Idioma rus - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Rúsia' a 'Rússia'

2023-08-27T01:24:24Z

Text reemplaça - 'Rúsia' a 'Rússia'

← Revisió anterior		Revisió de 01:24 27 ago 2023
Llínea 23:		Llínea 23:
	\|mapa=[[File:Estatus idioma ruso en países.2019.svg\|200px\|center]]		\|mapa=[[File:Estatus idioma ruso en países.2019.svg\|200px\|center]]
	}}		}}
	El '''idioma rus''' (русский язык, transliteració: ''russki yazýk'') és una [[Llengües indoeuropees\|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües eslaves\|eslava]] oriental, i idioma oficial en [[~~Rúsia~~]], [[Bielorrússia]], [[Kirguistà]], [[Kazagistà]], [[Abjàsia]] i [[Osètia del Sur]]; d'ample us en [[Ucrània]] (llengua materna d'un 52% de la seua població), sent cooficial en algunes regions i ciutats com la [[República Autònom ade Crimea]]; d'ample us en [[Estònia]] i [[Letònia]] (que té entre un quatre i un terci de població rusoparlant) i de facto oficial en [[Transnítria]] (regió de [[Moldàvia]]). Ademés, és un dels sis idiomes oficials de la [[ONU]]. Es parlat també per importants sectors de la població de les atres nacions alguna volta pertanyents a la [[Unió Soviètica]].		El '''idioma rus''' (русский язык, transliteració: ''russki yazýk'') és una [[Llengües indoeuropees\|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües eslaves\|eslava]] oriental, i idioma oficial en [[Rússia]], [[Bielorrússia]], [[Kirguistà]], [[Kazagistà]], [[Abjàsia]] i [[Osètia del Sur]]; d'ample us en [[Ucrània]] (llengua materna d'un 52% de la seua població), sent cooficial en algunes regions i ciutats com la [[República Autònom ade Crimea]]; d'ample us en [[Estònia]] i [[Letònia]] (que té entre un quatre i un terci de població rusoparlant) i de facto oficial en [[Transnítria]] (regió de [[Moldàvia]]). Ademés, és un dels sis idiomes oficials de la [[ONU]]. Es parlat també per importants sectors de la població de les atres nacions alguna volta pertanyents a la [[Unió Soviètica]].

	És el més parlat entre els idiomes eslaus, i el sèptim entre tots els idiomes del món (per número de parlants natius), sent el quart idioma més parlat tenint en conte els parlants totals.		És el més parlat entre els idiomes eslaus, i el sèptim entre tots els idiomes del món (per número de parlants natius), sent el quart idioma més parlat tenint en conte els parlants totals.

	== Dialectes ==		== Dialectes ==
	A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en ~~Rúsia~~. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[Moscou]] com a zona de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[Moscou]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[~~Rúsia~~]] docenes de varietats menors.		A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rússia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[Moscou]] com a zona de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[Moscou]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[Rússia]] docenes de varietats menors.

	Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscou passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós.		Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscou passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós.
Llínea 34:		Llínea 34:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Unió Soviètica]]		* [[Unió Soviètica]]
	* [[~~Rúsia~~]]		* [[Rússia]]
	* [[Llengües eslaves]]		* [[Llengües eslaves]]

Valencian: Text reemplaça - 'ozna' a 'zona'

2023-08-21T23:46:45Z

Text reemplaça - 'ozna' a 'zona'

← Revisió anterior		Revisió de 23:46 21 ago 2023
Llínea 28:		Llínea 28:

	== Dialectes ==		== Dialectes ==
	A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rúsia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[Moscou]] com a ~~ozna~~ de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[Moscou]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[Rúsia]] docenes de varietats menors.		A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rúsia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[Moscou]] com a zona de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[Moscou]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[Rúsia]] docenes de varietats menors.

	Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscou passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós.		Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscou passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós.

Valencian: Text reemplaça - 'Moscú' a 'Moscou'

2023-08-21T23:44:32Z

Text reemplaça - 'Moscú' a 'Moscou'

← Revisió anterior		Revisió de 23:44 21 ago 2023
Llínea 28:		Llínea 28:

	== Dialectes ==		== Dialectes ==
	A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rúsia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[~~Moscú~~]] com a ozna de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[~~Moscú~~]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[Rúsia]] docenes de varietats menors.		A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rúsia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[Moscou]] com a ozna de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[Moscou]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[Rúsia]] docenes de varietats menors.

	Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint ~~Moscú~~ passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós.		Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscou passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'Bielorrúsia' a 'Bielorrússia'

2023-08-20T17:48:48Z

Text reemplaça - 'Bielorrúsia' a 'Bielorrússia'

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 20 ago 2023
Llínea 23:		Llínea 23:
	\|mapa=[[File:Estatus idioma ruso en países.2019.svg\|200px\|center]]		\|mapa=[[File:Estatus idioma ruso en países.2019.svg\|200px\|center]]
	}}		}}
	El '''idioma rus''' (русский язык, transliteració: ''russki yazýk'') és una [[Llengües indoeuropees\|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües eslaves\|eslava]] oriental, i idioma oficial en [[Rúsia]], [[~~Bielorrúsia~~]], [[Kirguistà]], [[Kazagistà]], [[Abjàsia]] i [[Osètia del Sur]]; d'ample us en [[Ucrània]] (llengua materna d'un 52% de la seua població), sent cooficial en algunes regions i ciutats com la [[República Autònom ade Crimea]]; d'ample us en [[Estònia]] i [[Letònia]] (que té entre un quatre i un terci de població rusoparlant) i de facto oficial en [[Transnítria]] (regió de [[Moldàvia]]). Ademés, és un dels sis idiomes oficials de la [[ONU]]. Es parlat també per importants sectors de la població de les atres nacions alguna volta pertanyents a la [[Unió Soviètica]].		El '''idioma rus''' (русский язык, transliteració: ''russki yazýk'') és una [[Llengües indoeuropees\|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües eslaves\|eslava]] oriental, i idioma oficial en [[Rúsia]], [[Bielorrússia]], [[Kirguistà]], [[Kazagistà]], [[Abjàsia]] i [[Osètia del Sur]]; d'ample us en [[Ucrània]] (llengua materna d'un 52% de la seua població), sent cooficial en algunes regions i ciutats com la [[República Autònom ade Crimea]]; d'ample us en [[Estònia]] i [[Letònia]] (que té entre un quatre i un terci de població rusoparlant) i de facto oficial en [[Transnítria]] (regió de [[Moldàvia]]). Ademés, és un dels sis idiomes oficials de la [[ONU]]. Es parlat també per importants sectors de la població de les atres nacions alguna volta pertanyents a la [[Unió Soviètica]].

	És el més parlat entre els idiomes eslaus, i el sèptim entre tots els idiomes del món (per número de parlants natius), sent el quart idioma més parlat tenint en conte els parlants totals.		És el més parlat entre els idiomes eslaus, i el sèptim entre tots els idiomes del món (per número de parlants natius), sent el quart idioma més parlat tenint en conte els parlants totals.

Alacanti: Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

2022-10-01T04:18:28Z

Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

← Revisió anterior		Revisió de 04:18 1 oct 2022
Llínea 38:		Llínea 38:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{~~Commons~~\|Russian language}}		{{Commonscat\|Russian language}}

	{{Llengües eslaves}}		{{Llengües eslaves}}

Valencian: /* Vore també */

2022-09-17T04:33:32Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 04:33 17 set 2022
Llínea 36:		Llínea 36:
	* [[Rúsia]]		* [[Rúsia]]
	* [[Llengües eslaves]]		* [[Llengües eslaves]]

			== Enllaços externs ==
			{{Commons\|Russian language}}

	{{Llengües eslaves}}		{{Llengües eslaves}}

	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües eslaves]]		[[Categoria:Llengües eslaves]]

Valencian: Text reemplaça - '== Vore ==' a '== Vore també =='

2022-07-16T01:17:36Z

Text reemplaça - '== Vore ==' a '== Vore també =='

← Revisió anterior		Revisió de 01:17 16 jul 2022
Llínea 32:		Llínea 32:
	Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscú passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós.		Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscú passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós.

	== Vore ==		== Vore també ==
	* [[Unió Soviètica]]		* [[Unió Soviètica]]
	* [[Rúsia]]		* [[Rúsia]]

Jose2: Text reemplaça - 'é son ' a 'é són '

2022-05-12T16:05:26Z

Text reemplaça - 'é son ' a 'é són '

← Revisió anterior		Revisió de 16:05 12 maig 2022
Llínea 30:		Llínea 30:
	A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rúsia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[Moscú]] com a ozna de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[Moscú]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[Rúsia]] docenes de varietats menors.		A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rúsia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[Moscú]] com a ozna de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[Moscú]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[Rúsia]] docenes de varietats menors.

	Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscú passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També ~~son~~ estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós.		Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscú passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós.

	== Vore ==		== Vore ==

Jose2: Text reemplaça - 'r mes ' a 'r més '

2022-05-03T17:03:02Z

Text reemplaça - 'r mes ' a 'r més '

← Revisió anterior		Revisió de 17:03 3 maig 2022
Llínea 30:		Llínea 30:
	A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rúsia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[Moscú]] com a ozna de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[Moscú]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[Rúsia]] docenes de varietats menors.		A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rúsia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[Moscú]] com a ozna de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[Moscú]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[Rúsia]] docenes de varietats menors.

	Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscú passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser ~~mes~~ similars al fonema /h/. També son estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós.		Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscú passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També son estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós.

	== Vore ==		== Vore ==

Jose2 en 21:10 26 jun 2021

2021-06-26T21:10:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:10 26 jun 2021
Llínea 21:		Llínea 21:
	\|iso3=		\|iso3=
	\|sil=		\|sil=
	\|mapa=[[~~Image~~:~~Extensio_del_rus~~.~~jpg~~\|200px\|center]]		\|mapa=[[File:Estatus idioma ruso en países.2019.svg\|200px\|center]]
	}}		}}
	El '''idioma rus''' (русский язык, transliteració: ''russki yazýk'') és una [[Llengües indoeuropees\|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües eslaves\|eslava]] oriental, i idioma oficial en [[Rúsia]], [[Bielorrúsia]], [[Kirguistà]], [[Kazagistà]], [[Abjàsia]] i [[Osètia del Sur]]; d'ample us en [[Ucrània]] (llengua materna d'un 52% de la seua població), sent cooficial en algunes regions i ciutats com la [[República Autònom ade Crimea]]; d'ample us en [[Estònia]] i [[Letònia]] (que té entre un quatre i un terci de població rusoparlant) i de facto oficial en [[Transnítria]] (regió de [[Moldàvia]]). Ademés, és un dels sis idiomes oficials de la [[ONU]]. Es parlat també per importants sectors de la població de les atres nacions alguna volta pertanyents a la [[Unió Soviètica]].		El '''idioma rus''' (русский язык, transliteració: ''russki yazýk'') és una [[Llengües indoeuropees\|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües eslaves\|eslava]] oriental, i idioma oficial en [[Rúsia]], [[Bielorrúsia]], [[Kirguistà]], [[Kazagistà]], [[Abjàsia]] i [[Osètia del Sur]]; d'ample us en [[Ucrània]] (llengua materna d'un 52% de la seua població), sent cooficial en algunes regions i ciutats com la [[República Autònom ade Crimea]]; d'ample us en [[Estònia]] i [[Letònia]] (que té entre un quatre i un terci de població rusoparlant) i de facto oficial en [[Transnítria]] (regió de [[Moldàvia]]). Ademés, és un dels sis idiomes oficials de la [[ONU]]. Es parlat també per importants sectors de la població de les atres nacions alguna volta pertanyents a la [[Unió Soviètica]].

	És el més parlat entre els idiomes eslaus, i el sèptim entre tots els idiomes del món (per número de parlants natius), sent el quart idioma més parlat tenint en conte els parlants totals.		És el més parlat entre els idiomes eslaus, i el sèptim entre tots els idiomes del món (per número de parlants natius), sent el quart idioma més parlat tenint en conte els parlants totals.

	== Dialectes ==		== Dialectes ==