Idioma vasc - Historial de revisions

Lluísm en 12:20 18 ago 2024

2024-08-18T12:20:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:20 18 ago 2024
Llínea 66:		Llínea 66:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[País Vasc Francés]]		* [[País Vasc Francés]]
	*[[Navarra]]		* [[Navarra]]
	*[[País Vasc]]		* [[País Vasc]]
	*[[Euskal Herria]]		* [[Euskal Herria]]
	*[[Aquitània]]		* [[Aquitània]]

	== Referències ==		== Referències ==

Caro de Segeda en 10:34 14 maig 2024

2024-05-14T10:34:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:34 14 maig 2024
Llínea 83:		Llínea 83:
	{{Llengües de França}}		{{Llengües de França}}

			[[Categoria:Vasc]]
	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llengües aïllades]]		[[Categoria:Llengües aïllades]]

Alacanti en 15:46 2 nov 2022

2022-11-02T15:46:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:46 2 nov 2022
Llínea 29:		Llínea 29:
	Dins d'[[Espanya]], se parla en les tres províncies del País Vasc ([[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de [[França]], se parla en una zona integrada dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; ad estos tres últims comunament se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort").		Dins d'[[Espanya]], se parla en les tres províncies del País Vasc ([[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de [[França]], se parla en una zona integrada dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; ad estos tres últims comunament se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort").

	L'eusquera era parlat per la major part dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de l'industrialisació. Segons les senyes de [[1867]] que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de Guipúscoa, 149.000 dels 183.000 viscaïns (dels quals 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 ~~alavesos~~, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés.		L'eusquera era parlat per la major part dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de l'industrialisació. Segons les senyes de [[1867]] que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de Guipúscoa, 149.000 dels 183.000 viscaïns (dels quals 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavessos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés.

	===Us actual de l'eusquera ===		===Us actual de l'eusquera ===
	Segons senyes de l'estudi realisat en 2006 per l'Eustat en la Comunitat Autònoma del País vasc, el 60% dels habitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 l'entenien pero el parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de [[2001]] a [[2006]]. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscaïns i el 25% dels ~~alavesos~~ és vascoparlant.		Segons senyes de l'estudi realisat en 2006 per l'Eustat en la Comunitat Autònoma del País vasc, el 60% dels habitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 l'entenien pero el parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de [[2001]] a [[2006]]. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscaïns i el 25% dels alavessos és vascoparlant.

	En l'any [[2008]] se constatà un aument creixent de la població que estudiava eusquera en [[Navarra]], quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.		En l'any [[2008]] se constatà un aument creixent de la població que estudiava eusquera en [[Navarra]], quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.
Llínea 39:		Llínea 39:
	Encara que hi ha moltes hipòtesis sobre l'orige i parentescs de l'eusquera, totes elles carixen de fonaments sòlits. L’única provada és la que el relaciona en l'antic [[aquità]] parlat en la regió immediatament al nort del País Vasc, del qual, a soles se'n conserven breus inscripcions fúnebres.		Encara que hi ha moltes hipòtesis sobre l'orige i parentescs de l'eusquera, totes elles carixen de fonaments sòlits. L’única provada és la que el relaciona en l'antic [[aquità]] parlat en la regió immediatament al nort del País Vasc, del qual, a soles se'n conserven breus inscripcions fúnebres.

	* Històricament, una de les primeres hipòtesis mítiques de l'orige de l'eusquera és el tubalisme. La teoria entronca en la creència de que totes les llengües procedixen de [[Babel]] i la seua famosa [[torre]]. L'eusquera seria l'idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes de l'eusquera en el [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]] arribaren a dir que una llengua tan perfecta a soles podria haver segut inspirada pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curiosament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on se troba la major concentració de ~~dòlmens~~ del Pirineu (n'hi han censats més de 400) i va ser el mont Ararat a on Noé posà la seua arca, que es troba en el riu també dit Araxes, lo que ha donat lloc a no poques interpretacions sobre l'orige de l'idioma.		* Històricament, una de les primeres hipòtesis mítiques de l'orige de l'eusquera és el tubalisme. La teoria entronca en la creència de que totes les llengües procedixen de [[Babel]] i la seua famosa [[torre]]. L'eusquera seria l'idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes de l'eusquera en el [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]] arribaren a dir que una llengua tan perfecta a soles podria haver segut inspirada pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curiosament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on se troba la major concentració de dolmens del Pirineu (n'hi han censats més de 400) i va ser el mont Ararat a on Noé posà la seua arca, que es troba en el riu també dit Araxes, lo que ha donat lloc a no poques interpretacions sobre l'orige de l'idioma.
	* Durant la major part del [[sigle XX]], se'l considerava emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les quals a soles queden inscripcions en bronzes i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no va ser el seu creador, el més conegut defensor d'esta teoria va ser el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que l'[[idioma iber]] era l'antecessor de l'eusquera. Hui dia la teoria torna a tindre vigència, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües ibera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que l'iber no seria el antepassat de l'eusquera.		* Durant la major part del [[sigle XX]], se'l considerava emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les quals a soles queden inscripcions en bronzes i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no va ser el seu creador, el més conegut defensor d'esta teoria va ser el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que l'[[idioma iber]] era l'antecessor de l'eusquera. Hui dia la teoria torna a tindre vigència, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües ibera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que l'iber no seria el antepassat de l'eusquera.
	* En les décades finals del sigle XX, prengué cos l'hipòtesis de que l'eusquera era l'únic supervivent d’una família, potser més estesa, de les llengües d'[[Europa]] que va ser granejada en l’arribada dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara llimitades- trobades entre l'eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoria. De fet, l'idea arribà fins a rebre recolzament polític en detalls com el germanament entre la capital viscaïna, [[Bilbao]] i la georgiana, [[Tbilissi]] (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: basquet, nosatres, formós.)		* En les décades finals del sigle XX, prengué cos l'hipòtesis de que l'eusquera era l'únic supervivent d’una família, potser més estesa, de les llengües d'[[Europa]] que va ser granejada en l’arribada dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara llimitades- trobades entre l'eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoria. De fet, l'idea arribà fins a rebre recolzament polític en detalls com el germanament entre la capital viscaïna, [[Bilbao]] i la georgiana, [[Tbilissi]] (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: basquet, nosatres, formós.)

Alacanti: /* Orige */

2022-11-02T15:46:02Z

Orige

← Revisió anterior		Revisió de 15:46 2 nov 2022
Llínea 42:		Llínea 42:
	* Durant la major part del [[sigle XX]], se'l considerava emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les quals a soles queden inscripcions en bronzes i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no va ser el seu creador, el més conegut defensor d'esta teoria va ser el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que l'[[idioma iber]] era l'antecessor de l'eusquera. Hui dia la teoria torna a tindre vigència, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües ibera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que l'iber no seria el antepassat de l'eusquera.		* Durant la major part del [[sigle XX]], se'l considerava emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les quals a soles queden inscripcions en bronzes i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no va ser el seu creador, el més conegut defensor d'esta teoria va ser el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que l'[[idioma iber]] era l'antecessor de l'eusquera. Hui dia la teoria torna a tindre vigència, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües ibera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que l'iber no seria el antepassat de l'eusquera.
	* En les décades finals del sigle XX, prengué cos l'hipòtesis de que l'eusquera era l'únic supervivent d’una família, potser més estesa, de les llengües d'[[Europa]] que va ser granejada en l’arribada dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara llimitades- trobades entre l'eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoria. De fet, l'idea arribà fins a rebre recolzament polític en detalls com el germanament entre la capital viscaïna, [[Bilbao]] i la georgiana, [[Tbilissi]] (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: basquet, nosatres, formós.)		* En les décades finals del sigle XX, prengué cos l'hipòtesis de que l'eusquera era l'únic supervivent d’una família, potser més estesa, de les llengües d'[[Europa]] que va ser granejada en l’arribada dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara llimitades- trobades entre l'eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoria. De fet, l'idea arribà fins a rebre recolzament polític en detalls com el germanament entre la capital viscaïna, [[Bilbao]] i la georgiana, [[Tbilissi]] (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: basquet, nosatres, formós.)
	* A partir del [[sigle XX]], hi ha hagut una explosió de possibles orígens i relacions llingüístiques. Les que més difusió han tengut han segut la caucàsica i la bereber, encara que alguns llingüistes l'han relacionat també en les llengües fino-úgries com el finlandés i l'hongarés. La primera relaciona l'eusquera en les llengües caucàsiques i la segona en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica. El desig de trobar un ~~parient~~ alluntat a l'eusquera ha fet fins que alguns investigadors estrangers hagen fet investigacions de dubtosa calitat, per a arribar a la conclusió desijada. Certs estudis han arribat fins a aplicar el ~~método~~ lèxic-estadístic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, usant per ad allò neologismes i préstams del [[llatí]]; encara que existixca alguna similitut en algunes paraules, la sintaxis i la gramàtica no es pareixen gens.		* A partir del [[sigle XX]], hi ha hagut una explosió de possibles orígens i relacions llingüístiques. Les que més difusió han tengut han segut la caucàsica i la bereber, encara que alguns llingüistes l'han relacionat també en les llengües fino-úgries com el finlandés i l'hongarés. La primera relaciona l'eusquera en les llengües caucàsiques i la segona en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica. El desig de trobar un parent alluntat a l'eusquera ha fet fins que alguns investigadors estrangers hagen fet investigacions de dubtosa calitat, per a arribar a la conclusió desijada. Certs estudis han arribat fins a aplicar el mètodo lèxic-estadístic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, usant per ad allò neologismes i préstams del [[llatí]]; encara que existixca alguna similitut en algunes paraules, la sintaxis i la gramàtica no es pareixen gens.
	* Existix diversitat de teories que emparenten l'eusquera en atres moltes llengües europees i la trobada de toponomia vasca en diverses zones europees fins provocà l'~~hipótesis~~ de que la seua extensió fon a nivell europeu. El rus Karl Bouda emparentà l'eusquera en diversos idiomes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i l'argentí ~~Gandía~~ reflectí que “El poble vasc es el poble més vell d’[[Europa]]. La seua llengua és la que es parlava des del [[Càucas]] a l'[[Atlàntic]] i des del nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolític i neolític. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat són posteriors als vascs.”		* Existix diversitat de teories que emparenten l'eusquera en atres moltes llengües europees i la trobada de toponomia vasca en diverses zones europees fins provocà l'hipòtesis de que la seua extensió fon a nivell europeu. El rus Karl Bouda emparentà l'eusquera en diversos idiomes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i l'argentí Gandia reflectí que “El poble vasc es el poble més vell d’[[Europa]]. La seua llengua és la que es parlava des del [[Càucas]] a l'[[Atlàntic]] i des del nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolític i neolític. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat són posteriors als vascs.”
	* Els estudis fets per Theo Vennemann (catedràtic de Llingüística Teòrica de l'Universitat Ludwig-Maximilian de [[Múnich]]) en torn a l'orige dels topònims europeus apunten que la llengua vasca actual està relacionada en la dels habitants prehistòrics d’Europa, ans de l’arribada dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a recolzar la tesis que ya a principi del [[sigle XIX]] exponia Juan Antonio Miguel en referència a una llengua comuna o famílies de llengües en un tronc comú, eren les que es parlaven en tota la [[Península ~~Iberica~~]] i en part d’[[Europa]] i que estaven emparentades en l'eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no són acceptats per molts dels especialistes en llingüística.		* Els estudis fets per Theo Vennemann (catedràtic de Llingüística Teòrica de l'Universitat Ludwig-Maximilian de [[Múnich]]) en torn a l'orige dels topònims europeus apunten que la llengua vasca actual està relacionada en la dels habitants prehistòrics d’Europa, ans de l’arribada dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a recolzar la tesis que ya a principi del [[sigle XIX]] exponia Juan Antonio Miguel en referència a una llengua comuna o famílies de llengües en un tronc comú, eren les que es parlaven en tota la [[Península Ibèrica]] i en part d’[[Europa]] i que estaven emparentades en l'eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no són acceptats per molts dels especialistes en llingüística.

	== Unificació de l'eusquera ==		== Unificació de l'eusquera ==

Alacanti: /* Orige */

2022-11-02T15:45:12Z

Orige

← Revisió anterior		Revisió de 15:45 2 nov 2022
Llínea 41:		Llínea 41:
	* Històricament, una de les primeres hipòtesis mítiques de l'orige de l'eusquera és el tubalisme. La teoria entronca en la creència de que totes les llengües procedixen de [[Babel]] i la seua famosa [[torre]]. L'eusquera seria l'idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes de l'eusquera en el [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]] arribaren a dir que una llengua tan perfecta a soles podria haver segut inspirada pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curiosament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on se troba la major concentració de dòlmens del Pirineu (n'hi han censats més de 400) i va ser el mont Ararat a on Noé posà la seua arca, que es troba en el riu també dit Araxes, lo que ha donat lloc a no poques interpretacions sobre l'orige de l'idioma.		* Històricament, una de les primeres hipòtesis mítiques de l'orige de l'eusquera és el tubalisme. La teoria entronca en la creència de que totes les llengües procedixen de [[Babel]] i la seua famosa [[torre]]. L'eusquera seria l'idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes de l'eusquera en el [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]] arribaren a dir que una llengua tan perfecta a soles podria haver segut inspirada pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curiosament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on se troba la major concentració de dòlmens del Pirineu (n'hi han censats més de 400) i va ser el mont Ararat a on Noé posà la seua arca, que es troba en el riu també dit Araxes, lo que ha donat lloc a no poques interpretacions sobre l'orige de l'idioma.
	* Durant la major part del [[sigle XX]], se'l considerava emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les quals a soles queden inscripcions en bronzes i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no va ser el seu creador, el més conegut defensor d'esta teoria va ser el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que l'[[idioma iber]] era l'antecessor de l'eusquera. Hui dia la teoria torna a tindre vigència, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües ibera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que l'iber no seria el antepassat de l'eusquera.		* Durant la major part del [[sigle XX]], se'l considerava emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les quals a soles queden inscripcions en bronzes i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no va ser el seu creador, el més conegut defensor d'esta teoria va ser el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que l'[[idioma iber]] era l'antecessor de l'eusquera. Hui dia la teoria torna a tindre vigència, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües ibera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que l'iber no seria el antepassat de l'eusquera.
	* En les ~~dècades~~ finals del sigle XX, prengué cos l'hipòtesis de que l'eusquera era l'únic supervivent d’una família, potser més ~~extesa~~, de les llengües d'[[Europa]] que va ser granejada en l’arribada dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara llimitades- trobades entre l'eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoria. De fet, l'idea arribà fins a rebre recolzament polític en detalls com el germanament entre la capital viscaïna, [[Bilbao]] i la georgiana, Tbilissi (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: basquet, nosatres, formós.)		* En les décades finals del sigle XX, prengué cos l'hipòtesis de que l'eusquera era l'únic supervivent d’una família, potser més estesa, de les llengües d'[[Europa]] que va ser granejada en l’arribada dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara llimitades- trobades entre l'eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoria. De fet, l'idea arribà fins a rebre recolzament polític en detalls com el germanament entre la capital viscaïna, [[Bilbao]] i la georgiana, [[Tbilissi]] (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: basquet, nosatres, formós.)
	* A partir del [[sigle XX]], hi ha hagut una explosió de possibles orígens i relacions llingüístiques. Les que més difusió han tengut han segut la caucàsica i la bereber, encara que alguns llingüistes l'han relacionat també en les llengües fino-úgries com el finlandés i l'hongarés. La primera relaciona l'eusquera en les llengües caucàsiques i la segona en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica. El desig de trobar un parient alluntat a l'eusquera ha fet fins que alguns investigadors estrangers hagen fet investigacions de dubtosa calitat, per a arribar a la conclusió desijada. Certs estudis han arribat fins a aplicar el método lèxic-estadístic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, usant per ad allò neologismes i préstams del [[llatí]]; encara que existixca alguna similitut en algunes paraules, la sintaxis i la gramàtica no es pareixen gens.		* A partir del [[sigle XX]], hi ha hagut una explosió de possibles orígens i relacions llingüístiques. Les que més difusió han tengut han segut la caucàsica i la bereber, encara que alguns llingüistes l'han relacionat també en les llengües fino-úgries com el finlandés i l'hongarés. La primera relaciona l'eusquera en les llengües caucàsiques i la segona en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica. El desig de trobar un parient alluntat a l'eusquera ha fet fins que alguns investigadors estrangers hagen fet investigacions de dubtosa calitat, per a arribar a la conclusió desijada. Certs estudis han arribat fins a aplicar el método lèxic-estadístic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, usant per ad allò neologismes i préstams del [[llatí]]; encara que existixca alguna similitut en algunes paraules, la sintaxis i la gramàtica no es pareixen gens.
	* Existix diversitat de teories que emparenten l'eusquera en atres moltes llengües europees i la trobada de toponomia vasca en diverses zones europees fins provocà l'hipótesis de que la seua extensió fon a nivell europeu. El rus Karl Bouda emparentà l'eusquera en diversos idiomes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i l'argentí Gandía reflectí que “El poble vasc es el poble més vell d’[[Europa]]. La seua llengua és la que es parlava des del [[Càucas]] a l'[[Atlàntic]] i des del nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolític i neolític. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat són posteriors als vascs.”		* Existix diversitat de teories que emparenten l'eusquera en atres moltes llengües europees i la trobada de toponomia vasca en diverses zones europees fins provocà l'hipótesis de que la seua extensió fon a nivell europeu. El rus Karl Bouda emparentà l'eusquera en diversos idiomes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i l'argentí Gandía reflectí que “El poble vasc es el poble més vell d’[[Europa]]. La seua llengua és la que es parlava des del [[Càucas]] a l'[[Atlàntic]] i des del nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolític i neolític. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat són posteriors als vascs.”
	* Els estudis fets per Theo Vennemann (catedràtic de Llingüística Teòrica de l'Universitat Ludwig-Maximilian de [[Múnich]]) en torn a l'orige dels topònims europeus apunten que la llengua vasca actual està relacionada en la dels habitants prehistòrics d’Europa, ans de l’arribada dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a recolzar la tesis que ya a principi del [[sigle XIX]] ~~exposava~~ Juan Antonio Miguel en referència a una llengua comuna o famílies de llengües en un tronc comú, eren les que es parlaven en tota la [[Península Iberica]] i en part d’[[Europa]] i que estaven emparentades en l'eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no són acceptats per molts dels especialistes en llingüística.		* Els estudis fets per Theo Vennemann (catedràtic de Llingüística Teòrica de l'Universitat Ludwig-Maximilian de [[Múnich]]) en torn a l'orige dels topònims europeus apunten que la llengua vasca actual està relacionada en la dels habitants prehistòrics d’Europa, ans de l’arribada dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a recolzar la tesis que ya a principi del [[sigle XIX]] exponia Juan Antonio Miguel en referència a una llengua comuna o famílies de llengües en un tronc comú, eren les que es parlaven en tota la [[Península Iberica]] i en part d’[[Europa]] i que estaven emparentades en l'eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no són acceptats per molts dels especialistes en llingüística.

	== Unificació de l'eusquera ==		== Unificació de l'eusquera ==

Alacanti: Text reemplaça - 'Tiflis' a 'Tbilissi'

2022-11-02T15:39:45Z

Text reemplaça - 'Tiflis' a 'Tbilissi'

← Revisió anterior		Revisió de 15:39 2 nov 2022
Llínea 41:		Llínea 41:
	* Històricament, una de les primeres hipòtesis mítiques de l'orige de l'eusquera és el tubalisme. La teoria entronca en la creència de que totes les llengües procedixen de [[Babel]] i la seua famosa [[torre]]. L'eusquera seria l'idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes de l'eusquera en el [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]] arribaren a dir que una llengua tan perfecta a soles podria haver segut inspirada pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curiosament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on se troba la major concentració de dòlmens del Pirineu (n'hi han censats més de 400) i va ser el mont Ararat a on Noé posà la seua arca, que es troba en el riu també dit Araxes, lo que ha donat lloc a no poques interpretacions sobre l'orige de l'idioma.		* Històricament, una de les primeres hipòtesis mítiques de l'orige de l'eusquera és el tubalisme. La teoria entronca en la creència de que totes les llengües procedixen de [[Babel]] i la seua famosa [[torre]]. L'eusquera seria l'idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes de l'eusquera en el [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]] arribaren a dir que una llengua tan perfecta a soles podria haver segut inspirada pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curiosament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on se troba la major concentració de dòlmens del Pirineu (n'hi han censats més de 400) i va ser el mont Ararat a on Noé posà la seua arca, que es troba en el riu també dit Araxes, lo que ha donat lloc a no poques interpretacions sobre l'orige de l'idioma.
	* Durant la major part del [[sigle XX]], se'l considerava emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les quals a soles queden inscripcions en bronzes i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no va ser el seu creador, el més conegut defensor d'esta teoria va ser el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que l'[[idioma iber]] era l'antecessor de l'eusquera. Hui dia la teoria torna a tindre vigència, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües ibera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que l'iber no seria el antepassat de l'eusquera.		* Durant la major part del [[sigle XX]], se'l considerava emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les quals a soles queden inscripcions en bronzes i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no va ser el seu creador, el més conegut defensor d'esta teoria va ser el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que l'[[idioma iber]] era l'antecessor de l'eusquera. Hui dia la teoria torna a tindre vigència, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües ibera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que l'iber no seria el antepassat de l'eusquera.
	* En les dècades finals del sigle XX, prengué cos l'hipòtesis de que l'eusquera era l'únic supervivent d’una família, potser més extesa, de les llengües d'[[Europa]] que va ser granejada en l’arribada dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara llimitades- trobades entre l'eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoria. De fet, l'idea arribà fins a rebre recolzament polític en detalls com el germanament entre la capital viscaïna, [[Bilbao]] i la georgiana, ~~Tiflis~~ (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: basquet, nosatres, formós.)		* En les dècades finals del sigle XX, prengué cos l'hipòtesis de que l'eusquera era l'únic supervivent d’una família, potser més extesa, de les llengües d'[[Europa]] que va ser granejada en l’arribada dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara llimitades- trobades entre l'eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoria. De fet, l'idea arribà fins a rebre recolzament polític en detalls com el germanament entre la capital viscaïna, [[Bilbao]] i la georgiana, Tbilissi (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: basquet, nosatres, formós.)
	* A partir del [[sigle XX]], hi ha hagut una explosió de possibles orígens i relacions llingüístiques. Les que més difusió han tengut han segut la caucàsica i la bereber, encara que alguns llingüistes l'han relacionat també en les llengües fino-úgries com el finlandés i l'hongarés. La primera relaciona l'eusquera en les llengües caucàsiques i la segona en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica. El desig de trobar un parient alluntat a l'eusquera ha fet fins que alguns investigadors estrangers hagen fet investigacions de dubtosa calitat, per a arribar a la conclusió desijada. Certs estudis han arribat fins a aplicar el método lèxic-estadístic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, usant per ad allò neologismes i préstams del [[llatí]]; encara que existixca alguna similitut en algunes paraules, la sintaxis i la gramàtica no es pareixen gens.		* A partir del [[sigle XX]], hi ha hagut una explosió de possibles orígens i relacions llingüístiques. Les que més difusió han tengut han segut la caucàsica i la bereber, encara que alguns llingüistes l'han relacionat també en les llengües fino-úgries com el finlandés i l'hongarés. La primera relaciona l'eusquera en les llengües caucàsiques i la segona en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica. El desig de trobar un parient alluntat a l'eusquera ha fet fins que alguns investigadors estrangers hagen fet investigacions de dubtosa calitat, per a arribar a la conclusió desijada. Certs estudis han arribat fins a aplicar el método lèxic-estadístic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, usant per ad allò neologismes i préstams del [[llatí]]; encara que existixca alguna similitut en algunes paraules, la sintaxis i la gramàtica no es pareixen gens.
	* Existix diversitat de teories que emparenten l'eusquera en atres moltes llengües europees i la trobada de toponomia vasca en diverses zones europees fins provocà l'hipótesis de que la seua extensió fon a nivell europeu. El rus Karl Bouda emparentà l'eusquera en diversos idiomes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i l'argentí Gandía reflectí que “El poble vasc es el poble més vell d’[[Europa]]. La seua llengua és la que es parlava des del [[Càucas]] a l'[[Atlàntic]] i des del nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolític i neolític. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat són posteriors als vascs.”		* Existix diversitat de teories que emparenten l'eusquera en atres moltes llengües europees i la trobada de toponomia vasca en diverses zones europees fins provocà l'hipótesis de que la seua extensió fon a nivell europeu. El rus Karl Bouda emparentà l'eusquera en diversos idiomes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i l'argentí Gandía reflectí que “El poble vasc es el poble més vell d’[[Europa]]. La seua llengua és la que es parlava des del [[Càucas]] a l'[[Atlàntic]] i des del nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolític i neolític. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat són posteriors als vascs.”

Alacanti: /* Vore també */

2022-10-07T06:41:54Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 06:41 7 oct 2022
Llínea 71:		Llínea 71:
	*[[Euskal Herria]]		*[[Euskal Herria]]
	*[[Aquitània]]		*[[Aquitània]]

			== Referències ==
			{{reflist}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-17T02:30:51Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 02:30 17 set 2022
Llínea 74:		Llínea 74:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Basque language}}		{{Commonscat\|Basque language}}
	* [~~http~~://www.euskaltzaindia.~~net~~/ Euskaltzaindia] (Real Acadèmia de la Llengua Vasca)		* [https://www.euskaltzaindia.eus/ Euskaltzaindia] (Real Acadèmia de la Llengua Vasca)
	* [~~http~~://www.euskaltzaindia.~~net~~/oeh ''Orotariko Euskal Hiztegia''] (Diccionari general d'Euskara, de Euskaltzaindia)		* [https://www.euskaltzaindia.eus/oeh ''Orotariko Euskal Hiztegia''] (Diccionari general d'Euskara, de Euskaltzaindia)

	{{Llengües d'Espanya}}		{{Llengües d'Espanya}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-17T02:30:18Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 02:30 17 set 2022
Llínea 74:		Llínea 74:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Basque language}}		{{Commonscat\|Basque language}}
	* [~~https~~://www.euskaltzaindia.net/ Euskaltzaindia] (Real Acadèmia de la Llengua Vasca)		* [http://www.euskaltzaindia.net/ Euskaltzaindia] (Real Acadèmia de la Llengua Vasca)
	* [~~https~~://www.euskaltzaindia.net/oeh ''Orotariko Euskal Hiztegia''] (Diccionari general d'Euskara, de Euskaltzaindia)		* [http://www.euskaltzaindia.net/oeh ''Orotariko Euskal Hiztegia''] (Diccionari general d'Euskara, de Euskaltzaindia)

	{{Llengües d'Espanya}}		{{Llengües d'Espanya}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-17T02:30:04Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 02:30 17 set 2022
Llínea 74:		Llínea 74:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Basque language}}		{{Commonscat\|Basque language}}
	* [~~http~~://www.euskaltzaindia.net/ Euskaltzaindia] (Real Acadèmia de la Llengua Vasca)		* [https://www.euskaltzaindia.net/ Euskaltzaindia] (Real Acadèmia de la Llengua Vasca)
	* [~~http~~://www.euskaltzaindia.net/oeh ''Orotariko Euskal Hiztegia''] (Diccionari general d'Euskara, de Euskaltzaindia)		* [https://www.euskaltzaindia.net/oeh ''Orotariko Euskal Hiztegia''] (Diccionari general d'Euskara, de Euskaltzaindia)

	{{Llengües d'Espanya}}		{{Llengües d'Espanya}}