Idioma grec - Historial de revisions

Lluísm en 12:50 29 març 2026

2026-03-29T12:50:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:50 29 març 2026
Llínea 33:		Llínea 33:

	La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa\|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni\|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu\|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol\|castellà]], [[idioma francés\|francés]], [[idioma anglés\|anglés]], [[idioma rus\|rus]], [[indi]], [[idioma portugués\|portugués]], [[idioma italià\|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).		La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa\|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni\|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu\|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol\|castellà]], [[idioma francés\|francés]], [[idioma anglés\|anglés]], [[idioma rus\|rus]], [[indi]], [[idioma portugués\|portugués]], [[idioma italià\|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).

	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües indoeuropees]]		[[Categoria:Llengües indoeuropees]]

Reval en 11:51 15 set 2025

2025-09-15T11:51:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 15 set 2025
Llínea 33:		Llínea 33:

	La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa\|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni\|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu\|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol\|castellà]], [[idioma francés\|francés]], [[idioma anglés\|anglés]], [[idioma rus\|rus]], [[indi]], [[idioma portugués\|portugués]], [[idioma italià\|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).		La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa\|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni\|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu\|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol\|castellà]], [[idioma francés\|francés]], [[idioma anglés\|anglés]], [[idioma rus\|rus]], [[indi]], [[idioma portugués\|portugués]], [[idioma italià\|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).

	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües indoeuropees]]		[[Categoria:Llengües indoeuropees]]

Jose2 en 19:23 14 dec 2024

2024-12-14T19:23:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:23 14 dec 2024
Llínea 32:		Llínea 32:
	L'[[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].		L'[[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].

	La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa\|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni\|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu\|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol\|castellà]], [[idioma francés\|francés]], [[idioma anglés\|anglés]], [[idioma rus\|rus]], [[indi]], [[idioma portugués\|portugués]], [[idioma italià\|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).		La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa\|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni\|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu\|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol\|castellà]], [[idioma francés\|francés]], [[idioma anglés\|anglés]], [[idioma rus\|rus]], [[indi]], [[idioma portugués\|portugués]], [[idioma italià\|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).

	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües indoeuropees]]		[[Categoria:Llengües indoeuropees]]

Lluísm en 17:15 22 set 2024

2024-09-22T17:15:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:15 22 set 2024
Llínea 32:		Llínea 32:
	L'[[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].		L'[[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].

	La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa\|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni\|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu\|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol\|castellà]], [[idioma francés\|francés]], [[idioma anglés\|anglés]], [[idioma rus\|rus]], [[indi]], [[idioma portugués\|portugués]], [[idioma italià\|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).		La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa\|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni\|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu\|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol\|castellà]], [[idioma francés\|francés]], [[idioma anglés\|anglés]], [[idioma rus\|rus]], [[indi]], [[idioma portugués\|portugués]], [[idioma italià\|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).

	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües indoeuropees]]		[[Categoria:Llengües indoeuropees]]

Jose2 en 18:27 11 jul 2024

2024-07-11T18:27:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:27 11 jul 2024
Llínea 32:		Llínea 32:
	L'[[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].		L'[[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].

	La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa\|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni\|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu\|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol\|castellà]], [[idioma francés\|francés]], [[idioma anglés\|anglés]], [[idioma rus\|rus]], [[indi]], [[idioma portugués\|portugués]], [[idioma italià\|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).		La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa\|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni\|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu\|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol\|castellà]], [[idioma francés\|francés]], [[idioma anglés\|anglés]], [[idioma rus\|rus]], [[indi]], [[idioma portugués\|portugués]], [[idioma italià\|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).

	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües indoeuropees]]		[[Categoria:Llengües indoeuropees]]

Jose2 en 22:42 22 abr 2022

2022-04-22T22:42:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:42 22 abr 2022
Llínea 28:		Llínea 28:
	Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].		Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].

	A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia\|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'us comú en [[etimologia\|ètims]] grecs), se considera que el grec és parlat usualment per a soles uns setze millons de persones en el [[2006]] lo qual contrasta en l'importància de l'idioma dins de la cultura global.		A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia\|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'us comú en [[etimologia\|ètims]] grecs), se considera que el grec és parlat usualment per a soles uns setze millons de persones en l'any [[2006]] lo qual contrasta en l'importància de l'idioma dins de la cultura global.

	L'[[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].		L'[[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].

Teniente: Corregits erros d'ortografia.

2018-06-19T09:11:01Z

Corregits erros d'ortografia.

← Revisió anterior		Revisió de 09:11 19 jun 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{llengua\|		{{llengua\|
	\|nom= Grec		\|nom= Grec
	\|nomnatiu=ελληνικά ~~el·liniká~~		\|nomnatiu=ελληνικά el-liniká
	\|pronunciació=		\|pronunciació=
	\|atresdenominacions=		\|atresdenominacions=
Llínea 20:		Llínea 20:
	\|mapa=		\|mapa=
	}}		}}
	La '''llengua grega''' (Ελληνική γλώσσα ''~~el·liniké glos·sa~~''), tal com se la coneix hui en dia, té el seu orige en el [[grec antic]], despuix de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions [[grec antic]], [[grec migeval]], i [[grec modern]] que reben els estadis evolutius anteriors.		La '''llengua grega''' (Ελληνική γλώσσα ''el-linikí glóssa''), tal com se la coneix hui en dia, té el seu orige en el [[grec antic]], despuix de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions [[grec antic]], [[grec migeval]], i [[grec modern]] que reben els estadis evolutius anteriors.
	La seua variant moderna (''~~demotikí~~:'' ‘popular') és el [[idioma oficial]] de [[Grècia]] i de [[Chipre]].		La seua variant moderna (''dimotikí:'' ‘popular') és l'[[idioma oficial]] de [[Grècia]] i de [[Chipre]].
	També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur de [[Albània]] i el sur de [[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur de [[Apúlia]] on es parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)\|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] on es parla la llengua [[Idioma grecocalabrés\|greka]].		També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur d'[[Albània]] i el sur d'[[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur d'[[Apúlia]] a on se parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)\|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] a on se parla la llengua [[Idioma grecocalabrés\|greka]].

	Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per [[Turquia]], principalment [[Costantinoble]], [[Esmirna]], atres zones de la [[Tràcia]] Oriental i les costes [[Anatolia\|anatòliques]] de la [[mar Egea]] i la [[mar de Màrmara]]. De modo ~~semblant~~ són antiquíssimes les molt chicotetes comunitats grecparlants existents en alguns llocs costers de la república de [[Geòrgia]] (incloent [[Poti\|Pitiys]], en la costa de [[Abjasia]]), en la península de [[Crimea]], i en les costes de [[Bulgària]] i [[Romania]].		Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per [[Turquia]], principalment [[Costantinoble]], [[Esmirna]], atres zones de la [[Tràcia]] Oriental i les costes [[Anatolia\|anatòliques]] de la [[mar Egea]] i la [[mar de Màrmara]]. De modo paregut són antiquíssimes les molt chicotetes comunitats grecparlants existents en alguns llocs costers de la república de [[Geòrgia]] (incloent [[Poti\|Pitiys]], en la costa de [[Abjasia]]), en la península de [[Crimea]], i en les costes de [[Bulgària]] i [[Romania]].

	Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].		Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].

	A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia\|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'us comú en [[etimologia\|ètims]] grecs), es considera que el grec és parlat usualment per a soles uns setze millons de persones en el [[2006]] la qual ~~cosa~~ contrasta en l'importància de l'idioma dins de la cultura global.		A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia\|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'us comú en [[etimologia\|ètims]] grecs), se considera que el grec és parlat usualment per a soles uns setze millons de persones en el [[2006]] lo qual contrasta en l'importància de l'idioma dins de la cultura global.

	El [[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].		L'[[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].

	La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa\|persa]], el [[pali]], el [[idioma armeni\|armeni]], el [[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu\|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol\|castellà]], [[idioma francés\|francés]], [[idioma anglés\|anglés]], [[idioma rus\|rus]], [[indi]], [[idioma portugués\|portugués]], [[idioma italià\|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).		La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa\|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni\|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu\|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol\|castellà]], [[idioma francés\|francés]], [[idioma anglés\|anglés]], [[idioma rus\|rus]], [[indi]], [[idioma portugués\|portugués]], [[idioma italià\|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).

	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües indoeuropees]]		[[Categoria:Llengües indoeuropees]]

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:00:41Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 20 feb 2018
Llínea 28:		Llínea 28:
	Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].		Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].

	A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia\|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'us comú en [[etimologia\|ètims]] grecs), es considera que el grec és parlat usualment per ~~només~~ uns setze millons de persones en el [[2006]] la qual cosa contrasta en l'importància de l'idioma dins de la cultura global.		A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia\|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'us comú en [[etimologia\|ètims]] grecs), es considera que el grec és parlat usualment per a soles uns setze millons de persones en el [[2006]] la qual cosa contrasta en l'importància de l'idioma dins de la cultura global.

	El [[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].		El [[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].

	La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa\|persa]], el [[pali]], el [[idioma armeni\|armeni]], el [[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu\|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol\|castellà]], [[idioma francés\|francés]], [[idioma anglés\|anglés]], [[idioma rus\|rus]], [[indi]], [[idioma portugués\|portugués]], [[idioma italià\|italià]], entre atres, per citar ~~només~~ els de número més gran de parlants i difusió mundial).		La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa\|persa]], el [[pali]], el [[idioma armeni\|armeni]], el [[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu\|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol\|castellà]], [[idioma francés\|francés]], [[idioma anglés\|anglés]], [[idioma rus\|rus]], [[indi]], [[idioma portugués\|portugués]], [[idioma italià\|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).

	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües indoeuropees]]		[[Categoria:Llengües indoeuropees]]

Jose2: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2018-02-18T00:05:05Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 00:05 18 feb 2018
Llínea 20:		Llínea 20:
	\|mapa=		\|mapa=
	}}		}}
	La '''llengua grega''' (Ελληνική γλώσσα ''el·liniké glos·sa''), tal com se la coneix hui en dia, té el seu orige en el [[grec antic]], despuix de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions [[grec antic]], [[grec ~~medieval~~]], i [[grec modern]] que reben els estadis evolutius anteriors.		La '''llengua grega''' (Ελληνική γλώσσα ''el·liniké glos·sa''), tal com se la coneix hui en dia, té el seu orige en el [[grec antic]], despuix de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions [[grec antic]], [[grec migeval]], i [[grec modern]] que reben els estadis evolutius anteriors.
	La seua variant moderna (''demotikí:'' ‘popular') és el [[idioma oficial]] de [[Grècia]] i de [[Chipre]].		La seua variant moderna (''demotikí:'' ‘popular') és el [[idioma oficial]] de [[Grècia]] i de [[Chipre]].
	També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur de [[Albània]] i el sur de [[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur de [[Apúlia]] on es parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)\|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] on es parla la llengua [[Idioma grecocalabrés\|greka]].		També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur de [[Albània]] i el sur de [[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur de [[Apúlia]] on es parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)\|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] on es parla la llengua [[Idioma grecocalabrés\|greka]].

Posmo en 13:03 23 ago 2015

2015-08-23T13:03:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:03 23 ago 2015
Llínea 24:		Llínea 24:
	També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur de [[Albània]] i el sur de [[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur de [[Apúlia]] on es parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)\|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] on es parla la llengua [[Idioma grecocalabrés\|greka]].		També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur de [[Albània]] i el sur de [[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur de [[Apúlia]] on es parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)\|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] on es parla la llengua [[Idioma grecocalabrés\|greka]].

	Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per [[Turquia]], principalment [[Costantinoble]], [[Esmirna]], atres zones de la [[Tràcia]] Oriental i les costes [[Anatolia\|anatòliques]] ~~del~~ [[~~Mar Egeu~~]] i el [[~~Mar~~ de Màrmara]]. De modo semblant són antiquíssimes les molt chicotetes comunitats grecparlants existents en alguns llocs costers de la república de [[Geòrgia]] (incloent [[Poti\|Pitiys]], en la costa de [[Abjasia]]), en la península de [[Crimea]], i en les costes de [[Bulgària]] i [[Romania]].		Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per [[Turquia]], principalment [[Costantinoble]], [[Esmirna]], atres zones de la [[Tràcia]] Oriental i les costes [[Anatolia\|anatòliques]] de la [[mar Egea]] i la [[mar de Màrmara]]. De modo semblant són antiquíssimes les molt chicotetes comunitats grecparlants existents en alguns llocs costers de la república de [[Geòrgia]] (incloent [[Poti\|Pitiys]], en la costa de [[Abjasia]]), en la península de [[Crimea]], i en les costes de [[Bulgària]] i [[Romania]].

	Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].		Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].