Iglésia d'El Salvador de Borriana - Historial de revisions

Lluísm en 10:46 26 set 2025

2025-09-26T10:46:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:46 26 set 2025
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Llum de les Imagens ==		== Llum de les Imagens ==
	En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La [[Llum de les Imagens]], se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de [[1969]] monument nacional.		En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La [[Llum de les Imagens]], se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de [[1969]] monument nacional.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 23:34 17 jul 2023

2023-07-17T23:34:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:34 17 jul 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Església del Salvador de Borriana 09.JPG\|thumb\|250px\|Iglésia d'El Salvador]]		[[File:Església del Salvador de Borriana 09.JPG\|thumb\|250px\|Iglésia d'El Salvador]]

	'''L'iglésia parroquial de El Salvador''' de [[Borriana]] és un clar exponent de ~~l’arquitectura~~ gotica migeval de la Baixa Edat Mija.		'''L'iglésia parroquial de El Salvador''' de [[Borriana]] és un clar exponent de l'arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.

	[[Jaume I]] ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[sigle XIII]], ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquista”-.		[[Jaume I]] ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[sigle XIII]], ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquista”-.

			La parròquia del Salvador rep el títul de Basílica Menor des del [[17 de maig]] de l'any [[2013]].

	== Elements més interessants ==		== Elements més interessants ==
	Els elements més interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica són:		Els elements més interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica són:

	*Una nau única, de forma de salo, orientada a ~~l’eixida~~ del [[sol]] i en capelles entre els contraforts.		* Una nau única, de forma de salo, orientada a l'eixida del [[sol]] i en capelles entre els contraforts.
	*Un gran absit poligonal sense girola, ~~d’estil~~ gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.		* Un gran absit poligonal sense girola, d'estil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.

	La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:		La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:
	*La de El Salvador, barroca del [[sigle XVIII]].		* La de El Salvador, barroca del [[sigle XVIII]].
	*La de les Columnes d’estil rococo.		* La de les Columnes d’estil rococo.

	Als peus de la nau principal, en un accés independent, s’anexa una capella neoclàssica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, és la Capella de la Comunio.		Als peus de la nau principal, en un accés independent, s’anexa una capella neoclàssica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, és la Capella de la Comunio.

	== Història ==		== Història ==
	Esta decorada en pintures al fresc de [[Josep Vergara]] i fon acabada en [[1762]]. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del [[sigle XIV]], presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en época posterior ([[sigle XVIII]]).		Esta decorada en pintures al fresc de [[Josep Vergara]] i fon acabada en l'any [[1762]]. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del [[sigle XIV]], presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en época posterior ([[sigle XVIII]]).

	Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de ~~l’Evangeli~~ i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige és fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’ací s’ha realisat una intervenció sobreelevantla en rajola.		Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l'Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige és fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’ací s’ha realisat una intervenció sobreelevantla en rajola.

	== Llum de les Imagens ==		== Llum de les Imagens ==
	En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La [[Llum de les Imagens]], se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de [[1969]] monument nacional.		En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La [[Llum de les Imagens]], se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de [[1969]] monument nacional.

			== Referències ==
			* Forner Tichell, V., Familia de los Viciana. (Estudios histórico-críticos), Ajuntament de Borriana, Valéncia 1922
			* Gil Cabrera, J. L., "Notes per a un millor coneixement de l'iglésia parroquial del Salvador de Burriana", dins Commemoració del XXX aniversari del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa. Burriana (1967-1997). Castelló: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Burriana, 2000
			* Martí de Viciana, R., Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia, Tercera Parte. Valéncia: Reimpressió facsímil de l'edició de 1564, feta pel Departament d'Història Moderna de la Universitat de Valéncia baix la direcció de S. García Martínez; 1972

			== Bibliografia ==
			* Burns, Robert, S.J. El Reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y Sociedad) Vol. I. Valéncia: Del Sénia al Segura, 1982
			* De María, CD., P. Ramón, El «Repartiment» de Burriana y Villarreal. Castelló: Societat Catellonenca de Cultura, 1935
			* Fumanal I Pagès, M. À., "La capçalera de Santa Maria (el Salvador) de Borriana", 2013, p. 11-31
			* Garcia Edo, V., Llibre de Privilegis de Borriana (1233 – 1350). Borriana: Magnífic Ajuntament, 1989
			* García Egea, Mª Teresa, La Visita Pastoral a la Diócesis de Tortosa del Obispo Paholac, 1314. Castelló: Diputació de Castelló, 1993
			* Gil Cabrera, J. L., "La Iglesia del Salvador", dins Burriana. Guía de Monumentos. Castelló: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Borriana, 1996
			* Sarthou Carreres, C., Geografía General del Reino de Valencia, Barcelona, 1913
			* Serrano García, R., Catálogo del Archivo Histórico de la Parroquia de El Salvador de Burriana, Borriana: Ajuntament,1996
			* Zaragozá Catalán, A., Arquitectura Gótica Valenciana siglos XIII-XV, t. I. Valéncia: Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana, Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic, 2000

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 23:22 17 jul 2023

2023-07-17T23:22:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:22 17 jul 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''~~L’iglésia~~ parroquial de El Salvador''' de [[Borriana]] és un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.		[[File:Església del Salvador de Borriana 09.JPG\|thumb\|250px\|Iglésia d'El Salvador]]

			'''L'iglésia parroquial de El Salvador''' de [[Borriana]] és un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.

	[[Jaume I]] ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[sigle XIII]], ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquista”-.		[[Jaume I]] ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[sigle XIII]], ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquista”-.
Llínea 22:		Llínea 24:
	== Llum de les Imagens ==		== Llum de les Imagens ==
	En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La [[Llum de les Imagens]], se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de [[1969]] monument nacional.		En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La [[Llum de les Imagens]], se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de [[1969]] monument nacional.

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Church of El Salvador, Burriana}}

	[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

Jose2: Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista'

2018-02-21T10:51:32Z

Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista'

← Revisió anterior		Revisió de 10:51 21 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''L’iglésia parroquial de El Salvador''' de [[Borriana]] és un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.		'''L’iglésia parroquial de El Salvador''' de [[Borriana]] és un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.

	[[Jaume I]] ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[sigle XIII]], ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de ~~“reconquesta”~~-.		[[Jaume I]] ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[sigle XIII]], ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquista”-.

	== Elements més interessants ==		== Elements més interessants ==

Jose2: /* Elements més interessants */

2015-07-31T19:27:38Z

Elements més interessants

← Revisió anterior		Revisió de 19:27 31 jul 2015
Llínea 10:		Llínea 10:

	La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:		La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:
	*La de El Salvador, barroca del [[~~segle~~ XVIII]].		*La de El Salvador, barroca del [[sigle XVIII]].
	*La de les Columnes d’estil rococo.		*La de les Columnes d’estil rococo.

Jose2 en 19:27 31 jul 2015

2015-07-31T19:27:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:27 31 jul 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''L’iglésia parroquial de El Salvador''' de [[Borriana]] és un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.		'''L’iglésia parroquial de El Salvador''' de [[Borriana]] és un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.

	[[Jaume I]] ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[~~segle~~ XIII]], ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquesta”-.		[[Jaume I]] ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[sigle XIII]], ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquesta”-.

	== Elements més interessants ==		== Elements més interessants ==

Jose2 en 19:27 31 jul 2015

2015-07-31T19:27:06Z

Llana: Llana pàgina traslladada Iglesia d'El Salvador de Borriana a Iglésia d'El Salvador de Borriana

2014-11-11T16:35:17Z

Llana pàgina traslladada Iglesia d'El Salvador de Borriana a Iglésia d'El Salvador de Borriana

← Revisió anterior		Revisió de 16:35 11 nov 2014
(Sense diferències)

Valencian: Text reemplaça - 'epoca' a 'época'

2013-06-11T15:08:02Z

Text reemplaça - 'epoca' a 'época'

← Revisió anterior		Revisió de 15:08 11 jun 2013
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Historia ==		== Historia ==
	Esta decorada en pintures al fresc de [[Josep Vergara]] i fon acabada en [[1762]]. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del [[segle XIV]], presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en ~~epoca~~ posterior ([[segle XVIII]]).		Esta decorada en pintures al fresc de [[Josep Vergara]] i fon acabada en [[1762]]. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del [[segle XIV]], presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en época posterior ([[segle XVIII]]).

	Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l’Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige es fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’aci s’ha realisat una intervencio sobreelevantla en rajola.		Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l’Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige es fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’aci s’ha realisat una intervencio sobreelevantla en rajola.

Valencian: Text reemplaça - 'neoclassic' a 'neoclàssic'

2013-06-11T14:53:02Z

Text reemplaça - 'neoclassic' a 'neoclàssic'

← Revisió anterior		Revisió de 14:53 11 jun 2013
Llínea 13:		Llínea 13:
	*La de les Columnes d’estil rococo.		*La de les Columnes d’estil rococo.

	Als peus de la nau principal, en un acces independent, s’anexa una capella ~~neoclassica~~ de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, es la Capella de la Comunio.		Als peus de la nau principal, en un acces independent, s’anexa una capella neoclàssica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, es la Capella de la Comunio.

	== Historia ==		== Historia ==