Idioma francés - Historial de revisions

Lluísm en 17:00 22 set 2024

2024-09-22T17:00:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 22 set 2024
Llínea 90:		Llínea 90:
	* [[França]]		* [[França]]
	* [[Lliteratura francesa]]		* [[Lliteratura francesa]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{traduït de\|es\|Idioma francés}}		{{traduït de\|es\|Idioma francés}}

Lluísm en 12:19 18 ago 2024

2024-08-18T12:19:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:19 18 ago 2024
Llínea 90:		Llínea 90:
	* [[França]]		* [[França]]
	* [[Lliteratura francesa]]		* [[Lliteratura francesa]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{traduït de\|es\|Idioma francés}}		{{traduït de\|es\|Idioma francés}}

Valencian: Text reemplaça - 'Còrcega' a 'Còrsega'

2023-08-29T17:40:52Z

Text reemplaça - 'Còrcega' a 'Còrsega'

← Revisió anterior		Revisió de 17:40 29 ago 2023
Llínea 26:		Llínea 26:
	}}		}}

	El '''idioma francés''' (en francés: ''français'') és una llengua romanç parlada en tot el territori de [[França]] metropolitanta, junt en atres llengües com el [[bretó]] en [[Bretanya]], el [[occità]] en el sur del país, l'[[eusquera]], el [[català]] i el [[cors]], en [[~~Còrcega~~]]. En els territoris francesos d'ultramar és parlat en molts casos, junt en atres llengües com el [[tahitià]], en la [[Polinèsia Francesa]], o en dialectes com el <<créole>> en l'illa de [[la Reunió (Illa)]], en Guadalupe o Martinica.		El '''idioma francés''' (en francés: ''français'') és una llengua romanç parlada en tot el territori de [[França]] metropolitanta, junt en atres llengües com el [[bretó]] en [[Bretanya]], el [[occità]] en el sur del país, l'[[eusquera]], el [[català]] i el [[cors]], en [[Còrsega]]. En els territoris francesos d'ultramar és parlat en molts casos, junt en atres llengües com el [[tahitià]], en la [[Polinèsia Francesa]], o en dialectes com el <<créole>> en l'illa de [[la Reunió (Illa)]], en Guadalupe o Martinica.

	== Història de la llengua ==		== Història de la llengua ==

Valencian: Text reemplaça - 'Camerú' a 'Camerun'

2022-10-18T21:04:42Z

Text reemplaça - 'Camerú' a 'Camerun'

← Revisió anterior		Revisió de 21:04 18 oct 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	\|pronunciació=		\|pronunciació=
	\|atresdenominacions=		\|atresdenominacions=
	\|estats=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[~~Camerú~~]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)\|Chat]], [[Costa d'Ivori]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Mali]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]		\|estats=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerun]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)\|Chat]], [[Costa d'Ivori]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Mali]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]
	\|regió= Mundial		\|regió= Mundial
	\|parlants= 127 millons		\|parlants= 127 millons
Llínea 16:		Llínea 16:
	[[Llengües d'oïl]]<br />		[[Llengües d'oïl]]<br />
	'''Francés'''<br />		'''Francés'''<br />
	\|nació=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[~~Camerú~~]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)\|Chat]], [[Costa d'Ivori]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Mali]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]		\|nació=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerun]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)\|Chat]], [[Costa d'Ivori]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Mali]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]
	\|fontcolor=		\|fontcolor=
	\|regulat= [[Acadèmia Francesa]]		\|regulat= [[Acadèmia Francesa]]

Valencian: Text reemplaça - 'Malí' a 'Mali'

2022-10-18T17:23:39Z

Text reemplaça - 'Malí' a 'Mali'

← Revisió anterior		Revisió de 17:23 18 oct 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	\|pronunciació=		\|pronunciació=
	\|atresdenominacions=		\|atresdenominacions=
	\|estats=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)\|Chat]], [[Costa d'Ivori]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[~~Malí~~]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]		\|estats=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)\|Chat]], [[Costa d'Ivori]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Mali]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]
	\|regió= Mundial		\|regió= Mundial
	\|parlants= 127 millons		\|parlants= 127 millons
Llínea 16:		Llínea 16:
	[[Llengües d'oïl]]<br />		[[Llengües d'oïl]]<br />
	'''Francés'''<br />		'''Francés'''<br />
	\|nació=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)\|Chat]], [[Costa d'Ivori]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[~~Malí~~]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]		\|nació=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)\|Chat]], [[Costa d'Ivori]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Mali]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]
	\|fontcolor=		\|fontcolor=
	\|regulat= [[Acadèmia Francesa]]		\|regulat= [[Acadèmia Francesa]]

Valencian: Text reemplaça - 'Costa de Marfil' a 'Costa d'Ivori'

2022-10-18T16:34:18Z

Text reemplaça - 'Costa de Marfil' a 'Costa d'Ivori'

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 18 oct 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	\|pronunciació=		\|pronunciació=
	\|atresdenominacions=		\|atresdenominacions=
	\|estats=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)\|Chat]], [[Costa ~~de Marfil~~]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]		\|estats=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)\|Chat]], [[Costa d'Ivori]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]
	\|regió= Mundial		\|regió= Mundial
	\|parlants= 127 millons		\|parlants= 127 millons
Llínea 16:		Llínea 16:
	[[Llengües d'oïl]]<br />		[[Llengües d'oïl]]<br />
	'''Francés'''<br />		'''Francés'''<br />
	\|nació=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)\|Chat]], [[Costa ~~de Marfil~~]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]		\|nació=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)\|Chat]], [[Costa d'Ivori]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]
	\|fontcolor=		\|fontcolor=
	\|regulat= [[Acadèmia Francesa]]		\|regulat= [[Acadèmia Francesa]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-17T02:41:06Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 02:41 17 set 2022
Llínea 96:		Llínea 96:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|French language}}		{{Commonscat\|French language}}


	{{Llengües de França}}		{{Llengües de França}}

Valencian: /* Vore també */

2022-09-17T02:39:42Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 02:39 17 set 2022
Llínea 88:		Llínea 88:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Fonologia del francés]]
	* [[França]]		* [[França]]
	* [[Lliteratura francesa]]		* [[Lliteratura francesa]]

			== Referències ==
	{{traduït de\|es\|Idioma francés}}		{{traduït de\|es\|Idioma francés}}

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|French language}}

	{{Llengües de França}}		{{Llengües de França}}
	{{Llengües romàniques}}		{{Llengües romàniques}}

Chabi en 14:40 3 jun 2021

2021-06-03T14:40:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:40 3 jun 2021
Llínea 92:		Llínea 92:
	* [[Lliteratura francesa]]		* [[Lliteratura francesa]]
	{{traduït de\|es\|Idioma francés}}		{{traduït de\|es\|Idioma francés}}
			{{Llengües de França}}
	{{Llengües romàniques}}		{{Llengües romàniques}}
	~~{{Llengües de França}}~~

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Llengües romàniques]]		[[Categoria:Llengües romàniques]]

Jose2 en 17:49 5 maig 2018

2018-05-05T17:49:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 5 maig 2018
Llínea 26:		Llínea 26:
	}}		}}

	El '''idioma francés''' (en francés: ''français'') és una llengua romanç parlada en tot lo territori de [[França]] metropolitanta, junt en atres llengües com el [[bretó]] en [[Bretanya]], el [[occità]] en el sur del país, l'[[eusquera]], el [[català]] i el [[cors]], en [[Còrcega]]. En ~~los~~ territoris francesos d'ultramar és parlat en molts casos, junt en atres llengües com el [[tahitià]], en la [[Polinèsia Francesa]], o en dialectes com el <<créole>> en l'illa de [[la Reunió (Illa)]], en Guadalupe o Martinica.		El '''idioma francés''' (en francés: ''français'') és una llengua romanç parlada en tot el territori de [[França]] metropolitanta, junt en atres llengües com el [[bretó]] en [[Bretanya]], el [[occità]] en el sur del país, l'[[eusquera]], el [[català]] i el [[cors]], en [[Còrcega]]. En els territoris francesos d'ultramar és parlat en molts casos, junt en atres llengües com el [[tahitià]], en la [[Polinèsia Francesa]], o en dialectes com el <<créole>> en l'illa de [[la Reunió (Illa)]], en Guadalupe o Martinica.

	== Història de la llengua ==		== Història de la llengua ==
	=== Orige ===		=== Orige ===
	El territori de lo que hui és França començà a ser poblat pels gals al ~~rededor~~ del Sigle VII, Sigle VII a. C., els quals parlaven idiomes celtes que no poseïen escritura. Cara al suroest, els aquitans parlaven probablement una llengua precursora de l'eusquera, pero desconeixien l'escritura. En la zona de '''Massilia''' ([[Marsella]]) els habitants de les colònies gregues parlaven i escrivien en ~~est~~ idioma, pero no varen difondre més allà de ses colònies.		El territori de lo que hui és França començà a ser poblat pels gals al voltant del Sigle VII, Sigle VII a. C., els quals parlaven idiomes celtes que no poseïen escritura. Cara al suroest, els aquitans parlaven probablement una llengua precursora de l'eusquera, pero desconeixien l'escritura. En la zona de '''Massilia''' ([[Marsella]]) els habitants de les colònies gregues parlaven i escrivien en este idioma, pero no varen difondre més allà de ses colònies.

	Tots eixos idiomes i atres parlats en l'antiga [[Gàlia]] segurament foren desapareixent en la colonisació romana i la progressiva implantació del [[llatí]]. En el decliu de ´'[[Imperi Romà]], una série de pobles d'orige germànic arribaren a la Gàlia romana. Entre ells, dos s'establiren de modo més consildat: els francs en lo nort i els visigots en lo sur, en lo riu Loira com a frontera. A pesar de que abdós pobles parlaven ses pròpies llengües, pronte adoptaren el llatí parlat per la població. No obstant, l'idioma parlat pels francs està en l'orige del [[neerlandés]] que és un idioma germànic parlat hui dia en ses distintes varietats en els [[Països Baixos]], a on se li denomina holandés, en part de [[Bèlgica]] i en lo nort de [[França]].		Tots eixos idiomes i atres parlats en l'antiga [[Gàlia]] segurament foren desapareixent en la colonisació romana i la progressiva implantació del [[llatí]]. En el decliu de l'[[Imperi Romà]], una série de pobles d'orige germànic arribaren a la Gàlia romana. Entre ells, dos s'establiren de modo més consildat: els francs en el nort i els visigots en el sur, en el riu Loira com a frontera. A pesar de que abdós pobles parlaven ses pròpies llengües, pronte adoptaren el llatí parlat per la població. No obstant, l'idioma parlat pels francs està en l'orige del [[neerlandés]] que és un idioma germànic parlat hui dia en ses distintes varietats en els [[Països Baixos]], a on se li denomina holandés, en part de [[Bèlgica]] i en el nort de [[França]].

	Durant molt de temps, l'idioma parlat en lo nort de Gàlia (en realitat ya França) és un llatí més o manco evolucionat, en grans influències, fundamentalment fonètiques de l'idioma germànic parlat pels francs. Al sur, l'evolució és diferent, per lo que poc a poc se van diferenciant dos llengües en una frontera que en principi es marcarà en el Loira, encara que a lo llarc de l'història anirà desplaçant-se cada volta més ~~cao~~ al sur, degut a l'espentejament polític d'una França de la qual el seu centre polític estava en [[París]], ya que a partir de la [[Revolució Francesa]] la llengua francesa passà a ser un element identificador i igualador de tots ~~los~~ francesos. La [[langue d'oïl]] (oïl ha evolucionat a ''oui'') se parlava en la zona nort i el [[langue d'oc]] en lo sur. La llínea de separació anava del [[Maciç central]] a la desembocadura del Loira en Nantes.		Durant molt de temps, l'idioma parlat en el nort de Gàlia (en realitat ya França) és un llatí més o manco evolucionat, en grans influències, fundamentalment fonètiques de l'idioma germànic parlat pels francs. Al sur, l'evolució és diferent, per lo que poc a poc se van diferenciant dos llengües en una frontera que en principi es marcarà en el Loira, encara que a lo llarc de l'història anirà desplaçant-se cada volta més cap al sur, degut a l'espentejament polític d'una França de la qual el seu centre polític estava en [[París]], ya que a partir de la [[Revolució Francesa]] la llengua francesa passà a ser un element identificador i igualador de tots els francesos. La [[langue d'oïl]] (oïl ha evolucionat a ''oui'') se parlava en la zona nort i el [[langue d'oc]] en el sur. La llínea de separació anava del [[Maciç central]] a la desembocadura del Loira en Nantes.

	=== El francés antic ===		=== El francés antic ===
	Lo que es coneix com a francés antic se n'anà consolidant a partir del sigle XI, i encara que hui s'estudie tot lo que es parlava al nort del Loira com si es tratara d'una sola llengua, en realitat se tractava de dialectes en elements comuns.		Lo que es coneix com a francés antic se n'anà consolidant a partir del sigle XI, i encara que hui s'estudie tot lo que es parlava al nort del Loira com si es tratara d'una sola llengua, en realitat se tractava de dialectes en elements comuns.

	L'influència germànica en l'idioma obligà a usar en lo llenguage escrit alguns [[Dígraf\|dígrafs]] per a reproduir alguns dels sons que utilisaven pero que no havien existit en llatí vulgar. Aixina, la nasalisació, un dels elements fonètics més caracterísitics de l'influència germànica en lo francés se va marcant en la escritura per l'us de la n en posició final de sílaba. L'evolució fonètica de la '''u''' llatina cara al sò que actualment té en francés obligà aixina mateix a utilisar el dígraf '''ou''' per a reproduir el sò original de dita lletra en llatí. Del mateix modo, la forta aspiració de la '''h''' ha marcat una de les principals característiques del francés respecte a atres llengües romances: l'existència de la h aspirada.		L'influència germànica en l'idioma obligà a usar en el llenguage escrit alguns [[Dígraf\|dígrafs]] per a reproduir alguns dels sons que utilisaven pero que no havien existit en llatí vulgar. Aixina, la nasalisació, un dels elements fonètics més caracterísitics de l'influència germànica en el francés se va marcant en la escritura per l'us de la n en posició final de sílaba. L'evolució fonètica de la '''u''' llatina cara al sò que actualment té en francés obligà aixina mateix a utilisar el dígraf '''ou''' per a reproduir el sò original de dita lletra en llatí. Del mateix modo, la forta aspiració de la '''h''' ha marcat una de les principals característiques del francés respecte a atres llengües romances: l'existència de la h aspirada.

	== Eixemple de francés ==		== Eixemple de francés ==