Idioma feroés - Historial de revisions

Lluísm en 12:25 29 març 2025

2025-03-29T12:25:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:25 29 març 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''feroés''' és una llengua germànica ocidental insular. És una llengua parlada per uns 48.000 persones en les [[Illes Feroe]] i per unes 12.000 en [[Dinamarca]]. És una de les dos llengües escandinaves insulars (l'atra és el idioma [[islandés]]). Té el seu orige en el antic nòrdic que se parlava en la península escandinava durant el temps dels [[viking]]s. Encara que la forma escrita té moltes similituts en el islandés, la pronunciació les diferencia significativament.		El '''feroés''' és una llengua germànica ocidental insular. És una llengua parlada per uns 48.000 persones en les [[Illes Feroe]] i per unes 12.000 en [[Dinamarca]]. És una de les dos llengües escandinaves insulars (l'atra és el idioma [[islandés]]). Té el seu orige en el antic nòrdic que se parlava en la península escandinava durant el temps dels [[viking]]s. Encara que la forma escrita té moltes similituts en el islandés, la pronunciació les diferencia significativament.

	Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. Posteriorment a la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.		Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. Posteriorment a la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 16:53 23 nov 2024

2024-11-23T16:53:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:53 23 nov 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''feroés''' és una llengua germànica ocidental insular. És una llengua parlada per uns 48.000 persones en les [[Illes Feroe]] i per unes 12.000 en [[Dinamarca]]. És una de les dos llengües escandinaves insulars (l'atra és el idioma [[islandés]]). Té el seu orige en el antic nòrdic que se parlava en la península escandinava durant el temps dels [[viking]]s. Encara que la forma escrita té moltes similituts en el islandés, la pronunciació les diferencia significativament.		El '''feroés''' és una llengua germànica ocidental insular. És una llengua parlada per uns 48.000 persones en les [[Illes Feroe]] i per unes 12.000 en [[Dinamarca]]. És una de les dos llengües escandinaves insulars (l'atra és el idioma [[islandés]]). Té el seu orige en el antic nòrdic que se parlava en la península escandinava durant el temps dels [[viking]]s. Encara que la forma escrita té moltes similituts en el islandés, la pronunciació les diferencia significativament.

	Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. Posteriorment a la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.		Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. Posteriorment a la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 18:38 12 oct 2024

2024-10-12T18:38:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:38 12 oct 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''feroés''' és una llengua germànica ocidental insular. És una llengua parlada per uns 48.000 persones en les [[Illes Feroe]] i per unes 12.000 en [[Dinamarca]]. És una de les dos llengües escandinaves insulars (l'atra és el idioma [[islandés]]). Té el seu orige en el antic nòrdic que se parlava en la península escandinava durant el temps dels [[viking]]s. Encara que la forma escrita té moltes similituts en el islandés, la pronunciació les diferencia significativament.		El '''feroés''' és una llengua germànica ocidental insular. És una llengua parlada per uns 48.000 persones en les [[Illes Feroe]] i per unes 12.000 en [[Dinamarca]]. És una de les dos llengües escandinaves insulars (l'atra és el idioma [[islandés]]). Té el seu orige en el antic nòrdic que se parlava en la península escandinava durant el temps dels [[viking]]s. Encara que la forma escrita té moltes similituts en el islandés, la pronunciació les diferencia significativament.

	Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. Posteriorment a la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.		Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. Posteriorment a la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 08:51 11 set 2024

2024-09-11T08:51:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:51 11 set 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''feroés''' és una llengua germànica ocidental insular. És una llengua parlada per uns 48.000 persones en les [[Illes Feroe]] i per unes 12.000 en [[Dinamarca]]. És una de les dos llengües escandinaves insulars (l'atra és el idioma [[islandés]]). Té el seu orige en el antic nòrdic que se parlava en la península escandinava durant el temps dels [[viking]]s. Encara que la forma escrita té moltes similituts en el islandés, la pronunciació les diferencia significativament.		El '''feroés''' és una llengua germànica ocidental insular. És una llengua parlada per uns 48.000 persones en les [[Illes Feroe]] i per unes 12.000 en [[Dinamarca]]. És una de les dos llengües escandinaves insulars (l'atra és el idioma [[islandés]]). Té el seu orige en el antic nòrdic que se parlava en la península escandinava durant el temps dels [[viking]]s. Encara que la forma escrita té moltes similituts en el islandés, la pronunciació les diferencia significativament.

	Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. Posteriorment a la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.		Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. Posteriorment a la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 11:29 26 ago 2024

2024-08-26T11:29:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:29 26 ago 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''feroés''' és una llengua germànica ocidental insular. És una llengua parlada per uns 48.000 persones en les [[Illes Feroe]] i per unes 12.000 en [[Dinamarca]]. És una de les dos llengües escandinaves insulars (l'atra és el idioma [[islandés]]). Té el seu orige en el antic nòrdic que se parlava en la península escandinava durant el temps dels [[viking]]s. Encara que la forma escrita té moltes similituts en el islandés, la pronunciació les diferencia significativament.		El '''feroés''' és una llengua germànica ocidental insular. És una llengua parlada per uns 48.000 persones en les [[Illes Feroe]] i per unes 12.000 en [[Dinamarca]]. És una de les dos llengües escandinaves insulars (l'atra és el idioma [[islandés]]). Té el seu orige en el antic nòrdic que se parlava en la península escandinava durant el temps dels [[viking]]s. Encara que la forma escrita té moltes similituts en el islandés, la pronunciació les diferencia significativament.

	Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. Posteriorment a la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.		Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. Posteriorment a la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-01T20:35:53Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 20:35 1 set 2023
Llínea 8:		Llínea 8:
	{{Llengües germàniques}}		{{Llengües germàniques}}

			[[Categoria:Illes Feroe]]
	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües germàniques]]		[[Categoria:Llengües germàniques]]

Alacanti: Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

2022-10-01T04:18:06Z

Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

← Revisió anterior		Revisió de 04:18 1 oct 2022
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{~~Commons~~\|Faroese language}}		{{Commonscat\|Faroese language}}

	{{Llengües germàniques}}		{{Llengües germàniques}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-17T04:15:05Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 04:15 17 set 2022
Llínea 2:		Llínea 2:

	Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. Posteriorment a la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.		Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. Posteriorment a la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.

			== Enllaços externs ==
			{{Commons\|Faroese language}}

	{{Llengües germàniques}}		{{Llengües germàniques}}

	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües germàniques]]		[[Categoria:Llengües germàniques]]

Jose2 en 01:13 23 gin 2020

2020-01-23T01:13:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:13 23 gin 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''feroés''' és una llengua germànica ocidental insular. És una llengua parlada per uns 48.000 persones en les [[Illes Feroe]] i per unes 12.000 en [[Dinamarca]]. És una de les dos llengües escandinaves insulars (l'atra és el idioma [[islandés]]). Té el seu orige en el antic nòrdic que se parlava en la península escandinava durant el temps dels [[viking]]s. Encara que la forma escrita té moltes similituts en el islandés, la pronunciació les diferencia significativament.		El '''feroés''' és una llengua germànica ocidental insular. És una llengua parlada per uns 48.000 persones en les [[Illes Feroe]] i per unes 12.000 en [[Dinamarca]]. És una de les dos llengües escandinaves insulars (l'atra és el idioma [[islandés]]). Té el seu orige en el antic nòrdic que se parlava en la península escandinava durant el temps dels [[viking]]s. Encara que la forma escrita té moltes similituts en el islandés, la pronunciació les diferencia significativament.

	Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. ~~Després de~~ la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.		Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. Posteriorment a la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.

	{{Llengües germàniques}}		{{Llengües germàniques}}
	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües germàniques]]		[[Categoria:Llengües germàniques]]

Posmo en 11:11 4 set 2016

2016-09-04T11:11:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 4 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''feroés''' és una llengua germànica ocidental insular. És una llengua parlada per uns 48.000 persones en les [[Illes Feroe]] i per unes 12.000 en [[Dinamarca]]. És una de les dos llengües escandinaves insulars (l'atra és el idioma [[islandés]]). Té el seu orige en el antic nòrdic que se parlava en la península escandinava durant el temps dels ~~vikincs~~. Encara que la forma escrita té moltes similituts en el islandés, la pronunciació les diferencia significativament.		El '''feroés''' és una llengua germànica ocidental insular. És una llengua parlada per uns 48.000 persones en les [[Illes Feroe]] i per unes 12.000 en [[Dinamarca]]. És una de les dos llengües escandinaves insulars (l'atra és el idioma [[islandés]]). Té el seu orige en el antic nòrdic que se parlava en la península escandinava durant el temps dels [[viking]]s. Encara que la forma escrita té moltes similituts en el islandés, la pronunciació les diferencia significativament.

	Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. Després de la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.		Fins el [[sigle XV]], el feroés tenia similar ortografia a la del idioma islandés i el [[noruec]]. Després de la Reforma, el [[danés]] s'impossà i se prohibí el feroés en coleges, iglésies i documents oficials. Els habitants de les illes continuàren utilisant la llengua per a compondre balades, històries populars, i en la seua vida cotidiana. Mantingueren una rica traducció d'història oral, pero durant 300 anys açò no se va vore reflexat en texts escrits.