Idioma irlandés - Historial de revisions

Lluísm en 18:28 7 abr 2024

2024-04-07T18:28:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 7 abr 2024
Llínea 34:		Llínea 34:
	Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió nomenat Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.		Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió nomenat Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.

	Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica de [[llengües celtes]].		Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica de [[llengües celtes]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian en 01:40 21 set 2023

2023-09-21T01:40:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:40 21 set 2023
Llínea 34:		Llínea 34:
	Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió nomenat Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.		Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió nomenat Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.

	Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica d'[[llengües celtes~~\|idiomes cèltics~~]].		Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica de [[llengües celtes]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian en 01:40 21 set 2023

2023-09-21T01:40:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:40 21 set 2023
Llínea 34:		Llínea 34:
	Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió nomenat Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.		Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió nomenat Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.

	Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica d'[[idiomes cèltics]].		Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica d'[[llengües celtes\|idiomes cèltics]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian en 01:39 21 set 2023

2023-09-21T01:39:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:39 21 set 2023
Llínea 24:		Llínea 24:
	\|mapa=[[File:Irish speakers in 2011.png\|thumb\|center\|300px\|<center>Extensió i percentage de parla d''''irlandés'''.</center>]]		\|mapa=[[File:Irish speakers in 2011.png\|thumb\|center\|300px\|<center>Extensió i percentage de parla d''''irlandés'''.</center>]]
	}}		}}
	L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques\|idioma goidèlic]] de la família de [[~~Llengües~~ indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ~~ronda~~ entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[~~Edat Mija~~]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (~~dita~~ originalment ''Estat Lliure Irlandés''), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En l'any [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua ~~de minoria~~ en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El [[13 de juny]] de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el ~~va gastar~~ per primera volta en una reunió del ''Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]]''.		L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques\|idioma goidèlic]] de la família de [[llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] es troba al voltant d'entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals.

			L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[edat mija]]. Des de l'any [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (nomenada originalment ''Estat Lliure Irlandés''), ha segut l'idioma oficial junt en l'anglés. En l'any [[1998]] en l'[[Acort de Divendres Sant]], fon reconegut oficialment com a llengua minoritaria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El [[13 de juny]] de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor l'[[1 de giner]] de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el gastà per primera volta en una reunió del ''Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]]''.

	El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en l'any [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.		El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en l'any [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.
Llínea 30:		Llínea 32:
	Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]]. Una d'estes àrees es la regió de [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]].		Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]]. Una d'estes àrees es la regió de [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]].

	Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió ~~dit~~ Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.		Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió nomenat Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.

	Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics.		Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica d'[[idiomes cèltics]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: /* Vore també */

2022-09-17T02:37:32Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 02:37 17 set 2022
Llínea 37:		Llínea 37:
	* [[República d'Irlanda]]		* [[República d'Irlanda]]
	* [[Irlanda del Nort]]		* [[Irlanda del Nort]]

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Irish language}}

	{{Llengües celtes}}		{{Llengües celtes}}

	[[Categoria:Llengües celtes]]		[[Categoria:Llengües celtes]]

Valencian en 11:43 16 jul 2021

2021-07-16T11:43:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:43 16 jul 2021
Llínea 28:		Llínea 28:
	El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en l'any [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.		El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en l'any [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.

	Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]].		Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]]. Una d'estes àrees es la regió de [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]].

	Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.		Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.

Valencian en 11:39 16 jul 2021

2021-07-16T11:39:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:39 16 jul 2021
Llínea 24:		Llínea 24:
	\|mapa=[[File:Irish speakers in 2011.png\|thumb\|center\|300px\|<center>Extensió i percentage de parla d''''irlandés'''.</center>]]		\|mapa=[[File:Irish speakers in 2011.png\|thumb\|center\|300px\|<center>Extensió i percentage de parla d''''irlandés'''.</center>]]
	}}		}}
	L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques\|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment ''Estat Lliure Irlandés''), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En l'any [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua de minoria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El [[13 de juny]] de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]] ''.		L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques\|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment ''Estat Lliure Irlandés''), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En l'any [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua de minoria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El [[13 de juny]] de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del ''Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]]''.

	El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en l'any [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.		El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en l'any [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.

Jose2 en 19:23 26 jun 2021

2021-06-26T19:23:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:23 26 jun 2021
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|iso3= gle		\|iso3= gle
	\|sil=		\|sil=
	\|mapa=[[~~Image~~:~~Extensioipercentagedelirlandes~~.png\|thumb\|center\|300px\|<center>Extensió i percentage de parla d''''irlandés'''.</center>]]		\|mapa=[[File:Irish speakers in 2011.png\|thumb\|center\|300px\|<center>Extensió i percentage de parla d''''irlandés'''.</center>]]
	}}		}}
	L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques\|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment ''Estat Lliure Irlandés''), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En l'any [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua de minoria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El [[13 de juny]] de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]] ''.		L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques\|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment ''Estat Lliure Irlandés''), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En l'any [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua de minoria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El [[13 de juny]] de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]] ''.

Jose2 en 13:41 6 gin 2018

2018-01-06T13:41:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:41 6 gin 2018
Llínea 24:		Llínea 24:
	\|mapa=[[Image:Extensioipercentagedelirlandes.png\|thumb\|center\|300px\|<center>Extensió i percentage de parla d''''irlandés'''.</center>]]		\|mapa=[[Image:Extensioipercentagedelirlandes.png\|thumb\|center\|300px\|<center>Extensió i percentage de parla d''''irlandés'''.</center>]]
	}}		}}
	L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques\|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment ''Estat Lliure Irlandés''), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua de minoria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El 13 de juny de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]] ''.		L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques\|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment ''Estat Lliure Irlandés''), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En l'any [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua de minoria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El [[13 de juny]] de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]] ''.

	El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en el [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.		El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en l'any [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.

	Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]].		Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]].

Jose2: Text reemplaça - 'al llarc' a 'a lo llarc'

2014-04-05T10:26:42Z

Text reemplaça - 'al llarc' a 'a lo llarc'

← Revisió anterior		Revisió de 10:26 5 abr 2014
Llínea 30:		Llínea 30:
	Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]].		Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]].

	Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal al llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.		Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.

	Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics.		Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics.