Idioma cors - Historial de revisions

Jose2 en 09:45 8 jul 2025

2025-07-08T09:45:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:45 8 jul 2025
Llínea 38:		Llínea 38:

	El moviment nacionalista actual li ha donat al cors un estatus de llengua, ensenyada, de manera facultativa, des de l'educació primària. És una llengua de [[França]], reconeguda com a tal i arreplegada en la llista oficial publicada pel Ministre de Cultura del govern francés. En el mateix títul que les atres llengües regionals franceses, la llengua corsa està actualment en perill d'extinció, segons la classificació establida per la [[Unesco]].		El moviment nacionalista actual li ha donat al cors un estatus de llengua, ensenyada, de manera facultativa, des de l'educació primària. És una llengua de [[França]], reconeguda com a tal i arreplegada en la llista oficial publicada pel Ministre de Cultura del govern francés. En el mateix títul que les atres llengües regionals franceses, la llengua corsa està actualment en perill d'extinció, segons la classificació establida per la [[Unesco]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Corsican language}}		{{Commonscat\|Corsican language}}

Jose2 en 12:36 20 jul 2024

2024-07-20T12:36:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:36 20 jul 2024
Llínea 38:		Llínea 38:

	El moviment nacionalista actual li ha donat al cors un estatus de llengua, ensenyada, de manera facultativa, des de l'educació primària. És una llengua de [[França]], reconeguda com a tal i arreplegada en la llista oficial publicada pel Ministre de Cultura del govern francés. En el mateix títul que les atres llengües regionals franceses, la llengua corsa està actualment en perill d'extinció, segons la classificació establida per la [[Unesco]].		El moviment nacionalista actual li ha donat al cors un estatus de llengua, ensenyada, de manera facultativa, des de l'educació primària. És una llengua de [[França]], reconeguda com a tal i arreplegada en la llista oficial publicada pel Ministre de Cultura del govern francés. En el mateix títul que les atres llengües regionals franceses, la llengua corsa està actualment en perill d'extinció, segons la classificació establida per la [[Unesco]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Corsican language}}		{{Commonscat\|Corsican language}}

Jose2 en 14:44 19 jul 2024

2024-07-19T14:44:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:44 19 jul 2024
Llínea 37:		Llínea 37:
	El moviment cultural cors no ha buscat realment impondre's com a llengua unificà en tota l'illa. Els llingüistes corsos parlen d'una llengua polinòmica; la seua ensenyança se fonamentada, abans de res, en cada una de les varietats locals i, despuix allò, en el coneiximent passiu de la totalitat dels parlants de l'illa. Assistim inclús despuix d'alguns anys i segons els intelectuals, els creadors i els professionals de la comunicació a l'emergència d'un "cors elaborat" relativament unificat.		El moviment cultural cors no ha buscat realment impondre's com a llengua unificà en tota l'illa. Els llingüistes corsos parlen d'una llengua polinòmica; la seua ensenyança se fonamentada, abans de res, en cada una de les varietats locals i, despuix allò, en el coneiximent passiu de la totalitat dels parlants de l'illa. Assistim inclús despuix d'alguns anys i segons els intelectuals, els creadors i els professionals de la comunicació a l'emergència d'un "cors elaborat" relativament unificat.

	El moviment nacionalista actual li ha donat al cors un estatus de llengua, ensenyada, de manera facultativa, des de l'educació primària. És una llengua de [[França]], reconeguda com a tal i arreplegada en la llista oficial publicada pel Ministre de Cultura del govern francés. En el mateix títul que les atres llengües regionals franceses, la llengua corsa està actualment en perill d'extinció, segons la classificació establida per la [[Unesco]].		El moviment nacionalista actual li ha donat al cors un estatus de llengua, ensenyada, de manera facultativa, des de l'educació primària. És una llengua de [[França]], reconeguda com a tal i arreplegada en la llista oficial publicada pel Ministre de Cultura del govern francés. En el mateix títul que les atres llengües regionals franceses, la llengua corsa està actualment en perill d'extinció, segons la classificació establida per la [[Unesco]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'la illa' a 'l'illa'

2023-09-05T02:12:31Z

Text reemplaça - 'la illa' a 'l'illa'

← Revisió anterior		Revisió de 02:12 5 set 2023
Llínea 31:		Llínea 31:
	N'hi ha una corrent que vol reunificar tots els dialectes del llatí locals-regionals d'orige italo-romanç de la regió francesa de Còrsega, nort de Sardenya, archipèlec de la Maddalena i tota la regió italiana de Toscana (cismontà, oltramontà, gallur, fiorentí, pistoiese, pesciatí o valdinievolese, lucchese, versiliese, viareggino, Pisano-Livorense, aretino-chianaiolo, sense i grossetà) i donar-li oficialitat de llengua romanç i posar-los com a idioma cooficial en tota la regió francesa de Còrsega (departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sur) i tota la regió italiana de la Toscana per a aixina d'alguna manera impedir que desaparega i per lo manco quede una llengua de reunificació que guarde tota la riquea cultural d'eixos dialectes, pareix ser que a esta corrent té el recolzament dels partits polítics nacionalistes de Còrsega i alguns partits polítics de la Toscana.		N'hi ha una corrent que vol reunificar tots els dialectes del llatí locals-regionals d'orige italo-romanç de la regió francesa de Còrsega, nort de Sardenya, archipèlec de la Maddalena i tota la regió italiana de Toscana (cismontà, oltramontà, gallur, fiorentí, pistoiese, pesciatí o valdinievolese, lucchese, versiliese, viareggino, Pisano-Livorense, aretino-chianaiolo, sense i grossetà) i donar-li oficialitat de llengua romanç i posar-los com a idioma cooficial en tota la regió francesa de Còrsega (departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sur) i tota la regió italiana de la Toscana per a aixina d'alguna manera impedir que desaparega i per lo manco quede una llengua de reunificació que guarde tota la riquea cultural d'eixos dialectes, pareix ser que a esta corrent té el recolzament dels partits polítics nacionalistes de Còrsega i alguns partits polítics de la Toscana.

	El cors pertany al grup llingüístic ítalo-romanç. La llengua corsa es amprada en tota la illa salvo en les ciutats de Bonifacio i Calvi, a on encara se parla un dialecte liguri d'orige genovés. En les illes de la Maddalena, al nort de Sardenya, es parla el mateix cors que en Sartene. El dialecte de la regió Gallura, també al nort de Sardenya, és igualment paregut als dels parlants del sur de Còrsega, mentres que el propi sart deu ser considerat com a una llengua distinta, molt diferent de l'italià i de totes les seues variants. Per eixemple, estos dialectes "no-sarts" de Sardenya tenen un plural en "-i" com en italià, mentres que el plual sart típic és en "-s", com en valencià, castellà o portugués. Encara que, la influència d'atra llengua extinguida probàblement comú entre estes dos "llengues" i la pertinença a una Romania africana donen numerosos punts comuns als dos idiomes, reforçats per la llarga ocupació pisana i aragonesa que tingueren en comú abdós illes. El so cacuminal, compartit pel dialecte de Sartene i la majoria dels dialectes sarts, o la interjecció [a'jo], propi de les dos illes, els fa compartir punts encara més antics (anteriors, sense dubte algun, a la ocupació fenícia de les dos illes).		El cors pertany al grup llingüístic ítalo-romanç. La llengua corsa es amprada en tota l'illa salvo en les ciutats de Bonifacio i Calvi, a on encara se parla un dialecte liguri d'orige genovés. En les illes de la Maddalena, al nort de Sardenya, es parla el mateix cors que en Sartene. El dialecte de la regió Gallura, també al nort de Sardenya, és igualment paregut als dels parlants del sur de Còrsega, mentres que el propi sart deu ser considerat com a una llengua distinta, molt diferent de l'italià i de totes les seues variants. Per eixemple, estos dialectes "no-sarts" de Sardenya tenen un plural en "-i" com en italià, mentres que el plual sart típic és en "-s", com en valencià, castellà o portugués. Encara que, la influència d'atra llengua extinguida probàblement comú entre estes dos "llengues" i la pertinença a una Romania africana donen numerosos punts comuns als dos idiomes, reforçats per la llarga ocupació pisana i aragonesa que tingueren en comú abdós illes. El so cacuminal, compartit pel dialecte de Sartene i la majoria dels dialectes sarts, o la interjecció [a'jo], propi de les dos illes, els fa compartir punts encara més antics (anteriors, sense dubte algun, a la ocupació fenícia de les dos illes).

	Fins als principis del [[sigle XIX]], el cors i l'[[italià]] estaven considerats com a dos formes d'una mateixa llengua, pensant-se que el cors era la forma parlà i el italià, la escrita. A partir del Segon Imperi francés, el cors s'independisa del italià, que deixa de ser la llengua oficial de l'illa, i tendix a ser percebut com a una llengua autònoma, especialment a través del lent desenroll de una lliteratura en expressió corsa.		Fins als principis del [[sigle XIX]], el cors i l'[[italià]] estaven considerats com a dos formes d'una mateixa llengua, pensant-se que el cors era la forma parlà i el italià, la escrita. A partir del Segon Imperi francés, el cors s'independisa del italià, que deixa de ser la llengua oficial de l'illa, i tendix a ser percebut com a una llengua autònoma, especialment a través del lent desenroll de una lliteratura en expressió corsa.

	El moviment cultural cors no ha buscat realment impondre's com a llengua unificà en tota l'illa. Els llingüistes corsos parlen d'una llengua polinòmica; la seua ensenyança se fonamentada, abans de res, en cada una de les varietats locals i, despuix allò, en el coneiximent passiu de la totalitat dels parlants de la illa. Assistim inclús despuix d'alguns anys i segons els intelectuals, els creadors i els professionals de la comunicació a l'emergència d'un "cors elaborat" relativament unificat.		El moviment cultural cors no ha buscat realment impondre's com a llengua unificà en tota l'illa. Els llingüistes corsos parlen d'una llengua polinòmica; la seua ensenyança se fonamentada, abans de res, en cada una de les varietats locals i, despuix allò, en el coneiximent passiu de la totalitat dels parlants de l'illa. Assistim inclús despuix d'alguns anys i segons els intelectuals, els creadors i els professionals de la comunicació a l'emergència d'un "cors elaborat" relativament unificat.

	El moviment nacionalista actual li ha donat al cors un estatus de llengua, ensenyada, de manera facultativa, des de l'educació primària. És una llengua de [[França]], reconeguda com a tal i arreplegada en la llista oficial publicada pel Ministre de Cultura del govern francés. En el mateix títul que les atres llengües regionals franceses, la llengua corsa està actualment en perill d'extinció, segons la classificació establida per la [[Unesco]].		El moviment nacionalista actual li ha donat al cors un estatus de llengua, ensenyada, de manera facultativa, des de l'educació primària. És una llengua de [[França]], reconeguda com a tal i arreplegada en la llista oficial publicada pel Ministre de Cultura del govern francés. En el mateix títul que les atres llengües regionals franceses, la llengua corsa està actualment en perill d'extinció, segons la classificació establida per la [[Unesco]].

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-01T20:38:51Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 20:38 1 set 2023
Llínea 44:		Llínea 44:
	{{Llengües romàniques}}		{{Llengües romàniques}}

			[[Categoria:Còrsega]]
	[[Categoria:Llengües romàniques]]		[[Categoria:Llengües romàniques]]
	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]

Valencian: Text reemplaça - 'Còrcega' a 'Còrsega'

2023-08-29T17:40:45Z

Text reemplaça - 'Còrcega' a 'Còrsega'

← Revisió anterior		Revisió de 17:40 29 ago 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	\|atresdenominacions=		\|atresdenominacions=
	\|estats=[[França]] i [[Itàlia]]		\|estats=[[França]] i [[Itàlia]]
	\|regió=[[~~Còrcega~~]] i [[Sardenya]]		\|regió=[[Còrsega]] i [[Sardenya]]
	\|parlants= 100.000-400.000 (aprox.)		\|parlants= 100.000-400.000 (aprox.)
	\|parlantsnatius=		\|parlantsnatius=
Llínea 27:		Llínea 27:
	\|mapa=[[File:Idioma corso.png\|200px\|center]]		\|mapa=[[File:Idioma corso.png\|200px\|center]]
	}}		}}
	El '''cors''' és un conjunt de dialectes toscans dividits en dos grups dialèctics principals: el cismontà i el oltramontà. Se parla en [[~~Còrcega~~]] i igualment al nort de [[Sardenya]] i en gran part de la regió italiana de la [[Toscana]]. Dit idioma soles té oficialitat en la Regió Francesa de ~~Còrcega~~. No és ni més ni manco que la reunificació dels dialectes-llengües-idiomes d'orige ítalo-romanç (llatí) locals parlats en ~~Còrcega~~ i Toscana. El seu estatus de llengua com a tal és relativament recent (reivindicació que data dels anys huitanta del [[sigle XX]]) i no entrà en la definició general admesa de llengua romanç degut al seu gran paregut en el toscà i atres de ses variants.		El '''cors''' és un conjunt de dialectes toscans dividits en dos grups dialèctics principals: el cismontà i el oltramontà. Se parla en [[Còrsega]] i igualment al nort de [[Sardenya]] i en gran part de la regió italiana de la [[Toscana]]. Dit idioma soles té oficialitat en la Regió Francesa de Còrsega. No és ni més ni manco que la reunificació dels dialectes-llengües-idiomes d'orige ítalo-romanç (llatí) locals parlats en Còrsega i Toscana. El seu estatus de llengua com a tal és relativament recent (reivindicació que data dels anys huitanta del [[sigle XX]]) i no entrà en la definició general admesa de llengua romanç degut al seu gran paregut en el toscà i atres de ses variants.

	N'hi ha una corrent que vol reunificar tots els dialectes del llatí locals-regionals d'orige italo-romanç de la regió francesa de ~~Còrcega~~, nort de Sardenya, archipèlec de la Maddalena i tota la regió italiana de Toscana (cismontà, oltramontà, gallur, fiorentí, pistoiese, pesciatí o valdinievolese, lucchese, versiliese, viareggino, Pisano-Livorense, aretino-chianaiolo, sense i grossetà) i donar-li oficialitat de llengua romanç i posar-los com a idioma cooficial en tota la regió francesa de ~~Còrcega~~ (departaments: Alta ~~Còrcega~~ i ~~Còrcega~~ del Sur) i tota la regió italiana de la Toscana per a aixina d'alguna manera impedir que desaparega i per lo manco quede una llengua de reunificació que guarde tota la riquea cultural d'eixos dialectes, pareix ser que a esta corrent té el recolzament dels partits polítics nacionalistes de ~~Còrcega~~ i alguns partits polítics de la Toscana.		N'hi ha una corrent que vol reunificar tots els dialectes del llatí locals-regionals d'orige italo-romanç de la regió francesa de Còrsega, nort de Sardenya, archipèlec de la Maddalena i tota la regió italiana de Toscana (cismontà, oltramontà, gallur, fiorentí, pistoiese, pesciatí o valdinievolese, lucchese, versiliese, viareggino, Pisano-Livorense, aretino-chianaiolo, sense i grossetà) i donar-li oficialitat de llengua romanç i posar-los com a idioma cooficial en tota la regió francesa de Còrsega (departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sur) i tota la regió italiana de la Toscana per a aixina d'alguna manera impedir que desaparega i per lo manco quede una llengua de reunificació que guarde tota la riquea cultural d'eixos dialectes, pareix ser que a esta corrent té el recolzament dels partits polítics nacionalistes de Còrsega i alguns partits polítics de la Toscana.

	El cors pertany al grup llingüístic ítalo-romanç. La llengua corsa es amprada en tota la illa salvo en les ciutats de Bonifacio i Calvi, a on encara se parla un dialecte liguri d'orige genovés. En les illes de la Maddalena, al nort de Sardenya, es parla el mateix cors que en Sartene. El dialecte de la regió Gallura, també al nort de Sardenya, és igualment paregut als dels parlants del sur de ~~Còrcega~~, mentres que el propi sart deu ser considerat com a una llengua distinta, molt diferent de l'italià i de totes les seues variants. Per eixemple, estos dialectes "no-sarts" de Sardenya tenen un plural en "-i" com en italià, mentres que el plual sart típic és en "-s", com en valencià, castellà o portugués. Encara que, la influència d'atra llengua extinguida probàblement comú entre estes dos "llengues" i la pertinença a una Romania africana donen numerosos punts comuns als dos idiomes, reforçats per la llarga ocupació pisana i aragonesa que tingueren en comú abdós illes. El so cacuminal, compartit pel dialecte de Sartene i la majoria dels dialectes sarts, o la interjecció [a'jo], propi de les dos illes, els fa compartir punts encara més antics (anteriors, sense dubte algun, a la ocupació fenícia de les dos illes).		El cors pertany al grup llingüístic ítalo-romanç. La llengua corsa es amprada en tota la illa salvo en les ciutats de Bonifacio i Calvi, a on encara se parla un dialecte liguri d'orige genovés. En les illes de la Maddalena, al nort de Sardenya, es parla el mateix cors que en Sartene. El dialecte de la regió Gallura, també al nort de Sardenya, és igualment paregut als dels parlants del sur de Còrsega, mentres que el propi sart deu ser considerat com a una llengua distinta, molt diferent de l'italià i de totes les seues variants. Per eixemple, estos dialectes "no-sarts" de Sardenya tenen un plural en "-i" com en italià, mentres que el plual sart típic és en "-s", com en valencià, castellà o portugués. Encara que, la influència d'atra llengua extinguida probàblement comú entre estes dos "llengues" i la pertinença a una Romania africana donen numerosos punts comuns als dos idiomes, reforçats per la llarga ocupació pisana i aragonesa que tingueren en comú abdós illes. El so cacuminal, compartit pel dialecte de Sartene i la majoria dels dialectes sarts, o la interjecció [a'jo], propi de les dos illes, els fa compartir punts encara més antics (anteriors, sense dubte algun, a la ocupació fenícia de les dos illes).

	Fins als principis del [[sigle XIX]], el cors i l'[[italià]] estaven considerats com a dos formes d'una mateixa llengua, pensant-se que el cors era la forma parlà i el italià, la escrita. A partir del Segon Imperi francés, el cors s'independisa del italià, que deixa de ser la llengua oficial de l'illa, i tendix a ser percebut com a una llengua autònoma, especialment a través del lent desenroll de una lliteratura en expressió corsa.		Fins als principis del [[sigle XIX]], el cors i l'[[italià]] estaven considerats com a dos formes d'una mateixa llengua, pensant-se que el cors era la forma parlà i el italià, la escrita. A partir del Segon Imperi francés, el cors s'independisa del italià, que deixa de ser la llengua oficial de l'illa, i tendix a ser percebut com a una llengua autònoma, especialment a través del lent desenroll de una lliteratura en expressió corsa.

Valencian en 02:52 17 set 2022

2022-09-17T02:52:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 02:52 17 set 2022
Llínea 38:		Llínea 38:

	El moviment nacionalista actual li ha donat al cors un estatus de llengua, ensenyada, de manera facultativa, des de l'educació primària. És una llengua de [[França]], reconeguda com a tal i arreplegada en la llista oficial publicada pel Ministre de Cultura del govern francés. En el mateix títul que les atres llengües regionals franceses, la llengua corsa està actualment en perill d'extinció, segons la classificació establida per la [[Unesco]].		El moviment nacionalista actual li ha donat al cors un estatus de llengua, ensenyada, de manera facultativa, des de l'educació primària. És una llengua de [[França]], reconeguda com a tal i arreplegada en la llista oficial publicada pel Ministre de Cultura del govern francés. En el mateix títul que les atres llengües regionals franceses, la llengua corsa està actualment en perill d'extinció, segons la classificació establida per la [[Unesco]].

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Corsican language}}

	{{Llengües romàniques}}		{{Llengües romàniques}}

	[[Categoria:Llengües romàniques]]		[[Categoria:Llengües romàniques]]
	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]

Jose2 en 22:17 26 jun 2021

2021-06-26T22:17:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:17 26 jun 2021
Llínea 25:		Llínea 25:
	\|iso3= cos		\|iso3= cos
	\|sil=		\|sil=
	\|mapa=[[~~Image~~:~~Extensio del cors~~.~~GIF~~\|200px\|center]]		\|mapa=[[File:Idioma corso.png\|200px\|center]]
	}}		}}
	El '''cors''' és un conjunt de dialectes toscans dividits en dos grups dialèctics principals: el cismontà i el oltramontà. Se parla en [[Còrcega]] i igualment al nort de [[Sardenya]] i en gran part de la regió italiana de la [[Toscana]]. Dit idioma soles té oficialitat en la Regió Francesa de Còrcega. No és ni més ni manco que la reunificació dels dialectes-llengües-idiomes d'orige ítalo-romanç (llatí) locals parlats en Còrcega i Toscana. El seu estatus de llengua com a tal és relativament recent (reivindicació que data dels anys huitanta del [[sigle XX]]) i no entrà en la definició general admesa de llengua romanç degut al seu gran paregut en el toscà i atres de ses variants.		El '''cors''' és un conjunt de dialectes toscans dividits en dos grups dialèctics principals: el cismontà i el oltramontà. Se parla en [[Còrcega]] i igualment al nort de [[Sardenya]] i en gran part de la regió italiana de la [[Toscana]]. Dit idioma soles té oficialitat en la Regió Francesa de Còrcega. No és ni més ni manco que la reunificació dels dialectes-llengües-idiomes d'orige ítalo-romanç (llatí) locals parlats en Còrcega i Toscana. El seu estatus de llengua com a tal és relativament recent (reivindicació que data dels anys huitanta del [[sigle XX]]) i no entrà en la definició general admesa de llengua romanç degut al seu gran paregut en el toscà i atres de ses variants.

Jose2 en 10:50 20 maig 2019

2019-05-20T10:50:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:50 20 maig 2019
Llínea 31:		Llínea 31:
	N'hi ha una corrent que vol reunificar tots els dialectes del llatí locals-regionals d'orige italo-romanç de la regió francesa de Còrcega, nort de Sardenya, archipèlec de la Maddalena i tota la regió italiana de Toscana (cismontà, oltramontà, gallur, fiorentí, pistoiese, pesciatí o valdinievolese, lucchese, versiliese, viareggino, Pisano-Livorense, aretino-chianaiolo, sense i grossetà) i donar-li oficialitat de llengua romanç i posar-los com a idioma cooficial en tota la regió francesa de Còrcega (departaments: Alta Còrcega i Còrcega del Sur) i tota la regió italiana de la Toscana per a aixina d'alguna manera impedir que desaparega i per lo manco quede una llengua de reunificació que guarde tota la riquea cultural d'eixos dialectes, pareix ser que a esta corrent té el recolzament dels partits polítics nacionalistes de Còrcega i alguns partits polítics de la Toscana.		N'hi ha una corrent que vol reunificar tots els dialectes del llatí locals-regionals d'orige italo-romanç de la regió francesa de Còrcega, nort de Sardenya, archipèlec de la Maddalena i tota la regió italiana de Toscana (cismontà, oltramontà, gallur, fiorentí, pistoiese, pesciatí o valdinievolese, lucchese, versiliese, viareggino, Pisano-Livorense, aretino-chianaiolo, sense i grossetà) i donar-li oficialitat de llengua romanç i posar-los com a idioma cooficial en tota la regió francesa de Còrcega (departaments: Alta Còrcega i Còrcega del Sur) i tota la regió italiana de la Toscana per a aixina d'alguna manera impedir que desaparega i per lo manco quede una llengua de reunificació que guarde tota la riquea cultural d'eixos dialectes, pareix ser que a esta corrent té el recolzament dels partits polítics nacionalistes de Còrcega i alguns partits polítics de la Toscana.

	El cors pertany al grup llingüístic ítalo-romanç. La llengua corsa es amprada en tota la illa salvo en les ciutats de Bonifacio i Calvi, a on encara se parla un dialecte liguri d'orige genovés. En les illes de la Maddalena, al nort de Sardenya, es parla el mateix cors que en Sartene. El dialecte de la regió Gallura, també al nort de Sardenya, és igualment paregut als dels parlants del sur de Còrcega, mentres que el propi sart deu ser considerat com a una llengua distinta, molt diferent ~~del~~ italià i de totes ~~ses~~ variants. Per eixemple, estos dialectes "no-sarts" de Sardenya tenen un plural en "-i" com en italià, mentres que el plual sart típic és en "-s", com en valencià, castellà o portugués. ~~En tot i això~~, la influència d'atra llengua extinguida probàblement comú entre estes dos "llengues" i la pertinença a una Romania africana donen numerosos punts comuns als dos idiomes, reforçats per la llarga ocupació pisana i aragonesa que tingueren en comú abdós illes. El so cacuminal, compartit pel dialecte de Sartene i la majoria dels dialectes sarts, o la interjecció [a'jo], propi de les dos illes, els fa compartir punts encara més antics (anteriors, sense dubte algun, a la ocupació fenícia de les dos illes).		El cors pertany al grup llingüístic ítalo-romanç. La llengua corsa es amprada en tota la illa salvo en les ciutats de Bonifacio i Calvi, a on encara se parla un dialecte liguri d'orige genovés. En les illes de la Maddalena, al nort de Sardenya, es parla el mateix cors que en Sartene. El dialecte de la regió Gallura, també al nort de Sardenya, és igualment paregut als dels parlants del sur de Còrcega, mentres que el propi sart deu ser considerat com a una llengua distinta, molt diferent de l'italià i de totes les seues variants. Per eixemple, estos dialectes "no-sarts" de Sardenya tenen un plural en "-i" com en italià, mentres que el plual sart típic és en "-s", com en valencià, castellà o portugués. Encara que, la influència d'atra llengua extinguida probàblement comú entre estes dos "llengues" i la pertinença a una Romania africana donen numerosos punts comuns als dos idiomes, reforçats per la llarga ocupació pisana i aragonesa que tingueren en comú abdós illes. El so cacuminal, compartit pel dialecte de Sartene i la majoria dels dialectes sarts, o la interjecció [a'jo], propi de les dos illes, els fa compartir punts encara més antics (anteriors, sense dubte algun, a la ocupació fenícia de les dos illes).

	Fins als principis del [[sigle XIX]], el cors i l'[[italià]] estaven considerats com a dos formes d'una mateixa llengua, pensant-se que el cors era la forma parlà i el italià, la escrita. A partir del Segon Imperi francés, el cors s'independisa del italià, que deixa de ser la llengua oficial de l'illa, i tendix a ser percebut com a una llengua autònoma, especialment a través del lent desenroll de una lliteratura en expressió corsa.		Fins als principis del [[sigle XIX]], el cors i l'[[italià]] estaven considerats com a dos formes d'una mateixa llengua, pensant-se que el cors era la forma parlà i el italià, la escrita. A partir del Segon Imperi francés, el cors s'independisa del italià, que deixa de ser la llengua oficial de l'illa, i tendix a ser percebut com a una llengua autònoma, especialment a través del lent desenroll de una lliteratura en expressió corsa.

	El moviment cultural cors no ha buscat realment impondre's com a llengua unificà en tota l'illa. Els llingüistes corsos parlen d'una llengua polinòmica; la seua ensenyança se fonamentada, abans de res, en cada una de les varietats locals i, despuix allò, en el coneiximent passiu de la totalitat dels parlants de la illa. Assistim~~, en tot i això,~~ despuix alguns anys i segons els intelectuals, els creadors i els professionals de la comunicació a la emergència d'un "cors elaborat" relativament unificat.		El moviment cultural cors no ha buscat realment impondre's com a llengua unificà en tota l'illa. Els llingüistes corsos parlen d'una llengua polinòmica; la seua ensenyança se fonamentada, abans de res, en cada una de les varietats locals i, despuix allò, en el coneiximent passiu de la totalitat dels parlants de la illa. Assistim inclús despuix d'alguns anys i segons els intelectuals, els creadors i els professionals de la comunicació a l'emergència d'un "cors elaborat" relativament unificat.

	El moviment nacionalista actual li ha donat al cors un estatus de llengua, ensenyada, de manera facultativa, des de l'educació primària. És una llengua de [[França]], reconeguda com a tal i arreplegada en la llista oficial publicada pel Ministre de Cultura del govern francés. En el mateix títul que les atres llengües regionals franceses, la llengua corsa està actualment en perill d'extinció, segons la classificació establida per la [[Unesco]].		El moviment nacionalista actual li ha donat al cors un estatus de llengua, ensenyada, de manera facultativa, des de l'educació primària. És una llengua de [[França]], reconeguda com a tal i arreplegada en la llista oficial publicada pel Ministre de Cultura del govern francés. En el mateix títul que les atres llengües regionals franceses, la llengua corsa està actualment en perill d'extinció, segons la classificació establida per la [[Unesco]].

Jose2 en 07:45 16 set 2015

2015-09-16T07:45:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:45 16 set 2015
Llínea 27:		Llínea 27:
	\|mapa=[[Image:Extensio del cors.GIF\|200px\|center]]		\|mapa=[[Image:Extensio del cors.GIF\|200px\|center]]
	}}		}}
	El '''cors''' és un conjunt de dialectes toscans dividits en dos grups dialèctics principals: el cismontà i el oltramontà. Se parla en Còrcega i igualment al nort de Sardenya i en gran part de la regió italiana de la [[Toscana]]. Dit idioma soles té oficialitat en la Regió Francesa de Còrcega. No és ni més ni manco que la reunificació dels dialectes-llengües-idiomes d'orige ítalo-romanç (llatí) locals parlats en Còrcega i Toscana. El seu estatus de llengua com a tal és relativament recent (reivindicació que data dels anys huitanta del sigle XX) i no entrà en la definició general admesa de llengua romanç degut al seu gran paregut en el toscà i atres de ses variants.		El '''cors''' és un conjunt de dialectes toscans dividits en dos grups dialèctics principals: el cismontà i el oltramontà. Se parla en [[Còrcega]] i igualment al nort de [[Sardenya]] i en gran part de la regió italiana de la [[Toscana]]. Dit idioma soles té oficialitat en la Regió Francesa de Còrcega. No és ni més ni manco que la reunificació dels dialectes-llengües-idiomes d'orige ítalo-romanç (llatí) locals parlats en Còrcega i Toscana. El seu estatus de llengua com a tal és relativament recent (reivindicació que data dels anys huitanta del [[sigle XX]]) i no entrà en la definició general admesa de llengua romanç degut al seu gran paregut en el toscà i atres de ses variants.

	N'hi ha una corrent que vol reunificar tots els dialectes del llatí locals-regionals d'orige italo-romanç de la regió francesa de Còrcega, nort de Sardenya, archipèlec de la Maddalena i tota la regió italiana de Toscana (cismontà, oltramontà, gallur, fiorentí, pistoiese, pesciatí o valdinievolese, lucchese, versiliese, viareggino, Pisano-Livorense, aretino-chianaiolo, sense i grossetà) i donar-li oficialitat de llengua romanç i posar-los com a idioma cooficial en tota la regió francesa de Còrcega (departaments: Alta Còrcega i Còrcega del Sur) i tota la regió italiana de la Toscana per a aixina d'alguna manera impedir que desaparega i per lo manco quede una llengua de reunificació que guarde tota la riquea cultural d'eixos dialectes, pareix ser que a esta corrent té el recolzament dels partits polítics nacionalistes de Còrcega i alguns partits polítics de la Toscana.		N'hi ha una corrent que vol reunificar tots els dialectes del llatí locals-regionals d'orige italo-romanç de la regió francesa de Còrcega, nort de Sardenya, archipèlec de la Maddalena i tota la regió italiana de Toscana (cismontà, oltramontà, gallur, fiorentí, pistoiese, pesciatí o valdinievolese, lucchese, versiliese, viareggino, Pisano-Livorense, aretino-chianaiolo, sense i grossetà) i donar-li oficialitat de llengua romanç i posar-los com a idioma cooficial en tota la regió francesa de Còrcega (departaments: Alta Còrcega i Còrcega del Sur) i tota la regió italiana de la Toscana per a aixina d'alguna manera impedir que desaparega i per lo manco quede una llengua de reunificació que guarde tota la riquea cultural d'eixos dialectes, pareix ser que a esta corrent té el recolzament dels partits polítics nacionalistes de Còrcega i alguns partits polítics de la Toscana.
Llínea 33:		Llínea 33:
	El cors pertany al grup llingüístic ítalo-romanç. La llengua corsa es amprada en tota la illa salvo en les ciutats de Bonifacio i Calvi, a on encara se parla un dialecte liguri d'orige genovés. En les illes de la Maddalena, al nort de Sardenya, es parla el mateix cors que en Sartene. El dialecte de la regió Gallura, també al nort de Sardenya, és igualment paregut als dels parlants del sur de Còrcega, mentres que el propi sart deu ser considerat com a una llengua distinta, molt diferent del italià i de totes ses variants. Per eixemple, estos dialectes "no-sarts" de Sardenya tenen un plural en "-i" com en italià, mentres que el plual sart típic és en "-s", com en valencià, castellà o portugués. En tot i això, la influència d'atra llengua extinguida probàblement comú entre estes dos "llengues" i la pertinença a una Romania africana donen numerosos punts comuns als dos idiomes, reforçats per la llarga ocupació pisana i aragonesa que tingueren en comú abdós illes. El so cacuminal, compartit pel dialecte de Sartene i la majoria dels dialectes sarts, o la interjecció [a'jo], propi de les dos illes, els fa compartir punts encara més antics (anteriors, sense dubte algun, a la ocupació fenícia de les dos illes).		El cors pertany al grup llingüístic ítalo-romanç. La llengua corsa es amprada en tota la illa salvo en les ciutats de Bonifacio i Calvi, a on encara se parla un dialecte liguri d'orige genovés. En les illes de la Maddalena, al nort de Sardenya, es parla el mateix cors que en Sartene. El dialecte de la regió Gallura, també al nort de Sardenya, és igualment paregut als dels parlants del sur de Còrcega, mentres que el propi sart deu ser considerat com a una llengua distinta, molt diferent del italià i de totes ses variants. Per eixemple, estos dialectes "no-sarts" de Sardenya tenen un plural en "-i" com en italià, mentres que el plual sart típic és en "-s", com en valencià, castellà o portugués. En tot i això, la influència d'atra llengua extinguida probàblement comú entre estes dos "llengues" i la pertinença a una Romania africana donen numerosos punts comuns als dos idiomes, reforçats per la llarga ocupació pisana i aragonesa que tingueren en comú abdós illes. El so cacuminal, compartit pel dialecte de Sartene i la majoria dels dialectes sarts, o la interjecció [a'jo], propi de les dos illes, els fa compartir punts encara més antics (anteriors, sense dubte algun, a la ocupació fenícia de les dos illes).

	Fins als principis del sigle XIX, el cors i l'italià estaven considerats com a dos formes d'una mateixa llengua, pensant-se que el cors era la forma parlà i el italià, la escrita. A partir del Segon Imperi francés, el cors s'independisa del italià, que deixa de ser la llengua oficial de l'illa, i tendix a ser percebut com a una llengua autònoma, especialment a través del lent desenroll de una lliteratura en expressió corsa.		Fins als principis del [[sigle XIX]], el cors i l'[[italià]] estaven considerats com a dos formes d'una mateixa llengua, pensant-se que el cors era la forma parlà i el italià, la escrita. A partir del Segon Imperi francés, el cors s'independisa del italià, que deixa de ser la llengua oficial de l'illa, i tendix a ser percebut com a una llengua autònoma, especialment a través del lent desenroll de una lliteratura en expressió corsa.

	El moviment cultural cors no ha buscat realment impondre's com a llengua unificà en tota l'illa. Els llingüistes corsos parlen d'una llengua polinòmica; la seua ensenyança se fonamentada, abans de res, en cada una de les varietats locals i, despuix allò, en el coneiximent passiu de la totalitat dels parlants de la illa. Assistim, en tot i això, despuix alguns anys i segons els intelectuals, els creadors i els professionals de la comunicació a la emergència d'un "cors elaborat" relativament unificat.		El moviment cultural cors no ha buscat realment impondre's com a llengua unificà en tota l'illa. Els llingüistes corsos parlen d'una llengua polinòmica; la seua ensenyança se fonamentada, abans de res, en cada una de les varietats locals i, despuix allò, en el coneiximent passiu de la totalitat dels parlants de la illa. Assistim, en tot i això, despuix alguns anys i segons els intelectuals, els creadors i els professionals de la comunicació a la emergència d'un "cors elaborat" relativament unificat.