Idioma espanyol - Historial de revisions

Reval en 10:32 24 dec 2025

2025-12-24T10:32:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:32 24 dec 2025
Llínea 155:		Llínea 155:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Real Acadèmia Espanyola]]		* [[Real Acadèmia Espanyola]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Valencian: Text reemplaça - 'imposaren' a 'impongueren'

2025-07-23T07:11:24Z

Text reemplaça - 'imposaren' a 'impongueren'

← Revisió anterior		Revisió de 07:11 23 jul 2025
Llínea 113:		Llínea 113:

	=== Àsia ===		=== Àsia ===
	El cas de les illes [[Filipines]], antiga colònia espanyola, és prou atípic puix que a diferència d'atres països hispans, no va conseguir la seua independència despuix dels seus moviments revolucionaris del [[sigle XIX]]. Pel contrari, i degut a l'intervenció dels Estats Units, [[Filipines]] passà a ser colònia dels [[USA\|EE.UU.]] a partir de [[1899]]. Des de llavors, les seues autoritats varen seguir una política de deshispanisació del país i imposició de l'[[anglés]]. A pesar de que en Filipines hi havia entre un 10%-15% de hispanoparlants (unes 900.000 persones) a principis de [[sigle XX]], i de que la seua primera constitució (promulgada en [[1899]]) tenia establit l'espanyol com a llengua oficial, les autoritats d'EE.UU. ~~imposaren~~ progresivament l'us de l'anglés, especialment despuix de la Guerra Filipino-Estatunidenca que delmà a la burguesia urbana hispanoparlant. L'espanyol va pedre el seu estatus oficial en 1987 durant l'administració de "Corazón Aquino". No obstant, la presidenta Gloria Macapagal Arroyo anuncià en [[2007]], durant la seua visita oficial a Espanya, que la llengua espanyola serà novament obligatòria en el currículum escolar. El Govern de Filipines confirmà que l'espanyol s'incorporarà en l'ensenyança secundària a mitan de l'any [[2009]]. Segons fonts de l'Instituto Cervantes i en un comunicat de la presidenta filipna Gloria Macapagal Arroyo l'espanyol podria tornar a ser oficial en Filipines.		El cas de les illes [[Filipines]], antiga colònia espanyola, és prou atípic puix que a diferència d'atres països hispans, no va conseguir la seua independència despuix dels seus moviments revolucionaris del [[sigle XIX]]. Pel contrari, i degut a l'intervenció dels Estats Units, [[Filipines]] passà a ser colònia dels [[USA\|EE.UU.]] a partir de [[1899]]. Des de llavors, les seues autoritats varen seguir una política de deshispanisació del país i imposició de l'[[anglés]]. A pesar de que en Filipines hi havia entre un 10%-15% de hispanoparlants (unes 900.000 persones) a principis de [[sigle XX]], i de que la seua primera constitució (promulgada en [[1899]]) tenia establit l'espanyol com a llengua oficial, les autoritats d'EE.UU. impongueren progresivament l'us de l'anglés, especialment despuix de la Guerra Filipino-Estatunidenca que delmà a la burguesia urbana hispanoparlant. L'espanyol va pedre el seu estatus oficial en 1987 durant l'administració de "Corazón Aquino". No obstant, la presidenta Gloria Macapagal Arroyo anuncià en [[2007]], durant la seua visita oficial a Espanya, que la llengua espanyola serà novament obligatòria en el currículum escolar. El Govern de Filipines confirmà que l'espanyol s'incorporarà en l'ensenyança secundària a mitan de l'any [[2009]]. Segons fonts de l'Instituto Cervantes i en un comunicat de la presidenta filipna Gloria Macapagal Arroyo l'espanyol podria tornar a ser oficial en Filipines.

	La cadena de televisió de China CCTV començà en octubre de 2007 a emetre un canal de TV a soles en espanyol (CCTV-E).		La cadena de televisió de China CCTV començà en octubre de 2007 a emetre un canal de TV a soles en espanyol (CCTV-E).

Reval en 18:21 10 jul 2025

2025-07-10T18:21:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:21 10 jul 2025
Llínea 155:		Llínea 155:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Real Acadèmia Espanyola]]		* [[Real Acadèmia Espanyola]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2 en 16:53 3 abr 2025

2025-04-03T16:53:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:53 3 abr 2025
Llínea 155:		Llínea 155:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Real Acadèmia Espanyola]]		* [[Real Acadèmia Espanyola]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2 en 16:40 28 jun 2024

2024-06-28T16:40:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 28 jun 2024
Llínea 159:		Llínea 159:
	{{Reflist}}		{{Reflist}}
	{{Traduït de\|es\|Idioma_Español}}		{{Traduït de\|es\|Idioma_Español}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Spanish language}}		{{Commonscat\|Spanish language}}

Reval en 10:48 8 jun 2024

2024-06-08T10:48:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:48 8 jun 2024
Llínea 156:		Llínea 156:
	* [[Real Acadèmia Espanyola]]		* [[Real Acadèmia Espanyola]]

	==Referències==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}
	{{Traduït de\|es\|Idioma_Español}}		{{Traduït de\|es\|Idioma_Español}}
Llínea 162:		Llínea 162:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Spanish language}}		{{Commonscat\|Spanish language}}
	*https://www.rae.es		* https://www.rae.es
	*https://www.cervantes.es		* https://www.cervantes.es

	{{Llengües romàniques}}		{{Llengües romàniques}}

Jose2: Text reemplaça - ' En tot i això' a ' Encara que '

2023-08-25T12:18:21Z

Text reemplaça - ' En tot i això' a ' Encara que '

← Revisió anterior		Revisió de 12:18 25 ago 2023
Llínea 104:		Llínea 104:
	L'espanyol s'ha tornat important en [[Brasil]] a causa de la proximitat i el comerç creixent en els seus veïns hispanoamericans, per eixemple, com a membre de Mercosur. En [[2005]], el Congrés Nacional de [[Brasil]] aprovà el decret, firmat pel president, conegut com a llei de l'espanyol que l'oferix com a llengua d'ensenyança en els coleges i liceus del país. En moltes ciutats frontereres, especialment en [[Argentina]] i [[Uruguai]], se parla una llengua mixta nomenada "portuñol".		L'espanyol s'ha tornat important en [[Brasil]] a causa de la proximitat i el comerç creixent en els seus veïns hispanoamericans, per eixemple, com a membre de Mercosur. En [[2005]], el Congrés Nacional de [[Brasil]] aprovà el decret, firmat pel president, conegut com a llei de l'espanyol que l'oferix com a llengua d'ensenyança en els coleges i liceus del país. En moltes ciutats frontereres, especialment en [[Argentina]] i [[Uruguai]], se parla una llengua mixta nomenada "portuñol".

	L'espanyol no té reconeiximent oficial en l'antiga colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens de l'any [[2000]], el 52,1% de la població parla l'espanyol "molt be". Se parla principalment pels descenents d'hispans que han habitat la regió des del [[sigle XVII]]. ~~En tot i això~~, l'anglés permaneix com l'única llengua oficial. En l'illa caribenya d'Aruba, el parla una gran cantitat de persones. Pel contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i l'importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, se va introduir l'ensenyança bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials d'Aruba i les Antilles Holandeses, fins ara són l'holandés i el papiment). Per últim, l'espanyol no és idioma oficial d'Haití. Encara que el seu idioma oficial és l'[[idioma francés]], el crioll haitià és amplament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana l'espanyol bàsic és comprés i parlat coloquialment.		L'espanyol no té reconeiximent oficial en l'antiga colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens de l'any [[2000]], el 52,1% de la població parla l'espanyol "molt be". Se parla principalment pels descenents d'hispans que han habitat la regió des del [[sigle XVII]]. Encara que , l'anglés permaneix com l'única llengua oficial. En l'illa caribenya d'Aruba, el parla una gran cantitat de persones. Pel contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i l'importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, se va introduir l'ensenyança bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials d'Aruba i les Antilles Holandeses, fins ara són l'holandés i el papiment). Per últim, l'espanyol no és idioma oficial d'Haití. Encara que el seu idioma oficial és l'[[idioma francés]], el crioll haitià és amplament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana l'espanyol bàsic és comprés i parlat coloquialment.

	=== Europa ===		=== Europa ===

Valencian: Text reemplaça - 'Rusia' a 'Rússia'

2023-08-20T17:19:22Z

Text reemplaça - 'Rusia' a 'Rússia'

← Revisió anterior		Revisió de 17:19 20 ago 2023
Llínea 110:		Llínea 110:
	El castellà és llengua oficial d'Espanya. També es parla en [[Gibraltar]] i en [[Andorra]] (a on és la llengua materna majoritaria degut a l'immigració, pero no és la llengua pròpia i oficial com sí ho és el [[català]]). També s'usa en chicotetes comunitats en atres països europeus, principalment en el [[Regne Unit]], [[França]], [[Alemanya]] i [[Suïssa]] (a on és llengua materna de l'1,7% de la població, representant la llengua minoritaria més parlada en este país per darrere de tres de les quatre llengües oficials). L'espanyol és una de les llengües oficials de l'[[Unió Europea]]. Casi 19 millons d'europeus majors de 15 anys parlen espanyol fòra d'Espanya en la UE (contant en els que l'han depresa correctament com a llengua estrangera).		El castellà és llengua oficial d'Espanya. També es parla en [[Gibraltar]] i en [[Andorra]] (a on és la llengua materna majoritaria degut a l'immigració, pero no és la llengua pròpia i oficial com sí ho és el [[català]]). També s'usa en chicotetes comunitats en atres països europeus, principalment en el [[Regne Unit]], [[França]], [[Alemanya]] i [[Suïssa]] (a on és llengua materna de l'1,7% de la població, representant la llengua minoritaria més parlada en este país per darrere de tres de les quatre llengües oficials). L'espanyol és una de les llengües oficials de l'[[Unió Europea]]. Casi 19 millons d'europeus majors de 15 anys parlen espanyol fòra d'Espanya en la UE (contant en els que l'han depresa correctament com a llengua estrangera).

	En [[Rússia]] en el [[2008]], se va crear un canal de TV 24 hores en espanyol baix el nom de "~~Rusia~~ Hoy" (en [[valencià]], Rússia Hui).		En [[Rússia]] en el [[2008]], se va crear un canal de TV 24 hores en espanyol baix el nom de "Rússia Hoy" (en [[valencià]], Rússia Hui).

	=== Àsia ===		=== Àsia ===

213.0.87.165 en 12:00 20 gin 2023

2023-01-20T12:00:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 20 gin 2023
Llínea 104:		Llínea 104:
	L'espanyol s'ha tornat important en [[Brasil]] a causa de la proximitat i el comerç creixent en els seus veïns hispanoamericans, per eixemple, com a membre de Mercosur. En [[2005]], el Congrés Nacional de [[Brasil]] aprovà el decret, firmat pel president, conegut com a llei de l'espanyol que l'oferix com a llengua d'ensenyança en els coleges i liceus del país. En moltes ciutats frontereres, especialment en [[Argentina]] i [[Uruguai]], se parla una llengua mixta nomenada "portuñol".		L'espanyol s'ha tornat important en [[Brasil]] a causa de la proximitat i el comerç creixent en els seus veïns hispanoamericans, per eixemple, com a membre de Mercosur. En [[2005]], el Congrés Nacional de [[Brasil]] aprovà el decret, firmat pel president, conegut com a llei de l'espanyol que l'oferix com a llengua d'ensenyança en els coleges i liceus del país. En moltes ciutats frontereres, especialment en [[Argentina]] i [[Uruguai]], se parla una llengua mixta nomenada "portuñol".

	L'espanyol no té reconeiximent oficial en l'~~aniga~~ colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens de l'any [[2000]], el 52,1% de la població parla l'espanyol "molt be". Se parla principalment pels descenents d'hispans que han habitat la regió des del [[sigle XVII]]. En tot i això, l'anglés permaneix com l'única llengua oficial. En l'illa caribenya d'Aruba, el parla una gran cantitat de persones. Pel contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i l'importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, se va introduir l'ensenyança bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials d'Aruba i les Antilles Holandeses, fins ara són l'holandés i el papiment). Per últim, l'espanyol no és idioma oficial d'Haití. Encara que el seu idioma oficial és l'[[idioma francés]], el crioll haitià és amplament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana l'espanyol bàsic és comprés i parlat coloquialment.		L'espanyol no té reconeiximent oficial en l'antiga colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens de l'any [[2000]], el 52,1% de la població parla l'espanyol "molt be". Se parla principalment pels descenents d'hispans que han habitat la regió des del [[sigle XVII]]. En tot i això, l'anglés permaneix com l'única llengua oficial. En l'illa caribenya d'Aruba, el parla una gran cantitat de persones. Pel contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i l'importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, se va introduir l'ensenyança bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials d'Aruba i les Antilles Holandeses, fins ara són l'holandés i el papiment). Per últim, l'espanyol no és idioma oficial d'Haití. Encara que el seu idioma oficial és l'[[idioma francés]], el crioll haitià és amplament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana l'espanyol bàsic és comprés i parlat coloquialment.

	=== Europa ===		=== Europa ===

Valencian: Text reemplaça - 'els Estats Federats de Micronèsia' a 'de Micronèsia'

2022-10-18T20:16:59Z

Text reemplaça - 'els Estats Federats de Micronèsia' a 'de Micronèsia'

← Revisió anterior		Revisió de 20:16 18 oct 2022
Llínea 135:		Llínea 135:
	En Nova Zelanda, el cens de 2001 registrà un total de 14.676 hispanoparlants. En el cens de [[2006]], la sifra aumentà a 21.645.		En Nova Zelanda, el cens de 2001 registrà un total de 14.676 hispanoparlants. En el cens de [[2006]], la sifra aumentà a 21.645.

	Les nacions de Guam, Palaos, Marianas del Nort, Illes Marshall i ~~els Estats Federats~~ de Micronèsia tingueren hispanoparlants puix foren colònies espanyoles fins a [[1898]], pero des de llavors l'espanyol s'ha perdut.		Les nacions de Guam, Palaos, Marianas del Nort, Illes Marshall i de Micronèsia tingueren hispanoparlants puix foren colònies espanyoles fins a [[1898]], pero des de llavors l'espanyol s'ha perdut.

	=== Total de parlants per país ===		=== Total de parlants per país ===