Idioma serbocroata - Historial de revisions

Reval en 11:28 28 nov 2024

2024-11-28T11:28:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 28 nov 2024
Llínea 30:		Llínea 30:
	La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).		La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).

	En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política.		En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 15:54 11 jun 2024

2024-06-11T15:54:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:54 11 jun 2024
Llínea 31:		Llínea 31:

	En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política.		En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Serbo-Croatian language}}		{{Commonscat\|Serbo-Croatian language}}

Valencian en 00:05 22 ago 2023

2023-08-22T00:05:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:05 22 ago 2023
Llínea 26:		Llínea 26:
	El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües de l'eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica\|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegro]], [[Croàcia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se a l'idioma comú de croates i serbis.		El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües de l'eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica\|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegro]], [[Croàcia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se a l'idioma comú de croates i serbis.

	Fon una de les llengües oficials (junt a l'~~esloveny~~ i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.		Fon una de les llengües oficials (junt a l'eslové i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

	La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).		La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).

Valencian en 00:02 22 ago 2023

2023-08-22T00:02:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:02 22 ago 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	Meridional<br />		Meridional<br />
	'''Serbocorata'''<br />		'''Serbocorata'''<br />
	\|nació= En ~~ningun~~ país com tal, alli a on es oficial ~~heu~~ és per mig del nom del seu dialecte.		\|nació= En cap de país com tal, alli a on és oficial ho és per mig del nom del seu dialecte.
	\|fontcolor=		\|fontcolor=
	\|regulat= No està regulat		\|regulat= No està regulat

Valencian en 00:02 22 ago 2023

2023-08-22T00:02:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:02 22 ago 2023
Llínea 24:		Llínea 24:
	}}		}}

	El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües de l'eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica\|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegro]], [[Croàcia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis.		El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües de l'eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica\|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegro]], [[Croàcia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se a l'idioma comú de croates i serbis.

	Fon una de les llengües oficials (junt a l'esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.		Fon una de les llengües oficials (junt a l'esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

Valencian en 00:01 22 ago 2023

2023-08-22T00:01:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:01 22 ago 2023
Llínea 24:		Llínea 24:
	}}		}}

	El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües ~~del~~ eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica\|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegro]], [[Croàcia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà ~~druant~~ la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al ~~idoma~~ comú de ~~croatas~~ i serbis.		El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües de l'eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica\|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegro]], [[Croàcia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis.

	Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, ~~coratas~~, bosnis i montenegrins.		Fon una de les llengües oficials (junt a l'esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

	La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, ~~pel~~ us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en la oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).		La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).

	En la separació de Yugoslàvia i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'~~històra~~ i la política.		En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'se usa' a 's'usa'

2023-08-21T23:49:15Z

Text reemplaça - 'se usa' a 's'usa'

← Revisió anterior		Revisió de 23:49 21 ago 2023
Llínea 28:		Llínea 28:
	Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.		Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.

	La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, pel us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que se usa en la zona est de Bòsnia i en la oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).		La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, pel us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en la oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).

	En la separació de Yugoslàvia i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'històra i la política.		En la separació de Yugoslàvia i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'històra i la política.

Valencian: Text reemplaça - 'ozna' a 'zona'

2023-08-21T23:46:46Z

Text reemplaça - 'ozna' a 'zona'

← Revisió anterior		Revisió de 23:46 21 ago 2023
Llínea 28:		Llínea 28:
	Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.		Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.

	La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, pel us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que se usa en la ~~ozna~~ est de Bòsnia i en la oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).		La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, pel us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que se usa en la zona est de Bòsnia i en la oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).

	En la separació de Yugoslàvia i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'històra i la política.		En la separació de Yugoslàvia i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'històra i la política.

Alacanti en 02:21 4 nov 2022

2022-11-04T02:21:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 02:21 4 nov 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	}}		}}

	El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües del eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica\|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[~~Montenegre~~]], [[Croàcia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idoma comú de croatas i serbis.		El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües del eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica\|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegro]], [[Croàcia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idoma comú de croatas i serbis.

	Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.		Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.

Alacanti en 02:21 4 nov 2022

2022-11-04T02:21:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 02:21 4 nov 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	}}		}}

	El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües del eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica\|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegre]], [[Croàcia]] i [[~~Bosnia~~ i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idoma comú de croatas i serbis.		El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües del eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica\|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegre]], [[Croàcia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idoma comú de croatas i serbis.

	Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.		Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.