Idioma serbi - Historial de revisions

Alacanti: Text reemplaça - 'Bòsnia-Herzegovina' a 'Bòsnia i Herzegovina'

2022-11-04T02:02:21Z

Text reemplaça - 'Bòsnia-Herzegovina' a 'Bòsnia i Herzegovina'

← Revisió anterior		Revisió de 02:02 4 nov 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	Eslau meridional<br />		Eslau meridional<br />
	'''Serbi'''<br />		'''Serbi'''<br />
	\|nació= [[Sèrbia]], [[Montnegre]] i [[Bòsnia-Herzegovina]]		\|nació= [[Sèrbia]], [[Montnegre]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]
	\|fontcolor=		\|fontcolor=
	\|regulat= Junta de normalisació de de Llengua Sèrbia		\|regulat= Junta de normalisació de de Llengua Sèrbia

Alacanti: Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

2022-10-01T04:19:27Z

Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

← Revisió anterior		Revisió de 04:19 1 oct 2022
Llínea 32:		Llínea 32:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{~~Commons~~\|Serbian language}}		{{Commonscat\|Serbian language}}

	{{Llengües eslaves}}		{{Llengües eslaves}}
	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües eslaves]]		[[Categoria:Llengües eslaves]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-17T04:43:36Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 04:43 17 set 2022
Llínea 30:		Llínea 30:

	En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el d'admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".		En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el d'admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".

			== Enllaços externs ==
			{{Commons\|Serbian language}}

	{{Llengües eslaves}}		{{Llengües eslaves}}
	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües eslaves]]		[[Categoria:Llengües eslaves]]

Valencian: Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

2021-11-30T03:01:33Z

Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

← Revisió anterior		Revisió de 03:01 30 nov 2021
Llínea 29:		Llínea 29:
	Des del punt de vista polític, fins a l'any [[1991]] se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.		Des del punt de vista polític, fins a l'any [[1991]] se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

	En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".		En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el d'admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".

	{{Llengües eslaves}}		{{Llengües eslaves}}
	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües eslaves]]		[[Categoria:Llengües eslaves]]

Jose2 en 11:22 6 gin 2018

2018-01-06T11:22:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 6 gin 2018
Llínea 23:		Llínea 23:
	\|mapa=		\|mapa=
	}}		}}
	La '''llengua sèrbia''' (''Cрпски, Srpski'') és una [[Llengües eslaves\|llengua eslava]] meridional que es parlada principalment pels serbis. En l'escritura se gasten els alfabets [[cirílic]] i [[llatí]] i els seus símbols ~~son~~ equivalents d'un alfabet a l'atre.		La '''llengua sèrbia''' (''Cрпски, Srpski'') és una [[Llengües eslaves\|llengua eslava]] meridional que és parlada principalment pels serbis. En l'escritura se gasten els alfabets [[cirílic]] i [[llatí]] i els seus símbols són equivalents d'un alfabet a l'atre.

	Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat mútua.		Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat mútua.

Jose2 en 11:12 6 gin 2018

2018-01-06T11:12:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 6 gin 2018
Llínea 27:		Llínea 27:
	Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat mútua.		Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat mútua.

	Des del punt de vista polític, fins a [[1991]] se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.		Des del punt de vista polític, fins a l'any [[1991]] se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

	En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".		En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".

Josep Maria Roca Peña en 16:07 30 dec 2013

2013-12-30T16:07:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:07 30 dec 2013
Llínea 23:		Llínea 23:
	\|mapa=		\|mapa=
	}}		}}
	La '''llengua ~~serbia~~''' (''Cрпски, Srpski'') és una [[Llengües eslaves\|llengua eslava]] meridional que es parlada principalment pels serbis.		La '''llengua sèrbia''' (''Cрпски, Srpski'') és una [[Llengües eslaves\|llengua eslava]] meridional que es parlada principalment pels serbis. En l'escritura se gasten els alfabets [[cirílic]] i [[llatí]] i els seus símbols son equivalents d'un alfabet a l'atre.

	Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat ~~mutua~~.		Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat mútua.

	Des ~~d'el~~ punt de vista polític, fins a [[1991]] se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.		Des del punt de vista polític, fins a [[1991]] se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

	En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".		En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".

Valencian: Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'

2013-06-11T16:54:37Z

Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'

← Revisió anterior		Revisió de 16:54 11 jun 2013
Llínea 29:		Llínea 29:
	Des d'el punt de vista polític, fins a [[1991]] se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.		Des d'el punt de vista polític, fins a [[1991]] se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

	En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore la història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".		En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".

	{{Llengües eslaves}}		{{Llengües eslaves}}
	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües eslaves]]		[[Categoria:Llengües eslaves]]

Jose2 en 10:57 7 gin 2011

2011-01-07T10:57:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:57 7 gin 2011
Llínea 23:		Llínea 23:
	\|mapa=		\|mapa=
	}}		}}
	La '''llengua serbia''' (''Cрпски, Srpski'') és una llengua eslava meridional que es parlada principalment pels serbis.		La '''llengua serbia''' (''Cрпски, Srpski'') és una [[Llengües eslaves\|llengua eslava]] meridional que es parlada principalment pels serbis.

	Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat mutua.		Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat mutua.

	Des d'el punt de vista polític, ~~hasda~~ 1991 se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del sigle XX per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta`des de 1921 ~~hasda~~ la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins. En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de ~~nos~~ estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore la història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".		Des d'el punt de vista polític, fins a [[1991]] se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

			En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore la història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".

	{{Llengües eslaves}}		{{Llengües eslaves}}
	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües eslaves]]		[[Categoria:Llengües eslaves]]

Vixca Valencia: Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Serbi |nomnatiu= Cрпски, Srpski |pronunciació= |atresdenominacions= |estats= Sèrbia, Montnegre i Bònia-Herzegovina |regió= B...».

2009-08-10T16:46:23Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Serbi |nomnatiu= Cрпски, Srpski |pronunciació= |atresdenominacions= |estats= Sèrbia, Montnegre i Bònia-Herzegovina |regió= B...».

Pàgina nova

{{llengua|
|nom= Serbi
|nomnatiu= Cрпски, Srpski
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Sèrbia]], [[Montnegre]] i [[Bònia-Herzegovina]]
|regió= Balcans
|parlants= 12 millons
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank=
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
  [[Llengües eslaves|Eslava]]<br />
   Eslau meridional<br />
    '''Serbi'''<br />
|nació= [[Sèrbia]], [[Montnegre]] i [[Bòsnia-Herzegovina]]
|fontcolor=
|regulat= Junta de normalisació de de Llengua Sèrbia
|iso1= sr
|iso2= scc, srp
|iso3= spr
|sil=
|mapa=
}}
La '''llengua serbia''' (''Cрпски, Srpski'') és una llengua eslava meridional que es parlada principalment pels serbis.

Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat mutua.

Des d'el punt de vista polític, hasda 1991 se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del sigle XX per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta`des de 1921 hasda la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins. En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nos estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore la història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".

{{Llengües eslaves}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües eslaves]]