Idioma còrnic - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'tardiu' a 'tardà'

2023-09-21T02:17:52Z

Text reemplaça - 'tardiu' a 'tardà'

← Revisió anterior		Revisió de 02:17 21 set 2023
Llínea 32:		Llínea 32:
	* Còrnic antic: des dels anys [[800]] als [[1200]], d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''.		* Còrnic antic: des dels anys [[800]] als [[1200]], d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''.
	* Còrnic mig: des de l'any [[1200]] fins a l'any [[1575]], datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa.		* Còrnic mig: des de l'any [[1200]] fins a l'any [[1575]], datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa.
	* Còrnic ~~tardiu~~: des de l'any [[1575]] fins a l'any [[1800]], a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en l'[[anglés]] modern, [[francés]] modern, etc.		* Còrnic tardà: des de l'any [[1575]] fins a l'any [[1800]], a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en l'[[anglés]] modern, [[francés]] modern, etc.

	Desaparegué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop de l'any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que l'últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en l'any [[1676]].		Desaparegué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop de l'any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que l'últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en l'any [[1676]].

Valencian: /* Història */

2023-09-21T01:58:36Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 01:58 21 set 2023
Llínea 36:		Llínea 36:
	Desaparegué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop de l'any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que l'últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en l'any [[1676]].		Desaparegué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop de l'any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que l'últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en l'any [[1676]].

	A pesar d'haver desaparegut en el [[sigle XVIII]], des del primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha conseguit notablement. El començament del resorgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els ~~siguients~~ xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlada, degut sobre tot a la falta de comunicació i a la dificultat dels parlants per a reunir-se. A pesar d'això, ~~el millorament~~ dels mijos de comunicació i de transport a lo llarc del [[sigle XX]] feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, ~~tras~~ més d'un sigle de silenci.		A pesar d'haver desaparegut en el [[sigle XVIII]], des del primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha conseguit notablement. El començament del resorgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els següents xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlada, degut sobre tot a la falta de comunicació i a la dificultat dels parlants per a reunir-se. A pesar d'això, la milloria dels mijos de comunicació i de transport a lo llarc del [[sigle XX]] feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, despuix de més d'un sigle de silenci.

	Pese al número creixent de persones que ~~heu~~ coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants ~~heu~~ han deprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per ~~conservarla~~ es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, ~~pasejos~~, servicis religiosos i balls tradicionals.		Pese al número creixent de persones que ho coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants ho han deprés en l'escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. L'interés per conservar-la es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, passejos, servicis religiosos i balls tradicionals.

	En l'any [[2006]], s'estimà que la població que ~~heu~~ domina en fluïdea és d'aproximadament 500 persones, si be uns 3.500 posseïxen certs coneiximents, o ~~heu~~ entenen en un nivell bàsic, pero no ~~heu~~ parlen.		En l'any [[2006]], s'estimà que la població que ho domina en fluïdea és d'aproximadament 500 persones, si be uns 3.500 posseïxen certs coneiximents, o ho entenen en un nivell bàsic, pero no ho parlen.

	En l'any [[1933]], es celebrà la primera ~~misa~~ en còrnic; durant els següents quaranta anys, hi hagué una mija de tres a l'any. Ademés, en [[1997]], el bisbe de Truro deprengué el idioma i passà a formar part del comité per a coordinar la traducció de la bíblia.		En l'any [[1933]], es celebrà la primera missa en còrnic; durant els següents quaranta anys, hi hagué una mija de tres a l'any. Ademés, en [[1997]], el bisbe de Truro deprengué l'idioma i passà a formar part del comité per a coordinar la traducció de la bíblia.

	Hui en dia, hi ha diverses associacions de protecció de la llengua, entre les que destaca la ''Kesva an Taves Kernewek''. També s'estudia en algunes escoles com assignatura optativa; del mateix modo, n'hi ha un ~~problema~~ de ràdio semanal bilingüe de quinze minuts en Ràdio Cornwall.		Hui en dia, hi ha diverses associacions de protecció de la llengua, entre les que destaca la ''Kesva an Taves Kernewek''. També s'estudia en algunes escoles com assignatura optativa; del mateix modo, n'hi ha un programa de ràdio semanal bilingüe de quinze minuts en Ràdio Cornwall.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian en 01:52 21 set 2023

2023-09-21T01:52:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:52 21 set 2023
Llínea 27:		Llínea 27:

	== Història ==		== Història ==
	El còrnic fa la seua aparició ~~cara a~~ l'any [[600]] d.C. com a resultat del desenroll independent del dialecte sudoccidental britànic ~~tardiu~~. Tradicionalment es dividix l'història del cornuallés en quatre fases:		El còrnic fa la seua aparició al voltant de l'any [[600]] d.C. com a resultat del desenroll independent del dialecte sudoccidental britànic tardà. Tradicionalment es dividix l'història del cornuallés en quatre fases:

	* Còrnic primitiu: oscilaria entre el [[600]] i el [[800]] d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits.		* Còrnic primitiu: oscilaria entre els anys [[600]] i el [[800]] d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits.
	* Còrnic antic: des ~~del~~ 800 al [[1200]], d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''.		* Còrnic antic: des dels anys [[800]] als [[1200]], d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''.
	* Còrnic mig: des ~~del~~ 1200 al [[1575]], datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa.		* Còrnic mig: des de l'any [[1200]] fins a l'any [[1575]], datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa.
	* Còrnic tardiu: des ~~del~~ 1575 al [[1800]], a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en el [[anglés]] modern, [[francés]] modern, etc.		* Còrnic tardiu: des de l'any [[1575]] fins a l'any [[1800]], a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en l'[[anglés]] modern, [[francés]] modern, etc.

	Desaparegué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop ~~del~~ any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en l'any [[1676]].		Desaparegué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop de l'any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que l'últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en l'any [[1676]].

	A pesar d'~~haber~~ desaparegut en el [[sigle XVIII]], des del primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha conseguit notablement. El començament del resorgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlada, degut sobre tot a la falta de comunicació i a la dificultat dels parlants per a reunir-se. A pesar d'això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport a lo llarc del [[sigle XX]] feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.		A pesar d'haver desaparegut en el [[sigle XVIII]], des del primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha conseguit notablement. El començament del resorgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlada, degut sobre tot a la falta de comunicació i a la dificultat dels parlants per a reunir-se. A pesar d'això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport a lo llarc del [[sigle XX]] feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.

	Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han deprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals.		Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han deprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals.

Valencian en 01:48 21 set 2023

2023-09-21T01:48:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:48 21 set 2023
Llínea 24:		Llínea 24:
	\|mapa=[[File:Cornish Language Shift.svg\|center\|250px]]<center> Distribució de l'idioma Còrnic</center>		\|mapa=[[File:Cornish Language Shift.svg\|center\|250px]]<center> Distribució de l'idioma Còrnic</center>
	}}		}}
	El '''còrnic''' o '''cornuallés''' és una llengua celta britànica, llengua celta-P, parlada en el comtat britànic de [[Cornualles]] (en [[anglés]] ''Cornwall'', en còrnic ''Kernow''.) Té un 80% de semblança en el [[bretó]] i un 75% en el [[galés]], parlat en la mateixa illa.		El '''còrnic''' o '''cornuallés''' és una llengua celta [[britànica]], llengua celta-P, parlada en el comtat britànic de [[Cornualles]] (en [[anglés]] ''Cornwall'', en còrnic ''Kernow''.) Té un 80% de semblança en el [[bretó]] i un 75% en el [[galés]], parlat en la mateixa illa.

	== Història ==		== Història ==

Alacanti: Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

2022-10-01T04:19:04Z

Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

← Revisió anterior		Revisió de 04:19 1 oct 2022
Llínea 54:		Llínea 54:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{~~Commons~~\|Cornish language}}		{{Commonscat\|Cornish language}}

	{{Llengües del Regne Unit}}		{{Llengües del Regne Unit}}

Valencian: /* Vore també */

2022-09-17T04:26:00Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 04:26 17 set 2022
Llínea 49:		Llínea 49:
	* [[Regne Unit]]		* [[Regne Unit]]
	* [[Llengües Celtes]]		* [[Llengües Celtes]]

			== Referències ==
	{{traduït de\|es\|Idioma córnico}}		{{traduït de\|es\|Idioma córnico}}
	{{~~Plantilla:~~Llengües del Regne Unit}}
			== Enllaços externs ==
			{{Commons\|Cornish language}}

			{{Llengües del Regne Unit}}
	{{Llengües celtes}}		{{Llengües celtes}}

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües celtes]]		[[Categoria:Llengües celtes]]

Valencian: Text reemplaça - ' de el' a ' del'

2021-11-30T01:59:41Z

Text reemplaça - ' de el' a ' del'

← Revisió anterior		Revisió de 01:59 30 nov 2021
Llínea 30:		Llínea 30:

	* Còrnic primitiu: oscilaria entre el [[600]] i el [[800]] d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits.		* Còrnic primitiu: oscilaria entre el [[600]] i el [[800]] d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits.
	* Còrnic antic: des ~~de el~~ 800 al [[1200]], d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''.		* Còrnic antic: des del 800 al [[1200]], d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''.
	* Còrnic mig: des ~~de el~~ 1200 al [[1575]], datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa.		* Còrnic mig: des del 1200 al [[1575]], datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa.
	* Còrnic tardiu: des ~~de el~~ 1575 al [[1800]], a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en el [[anglés]] modern, [[francés]] modern, etc.		* Còrnic tardiu: des del 1575 al [[1800]], a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en el [[anglés]] modern, [[francés]] modern, etc.

	Desaparegué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop del any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en l'any [[1676]].		Desaparegué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop del any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en l'any [[1676]].

	A pesar d'haber desaparegut en el [[sigle XVIII]], des ~~de el~~ primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha conseguit notablement. El començament del resorgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlada, degut sobre tot a la falta de comunicació i a la dificultat dels parlants per a reunir-se. A pesar d'això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport a lo llarc del [[sigle XX]] feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.		A pesar d'haber desaparegut en el [[sigle XVIII]], des del primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha conseguit notablement. El començament del resorgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlada, degut sobre tot a la falta de comunicació i a la dificultat dels parlants per a reunir-se. A pesar d'això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport a lo llarc del [[sigle XX]] feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.

	Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han deprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals.		Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han deprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals.

Jose2 en 19:18 26 jun 2021

2021-06-26T19:18:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:18 26 jun 2021
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|iso3= cor		\|iso3= cor
	\|sil=		\|sil=
	\|mapa=[[File:Cornish Language Shift.svg\|center]]<center> Distribució de l'idioma Còrnic</center>		\|mapa=[[File:Cornish Language Shift.svg\|center\|250px]]<center> Distribució de l'idioma Còrnic</center>
	}}		}}
	El '''còrnic''' o '''cornuallés''' és una llengua celta britànica, llengua celta-P, parlada en el comtat britànic de [[Cornualles]] (en [[anglés]] ''Cornwall'', en còrnic ''Kernow''.) Té un 80% de semblança en el [[bretó]] i un 75% en el [[galés]], parlat en la mateixa illa.		El '''còrnic''' o '''cornuallés''' és una llengua celta britànica, llengua celta-P, parlada en el comtat britànic de [[Cornualles]] (en [[anglés]] ''Cornwall'', en còrnic ''Kernow''.) Té un 80% de semblança en el [[bretó]] i un 75% en el [[galés]], parlat en la mateixa illa.

Jose2 en 19:18 26 jun 2021

2021-06-26T19:18:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:18 26 jun 2021
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|iso3= cor		\|iso3= cor
	\|sil=		\|sil=
	\|mapa=[[~~Image~~:~~Corniciretrocés2~~.~~png~~\|center]]<center> ~~Retrocés del còrnic a lo llarc del temps.~~</center>		\|mapa=[[File:Cornish Language Shift.svg\|center]]<center> Distribució de l'idioma Còrnic</center>
	}}		}}
	El '''còrnic''' o '''cornuallés''' és una llengua celta britànica, llengua celta-P, parlada en el comtat britànic de [[Cornualles]] (en [[anglés]] ''Cornwall'', en còrnic ''Kernow''.) Té un 80% de semblança en el [[bretó]] i un 75% en el [[galés]], parlat en la mateixa illa.		El '''còrnic''' o '''cornuallés''' és una llengua celta britànica, llengua celta-P, parlada en el comtat britànic de [[Cornualles]] (en [[anglés]] ''Cornwall'', en còrnic ''Kernow''.) Té un 80% de semblança en el [[bretó]] i un 75% en el [[galés]], parlat en la mateixa illa.

Jose2: /* Història */

2019-05-25T11:30:36Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 11:30 25 maig 2019
Llínea 36:		Llínea 36:
	Desaparegué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop del any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en l'any [[1676]].		Desaparegué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop del any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en l'any [[1676]].

	A pesar d'haber desaparegut en el [[sigle XVIII]], des de el primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha conseguit notablement. El començament del resorgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlada, degut sobre tot a la falta de comunicació i a la dificultat dels parlants per a reunir-se. ~~En tot i~~ això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport a lo llarc del [[sigle XX]] feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.		A pesar d'haber desaparegut en el [[sigle XVIII]], des de el primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha conseguit notablement. El començament del resorgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlada, degut sobre tot a la falta de comunicació i a la dificultat dels parlants per a reunir-se. A pesar d'això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport a lo llarc del [[sigle XX]] feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.

	Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han deprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals.		Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han deprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals.