Iglésia catòlica - Historial de revisions

Reval en 18:59 30 jul 2024

2024-07-30T18:59:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 30 jul 2024
Llínea 10:		Llínea 10:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Cristianisme]]		* [[Cristianisme]]
	*[[Crist]]		* [[Crist]]
	*[[Catolicisme]]		* [[Catolicisme]]
	*[[Papa de Roma]]		* [[Papa de Roma]]

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 19:21 19 set 2021

2021-09-19T19:21:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:21 19 set 2021
Llínea 7:		Llínea 7:
	L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sacrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>		L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sacrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>

	En una història que abasta casi dosmil anys, l'Iglésia és "l'institució més antiga i més gran del món", i ha tengut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del [[sigle IV]]. En el [[sigle XI]], una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, se va produir entre el cristianisme oriental i l'occidental. Estes iglésies orientals que es ~~van~~ mantindre en la comunió en el [[Papa]], la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el [[sigle XVI]], en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.		En una història que abasta casi dosmil anys, l'Iglésia és "l'institució més antiga i més gran del món", i ha tengut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del [[sigle IV]]. En el [[sigle XI]], una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, se va produir entre el cristianisme oriental i l'occidental. Estes iglésies orientals que es varen mantindre en la comunió en el [[Papa]], la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el [[sigle XVI]], en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Teniente en 19:03 5 nov 2019

2019-11-05T19:03:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 5 nov 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Sãopedro1.jpg\|300px\|thumbnail\|right\|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]]		[[Archiu:Sãopedro1.jpg\|300px\|thumbnail\|right\|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]]

	L''''Iglésia catòlica''' és una institució de caràcter religiós, professant del [[cristianisme]], organisada i estructurada en [[Ciutat del Vaticà]], enclavada a ~~la seua vegada~~ en la ciutat de [[Roma]]. Es conta entre les organisacions estatals més antigues del [[terra\|món]] . Comprén ~~aproximadament~~ el 55% del total dels cristians. El seu conjunt és el [[catolicisme]].		L''''Iglésia catòlica''' és una institució de caràcter religiós, professant del [[cristianisme]], organisada i estructurada en la [[Ciutat del Vaticà]], enclavada a l'hora en la ciutat de [[Roma]]. Se conta entre les organisacions estatals més antigues del [[terra\|món]] . Comprén vora el 55% del total dels cristians. El seu conjunt és el [[catolicisme]].

	L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del [[~~papa~~]] en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el [[Papa]] és [[papa Francesc\|Francesc]], que és ~~el que~~ té l'autoritat suprema en colaboració en el ~~Colegie~~ dels Bisbes, ~~del~~ quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses.		L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del [[Papa]] en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el [[Papa]] és [[papa Francesc\|Francesc]], que és qui té l'autoritat suprema en colaboració en el Colege dels Bisbes, dels quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses.

	L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[~~sagrament~~]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>		L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sacrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>

	En una història que abasta ~~quasi dos mil~~ anys, l'Iglésia és "la institució més antiga i més gran del món", i ha tengut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del [[sigle IV]]. En el [[sigle XI]], una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes iglésies orientals que es va mantindre en~~, o posteriorment restableta,~~ la comunió en el [[Papa]], la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el [[sigle XVI]], en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.		En una història que abasta casi dosmil anys, l'Iglésia és "l'institució més antiga i més gran del món", i ha tengut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del [[sigle IV]]. En el [[sigle XI]], una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, se va produir entre el cristianisme oriental i l'occidental. Estes iglésies orientals que es van mantindre en la comunió en el [[Papa]], la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el [[sigle XVI]], en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2 en 09:09 15 set 2018

2018-09-15T09:09:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:09 15 set 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	L''''Iglésia catòlica''' és una institució de caràcter religiós, professant del [[cristianisme]], organisada i estructurada en [[Ciutat del Vaticà]], enclavada a la seua vegada en la ciutat de [[Roma]]. Es conta entre les organisacions estatals més antigues del [[terra\|món]] . Comprén aproximadament el 55% del total dels cristians. El seu conjunt és el [[catolicisme]].		L''''Iglésia catòlica''' és una institució de caràcter religiós, professant del [[cristianisme]], organisada i estructurada en [[Ciutat del Vaticà]], enclavada a la seua vegada en la ciutat de [[Roma]]. Es conta entre les organisacions estatals més antigues del [[terra\|món]] . Comprén aproximadament el 55% del total dels cristians. El seu conjunt és el [[catolicisme]].

	L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del [[papa]] en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el [[~~papa~~]] és [[papa Francesc\|Francesc]], que és el que té l'autoritat suprema en colaboració en el Colegie dels Bisbes, del quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses.		L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del [[papa]] en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el [[Papa]] és [[papa Francesc\|Francesc]], que és el que té l'autoritat suprema en colaboració en el Colegie dels Bisbes, del quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses.

	L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>		L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:15:28Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:15 22 feb 2018
Llínea 7:		Llínea 7:
	L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>		L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>

	En una història que abasta quasi dos mil anys, l'Iglésia és "la institució més antiga i més gran del món", i ha ~~tingut~~ un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del [[sigle IV]]. En el [[sigle XI]], una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes iglésies orientals que es va mantindre en, o posteriorment restableta, la comunió en el [[Papa]], la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el [[sigle XVI]], en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.		En una història que abasta quasi dos mil anys, l'Iglésia és "la institució més antiga i més gran del món", i ha tengut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del [[sigle IV]]. En el [[sigle XI]], una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes iglésies orientals que es va mantindre en, o posteriorment restableta, la comunió en el [[Papa]], la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el [[sigle XVI]], en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2 en 12:09 28 gin 2016

2016-01-28T12:09:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:09 28 gin 2016
Llínea 7:		Llínea 7:
	L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>		L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>

	En una història que abasta quasi dos mil anys, l'~~Església~~ és "la institució més antiga i més gran del món", i ha tingut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del ~~segle~~ IV. ~~Al segle~~ XI, una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes ~~esglésies~~ orientals que es va mantindre en, o posteriorment restableta, la comunió en el Papa, la forma de les ~~esglésies~~ catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les ~~esglésies~~ ortodoxes. ~~Al segle~~ XVI, en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'~~Església~~ compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.		En una història que abasta quasi dos mil anys, l'Iglésia és "la institució més antiga i més gran del món", i ha tingut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del [[sigle IV]]. En el [[sigle XI]], una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes iglésies orientals que es va mantindre en, o posteriorment restableta, la comunió en el [[Papa]], la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el [[sigle XVI]], en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'

2016-01-03T12:16:35Z

Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 3 gin 2016
Llínea 7:		Llínea 7:
	L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>		L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>

	En una història que abasta quasi dos mil anys, l'Església és "la institució més antiga i més gran del món", i ha tingut un paper prominent en la història de la civilisació occidental, almenys des del segle IV. Al segle XI, una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes esglésies orientals que es va mantindre en, o posteriorment restableta, la comunió en el Papa, la forma de les esglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les esglésies ortodoxes. Al segle XVI, en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Església compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.		En una història que abasta quasi dos mil anys, l'Església és "la institució més antiga i més gran del món", i ha tingut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del segle IV. Al segle XI, una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes esglésies orientals que es va mantindre en, o posteriorment restableta, la comunió en el Papa, la forma de les esglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les esglésies ortodoxes. Al segle XVI, en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Església compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

2015-05-23T10:36:10Z

Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

← Revisió anterior		Revisió de 10:36 23 maig 2015
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del [[papa]] en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el [[papa]] és [[papa Francesc\|Francesc]], que és el que té l'autoritat suprema en colaboració en el Colegie dels Bisbes, del quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses.		L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del [[papa]] en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el [[papa]] és [[papa Francesc\|Francesc]], que és el que té l'autoritat suprema en colaboració en el Colegie dels Bisbes, del quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses.

	L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, ~~així~~ com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>		L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>

	En una història que abasta quasi dos mil anys, l'Església és "la institució més antiga i més gran del món", i ha tingut un paper prominent en la història de la civilisació occidental, almenys des del segle IV. Al segle XI, una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes esglésies orientals que es va mantindre en, o posteriorment restableta, la comunió en el Papa, la forma de les esglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les esglésies ortodoxes. Al segle XVI, en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Església compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.		En una història que abasta quasi dos mil anys, l'Església és "la institució més antiga i més gran del món", i ha tingut un paper prominent en la història de la civilisació occidental, almenys des del segle IV. Al segle XI, una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes esglésies orientals que es va mantindre en, o posteriorment restableta, la comunió en el Papa, la forma de les esglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les esglésies ortodoxes. Al segle XVI, en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Església compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.

Chabi en 12:30 26 abr 2014

2014-04-26T12:30:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:30 26 abr 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Sãopedro1.jpg\|~~190px~~\|thumbnail\|right\|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]]		[[Archiu:Sãopedro1.jpg\|300px\|thumbnail\|right\|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]]

	L''''Iglésia catòlica''' és una institució de caràcter religiós, professant del [[cristianisme]], organisada i estructurada en [[Ciutat del Vaticà]], enclavada a la seua vegada en la ciutat de [[Roma]]. Es conta entre les organisacions estatals més antigues del [[terra\|món]] . Comprén aproximadament el 55% del total dels cristians. El seu conjunt és el [[catolicisme]].		L''''Iglésia catòlica''' és una institució de caràcter religiós, professant del [[cristianisme]], organisada i estructurada en [[Ciutat del Vaticà]], enclavada a la seua vegada en la ciutat de [[Roma]]. Es conta entre les organisacions estatals més antigues del [[terra\|món]] . Comprén aproximadament el 55% del total dels cristians. El seu conjunt és el [[catolicisme]].

Chabi en 12:30 26 abr 2014

2014-04-26T12:30:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:30 26 abr 2014
Llínea 7:		Llínea 7:
	L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, així com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>		L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, així com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>

	En una història que abasta quasi dos mil anys, l'Església és "la institució més antiga i més gran del món", i ha tingut un paper prominent en la història de la civilisació occidental, almenys des del segle IV. Al segle XI, una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes esglésies orientals que es va mantindre en, o posteriorment restableta, la comunió en el Papa, la forma de les esglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les esglésies ortodoxes. Al segle 16, en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Església compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.		En una història que abasta quasi dos mil anys, l'Església és "la institució més antiga i més gran del món", i ha tingut un paper prominent en la història de la civilisació occidental, almenys des del segle IV. Al segle XI, una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes esglésies orientals que es va mantindre en, o posteriorment restableta, la comunió en el Papa, la forma de les esglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les esglésies ortodoxes. Al segle XVI, en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Església compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.

	== Vore també ==		== Vore també ==