Idioma sart - Historial de revisions

Valencian en 20:40 1 set 2023

2023-09-01T20:40:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:40 1 set 2023
Llínea 34:		Llínea 34:
	{{Commonscat\|Sardinian language}}		{{Commonscat\|Sardinian language}}

			[[Categoria:Sardenya]]
	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Llengües romàniques]]		[[Categoria:Llengües romàniques]]

	{{Llengües romàniques}}		{{Llengües romàniques}}

Valencian en 20:40 1 set 2023

2023-09-01T20:40:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:40 1 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Idioma sardo.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Extensió del Sart</center>]]		[[File:Idioma sardo.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Extensió del Sart</center>]]
	El '''sart''' o '''llengua sarda''' (''sardu'' o ''limba sarda'' en sart) és una [[llengua romànica]] parlada en la illa i regió autònoma de [[Sardenya]]. Clasificada com a llengua romànica occidental, se tracta d'una macrollengua integrada per un conjunt de variants dialectals. Està considerada com la més conservadora de les llengües derivades del [[llatí]].		El '''sart''' o '''llengua sarda''' (''sardu'' o ''limba sarda'' en sart) és una [[llengua romànica]] parlada en l'illa i regió autònoma de [[Sardenya]]. Clasificada com a llengua romànica occidental, se tracta d'una macrollengua integrada per un conjunt de variants dialectals. Està considerada com la més conservadora de les llengües derivades del [[llatí]].

	== Història i orígens ==		== Història i orígens ==

Valencian: /* Llingüística */

2022-09-17T02:49:55Z

Llingüística

← Revisió anterior		Revisió de 02:49 17 set 2022
Llínea 30:		Llínea 30:
	Frase en sart que posa en relleu la proximitat al [[llatí]] clàssic:		Frase en sart que posa en relleu la proximitat al [[llatí]] clàssic:
	* ''Veni in domo mea'' (''Vine a casa meua'').		* ''Veni in domo mea'' (''Vine a casa meua'').

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Sardinian language}}

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]

Valencian: Text reemplaça - ' bé' a ' be'

2022-06-03T16:38:32Z

Text reemplaça - ' bé' a ' be'

← Revisió anterior		Revisió de 16:38 3 jun 2022
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Llingüística==		== Llingüística==
	Algunes característiques notables del sart logudorés:		Algunes característiques notables del sart logudorés:
	* Compartix en el [[Llengua balear\|balear]] i alguns dialectes del [[provençal]] i del [[valencià]] de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]] l'us de l'[[artícul salat]] (derivat del [[llatí]] ''ipse''). Els artículs són ''su'' i ''sa'' en singular, en plural varien segons els dialectes: ''is'' o bé ''sos'' i ''sas''.		* Compartix en el [[Llengua balear\|balear]] i alguns dialectes del [[provençal]] i del [[valencià]] de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]] l'us de l'[[artícul salat]] (derivat del [[llatí]] ''ipse''). Els artículs són ''su'' i ''sa'' en singular, en plural varien segons els dialectes: ''is'' o be ''sos'' i ''sas''.
	* Compartix en el [[català]], el [[castellà]], el [[portugués]] i l'[[occità]] l'us del [[subjuntiu]] per expressar l'[[imperatiu]] negatiu.		* Compartix en el [[català]], el [[castellà]], el [[portugués]] i l'[[occità]] l'us del [[subjuntiu]] per expressar l'[[imperatiu]] negatiu.
	* La V manté la seua pronuncia bilabial (''bolere''-voler).		* La V manté la seua pronuncia bilabial (''bolere''-voler).

Jose2 en 22:29 26 jun 2021

2021-06-26T22:29:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:29 26 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Sart~~.~~gif~~\|thumb\|right\|300px\|<center>~~Llengües de Sardenya.~~</center>]]		[[File:Idioma sardo.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Extensió del Sart</center>]]
	El '''sart''' o '''llengua sarda''' (''sardu'' o ''limba sarda'' en sart) és una [[llengua romànica]] parlada en la illa i regió autònoma de [[Sardenya]]. Clasificada com a llengua romànica occidental, se tracta d'una macrollengua integrada per un conjunt de variants dialectals. Està considerada com la més conservadora de les llengües derivades del [[llatí]].		El '''sart''' o '''llengua sarda''' (''sardu'' o ''limba sarda'' en sart) és una [[llengua romànica]] parlada en la illa i regió autònoma de [[Sardenya]]. Clasificada com a llengua romànica occidental, se tracta d'una macrollengua integrada per un conjunt de variants dialectals. Està considerada com la més conservadora de les llengües derivades del [[llatí]].

Jose2 en 11:54 26 jul 2018

2018-07-26T11:54:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 26 jul 2018
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Història i orígens ==		== Història i orígens ==
	La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del sigle III a.C. Quan arribaren atres invasors, sigles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, pareix ser que vora el segon mileni comencen a aparéixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas~~, tot~~ i les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que a poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt propenca a les formes del llatí original.		La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del sigle III a.C. Quan arribaren atres invasors, sigles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, pareix ser que vora el segon mileni comencen a aparéixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas i per les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt propenca a les formes del llatí original.

	Com passa en els archius històrics catalans d’esta alta edat mija, molt abundants en documentació, en Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[sigle XI\|sigles XI]] i [[sigle XII\|XII]]. Pareix ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal varen ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart.		Com passa en els archius històrics catalans d’esta alta edat mija, molt abundants en documentació, en Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[sigle XI\|sigles XI]] i [[sigle XII\|XII]]. Pareix ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal varen ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart.

Teniente en 09:55 26 jul 2018

2018-07-26T09:55:32Z

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:23:41Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 26 abr 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del sigle III a.C. Quan arribaren atres invasors, sigles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, sembla ser que cap els volts del segon milenari comencen a apareixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas, tot i les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt prospera a les formes del llatí originari.		La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del sigle III a.C. Quan arribaren atres invasors, sigles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, sembla ser que cap els volts del segon milenari comencen a apareixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas, tot i les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt prospera a les formes del llatí originari.

	Com passa en els Archius històrics catalans d’esta Alta edat mija, abundantíssims en documentació, a Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[sigle XI\|sigles XI]] i [[sigle XII\|XII]]. Sembla ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal ~~van~~ ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart.		Com passa en els Archius històrics catalans d’esta Alta edat mija, abundantíssims en documentació, a Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[sigle XI\|sigles XI]] i [[sigle XII\|XII]]. Sembla ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal varen ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart.

	Els primers testimonis escrits sobre la llengua sarda són de l'[[Edat mija]]. Concretament, fa la seua primera aparició pels volts de l’any [[1000]] com a llengua oficial del Jujat de Calaris (Casteddu), un dels quatre regnes independents en que es dividia l’illa de Sardenya. El primer document és un pergamí datat el [[1070]] i pertanyent a la Cancelleria del Jujat durant el regnat de Torquitori de Lacon-Gunale i està escrit en sart campidanés. Pot ser que este siga el primer document en sart i ya apareixen els elements de la llengua sarda en un acte de donació de [[1063]] del Juge de Torres Barisó I adreçat a l’abat Desideri.		Els primers testimonis escrits sobre la llengua sarda són de l'[[Edat mija]]. Concretament, fa la seua primera aparició pels volts de l’any [[1000]] com a llengua oficial del Jujat de Calaris (Casteddu), un dels quatre regnes independents en que es dividia l’illa de Sardenya. El primer document és un pergamí datat el [[1070]] i pertanyent a la Cancelleria del Jujat durant el regnat de Torquitori de Lacon-Gunale i està escrit en sart campidanés. Pot ser que este siga el primer document en sart i ya apareixen els elements de la llengua sarda en un acte de donació de [[1063]] del Juge de Torres Barisó I adreçat a l’abat Desideri.

Jose2: /* Història i orígens */

2016-02-12T09:24:58Z

Història i orígens

← Revisió anterior		Revisió de 09:24 12 feb 2016
Llínea 9:		Llínea 9:
	Els primers testimonis escrits sobre la llengua sarda són de l'[[Edat mija]]. Concretament, fa la seua primera aparició pels volts de l’any [[1000]] com a llengua oficial del Jujat de Calaris (Casteddu), un dels quatre regnes independents en que es dividia l’illa de Sardenya. El primer document és un pergamí datat el [[1070]] i pertanyent a la Cancelleria del Jujat durant el regnat de Torquitori de Lacon-Gunale i està escrit en sart campidanés. Pot ser que este siga el primer document en sart i ya apareixen els elements de la llengua sarda en un acte de donació de [[1063]] del Juge de Torres Barisó I adreçat a l’abat Desideri.		Els primers testimonis escrits sobre la llengua sarda són de l'[[Edat mija]]. Concretament, fa la seua primera aparició pels volts de l’any [[1000]] com a llengua oficial del Jujat de Calaris (Casteddu), un dels quatre regnes independents en que es dividia l’illa de Sardenya. El primer document és un pergamí datat el [[1070]] i pertanyent a la Cancelleria del Jujat durant el regnat de Torquitori de Lacon-Gunale i està escrit en sart campidanés. Pot ser que este siga el primer document en sart i ya apareixen els elements de la llengua sarda en un acte de donació de [[1063]] del Juge de Torres Barisó I adreçat a l’abat Desideri.

	Ya dels anys 80 del mateix ~~segle~~ existixen atres documents, estos en sart logudorés, com per eixemple el [[Privilegi Logudorés]]: ''Ego iudice Mariano de Lacon fazo ista carta ad onore de omnes homines de Pisas pro xu toloneu ci mi pecterunt''…		Ya dels anys 80 del mateix sigle existixen atres documents, estos en sart logudorés, com per eixemple el [[Privilegi Logudorés]]: ''Ego iudice Mariano de Lacon fazo ista carta ad onore de omnes homines de Pisas pro xu toloneu ci mi pecterunt''…

	D’entre el [1089] i [[1103]] destaca la Donació de Torquitori, en antic campidanés, provinent de ~~l’església~~ de Sant Saturní de la diòcesis de Casteddu, conservat actualment als Archius Departamentals de Marsella.		D’entre l'any [1089] i l'any [[1103]] destaca la Donació de Torquitori, en antic campidanés, provinent de l’iglésia de Sant Saturní de la diòcesis de Casteddu, conservat actualment als Archius Departamentals de Marsella.

	« ''E inper(a)tor(e) ki l ati kastikari ista delegantzia e fagere kantu narat ista carta siat benedittu…'' »		« ''E inper(a)tor(e) ki l ati kastikari ista delegantzia e fagere kantu narat ista carta siat benedittu…'' »

Jose2: Text reemplaça - 'segles' a 'sigles'

2015-12-05T13:08:38Z

Text reemplaça - 'segles' a 'sigles'

← Revisió anterior		Revisió de 13:08 5 dec 2015
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Història i orígens ==		== Història i orígens ==
	La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del sigle III a.C. Quan arribaren atres invasors, ~~segles~~ més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, sembla ser que cap els volts del segon milenari comencen a apareixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas, tot i les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt prospera a les formes del llatí originari.		La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del sigle III a.C. Quan arribaren atres invasors, sigles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, sembla ser que cap els volts del segon milenari comencen a apareixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas, tot i les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt prospera a les formes del llatí originari.

	Com passa en els Archius històrics catalans d’esta Alta edat mija, abundantíssims en documentació, a Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[sigle XI\|sigles XI]] i [[sigle XII\|XII]]. Sembla ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal van ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart.		Com passa en els Archius històrics catalans d’esta Alta edat mija, abundantíssims en documentació, a Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[sigle XI\|sigles XI]] i [[sigle XII\|XII]]. Sembla ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal van ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart.

← Revisió anterior		Revisió de 09:55 26 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Sart.gif\|thumb\|right\|300px\|<center>Llengües de Sardenya.</center>]]		[[Image:Sart.gif\|thumb\|right\|300px\|<center>Llengües de Sardenya.</center>]]
	El '''sart''' o '''llengua sarda''' (''sardu'' o ''limba sarda'' en sart) és una [[llengua romànica]] parlada en la illa i regió autònoma de [[Sardenya]]. Clasificada com a llengua romànica occidental, es tracta d'una macrollengua integrada per un conjunt de variants dialectals. Està considerada com la més conservadora de les llengües derivades del [[llatí]].		El '''sart''' o '''llengua sarda''' (''sardu'' o ''limba sarda'' en sart) és una [[llengua romànica]] parlada en la illa i regió autònoma de [[Sardenya]]. Clasificada com a llengua romànica occidental, se tracta d'una macrollengua integrada per un conjunt de variants dialectals. Està considerada com la més conservadora de les llengües derivades del [[llatí]].

	== Història i orígens ==		== Història i orígens ==
	La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del sigle III a.C. Quan arribaren atres invasors, sigles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, ~~sembla~~ ser que ~~cap els volts del~~ segon ~~milenari~~ comencen a ~~apareixer~~ diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas, tot i les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt ~~prospera~~ a les formes del llatí ~~originari~~.		La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del sigle III a.C. Quan arribaren atres invasors, sigles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, pareix ser que vora el segon mileni comencen a aparéixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas, tot i les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que a poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt propenca a les formes del llatí original.

	Com passa en els ~~Archius~~ històrics catalans d’esta ~~Alta~~ edat mija, ~~abundantíssims~~ en documentació, a Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[sigle XI\|sigles XI]] i [[sigle XII\|XII]]. ~~Sembla~~ ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal varen ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart.		Com passa en els archius històrics catalans d’esta alta edat mija, molt abundants en documentació, en Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[sigle XI\|sigles XI]] i [[sigle XII\|XII]]. Pareix ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal varen ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart.

	Els primers testimonis escrits sobre la llengua sarda són de l'[[Edat mija]]. Concretament, fa la seua primera aparició ~~pels volts de~~ l’any [[1000]] com a llengua oficial del Jujat de Calaris (Casteddu), un dels quatre regnes independents en que es dividia l’illa de Sardenya. El primer document és un pergamí datat el [[1070]] i pertanyent a la Cancelleria del Jujat durant el regnat de Torquitori de Lacon-Gunale i està escrit en sart campidanés. Pot ser que este siga el primer document en sart i ya apareixen els elements de la llengua sarda en un acte de donació de [[1063]] del Juge de Torres Barisó I adreçat a l’abat Desideri.		Els primers testimonis escrits sobre la llengua sarda són de l'[[Edat mija]]. Concretament, fa la seua primera aparició vora l’any [[1000]] com a llengua oficial del Jujat de Calaris (Casteddu), un dels quatre regnes independents en que es dividia l’illa de Sardenya. El primer document és un pergamí datat l'any [[1070]] i pertanyent a la Cancelleria del Jujat durant el regnat de Torquitori de Lacon-Gunale i està escrit en sart campidanés. Pot ser que este siga el primer document en sart i ya apareixen els elements de la llengua sarda en un acte de donació de [[1063]] del Juge de Torres Barisó I adreçat a l’abat Desideri.

	Ya dels anys 80 del mateix sigle existixen atres documents, estos en sart logudorés, com per eixemple el [[Privilegi Logudorés]]: ''Ego iudice Mariano de Lacon fazo ista carta ad onore de omnes homines de Pisas pro xu toloneu ci mi pecterunt''…		Ya dels anys 80 del mateix sigle existixen atres documents, estos en sart logudorés, com per eixemple el [[Privilegi Logudorés]]: ''Ego iudice Mariano de Lacon fazo ista carta ad onore de omnes homines de Pisas pro xu toloneu ci mi pecterunt''…
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Llingüística==		== Llingüística==
	Algunes característiques notables del sart logudorés:		Algunes característiques notables del sart logudorés:
	* Compartix en el [[Llengua balear\|balear]] i alguns dialectes del [[provençal]] l'us de l'[[artícul salat]] (derivat del [[llatí]] ''ipse''). Els artículs són ''su'' i ''sa'' en singular, en plural varien segons els dialectes: ''is'' o bé ''sos'' i ''sas''.		* Compartix en el [[Llengua balear\|balear]] i alguns dialectes del [[provençal]] i del [[valencià]] de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]] l'us de l'[[artícul salat]] (derivat del [[llatí]] ''ipse''). Els artículs són ''su'' i ''sa'' en singular, en plural varien segons els dialectes: ''is'' o bé ''sos'' i ''sas''.
	* Compartix en el [[català]], el [[castellà]], el [[portugués]] i l'[[occità]] l'us del [[subjuntiu]] per expressar l'[[imperatiu]] negatiu.		* Compartix en el [[català]], el [[castellà]], el [[portugués]] i l'[[occità]] l'us del [[subjuntiu]] per expressar l'[[imperatiu]] negatiu.
	* La V manté la seua pronuncia bilabial (''bolere''-voler).		* La V manté la seua pronuncia bilabial (''bolere''-voler).