Idioma suec - Historial de revisions

Jose2 en 10:46 17 feb 2026

2026-02-17T10:46:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:46 17 feb 2026
Llínea 49:		Llínea 49:
	* [[Finlàndia]]		* [[Finlàndia]]
	* [[Llengües germàniques]]		* [[Llengües germàniques]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Swedish language}}		{{Commonscat\|Swedish language}}

Reval en 17:31 6 nov 2025

2025-11-06T17:31:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 6 nov 2025
Llínea 49:		Llínea 49:
	* [[Finlàndia]]		* [[Finlàndia]]
	* [[Llengües germàniques]]		* [[Llengües germàniques]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Swedish language}}		{{Commonscat\|Swedish language}}

Jose2 en 18:13 9 abr 2025

2025-04-09T18:13:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:13 9 abr 2025
Llínea 49:		Llínea 49:
	* [[Finlàndia]]		* [[Finlàndia]]
	* [[Llengües germàniques]]		* [[Llengües germàniques]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Swedish language}}		{{Commonscat\|Swedish language}}

Reval en 15:30 24 jul 2024

2024-07-24T15:30:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:30 24 jul 2024
Llínea 30:		Llínea 30:

	== Breu vocabulari ==		== Breu vocabulari ==
	*Suec/a: svensk, svenske, svenska		* Suec/a: svensk, svenske, svenska
	*Hola: hej /hɛj/		* Hola: hej /hɛj/
	*Adeu: hej då /hɛj-doː/		* Adeu: hej då /hɛj-doː/
	*Gràcies: tack /tak/		* Gràcies: tack /tak/
	*Eixe: den där /dɛn dɛːr/		* Eixe: den där /dɛn dɛːr/
	*¿Quànt?: hur mycket /hʉːr 'mykə/		* ¿Quànt?: hur mycket /hʉːr 'mykə/
	*Espanyol/a: spansk (spansk), spanjor (spaniur) (gentilici)		* Espanyol/a: spansk (spansk), spanjor (spaniur) (gentilici)
	*Sí: ja (yah), jo (yo, "per cert")		* Sí: ja (yah), jo (yo, "per cert")
	*No: nej (ney)		* No: nej (ney)
	*Amics: vänner		* Amics: vänner
	*¿Quín hora és?: Hur mycket är klockan?		* ¿Quín hora és?: Hur mycket är klockan?
	*La senyera de Suècia: Svenska flaggan		* La senyera de Suècia: Svenska flaggan

	== Vore també ==		== Vore també ==

Alacanti: Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

2022-10-01T04:19:31Z

Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

← Revisió anterior		Revisió de 04:19 1 oct 2022
Llínea 51:		Llínea 51:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{~~Commons~~\|Swedish language}}		{{Commonscat\|Swedish language}}

	{{Llengües germàniques}}		{{Llengües germàniques}}

Valencian: /* Vore també */

2022-09-17T04:03:35Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 04:03 17 set 2022
Llínea 49:		Llínea 49:
	* [[Finlàndia]]		* [[Finlàndia]]
	* [[Llengües germàniques]]		* [[Llengües germàniques]]

			== Enllaços externs ==
			{{Commons\|Swedish language}}

	{{Llengües germàniques}}		{{Llengües germàniques}}

Valencian en 21:52 29 nov 2021

2021-11-29T21:52:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:52 29 nov 2021
Llínea 36:		Llínea 36:
	*Eixe: den där /dɛn dɛːr/		*Eixe: den där /dɛn dɛːr/
	*¿Quànt?: hur mycket /hʉːr 'mykə/		*¿Quànt?: hur mycket /hʉːr 'mykə/
	*Espanyol/a: spansk (spansk), spanjor (spaniur) (~~gentilicio~~)		*Espanyol/a: spansk (spansk), spanjor (spaniur) (gentilici)
	*Sí: ja (yah), jo (yo, "~~por cierto~~")		*Sí: ja (yah), jo (yo, "per cert")
	*No: nej (ney)		*No: nej (ney)
	*Amics: vänner		*Amics: vänner

Valencian en 21:51 29 nov 2021

2021-11-29T21:51:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:51 29 nov 2021
Llínea 23:		Llínea 23:
	\|mapa=[[File:Idioma sueco.PNG\|200px]]		\|mapa=[[File:Idioma sueco.PNG\|200px]]
	}}		}}
	El '''suec''' (''svenska'') és una [[llengües germàniques\|llengua germànica]] del nort d'[[Europa]], parlada per entre 9 i 14 millons de persones. La majoria d'ells són de [[Suècia]], [[Finlàndia]] i en les [[Illes Åland]], ~~aon~~ la llengua és oficial. El suec és una de les llengües nòrdiques, junt en el [[Idioma danés\|danés]] i el [[noruec]], subgrup de les llengües germàniques dins de la família de les [[llengües indoeuropees]]. El suec, al igual que el rest de llengües nòrdiques, és una evolució del nòrdic antic, parlat en [[Escandinàvia]] durant l'época [[Vikincs\|vikinga]].		El '''suec''' (''svenska'') és una [[llengües germàniques\|llengua germànica]] del nort d'[[Europa]], parlada per entre 9 i 14 millons de persones. La majoria d'ells són de [[Suècia]], [[Finlàndia]] i en les [[Illes Åland]], a on la llengua és oficial. El suec és una de les llengües nòrdiques, junt en el [[Idioma danés\|danés]] i el [[noruec]], subgrup de les llengües germàniques dins de la família de les [[llengües indoeuropees]]. El suec, al igual que el rest de llengües nòrdiques, és una evolució del nòrdic antic, parlat en [[Escandinàvia]] durant l'época [[Vikincs\|vikinga]].

	Fins cert punt, és mútuament comprensible en dialectes del noruec parlat, encara que prou manco en el danés. El suec estàndart (rikssvenska) és la llengua nacional que evolucionà a partir dels dialectes del centre de Suècia durant el [[sigle XIX]] i s'establí completament a principis del [[sigle XX]]. Si be en l'actualitat existixen encara varis dialectes rurals, el idioma parlat i escrit és uniforme i estàndart en més del 99% d'habitants adults alfabetisats. Alguns dels dialectes genuïns diferixen considerablement del suec estàndart en gramàtica i vocabulari i no sempre són mútuament comprensibles en el suec (per eixemple, el llenguage del nort de Dalarna). Estos dialectes estan confinats a àrees en ~~poc amovilitat~~ social. Si be no estan en perill de desaparició, les poblacions que parlen estos dialectes s'estan reduint a pesar dels esforços de les autoritats regionals per a preservar el seu us.		Fins cert punt, és mútuament comprensible en dialectes del noruec parlat, encara que prou manco en el danés. El suec estàndart (rikssvenska) és la llengua nacional que evolucionà a partir dels dialectes del centre de Suècia durant el [[sigle XIX]] i s'establí completament a principis del [[sigle XX]]. Si be en l'actualitat existixen encara varis dialectes rurals, el idioma parlat i escrit és uniforme i estàndart en més del 99% d'habitants adults alfabetisats. Alguns dels dialectes genuïns diferixen considerablement del suec estàndart en gramàtica i vocabulari i no sempre són mútuament comprensibles en el suec (per eixemple, el llenguage del nort de Dalarna). Estos dialectes estan confinats a àrees en poca movilitat social. Si be no estan en perill de desaparició, les poblacions que parlen estos dialectes s'estan reduint a pesar dels esforços de les autoritats regionals per a preservar el seu us.

	El suec se distinguix per la seua [[Prosòdia\|prosòdia]], que diferix considerablement entre varietats. Esta inclou tant qualitats d'accent com de to. La existència de dos tons llingüístics és un fenomen compartit en el idioma noruec estàndart, pero no en el danés. El idioma té nou sons vocals que se distinguixen per sa ~~longitut~~ i qualitats, en lo que se formen 17 fonemes vocals. El suec és també notable per la existència d'un fonema dorso.palatal velar fricatiu sort, un so que es troba en molts dialectes, incloent les formes més prestigioses del idioma estàndart. Encara que similar a atres sons en distintes qualitats labials, fins a ara no s'ha ubicat en atres idiomes; es sembla parcialment a una pronunciació simultànea d'una sh-anglesa i una j-castellana. En l'idioma escrit, este so se representa per combinacions com sk-, skj, stj-, sj- i atres.		El suec se distinguix per la seua [[Prosòdia\|prosòdia]], que diferix considerablement entre varietats. Esta inclou tant qualitats d'accent com de to. La existència de dos tons llingüístics és un fenomen compartit en el idioma noruec estàndart, pero no en el danés. El idioma té nou sons vocals que se distinguixen per sa llongitut i qualitats, en lo que se formen 17 fonemes vocals. El suec és també notable per la existència d'un fonema dorso.palatal velar fricatiu sort, un so que es troba en molts dialectes, incloent les formes més prestigioses del idioma estàndart. Encara que similar a atres sons en distintes qualitats labials, fins a ara no s'ha ubicat en atres idiomes; es sembla parcialment a una pronunciació simultànea d'una sh-anglesa i una j-castellana. En l'idioma escrit, este so se representa per combinacions com sk-, skj, stj-, sj- i atres.

	== Breu vocabulari ==		== Breu vocabulari ==

Valencian en 21:51 29 nov 2021

2021-11-29T21:51:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:51 29 nov 2021
Llínea 25:		Llínea 25:
	El '''suec''' (''svenska'') és una [[llengües germàniques\|llengua germànica]] del nort d'[[Europa]], parlada per entre 9 i 14 millons de persones. La majoria d'ells són de [[Suècia]], [[Finlàndia]] i en les [[Illes Åland]], aon la llengua és oficial. El suec és una de les llengües nòrdiques, junt en el [[Idioma danés\|danés]] i el [[noruec]], subgrup de les llengües germàniques dins de la família de les [[llengües indoeuropees]]. El suec, al igual que el rest de llengües nòrdiques, és una evolució del nòrdic antic, parlat en [[Escandinàvia]] durant l'época [[Vikincs\|vikinga]].		El '''suec''' (''svenska'') és una [[llengües germàniques\|llengua germànica]] del nort d'[[Europa]], parlada per entre 9 i 14 millons de persones. La majoria d'ells són de [[Suècia]], [[Finlàndia]] i en les [[Illes Åland]], aon la llengua és oficial. El suec és una de les llengües nòrdiques, junt en el [[Idioma danés\|danés]] i el [[noruec]], subgrup de les llengües germàniques dins de la família de les [[llengües indoeuropees]]. El suec, al igual que el rest de llengües nòrdiques, és una evolució del nòrdic antic, parlat en [[Escandinàvia]] durant l'época [[Vikincs\|vikinga]].

	Fins cert punt, és ~~mutuament~~ comprensible en dialectes del noruec parlat, encara que prou manco en el danés. El ~~sue cestàndar~~ (rikssvenska) és la llengua nacional que evolucionà a partir dels dialectes del centre de Suècia durant el [[sigle XIX]] i s'establí completament a principis del [[sigle XX]]. Si be en l'actualitat existixen encara ~~varios~~ dialectes rurals, el idioma parlat i escrit és ~~uniform~~ i ~~estàndar~~ en més del 99% d'habitants adults alfabetisats. Alguns dels dialectes ~~genuins~~ diferixen ~~cosniderablement~~ del suec ~~estàndar~~ en gramàtica i vocabulari i no ~~sempr~~ són ~~mutuament~~ comprensibles en el suec (per eixemple, el llenguage del nort de Dalarna). Estos dialectes estan confinats a àrees en poc amovilitat social. Si be no estan en perill de desaparició, les poblacions que parlen estos dialectes s'estan reduint a pesar dels esforços de les autoritats ~~regionas~~ per a preservar el seu us.		Fins cert punt, és mútuament comprensible en dialectes del noruec parlat, encara que prou manco en el danés. El suec estàndart (rikssvenska) és la llengua nacional que evolucionà a partir dels dialectes del centre de Suècia durant el [[sigle XIX]] i s'establí completament a principis del [[sigle XX]]. Si be en l'actualitat existixen encara varis dialectes rurals, el idioma parlat i escrit és uniforme i estàndart en més del 99% d'habitants adults alfabetisats. Alguns dels dialectes genuïns diferixen considerablement del suec estàndart en gramàtica i vocabulari i no sempre són mútuament comprensibles en el suec (per eixemple, el llenguage del nort de Dalarna). Estos dialectes estan confinats a àrees en poc amovilitat social. Si be no estan en perill de desaparició, les poblacions que parlen estos dialectes s'estan reduint a pesar dels esforços de les autoritats regionals per a preservar el seu us.

	El suec se distinguix ~~pel seu~~ [[~~Prosodia~~\|~~prosodia~~]], que diferix considerablement entre ~~variatetats~~. Esta inclou tant qualitats d'accent com de to. La existència de dos tons llingüístics és un ~~fenòmen~~ compartit en el idioma noruec ~~estàndar~~, pero no en el danés. El idioma té nou sons vocals que se distinguixen per sa longitut i qualitats, en lo que se formen 17 fonemes vocals. El suec és també notable per la existència d'un fonema dorso.palatal ~~elar~~ fricatiu sort, un so que es troba en molts dialectes, ~~incloint~~ les formes més prestigioses del idioma ~~estàndar~~. Encara que similar a atres sons en distintes qualitats labials, fins a ara no s'ha ubicat en atres idiomes; ~~s'assembla~~ parcialment a una pronunciació simultànea d'una sh-anglesa i una j-castellana. En el idioma ~~esscrit~~, este so se representa per combinacions com sk-, skj, stj-, sj- i atres.		El suec se distinguix per la seua [[Prosòdia\|prosòdia]], que diferix considerablement entre varietats. Esta inclou tant qualitats d'accent com de to. La existència de dos tons llingüístics és un fenomen compartit en el idioma noruec estàndart, pero no en el danés. El idioma té nou sons vocals que se distinguixen per sa longitut i qualitats, en lo que se formen 17 fonemes vocals. El suec és també notable per la existència d'un fonema dorso.palatal velar fricatiu sort, un so que es troba en molts dialectes, incloent les formes més prestigioses del idioma estàndart. Encara que similar a atres sons en distintes qualitats labials, fins a ara no s'ha ubicat en atres idiomes; es sembla parcialment a una pronunciació simultànea d'una sh-anglesa i una j-castellana. En l'idioma escrit, este so se representa per combinacions com sk-, skj, stj-, sj- i atres.

	== Breu vocabulari ==		== Breu vocabulari ==

Valencian: Text reemplaça - 'per el' a 'pel'

2021-11-29T21:47:31Z

Text reemplaça - 'per el' a 'pel'

← Revisió anterior		Revisió de 21:47 29 nov 2021
Llínea 27:		Llínea 27:
	Fins cert punt, és mutuament comprensible en dialectes del noruec parlat, encara que prou manco en el danés. El sue cestàndar (rikssvenska) és la llengua nacional que evolucionà a partir dels dialectes del centre de Suècia durant el [[sigle XIX]] i s'establí completament a principis del [[sigle XX]]. Si be en l'actualitat existixen encara varios dialectes rurals, el idioma parlat i escrit és uniform i estàndar en més del 99% d'habitants adults alfabetisats. Alguns dels dialectes genuins diferixen cosniderablement del suec estàndar en gramàtica i vocabulari i no sempr són mutuament comprensibles en el suec (per eixemple, el llenguage del nort de Dalarna). Estos dialectes estan confinats a àrees en poc amovilitat social. Si be no estan en perill de desaparició, les poblacions que parlen estos dialectes s'estan reduint a pesar dels esforços de les autoritats regionas per a preservar el seu us.		Fins cert punt, és mutuament comprensible en dialectes del noruec parlat, encara que prou manco en el danés. El sue cestàndar (rikssvenska) és la llengua nacional que evolucionà a partir dels dialectes del centre de Suècia durant el [[sigle XIX]] i s'establí completament a principis del [[sigle XX]]. Si be en l'actualitat existixen encara varios dialectes rurals, el idioma parlat i escrit és uniform i estàndar en més del 99% d'habitants adults alfabetisats. Alguns dels dialectes genuins diferixen cosniderablement del suec estàndar en gramàtica i vocabulari i no sempr són mutuament comprensibles en el suec (per eixemple, el llenguage del nort de Dalarna). Estos dialectes estan confinats a àrees en poc amovilitat social. Si be no estan en perill de desaparició, les poblacions que parlen estos dialectes s'estan reduint a pesar dels esforços de les autoritats regionas per a preservar el seu us.

	El suec se distinguix ~~per el~~ seu [[Prosodia\|prosodia]], que diferix considerablement entre variatetats. Esta inclou tant qualitats d'accent com de to. La existència de dos tons llingüístics és un fenòmen compartit en el idioma noruec estàndar, pero no en el danés. El idioma té nou sons vocals que se distinguixen per sa longitut i qualitats, en lo que se formen 17 fonemes vocals. El suec és també notable per la existència d'un fonema dorso.palatal elar fricatiu sort, un so que es troba en molts dialectes, incloint les formes més prestigioses del idioma estàndar. Encara que similar a atres sons en distintes qualitats labials, fins a ara no s'ha ubicat en atres idiomes; s'assembla parcialment a una pronunciació simultànea d'una sh-anglesa i una j-castellana. En el idioma esscrit, este so se representa per combinacions com sk-, skj, stj-, sj- i atres.		El suec se distinguix pel seu [[Prosodia\|prosodia]], que diferix considerablement entre variatetats. Esta inclou tant qualitats d'accent com de to. La existència de dos tons llingüístics és un fenòmen compartit en el idioma noruec estàndar, pero no en el danés. El idioma té nou sons vocals que se distinguixen per sa longitut i qualitats, en lo que se formen 17 fonemes vocals. El suec és també notable per la existència d'un fonema dorso.palatal elar fricatiu sort, un so que es troba en molts dialectes, incloint les formes més prestigioses del idioma estàndar. Encara que similar a atres sons en distintes qualitats labials, fins a ara no s'ha ubicat en atres idiomes; s'assembla parcialment a una pronunciació simultànea d'una sh-anglesa i una j-castellana. En el idioma esscrit, este so se representa per combinacions com sk-, skj, stj-, sj- i atres.

	== Breu vocabulari ==		== Breu vocabulari ==