall del Rhr (lloc a on acudiren inmigrants de tota Alemanya al llarc del sigle XIX) i el ~~Sur del~~ estat de Brandeburc, en la que es diu Sajonia prusiana, ~~aon~~ el dialecte pràcticament ha desaparegut. Açò no ocorrix en el Sur d'Alemanya, Austria i sobre tot ~~Suissa,~~ on el alemà ~~estàndar casi~~ no es parla, soles en ocasions contades, com a l'hora ~~d eparlar~~ en ~~algu~~ que no enté el dialecte ~~suiç~~. En certes regions alemanes, sobre tot en algunes grans ciutats, una gran part de la població soles parla la llengua ~~estàndar~~.		Hui en dia, en la major part de les regions del Nort d'Alemanya, la gent ha abandonat els seus dialectes i parlen coloquialment alemà estandart, sent els casos més extrems la vall del Rhr (lloc a on acudiren inmigrants de tota Alemanya al llarc del sigle XIX) i el sur de l'estat de Brandeburc, en la que es diu Sajonia prusiana, a on el dialecte pràcticament ha desaparegut. Açò no ocorrix en el Sur d'Alemanya, Austria i sobre tot Suïssa on l'alemà estàndart quasi no es parla, soles en ocasions contades, com a l'hora de parlar en algú que no enté el dialecte suís. En certes regions alemanes, sobre tot en algunes grans ciutats, una gran part de la població soles parla la llengua estàndart.

	La llengua ~~estàndar~~ té diferències regionals, especialment en vocabulari, encara que també en pronunciació i gramàtica. Estes diferències son molt menors que les que existien entre els dialectes locals. En tot i això, el alemà ~~esconsidera~~ una llengua pluricèntrica, puix les varietats dels tres majors països germanoparlants son considerats ~~estàndar~~ al mateix modo.		La llengua estàndart té diferències regionals, especialment en vocabulari, encara que també en pronunciació i gramàtica. Estes diferències son molt menors que les que existien entre els dialectes locals. En tot i això, l'alemà es considera una llengua pluricèntrica, puix les varietats dels tres majors països germanoparlants son considerats estàndart al mateix modo.

	=== Dialectes ===		=== Dialectes ===

Vixca Valencia en 19:05 14 feb 2009

2009-02-14T19:05:37Z

@@ Llínea 33: / Llínea 33: @@
 === Oficialitat ===
 [[Image:Distribución geográfica del alemán.png|thumb|right|Distribució geogràfica del alemà.]]
-El alemán es el único idioma oficial en Alemania, Austria y Liechtenstein. Comparte su estado de oficialidad en Bélgica (con el francés y el neerlandés), Luxemburgo (con el francés y el luxemburgués), Suiza (con el francés, el italiano y el rético), en ciertas regiones de Italia como el Alto Adigio (con el italiano).
+El alemà és el únic idioma oficial en Alemanya, Austria i Liechtenstein. Compart el seu estat d'oficialitat en Bèlgica (en el francés i el neerlandés), Luxemburc (en el francés i el luxemburgués), Suissa (en el francés, italià i rètic), en certes regions d'Itàlia com el Alt Adigio (en el italià).
-El alemà és el únic idioma oficial en Alemanya, Austria i Liechtenstein. Compart el seu estat d'oficialitat en Bèlgica (en el francés i el neerlandés), Luxemburc (en el francés i el luxemburgués), Suissa (en el francés, italià i rètic), en certes regions d'Itàlia com el Alt Adigio (en el italià).
+La separació entre ambes zones vé donada per la que es diu '''[[Llínia de Benrath]]'''. Esta llínia separa els zones que varen patir la segón mutació consonàntica germànica de les que no la varen patir. Esta mutuació e va produir al voltant de l'any 500 d.C. en els pobles al sur d'esta llínia, els dialectes d'estos pobles han donat lloc al alt alemà actual. Els dialectes dels pobles al nort d'esta llínai han donat lloc al [[idioma anglés|anglés]], [[neerlandés]], [[frisó]] i els dialectes del baix alemà.

Vixca Valencia en 15:10 11 feb 2009

2009-02-11T15:10:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:10 11 feb 2009
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{metaplantilla de avisos
			\| tipo = aviso
			\| imagen = [[Image:Nuvola apps kcmsystem.png\|50px\|{{ #if: {{{2\|}}}{{{3\|}}}\|{{{2}}} de {{{3}}}\|Sense data}}]]
			\| texto = <center>'''U o més {{ #if: {{{1\|}}} \| [[Usuari:{{{1}}}\|uiquipedistes]] \| [[Proyecte:uiquipedistes\|uiquipedistes]] }} estan treballant actualment en estendre est artícul'''.</center><span style="font-size: 88%;"><center>És possible que, a causa d'això, hi hagen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, abans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en sa pàgina d'usuari {{ #ifeq: {{NAMESPACE}} \| {{TALKSPACE}} \| \| o en [[{{NAMESPACE}} Discussió:{{PAGENAME}}\|la pàgina de discussió de l'artícul]]}} per a poder coordinar la redacció. {{ #if: {{{2\|}}}\|{{ #if: {{{3\|}}}\|{{{2}}} de {{{3}}}.\|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll\|Instruccions de la plantilla]].}}\|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll\|Instruccions de la plantilla]].}}</center></span>}}<includeonly>[[Categoria:Proyecte:Artículs en desenroll]]</includeonly>
	L'alemany (Detusch, en alemà) és una llengua indoeuropea pertanyent al grup de les llengües germàniques occidentals. És també una de les llengües mésimportants dle moni la que més parlants natius téen la Unió Europea. Els adjectius que es referixen a la parla alemana son germanpolarlant o germanòfon(a).		L'alemany (Detusch, en alemà) és una llengua indoeuropea pertanyent al grup de les llengües germàniques occidentals. És també una de les llengües mésimportants dle moni la que més parlants natius téen la Unió Europea. Els adjectius que es referixen a la parla alemana son germanpolarlant o germanòfon(a).