Idioma gallec - Historial de revisions

Lluísm en 10:20 8 abr 2025

2025-04-08T10:20:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:20 8 abr 2025
Llínea 259:		Llínea 259:
	*/ui/ (eix. "lingüista")		*/ui/ (eix. "lingüista")
	*/uo/ (eix. "residuo")		*/uo/ (eix. "residuo")

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Galician language}}		{{Commonscat\|Galician language}}

Jose2 en 17:36 16 oct 2024

2024-10-16T17:36:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:36 16 oct 2024
Llínea 263:		Llínea 263:
	{{Commonscat\|Galician language}}		{{Commonscat\|Galician language}}
	* [https://academia.gal/ Portal de la Real Academia Gallega]		* [https://academia.gal/ Portal de la Real Academia Gallega]

	{{Llengües d'Espanya}}		{{Llengües d'Espanya}}
	{{Llengües romàniques}}		{{Llengües romàniques}}

Jose2 en 11:38 20 jul 2024

2024-07-20T11:38:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:38 20 jul 2024
Llínea 259:		Llínea 259:
	*/ui/ (eix. "lingüista")		*/ui/ (eix. "lingüista")
	*/uo/ (eix. "residuo")		*/uo/ (eix. "residuo")

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Galician language}}		{{Commonscat\|Galician language}}

Píntego en 19:36 3 nov 2023

2023-11-03T19:36:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 3 nov 2023
Llínea 29:		Llínea 29:
	\|mapa=		\|mapa=
	}}		}}
	El '''gallec''' (''galego'' en gallec) és la llengua pròpia de [[Galícia]], a on és oficial junt al [[castellà]]. Està molt emparentat en el [[~~Portugués~~]], en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'[[Edat Mija]]. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.		El '''gallec''' (''galego'' en gallec) és la llengua pròpia de [[Galícia]], a on és oficial junt al [[castellà]]. Està molt emparentat en el [[portugués]], en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'[[Edat Mija]]. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.

	== Extensió ==		== Extensió ==

Valencian: Text reemplaça - ' limítrofs' a ' llimítrofs'

2023-09-09T23:17:55Z

Text reemplaça - ' limítrofs' a ' llimítrofs'

← Revisió anterior		Revisió de 23:17 9 set 2023
Llínea 36:		Llínea 36:
	En tres municipis cacarenys, fronteriços en [[Portugal]], de la vall del Jàlama (Valvert del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo) es parla ''A fala'', una llengua sobre la que no hi ha acort sobre si és una tercera rama del gallecportugués de la península Ibèrica, un portugués antic de las Beiras en superestrats lleonés i castellà o un gallec en superestrats lleonés i castellà, afirmant alguns historiadors que procedix dels gallecs participants en la Reconquista que s'assentaren en eixes zones. Mentres que el Bloc Nacionalista Galego pretendia implantar l'ensenyança del gallec en esta regió, la Junta d'Extremadura rebujà de pla la proposta.		En tres municipis cacarenys, fronteriços en [[Portugal]], de la vall del Jàlama (Valvert del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo) es parla ''A fala'', una llengua sobre la que no hi ha acort sobre si és una tercera rama del gallecportugués de la península Ibèrica, un portugués antic de las Beiras en superestrats lleonés i castellà o un gallec en superestrats lleonés i castellà, afirmant alguns historiadors que procedix dels gallecs participants en la Reconquista que s'assentaren en eixes zones. Mentres que el Bloc Nacionalista Galego pretendia implantar l'ensenyança del gallec en esta regió, la Junta d'Extremadura rebujà de pla la proposta.

	També es parla en els concells ~~limítrofs~~ del Principat d'Astúries pertanyents a la comarca del Eo-Navia, diguent-se eonaviec o gallec-asturià, encara que este és un punt sobre el que hi ha gran controvèrsia. Per un costat es troba la romanística internacional, dels quals els seus estudis afirmen que la llengua natural d'esta comarca asturiana pertany formalment al conjunt llingüístic galaico-portugués; en el punt contrari es posicionen el govern del Principat, l'[[Acadèmia de la Llengua Asturiana]] i certs sectors del nacionalisme asturià, que reivindiquen l'asturianitat de les parles situades entre el Nàvia i el Eu; considerades com a una transició entre el tronc galaico-portugués i el asturlleonés, en contra dels estudis llingüístics que afirmen el caràcter de transició entre les dos llengües per a la varient occidental de la llengua asturiana.		També es parla en els concells llimítrofs del Principat d'Astúries pertanyents a la comarca del Eo-Navia, diguent-se eonaviec o gallec-asturià, encara que este és un punt sobre el que hi ha gran controvèrsia. Per un costat es troba la romanística internacional, dels quals els seus estudis afirmen que la llengua natural d'esta comarca asturiana pertany formalment al conjunt llingüístic galaico-portugués; en el punt contrari es posicionen el govern del Principat, l'[[Acadèmia de la Llengua Asturiana]] i certs sectors del nacionalisme asturià, que reivindiquen l'asturianitat de les parles situades entre el Nàvia i el Eu; considerades com a una transició entre el tronc galaico-portugués i el asturlleonés, en contra dels estudis llingüístics que afirmen el caràcter de transició entre les dos llengües per a la varient occidental de la llengua asturiana.

	Una enquesta llingüística realisada en l'any [[2004]] en [[Catalunya]] pel seu govern autònom revela parlants de gallec en la regió. La extrapolació poblacional situava en 61.400 els habitants catalans que consideraven el gallec com a primera llengua, 21.000 els que la consideraven llengua pròpia i 11.300 els que la consideraven llengua habitual.		Una enquesta llingüística realisada en l'any [[2004]] en [[Catalunya]] pel seu govern autònom revela parlants de gallec en la regió. La extrapolació poblacional situava en 61.400 els habitants catalans que consideraven el gallec com a primera llengua, 21.000 els que la consideraven llengua pròpia i 11.300 els que la consideraven llengua habitual.

Valencian: Text reemplaça - 'la Edat' a 'l'Edat'

2023-09-05T01:46:00Z

Text reemplaça - 'la Edat' a 'l'Edat'

← Revisió anterior		Revisió de 01:46 5 set 2023
Llínea 53:		Llínea 53:
	A finals del sigle XIX es produïx un moviment lliterari conegut com Rexurdimiento, en el qual, gràcies a autors com Rosalía de Castro, Curros Enríquez, Valentín Lamas Carvajal o Eduardo Pondal, es convertix el gallec en llengua lliterària, encara que casi exclusivament utilisada en poesia. A començaments del [[sigle XX]] comença a ser utilisada en els mítins pels partits galleguistes. En l'any [[1906]] es fundà la Real Acadèmia Gallega, institució encarregada de la protecció i difusió del idioma. En el Estatut d'Autonomia de [[1934]] el gallec és reconegut com a llengua cooficial, junt en el castellà. Encara que, tras la [[Guerra Civil\|guerra civil]] seguix un periodo de repressió llingüística, que fa que durant els anys quaranta casi tota la lliteratura gallega s'escriga en exili. No obstant, durant els anys xixanta té loc un important canvi, i des de l'any [[1978]] el gallec és reconegut com a oficial en Galícia per la Constitució Espanyola i pel Estaut d'Autonomia de [[1981]].		A finals del sigle XIX es produïx un moviment lliterari conegut com Rexurdimiento, en el qual, gràcies a autors com Rosalía de Castro, Curros Enríquez, Valentín Lamas Carvajal o Eduardo Pondal, es convertix el gallec en llengua lliterària, encara que casi exclusivament utilisada en poesia. A començaments del [[sigle XX]] comença a ser utilisada en els mítins pels partits galleguistes. En l'any [[1906]] es fundà la Real Acadèmia Gallega, institució encarregada de la protecció i difusió del idioma. En el Estatut d'Autonomia de [[1934]] el gallec és reconegut com a llengua cooficial, junt en el castellà. Encara que, tras la [[Guerra Civil\|guerra civil]] seguix un periodo de repressió llingüística, que fa que durant els anys quaranta casi tota la lliteratura gallega s'escriga en exili. No obstant, durant els anys xixanta té loc un important canvi, i des de l'any [[1978]] el gallec és reconegut com a oficial en Galícia per la Constitució Espanyola i pel Estaut d'Autonomia de [[1981]].

	Actualment, el us del gallec sobre el espanyol és majoritari en les àrees rurals, i es menor el seu us en les grans urbes, degut a la influència del castellà. Encara aixina, segons el més recent estudi sobre les costums idomàtiques de la població gallega, el gasta en torn a un huitanta percent de la població, i segons un cens de 1001, pot parlar gallec un 91,04% de la població. Si be és el idioma percentualment mé sparlat enre els propis de les nacionalitats històriques espanyoles, goja de manco reconeiximent social que, per eixemple, el català, que també ha patit polítiques centralistes represives durant el franquisme, segurament perque finals des de la Edat Mija sigué dientificat pels propis gallecs com la llengua dels llauradors i de les capes baixes de la societat. En la pràctica, gran part dels gallecparlants parlen una varietat poc cuidada del gallec, que introduix numerosos castellanismes lèxics, fonètics i prosòdics encara que manté construccions i una esència netament gallegues, si be en ambents urbans sol parlar-se una autèntica barreja de castellà i gallec nomenada tradicionalment castrapo.		Actualment, el us del gallec sobre el espanyol és majoritari en les àrees rurals, i es menor el seu us en les grans urbes, degut a la influència del castellà. Encara aixina, segons el més recent estudi sobre les costums idomàtiques de la població gallega, el gasta en torn a un huitanta percent de la població, i segons un cens de 1001, pot parlar gallec un 91,04% de la població. Si be és el idioma percentualment mé sparlat enre els propis de les nacionalitats històriques espanyoles, goja de manco reconeiximent social que, per eixemple, el català, que també ha patit polítiques centralistes represives durant el franquisme, segurament perque finals des de l'Edat Mija sigué dientificat pels propis gallecs com la llengua dels llauradors i de les capes baixes de la societat. En la pràctica, gran part dels gallecparlants parlen una varietat poc cuidada del gallec, que introduix numerosos castellanismes lèxics, fonètics i prosòdics encara que manté construccions i una esència netament gallegues, si be en ambents urbans sol parlar-se una autèntica barreja de castellà i gallec nomenada tradicionalment castrapo.

	Tots els anys se celebra el Dia de las Letras Gallegas (Dia de les Lletres Gallegues) (17 de maig), dedicat a un escritor en esta llengua triat per la Real Academia Gallega de etnre aquells morts fa més de deu anys. Este dia és utilisat pels organismes oficials i per colectius socioculturals per a preservar i potenciar el us i el coneiximent tant de la llengua com a de la lliteratura gallega.		Tots els anys se celebra el Dia de las Letras Gallegas (Dia de les Lletres Gallegues) (17 de maig), dedicat a un escritor en esta llengua triat per la Real Academia Gallega de etnre aquells morts fa més de deu anys. Este dia és utilisat pels organismes oficials i per colectius socioculturals per a preservar i potenciar el us i el coneiximent tant de la llengua com a de la lliteratura gallega.

Valencian: Text reemplaça - 'La Habana' a 'L'Havana'

2023-04-09T01:49:21Z

Text reemplaça - 'La Habana' a 'L'Havana'

← Revisió anterior		Revisió de 01:49 9 abr 2023
Llínea 40:		Llínea 40:
	Una enquesta llingüística realisada en l'any [[2004]] en [[Catalunya]] pel seu govern autònom revela parlants de gallec en la regió. La extrapolació poblacional situava en 61.400 els habitants catalans que consideraven el gallec com a primera llengua, 21.000 els que la consideraven llengua pròpia i 11.300 els que la consideraven llengua habitual.		Una enquesta llingüística realisada en l'any [[2004]] en [[Catalunya]] pel seu govern autònom revela parlants de gallec en la regió. La extrapolació poblacional situava en 61.400 els habitants catalans que consideraven el gallec com a primera llengua, 21.000 els que la consideraven llengua pròpia i 11.300 els que la consideraven llengua habitual.

	Les comunitats de gallecs en Hispanoamèrica, especialment en [[Buenos Aires]] ([[Argentina]]), [[Caraques]] ([[Veneçuela]]), [[Montevideo]] ([[Uruguai]]), [[~~La Habana~~]] ([[Cuba]]), Ciutat de Mèxic ([[Mèxic]]) i en [[Europa]], el conserven en bona precarietat, i en [[Brasil]] en adaptacions i girs del portugués brasileny.		Les comunitats de gallecs en Hispanoamèrica, especialment en [[Buenos Aires]] ([[Argentina]]), [[Caraques]] ([[Veneçuela]]), [[Montevideo]] ([[Uruguai]]), [[L'Havana]] ([[Cuba]]), Ciutat de Mèxic ([[Mèxic]]) i en [[Europa]], el conserven en bona precarietat, i en [[Brasil]] en adaptacions i girs del portugués brasileny.

	== Història ==		== Història ==

Jose2: /* Història */

2023-01-16T18:29:46Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 18:29 16 gin 2023
Llínea 45:		Llínea 45:
	El gallec prové del gallec-portugués (o galaico-portugués), llengua migeval frut de la evolució del llatí en la zona noroccidental de la península Ibèrica, concretament en part de la antiga província romana de Gallaecia, que comprenia el territori de Galícia actual, el nort del actual Portugal, [[Astúries]], l'actual província de Lleó i part de [[Zamora]].		El gallec prové del gallec-portugués (o galaico-portugués), llengua migeval frut de la evolució del llatí en la zona noroccidental de la península Ibèrica, concretament en part de la antiga província romana de Gallaecia, que comprenia el territori de Galícia actual, el nort del actual Portugal, [[Astúries]], l'actual província de Lleó i part de [[Zamora]].

	Recentment s'ha trobat el document més antic escrit en gallec que es conserva, que data de [[1228]], es tracta del fur de Castro Calderas (<<Foro do bo burgo do Castro Caldelas>>) otorgat pel rei [[Alfonso IX]] en abril de dit any a la vila orensana.		Recentment s'ha trobat el document més antic escrit en gallec que es conserva, que data de l'any [[1228]], es tracta del fur de Castro Calderas (<<Foro do bo burgo do Castro Caldelas>>) otorgat pel rei [[Alfonso IX]] en [[abril]] de dit any a la vila orensana.

	Durant l'Edat Mija, el gallec-portugués sigué, junt en el occità, la llengua vehicular de la creació poètica trovadoresca en tota la [[Península Ibèrica]]. El rei de Castella Anfós X el Savi escrigué en gallec-portugués les seues Cantigas de Santa María.		Durant l'Edat Mija, el gallec-portugués sigué, junt en el occità, la llengua vehicular de la creació poètica trovadoresca en tota la [[Península Ibèrica]]. El rei de Castella Anfós X el Savi escrigué en gallec-portugués les seues Cantigas de Santa María.

Valencian: Text reemplaça - 'Uruguay]]' a 'Uruguai]]'

2022-12-16T16:34:04Z

Text reemplaça - 'Uruguay]]' a 'Uruguai]]'

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 16 dec 2022
Llínea 40:		Llínea 40:
	Una enquesta llingüística realisada en l'any [[2004]] en [[Catalunya]] pel seu govern autònom revela parlants de gallec en la regió. La extrapolació poblacional situava en 61.400 els habitants catalans que consideraven el gallec com a primera llengua, 21.000 els que la consideraven llengua pròpia i 11.300 els que la consideraven llengua habitual.		Una enquesta llingüística realisada en l'any [[2004]] en [[Catalunya]] pel seu govern autònom revela parlants de gallec en la regió. La extrapolació poblacional situava en 61.400 els habitants catalans que consideraven el gallec com a primera llengua, 21.000 els que la consideraven llengua pròpia i 11.300 els que la consideraven llengua habitual.

	Les comunitats de gallecs en Hispanoamèrica, especialment en [[Buenos Aires]] ([[Argentina]]), [[Caraques]] ([[Veneçuela]]), [[Montevideo]] ([[~~Uruguay~~]]), [[La Habana]] ([[Cuba]]), Ciutat de Mèxic ([[Mèxic]]) i en [[Europa]], el conserven en bona precarietat, i en [[Brasil]] en adaptacions i girs del portugués brasileny.		Les comunitats de gallecs en Hispanoamèrica, especialment en [[Buenos Aires]] ([[Argentina]]), [[Caraques]] ([[Veneçuela]]), [[Montevideo]] ([[Uruguai]]), [[La Habana]] ([[Cuba]]), Ciutat de Mèxic ([[Mèxic]]) i en [[Europa]], el conserven en bona precarietat, i en [[Brasil]] en adaptacions i girs del portugués brasileny.

	== Història ==		== Història ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-17T02:21:01Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 02:21 17 set 2022
Llínea 266:		Llínea 266:
	{{Llengües d'Espanya}}		{{Llengües d'Espanya}}
	{{Llengües romàniques}}		{{Llengües romàniques}}

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Llengües romàniques]]		[[Categoria:Llengües romàniques]]