Idioma való - Historial de revisions

Lluísm en 12:01 26 gin 2026

2026-01-26T12:01:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:01 26 gin 2026
Llínea 64:		Llínea 64:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Lliteratura valona]]		* [[Lliteratura valona]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://rifondou.walon.org/ colecció de texts en való]		* [http://rifondou.walon.org/ colecció de texts en való]

Lluísm en 18:19 24 set 2025

2025-09-24T18:19:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:19 24 set 2025
Llínea 64:		Llínea 64:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Lliteratura valona]]		* [[Lliteratura valona]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://rifondou.walon.org/ colecció de texts en való]		* [http://rifondou.walon.org/ colecció de texts en való]

Valencian: Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

2022-06-28T16:26:46Z

Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

← Revisió anterior		Revisió de 16:26 28 jun 2022
Llínea 65:		Llínea 65:
	* [[Lliteratura valona]]		* [[Lliteratura valona]]

	== ~~Vínculs~~ externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://rifondou.walon.org/ colecció de texts en való]		* [http://rifondou.walon.org/ colecció de texts en való]
	* [http://moti.walon.org/ diccionari való lliure]		* [http://moti.walon.org/ diccionari való lliure]

Valencian: Text reemplaça - 'uep' a 'web'

2022-06-01T10:50:00Z

Text reemplaça - 'uep' a 'web'

← Revisió anterior		Revisió de 10:50 1 jun 2022
Llínea 35:		Llínea 35:
	* La e se convertix en ie excepte davant nasal (''ierbe, viestue'')		* La e se convertix en ie excepte davant nasal (''ierbe, viestue'')
	* La e tònica en nasal se convertix en ''oi'' (''ei'' en francés, ''poine'' i no ''peine'')		* La e tònica en nasal se convertix en ''oi'' (''ei'' en francés, ''poine'' i no ''peine'')
	* Conserva la W bilabial germànica (''wesp'' per ''~~guepe~~'', ''wàrder'' de ''guardar'')		* Conserva la W bilabial germànica (''wesp'' per ''gwebe'', ''wàrder'' de ''guardar'')
	* ''Kw'' i ''gw'' conserven labial		* ''Kw'' i ''gw'' conserven labial
	* Conserva ''u'' llatina en ''vnou'' (vingut)		* Conserva ''u'' llatina en ''vnou'' (vingut)

Jose2: Text reemplaça - ' joves ' a ' jóvens '

2020-01-19T11:08:43Z

Text reemplaça - ' joves ' a ' jóvens '

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 19 gin 2020
Llínea 56:		Llínea 56:

	La llengua oficial de [[Valònia]] és el francés normalisat, encara que des de [[novembre]] de l'any [[1980]] s'ensenya Llengua i Lliteratura valona en les escoles de Lieja, aixina com en un Institut Municipal de Llengua i Lliteratura Valones, en seu en [[Charleroi]]. És totalment absent del món educatiu, cosa agreujada per la manca d'una llengua unificada i material didàctic; Pero encara hi ha concursos de redaccions i cançons. La principal associació és la [[Unió Cultural Valona\|Union Culturelle Wallonne]], que agrupa 5 federacions provincials i 250 agrupacions locals, la majoria grups de teatre i els cinc comités provincials ''Walon è scole''.		La llengua oficial de [[Valònia]] és el francés normalisat, encara que des de [[novembre]] de l'any [[1980]] s'ensenya Llengua i Lliteratura valona en les escoles de Lieja, aixina com en un Institut Municipal de Llengua i Lliteratura Valones, en seu en [[Charleroi]]. És totalment absent del món educatiu, cosa agreujada per la manca d'una llengua unificada i material didàctic; Pero encara hi ha concursos de redaccions i cançons. La principal associació és la [[Unió Cultural Valona\|Union Culturelle Wallonne]], que agrupa 5 federacions provincials i 250 agrupacions locals, la majoria grups de teatre i els cinc comités provincials ''Walon è scole''.
	Hi ha dos hores semanals en való en la [[televisió]] (dissabte al migdia) i tres hores semanals en la [[ràdio]] (divendres al vespre). Els diaris i ràdios privades li cedixen espai de manera ocasional. La ràdio de Lieja també emet cada vegada més programes en való, i també és usat en l'iglésia i en les cançons populars de protesta per a ~~joves~~ ecologistes.		Hi ha dos hores semanals en való en la [[televisió]] (dissabte al migdia) i tres hores semanals en la [[ràdio]] (divendres al vespre). Els diaris i ràdios privades li cedixen espai de manera ocasional. La ràdio de Lieja també emet cada vegada més programes en való, i també és usat en l'iglésia i en les cançons populars de protesta per a jóvens ecologistes.

	Per atra banda, la [[Societat de Literatura Valona\|Sociéte de Littérature Wallonne]], creada en [[1856]] i en seu en Lieja, en promou l'aprenentatge i l'ús tant oral com escrit.		Per atra banda, la [[Societat de Literatura Valona\|Sociéte de Littérature Wallonne]], creada en [[1856]] i en seu en Lieja, en promou l'aprenentatge i l'ús tant oral com escrit.

Jose2: Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

2018-11-20T21:09:17Z

Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

← Revisió anterior		Revisió de 21:09 20 nov 2018
Llínea 39:		Llínea 39:
	* Conserva ''u'' llatina en ''vnou'' (vingut)		* Conserva ''u'' llatina en ''vnou'' (vingut)
	* Conserva ''s'' davant i assimila de la "t" ("maisse" per fr: maître, cat: mestre, "fièsse" per fr: fête, cat: festa…)		* Conserva ''s'' davant i assimila de la "t" ("maisse" per fr: maître, cat: mestre, "fièsse" per fr: fête, cat: festa…)
	* És l'única llengua romana en la qual la jac ~~continua~~ aspirant-se com en les llengües germàniques. En el való [[Lieja\|liegès]] se troba el [[dígraf]] ”xh” per a indicar el so [ɦ], sovint en paraules en arrels germàniques: Xhaufflaire, [[Xhoris]], [[Xhendelesse]], [[Xhovémont]], [[Xhavée]]… on la X és muda. També la haj s'aspira en paraules com [[Herve]], [[Herstal]] i moltes més.		* És l'única llengua romana en la qual la jac contínua aspirant-se com en les llengües germàniques. En el való [[Lieja\|liegès]] se troba el [[dígraf]] ”xh” per a indicar el so [ɦ], sovint en paraules en arrels germàniques: Xhaufflaire, [[Xhoris]], [[Xhendelesse]], [[Xhovémont]], [[Xhavée]]… on la X és muda. També la haj s'aspira en paraules com [[Herve]], [[Herstal]] i moltes més.
	* El való liegés també conserva la manera de fer mots composts al modo germànic: [[Bergerue]] (en francés seria “rue de la Berge” (trad. carrer de la Riba), Potiérue (francès "rue des Potiers”) o Visévoie (francés: carretera de [[Visé]]). La incompetència de l'administració [[revolució francesa\|revolucionària francesa]] que va voler traduir els [[toponímia\|topònims]] valons al francès, segons el principi de [[Llibertat, igualtat, fraternitat]], en el qual "igualtat" significava "tots parlem la mateixa llengua francesa", va conduir a traduccions ineptes com: "rue de la Bergerue" (carrer del carrer de la riba)" o "rue Visévoie" (carrer de la carretera de Visé), rue Féronstrée (carrer del carrer dels Ferrers).		* El való liegés també conserva la manera de fer mots composts al modo germànic: [[Bergerue]] (en francés seria “rue de la Berge” (trad. carrer de la Riba), Potiérue (francès "rue des Potiers”) o Visévoie (francés: carretera de [[Visé]]). La incompetència de l'administració [[revolució francesa\|revolucionària francesa]] que va voler traduir els [[toponímia\|topònims]] valons al francès, segons el principi de [[Llibertat, igualtat, fraternitat]], en el qual "igualtat" significava "tots parlem la mateixa llengua francesa", va conduir a traduccions ineptes com: "rue de la Bergerue" (carrer del carrer de la riba)" o "rue Visévoie" (carrer de la carretera de Visé), rue Féronstrée (carrer del carrer dels Ferrers).
	* Atres grups que conserva són ''e-y'' = ''ei'', ''i-l'' = ''eil'' (com a ''corteil-cortil''), ''o-y'' = ''oi'' (''coisine-cuisine'') i ''bl'' = ''vl'' = ''ul'' (''tabla-taule'').		* Atres grups que conserva són ''e-y'' = ''ei'', ''i-l'' = ''eil'' (com a ''corteil-cortil''), ''o-y'' = ''oi'' (''coisine-cuisine'') i ''bl'' = ''vl'' = ''ul'' (''tabla-taule'').

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:41:30Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:41 20 feb 2018
Llínea 27:		Llínea 27:
	* ''Wallon du sud'', entre Saint Hubert i Neufchateau		* ''Wallon du sud'', entre Saint Hubert i Neufchateau

	Estes parles, pero, es van perdent, ya que eren parlades pel 80% de la població valona en [[1950]], pero ya ~~només~~ pel 50% el 1980, víctimes de la desintegració per la sintaxis i la morfologia.		Estes parles, pero, es van perdent, ya que eren parlades pel 80% de la població valona en [[1950]], pero ya a soles pel 50% el 1980, víctimes de la desintegració per la sintaxis i la morfologia.

	== Característiques ==		== Característiques ==

Jose2: /* Característiques */

2015-06-22T11:52:33Z

Característiques

← Revisió anterior		Revisió de 11:52 22 jun 2015
Llínea 30:		Llínea 30:

	== Característiques ==		== Característiques ==
	Segons el llibre de [[Marius Volkhof]], ''Philologie et littérature wallonnes'' (1938), els principals trets comuns dels parlars valons eren:		Segons el llibre de [[Marius Volkhof]], ''Philologie et littérature wallonnes'' ([[1938]]), els principals trets comuns dels parlars valons eren:

	* La a tònica lliure se convertix en ''ei'' davant ''e'' (''veriteit, esteit'' per ''verité, état'')		* La a tònica lliure se convertix en ''ei'' davant ''e'' (''veriteit, esteit'' per ''verité, état'')

Jose2 en 19:34 13 ago 2014

2014-08-13T19:34:16Z

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua|nom= Való |nomnatiu= ''walon'' |atresdenominacions= |mapa=Mapa llingüístic de Valònia |esta...».

2014-08-13T08:45:21Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua|nom= Való |nomnatiu= ''walon'' |atresdenominacions= |mapa=right|350px|Mapa llingüístic de Valònia |esta...».

Pàgina nova

{{llengua|nom= Való
|nomnatiu= ''walon''
|atresdenominacions=
|mapa=[[Archiu:Linguistic map of Wallonia.png|right|350px|Mapa llingüístic de Valònia]]
|estats=[[Bèlgica]]
|regió=[[Brabant Való]], [[Lieja]], [[Hainaut]], [[Província de Namur|Namur]]
|parlants= 600.000 - 1.000.100
|rank=No està al ''top 100''
|família=[[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]] 
  llengua itàlica 
   [[llengua romànica]] 
    Itàlica-occidental 
     Itàlica-Occidental-Occidental 
      Galo-Ibèrica 
        Galo-Romànica 
         Oïl 
          '''való'''
|nació=-
|regulat=-
|iso1=-|iso2=-|sil=-}}
El '''való''' (''walon'', en való) és una [[llengua romànica]] occidental pertanyent a les [[llengües d'oïl]]. Se li estimen entre sis-cents mil i un milló cent parlants. Es diferencia particularment per una pronunciada aportació lèxica i fonètica de les [[llengües germàniques|parles germàniques]], i per un conservacionisme [[llatí]] molt més important. El seu nom prové del germànic ''Welche'' o ''Wallah'' ("estranger"), que era com els germànics nomenaven els celtes romanisats.

[[Archiu:Jean_Haust.jpg|thumb|esquerra|Fronti del diccionari del való [[Lieja|liegés]] de [[Jean Haust]]]]Es parla a [[Valònia]] (sur de [[Bèlgica]]), a les províncies del [[Brabant Való]], [[Lieja]], [[Hainaut]] i [[Província de Namur|Namur]]. És l'idioma descendent del llatí més septentrional de tota la família llingüística. No s'ha de confondre el való en el [[picart]] una atra llengua d'oïl parlada al sur de Bèlgica i nort de França. No és una parla uniforme i es dividix en els dialectes:
* ''Liégeois'', a l'est, en la ciutat de [[Lieja]]
* ''Namurois'', al centre, vora [[Namur]]
* ''Wallon de l'ouest'', parlat entre [[Nivelles]] i [[Charleroi]]-Thuin
* ''Wallon du sud'', entre Saint Hubert i Neufchateau

Estes parles, pero, es van perdent, ya que eren parlades pel 80% de la població valona el [[1950]], pero ya només pel 50% el 1980, víctimes de la desintegració per la sintaxis i la morfologia.

== Característiques ==
Segons el llibre de [[Marius Volkhof]], ''Philologie et littérature wallonnes'' (1938), els principals trets comuns dels parlars valons eren:

* La a tònica lliure se convertix en ''ei'' davant ''e'' (''veriteit, esteit'' per ''verité, état'')
* La e se convertix en ie excepte davant nasal (''ierbe, viestue'')
* La e tònica en nasal se convertix en ''oi'' (''ei'' en francés, ''poine'' i no ''peine'')
* Conserva la W bilabial germànica (''wesp'' per ''guepe'', ''wàrder'' de ''guardar'')
* ''Kw'' i ''gw'' conserven labial
* Conserva ''u'' llatina en ''vnou'' (vingut)
* Conserva ''s'' davant i assimila de la "t" ("maisse" per fr: maître, cat: mestre, "fièsse" per fr: fête, cat: festa…)
* És l'única llengua romana en la qual la jac continua aspirant-se com en les llengües germàniques. Al való [[Lieja|liegès]] se troba el [[dígraf]] ”xh” per a indicar el so [ɦ], sovint en paraules en arrels germàniques: Xhaufflaire, [[Xhoris]], [[Xhendelesse]], [[Xhovémont]], [[Xhavée]]… on la X és muda. També la haj s'aspira en paraules com [[Herve]], [[Herstal]] i moltes més.
* El való liegés també conserva la manera de fer mots composts al modo germànic: [[Bergerue]] (en francés seria “rue de la Berge” (trad. carrer de la Riba), Potiérue (francès "rue des Potiers”) o Visévoie (francés: carretera de [[Visé]]). La incompetència de l'administració [[revolució francesa|revolucionària francesa]] que va voler traduir els [[toponímia|topònims]] valons al francès, segons el principi de [[Llibertat, igualtat, fraternitat]], en el qual "igualtat" significava "tots parlem la mateixa llengua francesa", va conduir a traduccions ineptes com: "rue de la Bergerue" (carrer del carrer de la riba)" o "rue Visévoie" (carrer de la carretera de Visé), rue Féronstrée (carrer del carrer dels Ferrers).
* Atres grups que conserva són ''e-y'' = ''ei'', ''i-l'' = ''eil'' (com a ''corteil-cortil''), ''o-y'' = ''oi'' (''coisine-cuisine'') i ''bl'' = ''vl'' = ''ul'' (''tabla-taule'').

A més, hi ha diverses diferències entre els diversos parlars valons:

* Existència del fonema [h] en est-wallon: ''pèhon'' (''poisson'') per ''pèchon'' (la grafia normalisada propon ''pexhon'').
* El sufix llatí ''-ellum'' ha donat ''-ê'' (est i sur) o ''-ia'' (centre i oest): ''batê'' i ''batia'' (''bateau'') (la grafia normalisada proposta és ''batea'' en abdós casos).
* La ''o'' llatina subsistix en els dialectes del centre, l'est i el sur, pero evoluciona a "ou" cap a l'oest i una part del sur: ''rodje'' i ''roudje'' (roig).
* Quant a morfologia verbal, la terminació de perfecte d'indicatiu del verp ''viker'' (''vivre'') pot ser ''dji vik-éve'' (est), ''dji vik-eûve'' (centre),'' dji vik-o'' (sur), ''dji vik-eu'' (oest), etc.
* Quant a diferències lèxiques, el mot ''sale'' es pot dir ''mannet'' (centre i oest), ''måssî'' (est), ''niche'' (sud) i ''yôrd'' (oest).
[[Archiu:Fosses-la-Ville JPG06W.jpg|thumb|Plaques de la plaça del mercat de Fosses-la-Ville: a dalt en francés i a baix en való]]

== Us social ==
Tots estos parlars encara resten vius entre els llauradors i miners, encara que el conreu lliterari es fa generalment en francés estàndart. Encara que el parlar s'erosiona, el dialecte encara és usat en la vida quotidiana per la població, pero el número de parlants va baixar bruscament entre el 1930 i el 1960. Segons les enquestes, els parlants actius són entre el 35 i el 40 % de la població (3.200.000 persones), pero entre els jóvens de 20-30 anys hi ha un 10% de bilingües actius i un 40-60% de bilingües passius en dialecte; n'hi ha molts més que l'entenen, pero molt pocs el saben escriure. El percentage aumenta quan es tracta d'hòmens i gent gran.

Malgrat això, la llengua oficial de [[Valònia]] és el francés normalisat, encara que des del novembre del 1980 s'ensenya Llengua i Lliteratura valona a les escoles de Lieja, així com en un Institut Municipal de Llengua i Lliteratura Valones, en seu a [[Charleroi]]. És totalment absent del món educatiu, cosa agreujada per la manca d'una llengua unificada i material didàctic; tot i així, hi ha concursos de redaccions i cançons. La principal associació és la [[Unió Cultural Valona|Union Culturelle Wallonne]], que agrupa 5 federacions provincials i 250 agrupacions locals, la majoria grups de teatre i els cinc comités provincials ''Walon è scole''.
Hi ha dos hores semanals en való a la televisió (dissabte al migdia) i tres hores setmanals a la ràdio (divendres al vespre). Els diaris i ràdios privades li cedixen espai de manera ocasional. La ràdio de Lieja també emet cada cop més programes en való, i també és usat a l'església i a les cançons populars de protesta per a joves ecologistes.

Per altra banda, la [[Societat de Literatura Valona|Sociéte de Littérature Wallonne]], creada el [[1856]] i amb seu a Lieja, en promou l'aprenentatge i l'ús tant oral com escrit.
== Bibliografia ==
[[Jean Haust]], ''Le dialecte wallon de Liège'', tom 2: ''Dictionnaire Liégeois,'' Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, 737 pàgines

== Vejau també ==
* [[Lliteratura valona]]

== Vínculs externs ==
* [http://rifondou.walon.org/ colecció de texts en való]
* [http://moti.walon.org/ diccionari való lliure]

{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'oïl}}

[[Categoria:Llengües d'oïl]]
[[Categoria:Valònia]]

← Revisió anterior		Revisió de 19:34 13 ago 2014
Llínea 21:		Llínea 21:
	El '''való''' (''walon'', en való) és una [[llengua romànica]] occidental pertanyent a les [[llengües d'oïl]]. Se li estimen entre sis-cents mil i un milló cent parlants. Es diferencia particularment per una pronunciada aportació lèxica i fonètica de les [[llengües germàniques\|parles germàniques]], i per un conservacionisme [[llatí]] molt més important. El seu nom prové del germànic ''Welche'' o ''Wallah'' ("estranger"), que era com els germànics nomenaven els celtes romanisats.		El '''való''' (''walon'', en való) és una [[llengua romànica]] occidental pertanyent a les [[llengües d'oïl]]. Se li estimen entre sis-cents mil i un milló cent parlants. Es diferencia particularment per una pronunciada aportació lèxica i fonètica de les [[llengües germàniques\|parles germàniques]], i per un conservacionisme [[llatí]] molt més important. El seu nom prové del germànic ''Welche'' o ''Wallah'' ("estranger"), que era com els germànics nomenaven els celtes romanisats.

	[[Archiu:Jean_Haust.jpg\|thumb\|esquerra\|Fronti del diccionari del való [[Lieja\|liegés]] de [[Jean Haust]]]]Es parla a [[Valònia]] (sur de [[Bèlgica]]), a les províncies del [[Brabant Való]], [[Lieja]], [[Hainaut]] i [[Província de Namur\|Namur]]. És l'idioma descendent del llatí més septentrional de tota la família llingüística. No s'ha de confondre el való en el [[picart]] una atra llengua d'oïl parlada al sur de Bèlgica i nort de França. No és una parla uniforme i es dividix en els dialectes:		[[Archiu:Jean_Haust.jpg\|thumb\|esquerra\|Fronti del diccionari del való [[Lieja\|liegés]] de [[Jean Haust]]]]Es parla en [[Valònia]] (sur de [[Bèlgica]]), en les províncies del [[Brabant Való]], [[Lieja]], [[Hainaut]] i [[Província de Namur\|Namur]]. És l'idioma descendent del llatí més septentrional de tota la família llingüística. No s'ha de confondre el való en el [[picart]] una atra llengua d'oïl parlada en el sur de Bèlgica i nort de França. No és una parla uniforme i es dividix en els dialectes:
	* ''Liégeois'', a l'est, en la ciutat de [[Lieja]]		* ''Liégeois'', a l'est, en la ciutat de [[Lieja]]
	* ''Namurois'', al centre, vora [[Namur]]		* ''Namurois'', al centre, vora [[Namur]]
Llínea 27:		Llínea 27:
	* ''Wallon du sud'', entre Saint Hubert i Neufchateau		* ''Wallon du sud'', entre Saint Hubert i Neufchateau

	Estes parles, pero, es van perdent, ya que eren parlades pel 80% de la població valona el [[1950]], pero ya només pel 50% el 1980, víctimes de la desintegració per la sintaxis i la morfologia.		Estes parles, pero, es van perdent, ya que eren parlades pel 80% de la població valona en [[1950]], pero ya només pel 50% el 1980, víctimes de la desintegració per la sintaxis i la morfologia.

	== Característiques ==		== Característiques ==
Llínea 39:		Llínea 39:
	* Conserva ''u'' llatina en ''vnou'' (vingut)		* Conserva ''u'' llatina en ''vnou'' (vingut)
	* Conserva ''s'' davant i assimila de la "t" ("maisse" per fr: maître, cat: mestre, "fièsse" per fr: fête, cat: festa…)		* Conserva ''s'' davant i assimila de la "t" ("maisse" per fr: maître, cat: mestre, "fièsse" per fr: fête, cat: festa…)
	* És l'única llengua romana en la qual la jac continua aspirant-se com en les llengües germàniques. Al való [[Lieja\|liegès]] se troba el [[dígraf]] ”xh” per a indicar el so [ɦ], sovint en paraules en arrels germàniques: Xhaufflaire, [[Xhoris]], [[Xhendelesse]], [[Xhovémont]], [[Xhavée]]… on la X és muda. També la haj s'aspira en paraules com [[Herve]], [[Herstal]] i moltes més.		* És l'única llengua romana en la qual la jac continua aspirant-se com en les llengües germàniques. En el való [[Lieja\|liegès]] se troba el [[dígraf]] ”xh” per a indicar el so [ɦ], sovint en paraules en arrels germàniques: Xhaufflaire, [[Xhoris]], [[Xhendelesse]], [[Xhovémont]], [[Xhavée]]… on la X és muda. També la haj s'aspira en paraules com [[Herve]], [[Herstal]] i moltes més.
	* El való liegés també conserva la manera de fer mots composts al modo germànic: [[Bergerue]] (en francés seria “rue de la Berge” (trad. carrer de la Riba), Potiérue (francès "rue des Potiers”) o Visévoie (francés: carretera de [[Visé]]). La incompetència de l'administració [[revolució francesa\|revolucionària francesa]] que va voler traduir els [[toponímia\|topònims]] valons al francès, segons el principi de [[Llibertat, igualtat, fraternitat]], en el qual "igualtat" significava "tots parlem la mateixa llengua francesa", va conduir a traduccions ineptes com: "rue de la Bergerue" (carrer del carrer de la riba)" o "rue Visévoie" (carrer de la carretera de Visé), rue Féronstrée (carrer del carrer dels Ferrers).		* El való liegés també conserva la manera de fer mots composts al modo germànic: [[Bergerue]] (en francés seria “rue de la Berge” (trad. carrer de la Riba), Potiérue (francès "rue des Potiers”) o Visévoie (francés: carretera de [[Visé]]). La incompetència de l'administració [[revolució francesa\|revolucionària francesa]] que va voler traduir els [[toponímia\|topònims]] valons al francès, segons el principi de [[Llibertat, igualtat, fraternitat]], en el qual "igualtat" significava "tots parlem la mateixa llengua francesa", va conduir a traduccions ineptes com: "rue de la Bergerue" (carrer del carrer de la riba)" o "rue Visévoie" (carrer de la carretera de Visé), rue Féronstrée (carrer del carrer dels Ferrers).
	* Atres grups que conserva són ''e-y'' = ''ei'', ''i-l'' = ''eil'' (com a ''corteil-cortil''), ''o-y'' = ''oi'' (''coisine-cuisine'') i ''bl'' = ''vl'' = ''ul'' (''tabla-taule'').		* Atres grups que conserva són ''e-y'' = ''ei'', ''i-l'' = ''eil'' (com a ''corteil-cortil''), ''o-y'' = ''oi'' (''coisine-cuisine'') i ''bl'' = ''vl'' = ''ul'' (''tabla-taule'').

	~~A més~~, hi ha diverses diferències entre els diversos parlars valons:		Ademés, hi ha diverses diferències entre els diversos parlars valons:

	* Existència del fonema [h] en est-wallon: ''pèhon'' (''poisson'') per ''pèchon'' (la grafia normalisada propon ''pexhon'').		* Existència del fonema [h] en est-wallon: ''pèhon'' (''poisson'') per ''pèchon'' (la grafia normalisada propon ''pexhon'').
Llínea 53:		Llínea 53:

	== Us social ==		== Us social ==
	Tots estos parlars encara resten vius entre els llauradors i miners, encara que el conreu lliterari es fa generalment en francés estàndart. Encara que el parlar s'erosiona, el dialecte encara és usat en la vida quotidiana per la població, pero el número de parlants va baixar bruscament entre el 1930 i el 1960. Segons les enquestes, els parlants actius són entre el 35 i el 40 % de la població (3.200.000 persones), pero entre els jóvens de 20-30 anys hi ha un 10% de bilingües actius i un 40-60% de bilingües passius en dialecte; n'hi ha molts més que l'entenen, pero molt pocs el saben escriure. El percentage aumenta quan es tracta d'hòmens i gent gran.		Tots estos parlars encara resten vius entre els llauradors i miners, encara que el conreu lliterari es fa generalment en francés estàndart. Encara que el parlar s'erosiona, el dialecte encara és usat en la vida quotidiana per la població, pero el número de parlants va baixar bruscament entre entre [[1930]] i [[1960]]. Segons les enquestes, els parlants actius són entre el 35 i el 40 % de la població (3.200.000 persones), pero entre els jóvens de 20-30 anys hi ha un 10% de bilingües actius i un 40-60% de bilingües passius en dialecte; n'hi ha molts més que l'entenen, pero molt pocs el saben escriure. El percentage aumenta quan es tracta d'hòmens i gent gran.

	~~Malgrat això, la~~ llengua oficial de [[Valònia]] és el francés normalisat, encara que des ~~del~~ novembre ~~del~~ 1980 s'ensenya Llengua i Lliteratura valona a les escoles de Lieja, ~~així~~ com en un Institut Municipal de Llengua i Lliteratura Valones, en seu a [[Charleroi]]. És totalment absent del món educatiu, cosa agreujada per la manca d'una llengua unificada i material didàctic; ~~tot i així,~~ hi ha concursos de redaccions i cançons. La principal associació és la [[Unió Cultural Valona\|Union Culturelle Wallonne]], que agrupa 5 federacions provincials i 250 agrupacions locals, la majoria grups de teatre i els cinc comités provincials ''Walon è scole''.		La llengua oficial de [[Valònia]] és el francés normalisat, encara que des de [[novembre]] de l'any [[1980]] s'ensenya Llengua i Lliteratura valona en les escoles de Lieja, aixina com en un Institut Municipal de Llengua i Lliteratura Valones, en seu en [[Charleroi]]. És totalment absent del món educatiu, cosa agreujada per la manca d'una llengua unificada i material didàctic; Pero encara hi ha concursos de redaccions i cançons. La principal associació és la [[Unió Cultural Valona\|Union Culturelle Wallonne]], que agrupa 5 federacions provincials i 250 agrupacions locals, la majoria grups de teatre i els cinc comités provincials ''Walon è scole''.
	Hi ha dos hores semanals en való a la televisió (dissabte al migdia) i tres hores ~~setmanals a~~ la ràdio (divendres al vespre). Els diaris i ràdios privades li cedixen espai de manera ocasional. La ràdio de Lieja també emet cada ~~cop~~ més programes en való, i també és usat a l'~~església~~ i a les cançons populars de protesta per a joves ecologistes.		Hi ha dos hores semanals en való en la [[televisió]] (dissabte al migdia) i tres hores semanals en la [[ràdio]] (divendres al vespre). Els diaris i ràdios privades li cedixen espai de manera ocasional. La ràdio de Lieja també emet cada vegada més programes en való, i també és usat en l'iglésia i en les cançons populars de protesta per a joves ecologistes.

	Per ~~altra~~ banda, la [[Societat de Literatura Valona\|Sociéte de Littérature Wallonne]], creada el [[1856]] i ~~amb~~ seu a Lieja, en promou l'aprenentatge i l'ús tant oral com escrit.		Per atra banda, la [[Societat de Literatura Valona\|Sociéte de Littérature Wallonne]], creada en [[1856]] i en seu en Lieja, en promou l'aprenentatge i l'ús tant oral com escrit.
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	[[Jean Haust]], ''Le dialecte wallon de Liège'', tom 2: ''Dictionnaire Liégeois,'' Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, 737 pàgines		[[Jean Haust]], ''Le dialecte wallon de Liège'', tom 2: ''Dictionnaire Liégeois,'' Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, 737 pàgines

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Lliteratura valona]]		* [[Lliteratura valona]]